Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

265-276 de 808
  • 9'

    Paco Ibáñez: Poesia contra l'embrutiment social

    La Missió de la Poesia en la Societat Actual En aquesta conversa, Paco Ibáñez reflexiona sobre el paper crític de la cultura i la seva relació amb el llegat de José Agustín Goytisolo. El cantautor subratlla que la seva música no és només art, sinó un compromís ètic i social. La Poesia com a Resistència Ibáñez defensa la vigència de la «bona poesia», afirmant que no té data de caducitat: La defineix com la «quinta essència de la vida». Manté viu el llegat de Goytisolo en cada concert, considerant-lo un guia espiritual. Reivindica el concepte de Gabriel Celaya: > "La poesia és una arma carregada de futur". Crítica a la "Teleescombraria" i l'Alienació L'artista es mostra molt crític amb l'estat actual de la cultura de masses: Denuncia la teleescombraria com un intent de demolició de la dignitat humana. Responsabilitza el públic: sosté que el contingut buit existeix perquè hi ha una audiència que l'accepta. Critica l'ús alienant de l'esport (com el futbol) per desviar l'atenció dels problemes reals. Optimisme a través del Concert Tot i el seu diagnòstic sever sobre la societat, Ibáñez es defineix com un optimista actiu: El fet de pujar a l'escenari és una prova d'esperança. Busca generar solidaritat i energia entre els assistents. En els seus concerts, la música actua com un catalitzador per despertar consciències i sortir de la passivitat.

  • 21'

    Prevenció i seguretat viària per a l'estiu a Tarragona

    Seguretat Viària i Campanya d'Estiu En aquesta entrevista als estudis de Tarragona Ràdio, l'Agustí Migó (cap de l'àrea regional de trànsit) i l'Eusebi del Olmo (cap del Servei Territorial) analitzen els reptes de la mobilitat estival. La campanya de prevenció ja està en marxa a causa de l'increment de vehicles des de la Setmana Santa, amb l'objectiu de minimitzar els accidents en operacions de sortida i desplaçaments curts. Eixos Principals de la Campanya Prevenció i Presència: Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit prioritzen la visibilitat en punts conflictius i l'assistència en carretera. Vies de Risc: La N-340 es manté com una de les carreteres més perilloses per la seva densitat i l'accessibilitat a múltiples poblacions, juntament amb l'autopista A-7. Factors Crítics: El control de la velocitat, el consum d'alcohol i l'ús dels sistemes de seguretat passiva (cinturó i casc) són les prioritats del dispositiu. El Debat sobre l'Excés de Velocitat L'entrevista aborda casos extrems de conducció temerària, com el vehicle detectat a 243 km/h. S'emfatitza la importància de passar de la sanció administrativa a la via penal per a aquests comportaments. "A 243 km/h es triguen pràcticament 400 metres en aturar el vehicle; el conductor està assumint una conducta de risc inacceptable per a la vida." Conscienciació i Canvi de Mentalitat Els responsables de trànsit fan una crida a un canvi social radical: Tolerància Zero: S'ha de deixar de veure l'excés de velocitat com una proesa i començar a tractar-lo com un delicte socialment rebutjable. Educació Viària: La formació a les escoles és clau. Sovint, els fills són els qui millor poden corregir les males conductes dels pares. Els Perills del Destí: S'alerta que els desplaçaments curts un cop al lloc de vacances (excursions de 30-50 km) són molt perillosos per la combinació de carreteres desconegudes, relaxació i possibles excessos en els àpats. Finalment, es recorden les restriccions de trànsit a la zona de Tarragona, Salou i Reus els dies 16 i 17 de juny amb motiu de la Volta a Catalunya.

  • 8'

    Reivindicacions i rol de l'auxiliar de psiquiatria

    Reivindicació Professional dels Auxiliars de Psiquiatria El col·lectiu d'auxiliars de psiquiatria posa de manifest la manca de reconeixement oficial i professional que pateixen a nivell institucional a Catalunya. Malgrat ser el personal que manté el contacte directe i continuat amb els pacients, sovint es troben en una situació d'indefinició administrativa a causa de la fragmentació de competències entre la Generalitat, la Diputació i Benestar Social. Objectius de l'Associació L'entitat neix amb una voluntat clara de millorar tant la qualitat assistencial com les condicions laborals. Entre les seves fites destaquen: Definir el perfil professional: Clarificar les funcions i tasques específiques del col·lectiu. Formació i difusió: Organitzar congressos i seminaris per intercanviar coneixements a tot el territori català. Interlocució oficial: Representar els treballadors davant les administracions públiques i entitats privades. La importància del component humà i vocacional La tasca de l'auxiliar es descriu com a profundament vocacional. La relació que s'estableix amb el malalt és, en molts casos, d'una naturalesa quasi familiar, especialment en situacions d'abandonament per part de l'entorn del pacient. "Si nosaltres estem bé i se'ns reconeix la feina, estarem millor amb el malalt i això repercutirà directament en el seu benestar." El treball en equip i la comunicació externa S'ha subratllat la necessitat de millorar els canals d'informació (la "carretera nacional" que ha d'esdevenir "autopista") entre auxiliars, psiquiatres i psicòlegs. La unió del grup i el treball multidisciplinari són pilars bàsics per garantir la supervivència emocional dels professionals i l'èxit del tractament del pacient.

  • 9'

    Projecte de cooperació mèdica a Rondònia de la URV

    Cooperació Internacional des de la Universitat El present text detalla una iniciativa pionera de la URV Solidària: el primer projecte endogen i intern impulsat directament per la voluntat dels estudiants. Un grup d'alumnes de cinquè de Medicina ha decidit substituir el seu tradicional viatge de final d'estudis per un projecte de cooperació internacional al Brasil, concretament a la regió de Rondònia (Amazònia). Objectius i Metodologia del Projecte L'actuació no es limita a una assistència puntual, sinó que busca crear una base de dades útil per al futur sanitari de la regió: Reconeixement de l'estat de salut: Realització d'un registre casa per casa en una zona amb població molt dispersa (amb distàncies de fins a 20 km entre assentaments). Formació i prevenció: Ensenyar hàbits d'higiene, gestió de residus i control nutricional. Continuïtat: El registre servirà com a eina per als metges locals i per a futurs grups d'estudiants que donin relleu al projecte. Caràcter de la Missió Els interlocutors emfatitzen que la missió va més enllà de "posar tiretes". Es tracta d'un projecte de caràcter humà i tècnic en una zona inòspita on els metges nacionals no solen voler anar. Com diu un dels responsables: "Aquesta assignatura no es pot donar a l'aula; s'ha d'aprendre amb un treball de camp real, formant éssers humans a més de professionals." Motivació de l'Alumnat L'estat d'ànim de les estudiants (Noemí i Constanza) és d'il·lusió i responsabilitat. Veuen en aquesta experiència una forma de complir amb l'objectiu fonamental de la seva carrera: ajudar els altres i adquirir una formació que difícilment trobarien en el sistema sanitari occidental.

  • 40'

    Debat amb els futurs regidors de Tarragona

    Introducció i Context Polític A una setmana de la constitució dels nous ajuntaments, Tarragona Ràdio convida els regidors que s'estrenaran a la legislatura per compartir les seves impressions. Els participants (Carme Duc, Alejandro Fernández, Pau Pérez, Rosa Rossell i Lluís Hernández) expressen una barreja de relaxació, intriga i il·lusió davant el canvi polític. Aspiracions i Àrees de Treball Cada futur regidor detalla les àrees on voldria aportar la seva experiència prèvia: • Carme Duc (CiU): Vinculada al sector turístic i educatiu. • Rosa Rossell (ERC): Interessada en cultura, joventut i el repte personal de la política social. • Pau Pérez (PSC): Enfocat en l'àrea econòmica, hisenda i promoció. • Lluís Hernández (ICV): Especialista en serveis socials i moviments veïnals. • Alejandro Fernández (PP): Apostaria pel suport als emprenedors i les relacions amb la Unió Europea. La Visió de la Política i el Pas a l'Esfera Pública Els convidats reflexionen sobre com les seves famílies i entorns laborals han rebut la notícia. Hi ha un consens sobre la necessitat de dignificar la tasca política. Alejandro Fernández es defineix com un polític vocacional, mentre que altres veuen aquest pas com un acte de civisme o un parèntesi professional. Valoració dels Plenaris i Participació Ciutadana L'anàlisi dels plenaris municipals és crítica: • Es titllen sovint d'avorrits i massa tècnics per al ciutadà comú. • Es denuncia el "no pel no" basat en sigles partidistes en lloc de buscar el bé comú. • Es proposa millorar el vocabulari administratiu i estudiar canvis d'horari per fomentar la participació. "Estem defensant unes sigles polítiques o estem lluitant pel bé d'una ciutat?" Prioritats per a Tarragona En l'apartat de conclusions, els regidors proposen accions urgents si tinguessin una "vareta màgica": 1. Millorar la planificació de residències d'avis i centres per a disminuïts. 2. Garantir el compliment estricte de la llei d'accessibilitat a l'Ajuntament. 3. Fomentar la integració dels barris perifèrics per cohesionar la ciutat. 4. Canviar el tarannà de l'equip de govern cap a un diàleg més obert.

  • 18'

    Debat sobre el Medi Ambient a Tarragona amb el Sr. Mallol

    Gestió de Residus i Incentius Fiscals L'Agustí Mallol, representant de l'Ajuntament de Tarragona, detalla com es gestiona la runa de les obres, explicant que es tritura per ser reciclada o dipositada en abocadors que finalment es reforesten. Destaca que Tarragona és pionera en: - Bonificacions fiscals per a l'ús de materials reciclables en la construcció. - Incentius per la instal·lació de plaques solars i materials sostenibles (com el tefló o fusta reciclada). Contaminació i Olors a la Ciutat Davant les queixes dels alumnes per les males olors, Mallol aclareix que, tot i ser molestes, els tècnics de la universitat confirmen que no perjudiquen la salut. Per solucionar-ho, s'anuncia la instal·lació de sensors de mesura al setembre per identificar si l'origen és la indústria, les depuradores o el gas metà de les clavegueres. Educació Ambiental i Zones Verdes El regidor respon a les preguntes dels joves sobre la conscienciació escolar i l'urbanisme: - Existeix un programa actiu de recollida selectiva que ofereix xerrades de tècnics ecologistes a totes les escoles. - Es reconeix la manca de zones verdes al centre ("ciutat massa dura") i es proposa un pla per aprofitar petits espais urbans i recuperar camins rurals. Mobilitat Sostenible i Propostes dels Joves Respecte a l'ús de la bicicleta, Mallol es mostra contrari als carrils bici que només són "una ratlla pintada" i aposta per circuits segurs i la recuperació de 40 km de camins. Els alumnes, per la seva banda, demanen: - Més autobusos ecològics i l'estudi d'un possible tramvia. - Augmentar el nombre de contenidors per a la recollida de piles. - Reducció dels embalatges en els productes de consum. "Hem de procurar que, si vol anar amb bicicleta, hi pugui anar amb respecte, com si fos un cotxe, sense necessitat d'un carril bici impossible al nucli antic."

  • 22'

    Ecologisme local i consciència pel Dia del Medi Ambient

    El paper vital de les entitats ecologistes locals En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona, s'ha destacat l'evolució de les associacions ecologistes. Si bé fa una dècada predominaven les macroentitats com Greenpeace, actualment hi ha una proliferació d'associacions d'àmbit municipal i autonòmic com DEPANA o GPEC. Aquestes entitats cobreixen buits que les administracions no poden atendre per falta de pressupost o personal. Projectes destacats al territori La Marta Grau, de l'associació DEPANA, subratlla la importància de projectes locals que afecten directament la ciutadania: Punta de la Mora: Recuperació d'espais naturals mitjançant el projecte Life. Platja Llarga: Rehabilitació mantenint el sentit ecològic i natural. Riu Francolí: Restauració de la desembocadura com a punt clau per a ocells migratoris. Riu Gaià: Conservació de petits ecosistemes fluvials. Conscienciació i hàbits ciutadans El debat incideix en la necessitat d'una consciència profunda i no només puntual. S'han identificat diversos reptes en el comportament social: Gestió de residus: Passar de la simple informació sobre contenidors a una educació real sobre la gravetat de no reciclar. Cultura de l'aigua: Conscienciar que l'aigua és un recurs limitat i evitar el malbaratament domèstic. Desenvolupament sostenible: No hipotecar el futur de les generacions vinents per la comoditat actual. "Si no reciclem, algun dia la merda se'ns menjarà; és així de fàcil i de dur." Relació amb la indústria i l'administració Es tracta la complexitat d'equilibrar l'activitat econòmica, especialment la indústria química a Tarragona, amb la preservació ambiental. Mentre algunes empreses comencen a aplicar criteris de sostenibilitat per estalvi econòmic a llarg termini, es reclama que l'administració apliqui sancions més severes a aquelles que prefereixen pagar multes abans que invertir en filtres o tecnologies netes.

  • 12'

    Educació ambiental i gestió de residus a Tarragona

    Formació i Conscienciació Ambiental En el marc del Dia Internacional del Medi Ambient, Tarragona Ràdio connecta des de la Plaça de la Font per parlar amb Antoni Barrofet, director del centre d'estudis Compte de Rius. L'entrevista se centra en la importància de la formació especialitzada en química ambiental. Punts clau de la formació: S'imparteixen cicles de grau mitjà i superior per a joves a partir de 16 anys. L'alumnat mostra una creixent sensibilització per reduir l'impacte dels residus en la societat. Es realitzen pràctiques de control reals, com l'anàlisi de l'evolució de la qualitat de l'aigua al riu Francolí. El Repte de la Gestió de Residus als Centres Barrofet exposa una problemàtica crítica: la dificultat dels instituts per gestionar els seus propis residus degut a l'alt cost econòmic. "Recollir 3 o 4 quilos de productes químics potents ens pot costar fins a mig milió de pessetes." Per aquest motiu, fa una crida a les autoritats per crear un pla de reciclatge total col·lectiu que englobi tots els instituts, facilitant la retirada de productes químics, olis i ferritja de manera normalitzada. Indústria i Mercat Laboral Es destaca la simbiosi necessària entre els centres educatius i el sector industrial de Tarragona: * Les empreses absorbeixen els alumnes qualificats en àrees de control d'emissions. * Existeix un feedback constant i reciclatge de treballadors per mantenir-se al dia tecnològicament. * La convivència entre municipis i complexos químics (com Repsol) és un eix fonamental de la realitat local.

  • 18'

    Entrevista dels alumnes a l'Agustí Mallol sobre Medi Ambient

    Roda de premsa escolar amb la Conselleria de Medi Ambient En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio des de la plaça de la Font, diversos alumnes de centres educatius de Tarragona actuen com a periodistes per entrevistar Agustí Mallol, responsable de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Els temes tractats giren al voltant de la gestió de residus, la contaminació i el futur ecològic de la ciutat. Gestió de residus i contenidors Els alumnes han expressat la seva preocupació per la distància dels contenidors de reciclatge i la falta de recollida de matèria orgànica a tota la ciutat: Compromís amb les escoles: Mallol s'ha compromès a instal·lar contenidors de paper i envasos davant dels col·legis que ho han sol·licitat la setmana vinent. Recollida selectiva: S'explica que el pas a contenidors més grans n'ha reduït el nombre total però n'ha augmentat la capacitat, tot i que això obligui els ciutadans a caminar més. La matèria orgànica: El conseller defensa que la separació física dels contenidors d'orgànica serveix per educar i evitar la contaminació del residu, assegurant que en tres anys la recollida serà total. Projectes i sostenibilitat urbana S'han repassat els eixos principals per als propers anys: Recuperació del riu Francolí: Un projecte ja gairebé finalitzat que ha permès el retorn d'espècies autòctones com ocells i peixos. Platja Llarga: Es planteja un projecte totalment ecològic i diferenciat de les platges urbanes. Zones verdes: Creació de nous pulmons verds a la zona de Joan XXIII. El debat industrial Un dels punts més intensos ha estat la convivència amb la indústria química. Mallol ha defensat el pes econòmic del sector: "L'indústria química forma part del patrimoni de la nostra ciutat... 30.000 famílies en viuen directament o indirectament." Tot i les queixes per les olors i la contaminació, el conseller ha insistit que l'aire de Tarragona compleix els paràmetres de l'OMS i que el control de les emissions és constant i auditat per empreses externes.

  • 9'

    Indústria i Medi Ambient: Convivència a la Pobla de Mafumet

    La convivència entre la indústria petroquímica i la ciutadania L'alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Serrà, descriu la transformació del municipi, que ha passat de ser essencialment agrícola a dependre directamente de la indústria. Actualment, el 50% del territori municipal està ocupat per grans empreses com Repsol i Dow. Punts clau de la relació municipi-indústria: Comunicació transparent: S'ha millorat la notificació d'incidències, simulacres i parades de planta per evitar alarmes innecessàries. Relació de confiança: El veïnatge sovint contacta directament amb l'alcaldia davant de qualsevol anomalia visual (com flames a les torxes). Control mediambiental: Existència de medidors en continu a les xemeneies connectats amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat per garantir la seguretat. "La relació que tenim entre el municipi i les empreses és una relació de confiança i de respecte." Educació i conscienciació ecològica a Tarragona Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, destaca l'èxit de les activitats del Dia Mundial del Medi Ambient, posant èmfasi en la pedagogia infantil: Moda ecològica: Èxit rotund de la desfilada amb roba reciclada i cotó ecològic protagonitzada per nens i nenes. Visió integral: El medi ambient a Tarragona no són només les ximeneies, sinó també la gestió de l'aigua, la neteja de platges, l'urbanisme i el control del soroll. Participació ciutadana: Preparació d'una entrevista on alumnes de diversos col·legis de la ciutat (com les Teresines o el Serrallo) interrogaran directament al regidor sobre la gestió ambiental.

  • 3'

    Presentació de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz al Nàstic

    Presentació del Nou Cos Tècnic del Nàstic L'acte oficial de presentació de la nova direcció tècnica per a la temporada 2003-2004 ha tingut lloc a la sala de premsa del club. La nova estructura està encapçalada per Jordi Vinyals com a primer entrenador i Alfons Muñoz com a segon. Metodologia de Treball i Innovació Jordi Vinyals ha destacat una metodologia de treball basada en l'anàlisi des de diferents angles per millorar el control dels partits: Repartiment de responsabilitats: Encara que Vinyals té l'última paraula, es busca sumar els coneixements i l'experiència de tot l'equip. Visió des de la tribuna: Una de les grans novetats és que un dels tècnics se situarà en una zona elevada (tribuna) per observar el joc des d'una altra perspectiva, mantenint comunicació constant amb la banqueta. Equip multidisciplinari: El cos tècnic es completa amb la figura de Kiko i un preparador físic. Perfil dels Entrenadors La junta directiva, encapçalada pel president Josep Maria Andreu i el vicepresident Àngel Fernández, ha buscat un tàndem que combini diferents valors: Jordi Vinyals: Aporta la seva gran experiència com a jugador professional a Primera Divisió (Oviedo, Betis, Vila-real) i un perfil tàctic inquiet i preparat. Alfons Muñoz: Aporta la experiència a les banquetes, especialment en el grup tercer de la Segona Divisió B, havent passat per clubs com el Terrassa o el Figueres. "Volem formar un equip de treball on s'aprofitin i s'intentin sumar els dos perfils com a entrenador que tenim." Segons els cronistes, aquest enfocament és significativament diferent del que s'havia vist fins ara a Tarragona, apostant per la modernització de la gestió esportiva.

  • 16'

    Dia del Medi Ambient a Tarragona: Indústria i Sostenibilitat

    Diàleg pel Medi Ambient a la Plaça de la Font En el marc de la celebració del Dia del Medi Ambient a Tarragona, s'ha realitzat una taula rodona sota cobert per la pluja a la plaça de la Font. L'espai ha reunit representants de la indústria, l'àmbit acadèmic i l'administració pública per debatre sobre la sostenibilitat i la gestió de l'impacte ambiental a la ciutat. Compromís industrial: Dow Chemical L'Antonio Valero, representant de Dow Chemical, ha detallat les estratègies de l'empresa basades en el programa Responsible Care, vigent des dels anys 80. Els punts clau han estat: Transparència: Publicació d'informes mediambientals anuals i memòries de dades per a la societat. Interacció Social: Creació d'un panell públic assessor format per veïns, metges i associacions per entendre les inquietuds ciutadanes. Inversions Tecnològiques: Inversió de més d'un milió d'euros en la substitució de materials amb amiant i la instal·lació de ciclons per captar partícules. Recuperació d'espais: Eliminació de ponts solars i restauració d'uns 4.000 m² de terreny residual al seu estat original. Control de la contaminació acústica Per la seva part, l'Antoni Perera i la Sandra han presentat els detalls de l'elaboració del mapa acústic de Tarragona. L'estudi, iniciat de forma pionera el 1994, busca solucions específiques per a cada context, com la reestructuració del trànsit en carrers amb pendent com el de Sant Francesc. Un equip dedicat ha recollit dades durant sis mesos en diverses franges horàries per garantir una representació fidel de la realitat sonora. Visió institucional i administrativa La Maria Jesús Vila, delegada de la Conselleria de Medi Ambient, ha destacat la importància de la col·laboració fluida entre el sector privat i el públic: "Més enllà de les exigències legals, és important abordar aspectes no legislats, com les olors, mitjançant el contrast permanent d'informacions." Finalment, s'ha subratllat que la millora ambiental depèn de la suma d'inversions industrials, control administratiu i la participació activa de cada ciutadà en els petits detalls del dia a dia.