Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

253-264 de 808
  • 10'

    Teatre i Sociabilitat: L'Essència dels Col·lectius de Dones

    La Força del Col·lectiu i la Teràpia Artística El cor de la tasca d'aquests col·lectius de dones no es troba només en el resultat final, sinó en el procés que viuen durant tot l'any. La sociabilitat, els assaigs constants i la bona entesa entre les participants són els pilars fonamentals. Aquesta activitat es descriu com una teràpia fonamental, una oportunitat per: Sortir de casa i dedicar-se temps personal. Fer exercici físic i mental mitjançant el ball i la memorització. Perdre la timidesa i l'angoixa de parlar o actuar en públic. Compartir experiències i inquietuds amb altres dones. "És una teràpia fonamental... és sortir de casa, és tenir temps per a vosaltres." L'Espectacle: Varietats, Playback i Il·lusió L'espectacle de fi de curs és una celebració de la feina feta, tot i que, com diuen elles, "no s'acaba mai". La coordinació és clau per evitar repeticions i racionalitzar el temps limitat a l'escenari. En aquesta edició, es preparen números molt diversos: Varietats i Revista: Espectacles que barregen playback, teatre i gèneres clàssics com la sarsuela (destacant "La Revoltosa"). Influències Internacionals: Des de números de cabaret i estètica estil Chicago fins a temes de salsa i fins i tot propostes d'estil ètnic. Humor i Vedettes: La figura de l'Antonieta destaca com la "vedette antiga", encarregada de números còmics i de donar consells a les casades, tot mantenint el rigor en la coordinació del playback. Relleu Generacional: La participació de grups de nenes i joves (de 14 a 17 anys) assegura la continuïtat d'aquestes tradicions. Reivindicacions i Reptes de Futur Malgrat la il·lusió, les protagonistes expressen una reivindicació clara: la manca d'espais amb prou capacitat per encabir tot el públic (famílies i amics) i la tristesa que tota la feina de mesos —cosint roba i assajant— es consumeixi en només uns minuts damunt l'escenari sense opció a repetir l'actuació en altres moments de l'any.

  • 27'

    Entrevista a Joan Miquel Nadal: Reptes del nou mandat a Tarragona

    Inici del Nou Mandat a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza l'inici de la seva última legislatura després de la constitució del nou Ajuntament. Nadal expressa el seu compromís de donar el 100% de la seva capacitat en aquests quatre anys, millorant la seva gestió gràcies a l'experiència acumulada. Relacions Polítiques i Governabilitat L'alcalde destaca la voluntat de mantenir un diàleg obert amb totes les forces, malgrat les dificultats amb el PSC: • Consens amb l'oposició: Nadal manté entrevistes cordials amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds. • Tensions amb el PSC: L'alcalde lamenta l'actitut "bel·ligerant" dels socialistes, que atribueix a estratègies electorals de cara a les properes eleccions al Parlament. • Pacte de Govern: Es consolida la col·laboració amb el Partit Popular com a soci de govern. Projectes Urbanístics Estratègics El futur dels Barris de Ponent Nadal proposa un projecte d'ambició internacional per a la zona de ponent: • L'objectiu és "cosir" els barris (Camp Clar, Torreforta, La Granja) per crear un sentit d'unitat sense perdre la identitat de cadascun. • Es preveu un concurs per a gabinets d'arquitectes de prestigi per millorar el paisatge urbà i crear un "mur verd" entre la indústria química i la ciutat. La Façana Marítima i el Projecte Bofill Es preveuen avenços significatius en la transformació del front litoral: • Signatura de convenis amb el Ministeri de Foment i la Generalitat abans de l'estiu. • Modificació de l'ascensor: Nadal es mostra sensible a les crítiques ciutadanes i anuncia una redefinició d'aquest element comunicatiu. "Tinc que marxar d'alcalde havent donat el 100% o el 150% en aquests últims moments." Estructura Municipal i Successió L'alcalde aborda la renovació del cartipàs i el futur del lideratge a Convergència i Unió: • Joan Aregio: Es potencia la seva figura com a portaveu, tot i que Nadal recorda que la successió ha de ser un procés democràtic on el candidat s'ha de guanyar la ciutadania. • Reforma Administrativa: Es preveu una simplificació de les comissions informatives per fer l'Ajuntament més eficient.

  • 16'

    La Romeria de la Casa d'Andalucía a Tarragona

    Celebració de la Romeria del Rocío a Tarragona El programa Matí de Tarragona Ràdio acull el president de la Casa d'Andalucía, Manuel López Pasca, i l'Amanda Murillo Caballero, la hermana mayor d'enguany, per parlar de la multitudinària celebració que té lloc aquest cap de setmana entre Tarragona, Vila-seca i la Pineda. Desenvolupament de l'esdeveniment La celebració és un desplegament organitzatiu de gran magnitud que mobilitza persones d'arreu del Camp de Tarragona i el Baix Penedès: Sortida i trajecte: Comença divendres a la tarda des del Port de Tarragona en direcció a Vila-seca, on es fa nit. Dissabte al matí se celebra la Missa d'Alba abans d'arribar a la Pineda. Infraestructura: Participen entre 30 i 35 carretes i un centenar de cavalls que acompanyen la Mare de Déu. Actes destacats: L'entrada de la Verge a la Pineda, el Rosari de dissabte a la nit i la tornada a peu el dilluns. Devoció vs. Espectacle Els convidats fan èmfasi en la diferència entre una fira i una romeria, destacant que es tracta d'un acte de fe i sentiment: "Això no es pot explicar. Has de venir, viure-ho i, quan s'acabi, llavors m'ho dius; és un sentiment." També critiquen la imatge deformada que ofereixen els mitjans sobre la romeria d'Almonte, centrada en el famoseo, i defensen la serietat i l'autenticitat de la celebració tarragonina. Relleu generacional i integració Un dels punts més positius destacats és la supervivència assegurada de l'entitat gràcies a la joventut. La meitat de la junta directiva de la Casa d'Andalucía té menys de 27 anys. A més, subratllen que la festa és totalment oberta a tothom, amb una forta presència de catalans sense orígens andalusos que participen per devoció o interès cultural.

  • 5'

    Els Premis de Tarragona: El reconeixement del públic

    La proximitat com a eix central dels premis En aquesta conversa s'explora la naturalesa dels premis culturals de Tarragona, destacant que la seva característica més rellevant és que són atorgats directament pels espectadors. A diferència d'altres guardons decidits per especialistes, aquests busquen reflectir la proximitat i el vincle emocional del públic amb els creadors. Organització i estructura de la gala La gala, dirigida per en Ramon i la Magda, es planteja com un espectacle multidisciplinari que vol fugir del formalisme excessiu: Agilitat i entreteniment: S'eviten els discursos llargs per mantenir un ritme amè i sorprenent. Ambientació especial: L'escenari del Teatre Metropol es transformarà per simular un espai festiu, similar a un jardí o una verbena. Equip artístic: Comptarà amb la presentació de l'actor Manel Barceló i la música en directe del grup Lisboa Central Café. La importància de la crítica de l'espectador El diàleg subratlla com el públic de Tarragona ha anat guanyant criteri gràcies a la programació estable. El fet que s'hagin de votar vuit categories diferents obliga a l'espectador a fixar-se en detalls tècnics més enllà de la interpretació: "L'espectador veu i valora tot allò que forma part de l'espectacle, no només els actors." Finalment, es destaca el retorn professional dels directors a la ciutat, subratllant la necessitat de mantenir estructures de producció locals per no perdre el contacte amb el teixit cultural tarragoní.

  • 5'

    Parlament infantil i valors amb Aldees Infantils SOS

    Aldees Infantils SOS i l'Educació en Valors Javier Martín, president d'Aldees Infantils SOS de Catalunya, explica la missió de l'entitat i el projecte que portarà un grup de nens i nenes al Parlament de Catalunya. L'organització, amb més de 50 anys de trajectòria, se centra en la integració social de menors en situació de risc o desemparament, però també aposta per una tasca preventiva educant infants normalitzats en la solidaritat. El Programa Escolar de Valors Aquesta iniciativa, que celebra la seva cinquena edició, ha arribat a milers d'alumnes a Catalunya i a la resta de l'estat. Els punts clau del mètode educatiu són: Treball transversal: S'aplica a les escoles com una assignatura més durant sis mesos. Eix temàtic: Enguany el valor central és la responsabilitat envers un mateix i els altres. Participació massiva: Més de 250.000 nens han reflexionat sobre aquests conceptes. L'Experiència al Parlament L'acte central consisteix en una simulació parlamentària on els infants ocupen els escons dels diputats: Són rebuts per la presidència del Parlament (Joan Rigol). Representants de cada província exposen les ponències treballades a classe. Es realitza un torn de preguntes i una cloenda solemne. "Els valors són conceptes que no es poden aprendre, s'han d'anar mamant, s'han d'anar vivint." L'objectiu final és formar els ciutadans de demà perquè no reprodueixin els comportaments d'exclusió que pateix la societat actual.

  • 9'

    Tallers de Divulgació de la Tarragona Romana

    Aproximació Didàctica al Patrimoni Romà L'episodi detalla una sèrie de tallers i activitats organitzades per apropar la historia de Tàrraco a la ciutadania d'una manera lúdica i participativa. L'objectiu principal és passar de la teoria dels llibres a la pràctica quotidiana, aprofitant que el patrimoni es troba literalment "sota els peus" dels tarragonins. Tipologies de Tallers i Activitats Escultura i Epigrafia: Un recorregut on els participants trien personatges segons la seva personalitat: Els guerrers s'identifiquen amb els equites (cavallers). Les figures femenines amb les matrones. Els optimistes amb càrrecs polítics i els pessimistes amb epitafis funeraris. Pots d'Ordre a l'Olimp: Taller centrat en la mitologia, on s'explica la jerarquia dels déus i com la seva "superespecialització" (similar a la medicina actual) marcava la vida i les decisions dels romans. Visites dinamitzades: Com la de Faustina, que convida el públic a la seva vila, oferint una experiència més propera i familiar. Metodologia i Públic Objectiu "Entrar a través del joc i la participació és una garantia que el coneixement et quedi i et suggereixi una aproximació més profunda en el futur." Edats: Tot i que el gruix d'activitats d'estiu s'adreça a joves d'entre 11 i 16 anys (per la seva presència en casals), el discurs és altament adaptable. Flexibilitat: Les propostes es modulen segons el perfil del grup, ja siguin famílies amb nens petits, parelles o gent gran, reforçant l'aspecte lúdic sense perdre el pòsit de sensibilitat cultural. Accessibilitat: Es fomenta que el públic contacti directament per rebre consells personalitzats segons la seva disponibilitat i perfil.

  • 44'

    Química de l'alimentació: additius i etiquetes

    La química quotidiana als aliments Aquest episodi explora com la química és present en la nostra dieta diària, especialment a través dels additius alimentaris. Amb la col·laboració del projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili, s'analitza què consumim realment quan comprem productes processats. L'experiment de l'oxidació Es realitza un experiment pràctic per demostrar la funció dels antioxidants: • Es ratllen dues pomes. • A una se li afegeix àcid cítric (suc de llimona) i a l'altra no. • El resultat mostra que la poma amb àcid manté el seu color original, mentre que l'altra s'ennegreix per l'oxidació. Desxifrant les etiquetes i els codis E Un dels punts clau és aprendre a interpretar la llista d'ingredients i els complexos codis numèrics: • Codis E: Són identificadors europeus per als additius (ex: E-330 per a l'àcid cítric). • Funcions principals: Els additius serveixen per conservar el producte, modificar propietats organolèptiques (color, gust, textura) o facilitar el procés industrial. • Diferència entre ingredient i additiu: Un additiu és una substància que s'afegeix intencionadament però que no modifica el valor nutritiu. Debat sobre qualitat i seguretat Es discuteix la percepció que el preu alt equival a menys additius i més qualitat. "Per llei es marca per a quins usos es pot utilitzar cadascun d'aquests productes i en quines proporcions." Tot i que els additius estan regulats i són segurs individualment, el programa planteja l'interrogant de quins efectes pot tenir una dieta basada exclusivament en productes ultraprocessats a llarg termini.

  • 4'

    Creació de la comissió de les males olors a Tarragona

    Nova aliança contra els episodis de males olors Aquest matí s'ha constituït formalment a l'Ajuntament de Tarragona una comissió de seguiment per abordar l'increment sobtat d'episodis de males olors a la ciutat. La reunió ha aplegat representants de diversos sectors, incloent l'administració pública, el sector industrial i la societat civil. Acords principals i mesures Cessió de recursos: L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha posat a disposició de la comissió el seu parc de bombers mancomunats i tècnics especialistes per al seguiment i localització dels focus. Calendari de treball: S'ha fixat la setmana vinent per establir un full de ruta i un pla d'actuació. Estudi integral: Es realitzarà un estudi per determinar l'origen de les olors, tenint en compte que no només provenen de la indústria química, sinó també d'altres sectors industrials o portuaris. Dades alarmants i preocupació social El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallol, ha qualificat la situació de "sospitosa" basant-se en les estadístiques recents: "S'han produït 24 episodis en els últims 35 dies, quan la mitjana dels darrers anys a la ciutat havia estat de 12 episodis en tot l'any." Reaccions dels implicats AEQT (Xavier Bor): Reconeixen la preocupació malgrat que afirmen que no hi ha perill per a la salut, destacant la necessitat de millorar la relació amb la ciutadania. Federació de Veïns (Helena Regidor): Atribueixen la reacció de l'administració a la pressió i denúncies veïnals constants. Altres actors: Tant el Port de Tarragona com els sindicats (UGT i CCOO) s'han ofert per col·laborar en el control de les emissions a l'exterior.

  • 11'

    Activitats d'estiu a l'Estudi de Música de Tarragona

    Teresa Valls presenta les propostes formatives i lúdiques que l'Estudi de Música de Tarragona organitza per a aquest estiu, amb un enfocament especial en els més petits i en el teatre musical per a joves. Formació per a infants (3-8 anys) El curs "Juguem fent música" és una aproximació lúdica al món sonor que s'estructura en dues quinzenes a partir de finals de juny: * Activitats de dansa, cançó popular i audició. * Taller de construcció d'instruments i manualitats. * Horari matinal de 10:00 h a 12:00 h. Teatre Musical i col·laboracions Es destaca un curs intensiu de teatre musical per a majors de 15 anys que tindrà lloc del 7 al 17 de juliol. Aquest projecte compta amb la participació de professors com Fermi Fernández, Isabel Soriano i Nina Sanpera. * Treball de tècnica vocal, improvisació i expressivitat interpretant obres de Cole Porter. * Inclou aspectes de maquillatge i vestuari. * Col·laboració amb el taller de dansa Màrmara per oferir una formació integral que combina veu i moviment. Agenda de final de curs "Els cantants sempre hem necessitat, a part de cantar bé, saber estar davant del públic, i això és una cosa que s'ha d'aprendre." L'activitat de l'escola no s'atura amb la formació, ja que durant el juny se celebraran diversos esdeveniments: * Marató d'instruments al Magatzem (dissabte vinent). * Concert de final de curs al Teatre Metropol el 19 de juny. * Actuacions a la plaça Corsini per la Diada de la Música (21 de juny).

  • 22'

    Noves Titulacions a la Universitat Rovira i Virgili

    Presentació de les Noves Enginyeries i Psicopedagogia L'episodi detalla l'ampliació de l'oferta acadèmica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per al curs 2003-2004, destacant la incorporació de tres noves titulacions oficials que responen a una forta demanda del territori: Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (Telemàtica): Enfocada al disseny i manteniment de xarxes, telefonia mòbil i internet. Enginyeria Tècnica Industrial (Mecànica): Centrada en els sistemes mecànics, estructures i manteniment industrial. Psicopedagogia: Una llicenciatura de segon cicle per atendre necessitats educatives especials i conflictes en l'àmbit escolar. Característiques de les Enginyeries Els representants de les àrees tècniques, Xavier Matxé i Francesc Ferrandó, expliquen que aquestes carreres tenen una estructura de tres anys (225 crèdits). El pla d'estudis combina una base teòrica estatal amb assignatures obligatòries pròpies que potencien la vessant pràctica: S'han creat laboratoris específics (mecànica, vibracions, fabricació) amb equipament d'última generació. Es fomenta el projecte final de carrera com a síntesi professional. Existeix una gran interconnexió amb el teixit industrial de Tarragona, facilitant pràctiques en empreses que sovint acaben en contractació directa. L'Àmbit de la Psicopedagogia Cori Camps, degana de la facultat, exposa que aquesta titulació respon a un canvi social dins el sistema educatiu. És un segon cicle d'uns 120 crèdits accessible des de Magisteri, Educació Social, Psicologia o Pedagogia. L'objectiu és formar professionals per als equips d'assessorament psicopedagògic i l'orientació professional. Connexió Universitat-Empresa Un dels punts clau de l'entrevista és la voluntat d'evitar la "fuga de cervells" cap a Barcelona. Els ponents coincideixen en què: "Tarragona és un laboratori a gran escala on l'oferta universitària s'autoalimenta de la demanda empresarial del polígon industrial i social." Es destaca que la URV ofereix ara un nucli complet de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (TIC) únic a Catalunya fora de l'àmbit metropolità.

  • 12'

    Balanç de quatre anys de polítiques socials a Tarragona

    Balanç del mandat i polítiques de gènere En aquesta entrevista, la consellera Carme Ferrer fa un balanç molt positiu dels seus quatre anys al capdavant de les polítiques socials de l'Ajuntament de Tarragona. Tot i reconèixer que la seva àrea no és de "gran lluïment" públic com d'altres, destaca la satisfacció del reconeixement directe dels ciutadans al carrer. Impuls al món de la dona L'eix central de la legislatura ha estat el treball amb les associacions de dones i la consolidació de serveis clau: Consolidació de l'atenció: S'ha passat d'un servei de necessitats puntuals a un abordatge integral de la discriminació. Nous col·lectius: S'ha posat el focus en famílies monoparentals i dones de mitjana edat amb problemàtiques laborals i familiars. Prevenció educativa: S'ha iniciat un procés de prevenció de la violència de gènere a les escoles, apostant per la igualtat d'oportunitats des de la base. "La violència de gènere és una cosa que s'ha de prevenir realment apostant fort per la igualtat d'oportunitats home-dona." SIAD i resposta a la violència El Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) s'ha modernitzat per oferir una resposta ràpida (en un màxim de tres dies) en casos de maltractaments. El servei compta amb un equip multidisciplinari format per: 1. Psicòlegs 2. Assistents socials 3. Advocades Altres eixos d'actuació: Gent gran i Voluntariat La consellera també ha destacat la millora de la qualitat de vida dels més grans a través de programes de dinamització com l'Aqua Gym i el Taller de la Memòria, així com la inauguració de noves llars d'avis. Finalment, s'ha subratllat l'èxit del programa de voluntariat de la gent gran a les escoles, una iniciativa solidària que ha trencat reticències inicials i ha aconseguit una plena integració en la comunitat educativa.

  • 3'

    Retorn de l'expedició Tarragona a l'Everest

    Balanç de l'expedició tarragonina a l'himàlai L'expedició Tarragona a l'Everest ha tornat a casa després d'intentar assolir el cim més alt del món. Tot i que no es va poder culminar l'ascensió, els membres de l'equip ja es troben a la ciutat per explicar la seva experiència oficialment en una roda de premsa a l'Ajuntament. Factors clau del descens L'alpinista Jesús Elena ha detallat els motius pels quals no es va poder completar la fita dels 8.848 metres: Condicions climatològiques: El mal temps va ser el factor determinant que va impedir l'èxit. L'impacte del vent: Es defineix com el "major enemic" a les altures extremes, variant de forma imprevisible. Desgast físic i psíquic: Després d'un primer intent el dia 21, el segon atac va patir la manca de temps per a la recuperació dels esportistes. El futur de l'expedició Actualment, els alpinistes es troben en una fase de recuperació física i d'aclimatació a la vida quotidiana amb les seves famílies. Tot i la decepció inicial, no descarten tornar-ho a intentar en el futur: "Un alpinista sempre es queda amb el mal gust de la signatura pendent de poder assolir el cim." L'objectiu de clavar la bandera de Tarragona al sostre del món continua sent una possibilitat oberta per a l'equip un cop s'hagin recuperat totalment.