Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis

RSS

episodis

241-252 de 808

2 de febr. del 2003
8'
Recerca sobre l'etnografia i la llengua dels masos de Constantí
L'estudi dels masos de Constantí guanya el premi de la URV L'entrevista presenta a Josep Oriol Nicolau Itell, alumne de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, que ha estat guardonat amb el Premi de Treball de Recerca de Batxillerat per la Universitat Rovira i Virgili. El seu estudi se centra en l'etnografia i l'etnolingüística dels masos de Constantí, una recerca que destaca per la seva profunditat i per la recuperació d'una part oblidada del patrimoni local. Metodologia i treball de camp El treball no es limita a la consulta bibliogràfica, sinó que es basa en un extens treball de camp. Josep Oriol explica els punts clau del seu mètode: Entrevistes orals: Ha recollit el testimoni directe de persones grans, començant pels seus avis, per documentar com es vivia anteriorment als masos. Transcripcions i anàlisi: Ha gravat i analitzat les converses per estudiar el dialecte constantinenc i les maneres de parlar pròpies de la zona. Visió personal: La proximitat al territori ha estat el motor del projecte, convertint-se en una experiència d'aprenentatge més enllà del currículum escolar. Vigència i estat del patrimoni La recerca posa de manifest la degradació del món rural a la zona: Actualment, només queden dos o tres masos habitats, la majoria per jornalers contractats i no pels propietaris. La pèrdua de patrimoni és preocupant: l'autor esmenta un mas amb pintures de Maria Fortuny que es troba en mal estat, cremat i espoliat. L'arribada d'infraestructures com l'AVE també amenaça la supervivència física d'algunes d'aquestes construccions històriques. Valor científic i futur de l'estudiant L'estudi ha estat elogiat per ser una aportació rellevant per a futurs investigadors, ja que no existia documentació prèvia sobre aquest col·lectiu a Constantí. Josep Oriol, que actualment es troba en plena setmana de selectivitat, té previst cursar el grau de Economia l'any vinent, deixant enrere una obra que ha estat descrita com: "Un treball important en si mateix, no només pel valor que té fer un treball de camp sent tant jove, sinó perquè en trauran profit altres investigadors."
2 de febr. del 2003
10'
Nova temporada de Toc de Castells i reptes castellers
Retorn del programa Toc de Castells L'espai radiofònic torna a la graella en format de dissabte al matí (d'una a dues), un horari estratègic per analitzar l'actualitat just després dels assaigs generals de divendres. Jordi Sorinyac detalla com es gestiona la informació en el món casteller: Fonts d'informació: Es basen en rumors, webs especialitzades i xats de discussió que després es contrasten amb trucades directes. Estructura del programa: La primera mitja hora se centrarà en entrevistes a caps de colla i presidents per conèixer les previsions de les actuacions del cap de setmana. Reptes de la temporada castellera El programa destaca una preocupació central que sembla ser la "cançó de l'estiu" del sector: Falta de camises: S'observa una menor afluència de gent als patis d'assaig comparat amb l'any passat, un fet que repercuteix directament en les construccions que es veuen a plaça. Calendari: Després del parèntesi post-Sant Jordi, s'espera que la festivitat de Sant Joan actuï com el tret de sortida oficial per a una activitat continuada fins a Santa Tecla. "Aquesta sembla que és la cançoneta: que les colles, de moment, estan arrossegant menys gent." L'espai promet seguir de prop les grans colles, com la Jove de Tarragona, que ja ha començat a rodar castells de vuit, i altres agrupacions que ja han provat estructures de nou.
2 de febr. del 2003
16'
Campanya de fotoprotecció: farmacèutics i Creu Roja
Prevenció i salut: La lluita contra el càncer de pell L'exposició solar inadequada és un problema sanitari de primer ordre, ja que s'estima que el 40% dels càncers en general són de pell. Per aquest motiu, el Consell General de Farmacèutics ha posat en marxa una iniciativa pionera en col·laboració amb la Creu Roja. Una aliança estratègica a les platges A diferència d'altres anys, on la formació es basava en les escoles, enguany els farmacèutics surten de les farmàcies per formar el voluntariat de la Creu Roja. Aquests voluntaris seran els encarregats de traslladar els consells de salut directament als usuaris de platges, piscines i pantans. Consells fonamentals per a una exposició segura Per gaudir del sol sense riscos, s'han destacat diversos punts clau: * Reduir l'exposició: Encara que s'usi protecció, cal estar menys hores al sol. * Evitar les hores crítiques: No exposar-se entre les 12:00h i les 16:00h, quan la radiació és més intensa. * Aplicació correcta: Cal posar-se el fotoprotector 30 minuts abans de sortir de casa, amb la pell seca, i renovar-lo cada dues hores. * Atenció als nens: Els menors de 6 mesos no han d'estar al sol i fins als 3 anys s'ha d'extremar la precaució amb roba, gorres i ulleres. Factors i tipus de protecció L'elecció del protector depèn del fototip de cada persona i de l'índex de radiació del dia. S'ha posat èmfasi en el fet que la radiació intermitent (típica de cap de setmana) és més perillosa que la continuada, ja que la pell no està habituada. "No hem de cedir mai en la lluita; encara que portem fotoprotecció, hem de reduir l'exposició al sol." Finalment, s'ha recordat que, tot i els riscos, el sol és beneficiós per a la síntesi de vitamina D i com a antidepressiu natural, sempre que es prengui amb moderació i la protecció adequada (filtres físics, químics i biològics).
2 de febr. del 2003
9'
L'acollida d'infants sahrauís a Tarragona
Gestió i organització de les colònies d'estiu L'episodi detalla com s'organitza l'acollida de nens i nenes sahrauís a la zona del Tarragonès, destacant la incorporació de nous municipis com la Riera, Salou i Altafulla. El procés de coordinació implica directament els ajuntaments, que gestionen les peticions i ajuden a finançar l'estada, ja que el cost logístic és elevat. Factors econòmics i logístics Un dels punts més crítics és l'alt preu dels bitllets d'avió, que ascendeix a uns 450 euros per infant. Això es deu principalment a: * La dependència de les línies aèries argelines. * L'obligació de finançar també el viatge de monitors o "ajudants" (metges o mestres jubilats que acompanyen els menors). * El manteniment i allotjament d'aquests acompanyants en residències. L'experiència de l'acollida familiar Els infants, d'entre 7 i 12 anys, s'allotgen amb famílies voluntàries. L'adaptació cultural és un procés clau on es destaquen diversos aspectes: L'aprenentatge: Els nens més veterans expliquen als nous com funcionen coses bàsiques com les aixetes o els llums. L'educació: Es recomana a les famílies no malcriar els infants i aplicar les mateixes normes i límits que als seus propis fills. L'afectivitat: Malgrat que als campaments no és habitual el contacte físic constant, aquí es tornen extremadament carinyosos i expressius. "El nen ha de ser igual que un nen que tinguis tu a casa, un fill teu. Si el renyes per una cosa, pel mateix l'has de renyar." Reptes emocionals i l'idioma Tot i que la majoria s'adapta bé, existeixen casos puntuals d'enyorança profunda o dificultats d'adaptació extrema. Pel que fa a la comunicació, l'idioma no suposa una barrera insuperable, ja que s'utilitzen els senyals i el llenguatge no verbal fins que els infants adquireixen vocabulari en castellà.
2 de febr. del 2003
49'
Debat sobre la Reforma Laboral i la Vaga General del 20-J
La Reforma Laboral i el seu impacte social L'episodi se centra en la discussió política i social sobre la reforma laboral promoguda pel Partit Popular, analitzant-ne la legitimitat i les conseqüències per als treballadors espanyols. Els interlocutors debaten si les noves mesures són una evolució necessària o una precarització del mercat de treball. Punts clau del conflicte • La percepció d'estafa electoral respecte als programes presentats anteriorment pel govern. • La tensió entre la necessitat de ser competitius en l'àmbit europeu i el manteniment dels drets laborals. • El paper dels sindicats davant un govern amb majoria absoluta que legisla mitjançant decrets. La Vaga General del 20 de juny Un dels temes centrals és la convocatòria de la vaga general com a eina de protesta. S'analitza si es tracta d'una acció purament sindical o si té un rerefons partidista. Posicionaments sobre la vaga • Els sindicats defensen la seva legitimitat democràtica basada en els vots obtinguts en eleccions sindicals. • El govern titlla la vaga de "política" i vinculada als interessos del Partit Socialista. • Es discuteix la por als piquets i la llibertat dels treballadors per decidir si s'adhereixen a l'aturada. "No pot ser que fa nou mesos érem dialogants i ara siguem una mena de terroristes encoberts que l'únic que volem és ensorrar el país." Gestió de l'atur i formació Es posa especial èmfasi en la transició d'un sistema basat en la prestació passiva cap a un de polítiques actives d'ocupació. Formació i reinserció • La importància de la mà d'obra qualificada per afrontar els reptes del mercat internacional. • La controvèrsia sobre la mobilitat geogràfica obligatòria (el límit dels 30 km) per acceptar ofertes de feina. • Les bonificacions per a la contractació de col·lectius amb dificultats, com els majors de 52 anys i les dones. Estadístiques i realitat del mercat S'aporten dades sobre la rotació contractual a la província de Tarragona, destacant l'alt volum de contractació eventual i la rapidesa amb què els aturats catalans es reincorporen al món laboral en comparació amb altres comunitats.
2 de febr. del 2003
21'
Entrevista a Albert Ballbé sobre el nou mandat a Tarragona
Estructura i Nova Organització Municipal L'Ajuntament de Tarragona s'ha reorganitzat en cinc grans àrees per optimitzar la gestió i evitar la fragmentació. Albert Ballbé, segon tinent d'alcalde, lidera l'àrea de serveis a la persona, que coordina disciplines que afecten directament la ciutadania: Cultura, Joventut i Festes. Esports i Ensenyament. Serveis Socials. Ballbé destaca que, tot i la coordinació administrativa, cada regidor manté la seva autonomia i llibertat en la gestió específica de les seves carteres. Prioritats i Projectes Culturals El sector cultural és considerat una "bandera" per a l'equip de govern. Els punts clau inclouen: Teatre Tarragona: L'objectiu és inaugurar-lo a finals del 2004. Es reconstruirà mantenint la façana original per respectar l'estètica tradicional de la Rambla. Descentralització: Es preveu potenciar els teatres dels centres cívics als barris per apropar la cultura a tota la ciutat. Projecte del Gran Teatre: Es planteja la construcció d'un gran equipament cultural a la zona de Joan XXIII, vinculat al creixement de la ciutat cap al riu Francolí. El Futur de la Tabacalera i la Chartreuse Ballbé proposa convertir l'edifici de la Tabacalera en la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Segons el regidor: "El primer que s'ha de respectar són els 300 llocs de treball, però la Tabacalera ara té una altra dimensió i podria ser un museu viu damunt d'una necròpoli." Respecte a la Chartreuse, es vol que esdevingui l'eix central d'una nova centralitat cultural prop de la façana marítima. Política i Pactes Post-Electorals En l'àmbit polític, s'han confirmat diversos acords i perspectives: Consell Comarcal: Carles Sala serà el proper president. Diputació de Tarragona: Ballbé demana una renovació de la presidència i un millor enteniment entre CDC i UDC. Pacte amb el PP: Defensa la continuïtat del pacte a l'Ajuntament, diferenciant la gestió municipal (positiva) de la política general del Partit Popular a Madrid, la qual critica severament.
2 de febr. del 2003
3'
Recollida de premis i reflexions sobre el teatre i la televisió
L'absència de Lola Herrera i la recollida del premi L'actriu intervé en l'acte per recollir un guardó en nom de la seva amiga Lola Herrera, qui no ha pogut assistir-hi personalment a causa d'una lesió a la cama. Segons explica, l'Herrera es trobava molt emocionada per aquest reconeixement i li feia una il·lusió especial per la connexió amb el públic i l'espai. La màgia del Teatre Metropol i l'obra de Jujol L'entrevistada destaca la bellesa de l'espai signat per l'arquitecte Josep Maria Jujol a Tarragona: Recorda amb nostàlgia la seva participació en la inauguració del teatre després de la reforma amb l'obra Revolta de Bruixes. Descriu el teatre com un espai enlluernador, considerant-lo, en paraules de l'actriu, com "el millor teatre del món". Subratlla la calidesa, sensibilitat i intel·ligència del públic tarragoní. Televisió vs. Teatre: El joc i la seriositat L'actriu reflexiona sobre la seva trajectòria actual, destacant el seu paper de Nati a la sèrie El Cor de la Ciutat (Colabrot) de TV3. Defineix els mitjans de manera diferent: "Amb el teatre m'ho prenc més seriosament... la tele és una cosa d'immediatesa, és com jove i em permet jugar." El valor dels premis per votació popular Pel que fa als guardons atorgats pel públic, l'actriu confessa que són els que més l'emocionen personalment, ja que representen un feeling directe amb l'espectador. Afirma amb sinceritat que els actors busquen, en el fons, sentir-se estimats i valorats per la gent, comparant la recepció d'un premi popular amb la felicitat d'un nen el dia del seu aniversari. Propers projectes Finalment, s'anuncia que a partir del febrer iniciarà una gira per tot l'estat amb la versió en castellà de l'obra Fedra, que culminarà amb una estada a Madrid durant el mes de maig.
2 de febr. del 2003
15'
Èxit del Reial Club Nàutic de Tarragona a Sevilla
Triomf tarragoní als Campionats d'Espanya de Rem El Reial Club Nàutic de Tarragona ha aconseguit una fita històrica en els recents Campionats d'Espanya celebrats a Sevilla, assolint dues medalles de plata en modalitats de gran exigència. Aquest èxit posa de manifest la qualitat i el compromís d'una secció que, tot i ser amateur, competeix al més alt nivell contra centres de tecnificació i equips semiprofessionals. Modalitats i Guanyadors Les medalles s'han aconseguit en dues categories específiques: * Dos amb timoner (2+): Tripulació formada per Josep Somoi, Joan Cruz i el timoner Hector Galindo. * Esquif individual (1x): Medalla assolida pel remer David Sanz, qui va protagonitzar una remuntada espectacular. El sacrifici darrere de l'esport Els convidats han subratllat que el rem és un esport de resistència i sacrifici extrem. Joan Gil i Francesc Canyelles han detallat les claus d'aquest esforç: * Preparació constant: Són necessaris prop de 10 mesos d'entrenament diari (dues hores cada jornada) per a una competició que es decideix en només 6 o 7 minuts. * Entorn familiar: S'ha destacat la importància de la paciència i el suport de les famílies, ja que els remers han de restar hores al descans, la feina i el lleure. * Dificultat financera: Es tracta d'una disciplina amb materials molt cars i instal·lacions complexes de mantenir, el que la converteix en un esport minoritari però molt apassionant. Una secció oberta a la ciutat La secció no només viu de la competició d'elit, sinó que fomenta la base i l'esport per a totes les edats: * Veterans: Amb remers com Alexandre Eixendri i Joan Gil, demostren que el rem és ideal per mantenir la forma física i la salut a llarg termini. * Equip femení: Es destaca la gran progressió de les remeres del club, que recentment han assolit una medalla d'or. * Promoció d'estiu: Durant el juliol i l'agost s'organitzen cursets a través de l'Estiu Jove per apropar el rem a nous practicants de totes les edats. "El triomf és una miqueta de tota la secció, però qui realment se'l treballa és el remer: són 10 mesos de feina per jugar-se-la en 6 minuts."
2 de febr. del 2003
10'
Presentació del CD-ROM sobre el barri de Camp Clar
Història i Memòria Digital de Camp Clar Aquesta conversa detalla la creació d'un recurs digital interactiu (CD-ROM) per preservar la memòria històrica del barri de Camp Clar, a Tarragona. El projecte combina la recerca acadèmica amb el testimoni directe dels veïns. Continguts i Estructura del Projecte El recurs s'ha dissenyat amb un menú intuïtiu que evita una navegació massa profunda per facilitar-ne l'ús. Els eixos principals són: El polígon residencial: Analitza la construcció i els problemes del barri entre el 1950 i el 1960. Estudi geogràfic i social: Un anàlisi de la realitat actual, els serveis educatius, esportius i els projectes de futur. Entitats i associacions: Camp Clar destaca per ser el barri amb el teixit associatiu més dens dels estudiats fins ara. El Valor de la Col·laboració Veïnal L'èxit de la iniciativa rau en la implicació dels mateixos veïns, que han aportat la major part del material visual: "De les 600 fotografies, unes 400 són aportades per particulars, gent d'associacions... vam tenir damunt de la taula més de mil imatges." Tecle Martorell ha estat la responsable de la recollida de dades i entrevistes personals. Josep Carbó (URV) ha realitzat l'estudi geogràfic i urbanístic. L'arxiu d'imatges combina fons del Museu d'Història, la Hemeroteca Municipal i col·leccions privades. Accés i Propers Passos S'han editat 1.000 còpies del dispositiu, que es poden recollir gratuïtament al Museu d'Història (Casa Castellarnau). De cara al futur, l'equip preveu treballar en l'aniversari de la Rambla de Tarragona i completar la sèrie dels barris de Ponent amb nuclis com La Floresta, Riu Clar o La Granja.
2 de febr. del 2003
3'
La comèdia i la connexió amb el públic de Tarragona
La importància dels premis populars en el teatre d'humor L'entrevistat destaca la rellevància de rebre guardons que provenen directament de la votació popular. A diferència dels premis de la crítica o d'institucions, que sovint poden estar influenciats per interessos polítics o acadèmics, els premis del públic es consideren un reconeixement honest i real. El valor del gènere còmic El text reflexiona sobre el poc prestigi que de vegades té el teatre d'humor en l'àmbit acadèmic o institucional: El teatre d'humor sovint no és considerat un "art" en majúscules per les elits. Els humoristes rarament apareixen en enciclopèdies de renom com l'Enciclopèdia Catalana. L'èxit recau en la connexió directa: el gènere ja té el benefici del favor del públic, cosa que el fa independent de les distincions oficials. "Quan l'actor disfruta dalt d'escena, el públic disfruta amb ell." La simbiosi artística entre Joan i Paco Morán Es descriu la relació professional entre els dos protagonistes com una comèdia a tres bandes: el caràcter d'un actor, el de l'altre i la resposta de l'audiència. Malgrat ser molt diferents en la seva manera de ser i d'interpretar, funcionen per sorpresa mútua i una simbiosi que transmet felicitat a l'espectador. Valoració de la política teatral de Tarragona Finalment, es fa una lloança a la programació cultural tarragonina, destacant la seva coherència i rigorositat en disciplines com la música, la dansa i el teatre. Es felicita l'Ajuntament per mantenir una oferta de qualitat que converteix el teatre en una eina de cultura i d'oci fonamental, malgrat que només arribi a un percentatge petit de la població.
2 de febr. del 2003
19'
Estratègies de promoció de Tarragona amb Francesc Ricomà
Resum de l'entrevista institucional L'entrevista amb Francesc Ricomà, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i representant del Partit Popular, se centra en el nou cartipàs municipal i les línies mestres de l'Àrea de Promoció i Estratègies de Ciutat. Ricomà referma la continuïtat del projecte iniciat en el mandat anterior, amb l'objectiu de consolidar Tarragona com un referent internacional. Eixos principals de la gestió Continuisme i eficàcia: Es manté l'estructura prèvia per respectar els projectes engegats, redistribuint les competències entre els quatre regidors actuals del grup. Internacionalització: L'objectiu estratègic és que Tarragona jugui en la "primera divisió" de les ciutats amb capacitat d'atracció global. Integració de les Cases Regionals: Com a novetat, aquestes entitats passen a dependre orgànicament de l'àrea de Relacions Ciutadanes. Sectors Clau de Promoció Turisme i Excel·lència: S'aposta per un pla d'excel·lència turística cofinançat entre administracions per potenciar una oferta global que inclogui sol, platja, patrimoni i gastronomia. Congressos i Fires: Especialització del Palau de Congressos en esdeveniments d'alt valor afegit (col·legis professionals i multinacionals). Construcció d'una nova nau firal amb harmonia arquitectònica amb l'edifici actual. Comerç Local: Impuls de la dinamització comercial a barris com Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, imitant l'èxit de la Via T, i l'obertura de l'Oficina Municipal de Comerç. "Volem que aquests quatre anys siguin realment la fase d'ascens de la ciutat de Tarragona a la primera divisió del món referencial internacional." Perspectiva Política Ricomà respon a les crítiques de l'oposició sobre les anomenades "regidories de lluïment", defensant que si les seves àrees permeten que la ciutat es llueixi i sigui envejada, és senyal que la feina està ben feta i dóna resultats tangibles per als ciutadans.
2 de febr. del 2003
17'
L'oferta formativa de la Universitat d'Estiu de la URV
L'episodi explora en detall la proposta de la Universitat d'Estiu de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant-la com una plataforma per a l'aprenentatge relaxat i la divulgació de temes que queden fora del curs acadèmic ordinari. Filosofia i Descentralització L'oferta d'estiu es caracteritza per la seva obertura a la ciutadania i la voluntat d'apropament al territori. Es destaca la importància de la implicació dels ajuntaments i la descentralització de les seus, amb cursos a llocs com: Vila-seca (especialitzat en turisme). Montblanc (tradicionalment vinculat a l'època medieval). Vinebre, Cambrils i Santes Creus. Cursos Destacats i Novetats S'analitza la varietat de les propostes, des de temes clàssics fins a novetats absolutes: Formació per a futurs universitaris: La gran novetat d'aquest any és un curs per a alumnes que acaben de fer la selectivitat, per facilitar-los el trànsit cap a la universitat amb eines d'escriptura, recerca i adaptació. Gestió del dol: Cursos tant per a professionals (infermeria) com per a infants a través dels contes. Tecnologia i Ciència: Temes d'actualitat com el genoma humà, els biochips i el comerç electrònic. Humanitats i Cultura: Arqueologia de Tarraco, cuina dolça (postres), navegació a vela i el cinema de la Guerra Civil. Perfil de l'Alumnat i Logística "No ens ocupem de la gent que ens entrarà nova fins que els tenim dintre; aquest any volem que entenguin els canvis que es trobaran." Actualment, un 30-35% dels alumnes provenen de fora de les comarques tarragonines, incloent-hi estudiants d'arreu de Catalunya i del País Basc. Els preus es mantenen estables des de fa anys per garantir l'accessibilitat, seguint la línia de la Xarxa Joan Lluís Vives. L'acte inaugural comptarà amb el periodista Carles Francino i un concert de la Coral Universitària.