Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis

RSS

episodis

25-36 de 808

18 d’abr. del 2003
11'
Confusió i bloqueig en la regularització d'immigrants
Situació de les oficines del CITE Actualment, les oficines del CITÉ (Comissions Obreres) a Tarragona estan vivint una afluència imparable de persones que busquen informació a causa de diversos rumors. Molts usuaris confonen l'aprovació del contingent de treballadors per al 2003 amb un nou procés de regularització massiva. La fallada del sistema de contingent El sistema de contingent estableix una quantitat de treballadors que poden venir al país per cobrir feines vacants, però sota condicions molt restrictives: Està dirigit exclusivament a persones que es troben al seu país d'origen. Els empresaris locals són reacis a contractar algú que no han vist mai ni han pogut entrevistar. El govern ha tancat el règim general, impedint que les persones que ja es troben aquí (encara que tinguin una oferta de treball real) puguin legalitzar la seva situació. "Les persones que estan aquí indocumentades en aquest moments, malgrat molts tindre una oferta de treball real, tenen tancada la possibilitat de presentar-ho." Perfil de l'usuari i barreres administratives L'entrevista destaca un canvi en el perfil de la immigració a la demarcació: Històricament, el 80% procedia del Magrib, però actualment hi ha un increment notable de persones de l'Europa de l'Est i d'Amèrica Llatina. La realitat administrativa és descrita com a "negra" i "crua", ja que molts immigrants han d'esperar fins a cinc anys de residència indocumentada per optar a la residència permanent. Es recomana a les persones en situació irregular l'empadronament com a via per accedir a drets bàsics com la targeta sanitària.
16 d’abr. del 2003
14'
25 anys de democràcia a través dels cartells electorals
Memòria històrica en cartells: Una exposició única L'exposició a la sala de la Caixa de Tarragona ofereix un recorregut visual per 25 anys de democràcia, utilitzant una selecció de gairebé 300 cartells d'un fons documental que en frega els 1.000. Lluís Navarro, comissari de la mostra, explica com aquests documents serveixen de testimonis històrics de l'evolució política des del postfranquisme fins a la actualitat. L'evolució del disseny i el missatge La mostra permet observar com ha canviat la comunicació política: Els inicis: Cartells de caràcter simbòlic (com l'escut de la Generalitat) o col·lectiu, sovint fets per voluntaris entusiasmats de forma rudimentària. La transició: Dibuixos i idealitzacions que reflectien la incertesa i el risc del canvi (com el 23-F), passant de la por a l'esperança. La professionalització: L'aparició gradual de la figura del líder o el candidat local, amb una qualitat de disseny i impressió d'estàndard europeu. Peces destacades i fons documental "Som notaris de totes les eleccions que han sortit aquí a Catalunya i al Camp de Tarragona." Entre el material exposat destaca el cartell del primer referèndum de la reforma política (1976) i el mític cartell de l'11 de setembre amb les quatre barres. A més dels cartells de partits i sindicats, la mostra inclou merchandising electoral com objectes, caramels i globus. Activitats i visites Conferència especial: El 14 de gener, amb la participació de l'historiador Jaume Sobrequés i el publicista Lluís Bassat. Interactivitat: Es disposa d'un ordinador per consultar digitalment tot el fons de la Meroteca i s'ha editat un catàleg històric. Públic objectiu: Oberta fins a mitjans de febrer, s'adreça tant a qui va viure la transició com a joves i escolars que volen conèixer les arrels del sistema actual.
16 d’abr. del 2003
9'
Inici de la campanya de rebaixes d'hivern a Tarragona
Inici de les Rebaixes d'Hivern Avui dóna el tret de sortida la campanya de rebaixes d'hivern, una de les més esperades pel sector comercial. Les previsions per a aquest any són molt positives, impulsades principalment per dos factors : Excés d'estoc: A causa d'una tardor i un inici d'hivern amb temperatures atípicament suaus, els comerços tenen molts productes d'hivern per vendre. Arribada del fred: La baixada de les temperatures coincideix exactament amb l'inici del període de descomptes, fet que incentiva la compra d'equips de la persona. Perspectiva de l'Administració Josep Maria Regasens, subdirector general de Comerç de la Generalitat, destaca que els ciutadans podran gaudir de descomptes molt significatius, que en alguns punts de Tarragona poden arribar fins al 70%. Calendari i Normativa de Festius El període oficial s'estén des d'avui fins a finals de febrer. Pel que fa a l'obertura de diumenges i festius: Aquest diumenge: Els comerços estan autoritzats a obrir per facilitar les primeres compres. 23 de febrer: Un festiu addicional marcat per imperatiu legal a causa d'un conflicte de competències amb el Govern de l'Estat, tot i que la Generalitat no hi està d'acord. Recomanacions i Control L'administració recorda als consumidors la importància de verificar que els productes estiguin correctament etiquetats amb el doble preu (l'original i el rebaixat). "La nostra inspecció ha realitzat més de 400 actuacions durant la segona quinzena de desembre per evitar l'avançament de les rebaixes." Es manté una vigilància estricta sobre les pràctiques comercials per garantir que no hi hagi irregularitats abans del 7 de gener, aplicant sancions econòmiques elevades als infractors.
16 d’abr. del 2003
9'
Homenatge als Premis de Comunicació Local a Tarragona
Reconeixement al talent comunicatiu local L'esdeveniment celebra la tasca de diversos professionals que han destacat en l'àmbit de la comunicació a Tarragona. El sopar d'homenatge serveix per posar rostre a la feina que sovint es fa des de l'anonimat o per a un públic generalista, posant èmfasi en la divulgació tecnològica, la memòria històrica i la crònica cultural. Guardonats i disciplines premiades Premi de Ràdio (Malla Ràdio): La periodista Mònica López destaca la importància de fer accessible la tecnologia al ciutadà. Defensa que el que a vegades es percep com a distant (com la informàtica) és en realitat la base de la nostra qualitat de vida actual. Premi de Televisió: Anna Massip i Glòria Boquizo han estat guardonades per un documental sobre la Setmana Santa a Tarragona. El reportatge, emès a Televisió de Catalunya, se centra en una visió propera i familiar a través de tres generacions. Premi de Pàgina Web: El lloc web "Hablemos en japonés" de Jesús Álvarez Crespo (representat pel seu germà, l'humorista gràfic Napi) ha estat reconegut per la seva singularitat en l'ensenyament de l'idioma i la cultura nipona. Premi de Premsa: El periodista Xavier Garcia ha estat premiat per un article publicat a El Punt sobre la "platja literària" de l'escriptor Sebastià Joan Arbó, en el marc del seu centenari. Reflexions sobre el periodisme i la terra Els premiats coincideixen que el guardó és un estímul per continuar la seva tasca de cronistes de la realitat. "Un periodista és un cronista del que viu i del que veu." Es destaca especialment la vitalitat de Tarragona i les Terres de l'Ebre com a focus d'activitat cultural i d'iniciatives ciutadanes potents, com ara la xarxa Tinet o la recerca literària.
16 d’abr. del 2003
16'
Derbi CF Reus Deportiu vs Gimnàstic de Tarragona
Cara a cara dels presidents abans del gran derbi L'emissora reuneix el president del Reus Deportiu, Jesús Palau, i el del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, per analitzar les sensacions prèvies al clàssic del Baix Camp. Tots dos dirigents coincideixen que el partit del proper diumenge és la salsa del futbol i una cita que transcendeix la competició habitual. Punts clau de la prèvia Expectació i Entrades: L'expectació a Reus és màxima, amb les oficines treballant a ple rendiment. S'ha generat certa polèmica pel nombre reduït d'entrades facilitades a l'afició visitant (unes 320 en total), xifra que el Nàstic voldria ampliar per donar més color a les grades. Rivalitat i Superioritat: El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, es mostra contundent: > "Som favorits, som superiors al nostre rival i el Nàstic ha de guanyar el Reus". Jesús Palau accepta el rol d'equip humil però ambiciós: > "Serem l'equip dèbil, el petit, que intentarà menjar-se David contra Goliat". Mercat d'Hivern i Fitxatges: El derbi arriba en ple procés de reforç de les plantilles: El Reus presenta oficialment el porter Rodri i el davanter Fèlix Prieto (exjugador grana). El Nàstic ha patit les baixes dels capitans Masnou i Gordillo, però ha recuperat Antoni Pinilla i Sergio Lara. Context Històric i Pronòstics L'estadística històrica al camp del Reus afavoreix els locals amb 15 victòries davant les 8 dels tarragonins. Per al partit de diumenge, els pronòstics dels mandataris són els següents: - Jesús Palau: 1-0 favorable al Reus. - Josep Maria Andreu: 1-2 favorable al Nàstic.
16 d’abr. del 2003
25'
Ciència i vida als EUA: L'experiència d'una tarragonina a Filadèlfia
Comparativa entre Tarragona i els Estats Units L'episodi comença amb una reflexió sobre com Tarragona s'està americanitzant en certs aspectes, com ara l'ús massiu del cotxe o l'estil dels centres comercials. Malgrat aquestes similituds superficials, la Judit, una biòloga que fa nou anys que viu a Filadèlfia, destaca les profundes diferències culturals i estructurals. La fuga de cervells i el sistema científic Un dels temes centrals és la dificultat de retornar a Catalunya per als científics formats aquí: • El model de recerca als EUA es basa en el personal contractat i l'avaluació constant (tenure track), a diferència de la rigidesa del funcionariat europeu. • La inversió en recerca prové tant del sector públic com d'un fort sector privat, especialment de la indústria farmacèutica. • Es menciona la creació de l'Institut Català d'Investigacions Químiques (ICIQ) a Tarragona com un pas positiu cap a un model més flexible i competitiu. Tradicions i integració cultural La Judit explica com la seva família s'ha adaptat a la cultura americana sense perdre les arrels catalanes: • Celebren tradicions com l'Acció de Gràcies (Thanksgiving) i fan país explicant què és Catalunya als seus companys. • Critica que a casa nostra es copiïn aspectes superficials com el Halloween o el Pare Noel, mentre que es podrien imitar estructures més vàlides com els pressupostos per a investigació. "Copiem més la imatge que el fons de moltes coses... Jo preferiria copiar el pressupost per a la investigació i deixar el Pare Noel a banda." Vida quotidiana i valors socials Urbanisme i mobilitat Es discuteix la crisi de les ciutats americanes i el creixement dels suburbis, un fenomen que la convidada comença a detectar a la zona de Tarragona. Destaca que Filadèlfia és una ciutat amb història fundacional i una oferta cultural que permet viure sense dependre exclusivament del cotxe si es resideix al centre. Crítica política i moral social La conversa aborda la situació post-11 de setembre i la psicosi de seguretat que es va instal·lar al país. La Judit es mostra crítica amb el govern de George Bush i la tendència a utilitzar els "valors familiars" com a eina política: • Denuncia el puritanisme i la doble moral americana. • Considera que els valors familiars han de néixer de la societat civil i no ser tutelats pel president.
16 d’abr. del 2003
9'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona a la ràdio
El CBT celebra un quart de segle d'història Javier Mas, president de la Fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), presenta a Tarragona Ràdio un nou espai dedicat a commemorar els 25 anys de l'entitat. Durant l'entrevista, es destaca la importància del club com el segon projecte esportiu més representatiu de la ciutat, només per darrere del Nàstic. Un programa per apropar el club a la ciutat l'objectiu principal de la Fundació i d'aquest nou cicle d'emissions és trencar la barrera amb la ciutadania i augmentar la base social del club. El programa s'estructurarà de la següent manera: Relats històrics: Cada programa començarà amb una breu cronologia a càrrec de l'historiador Enric Pujol. Tertúlies compartides: El plat fort serà la participació de 5 o 6 convidats (exjugadors, directius, socis i fins i tot àrbitres) que explicaran anècdotes personals. Evolució de l'esport: Es reflexionarà sobre el canvi cap a la professionalització i la disciplina que es requereix actualment en comparació amb els inicis. Valors i compromís Javier Mas emfatitza que els esportistes professionals han de ser un referent per a la joventut: "Són el mirall de molta gent, especialment de la gent jove, i han de traslladar aquesta certa disciplina i ordre." El programa s'emetrà els dimarts a les 20:30h, amb redifusió els dissabtes a les 13:00h, i inclourà el sorteig de llibres d'història del club i entrades per als seguidors.
16 d’abr. del 2003
17'
La Sala Trono i el teatre de butxaca a Tarragona
L'obertura de la Sala Trono L'entrevista detalla el naixement d'un nou espai cultural a la Part Alta de Tarragona: la Sala Trono. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració entre la companyia Trono Villegas i l'associació Anímet, que ha estat el motor econòmic i d'empenta necessari per materialitzar el projecte. Característiques de la sala Capacitat reduïda: L'espai està dissenyat per a només 50 espectadors, seguint el model de teatre de butxaca o sales alternatives de París. Auto-construcció: El local s'ha adequat amb materials reciclats i el treball directe dels membres de la companyia. Ubicació estratègica: Situada prop de la Catedral, busca dinamitzar una zona de la Part Alta menys transitada culturalment. Programació i filosofia "L'únic límit que posem és que sigui teatre... que no sigui avorrit." La sala vol ser un espai lliure amb una programació estable cada 15 dies (principalment els divendres). Els punts clau de la seva gestió són: Gènere: Exclusivament teatre per a adults (monòlegs, objectes, cabaret), evitant la música o el teatre infantil per no duplicar l'oferta existent. Sostenibilitat: No es concep com un negoci lucratiu; el preu de l'entrada (10€) es destina gairebé totalment a l'artista i a les despeses bàsiques de llum. Circuit alternatiu: Es nodreix d'espectacles que triomfen a Barcelona però que no arriben als grans circuits comercials. Experiència docent de l'Oriol L'entrevistat també reflexiona sobre el seu pas per la universitat impartint comunicació no verbal. Destaca el contrast entre la seva faceta de personatge públic i el rigor acadèmic, així com la satisfacció de connectar amb la gent jove i les seves inquietuds socials.
16 d’abr. del 2003
18'
Evolució i preus de l'habitatge a Tarragona (2002-2003)
L'encariment de l'habitatge a les comarques de Tarragona L'entrevista amb Manuel Niñarola, president dels promotors de Tarragona, analitza la pujada dràstica del preu dels pisos durant l'any 2002, que s'ha situat entre un 14% i un 15% de mitjana a la província. Aquest increment es deu a diversos factors econòmics i estructurals: Escassetat de sòl: El preu del sòl és el principal motor de l'encariment. Interessos baixos: Faciliten la demanda del comprador final. Inversió externa: Capitals d'altres sectors es desvien cap a l'immobiliari per la seva rendibilitat i plusvàlua. Oferta i demanda: La forta demanda, tant de primera com de segona residència (costa), manté els preus a l'alça. Polítiques d'habitatge i la Nova Llei d'Urbanisme Niñarola destaca la importància de la nova llei d'urbanisme del Parlament de Catalunya per agilitzar la gestió municipal i augmentar la disponibilitat de sòl. "Entenem que falta gestió per part de molts ajuntaments a impulsar el desenvolupament del sòl i els plans parcials." Un punt clau és la reserva del 20% de sòl per a habitatge protegit, una mesura vital per evitar que la gent jove i les rendes més baixes quedin excloses del mercat. Expectatives per al 2003 Les previsions per a l'any 2003 no són optimistes pel que fa als preus. Tot i que es preveu un creixement de l'activitat del sector d'un 3%, s'estima que els preus continuaran pujant entre un 10% i un 13% a causa del cost de la mà d'obra i la manca de sòl barat. Situació gremial: El sector de la construcció i la CEPTA L'entrevista tanca amb el procés de reintegració de la patronal de la construcció a la CEPTA. Niñarola condiciona la tornada a una reforma estatutària que asseguri la representativitat de les sectorials (que gestionen milers de treballadors) davant les afiliacions directes individuals.
16 d’abr. del 2003
12'
Els Tres Tombs i el 650è Aniversari del Gremi
La Tradició dels Tres Tombs i la Cultura del Transport L'entrevista destaca el creixement de la festa de Sant Antoni Abat a Catalunya, una celebració que recupera la cultura del transport i el vincle històric entre el pagès i el cavall. A Tarragona, aquesta desfilada es viu com una exposició pausada on els carruatges llueixen la seva personalitat pròpia sense els riscos de velocitat de localitats com Valls. Desafiaments Logístics i Econòmics Organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud implica una gestió complexa: Intercanvi col·laboratiu: Molts participants baixen de poblacions veïnes per pur plaer d'exhibir els seus animals i carros, el que redueix costos. Pressupost elevat: Portar carruatges històrics i originals de l'altre punta de Catalunya (com Igualada) pot costar fins a 300.000 pessetes per unitat a causa del transport. Suport institucional: S'estima un pressupost necessari de mínim quatre milions de pessetes, finançat parcialment per l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i el Port. Celebració del 650è Aniversari del Gremi L'edició d'aquest any és especialment rellevant pel 650è aniversari de l'entitat. Per commemorar-ho, s'estan gestionant diversos actes: Intent de portar la Guàrdia Urbana de Gala i la seva banda de música des de Barcelona. Exposicions vinculades al patrimoni de Jujol, en col·laboració amb la Fundació La Caixa. Recuperació de la imatge de Santa Magdalena, destruïda el 1936, gràcies a aportacions particulars. "A un cavallista li agrada exhibir el seu cavall... és com un col·leccionista de fotos o d'altres obres d'art." Benemèrita de Sant Antoni Al marge de la gran desfilada de carros, es manté la tradició de la benedicció dels animals de companyia (gats, gossos, ocells i tortugues) i de les coques de Sant Antoni, una cita molt participada pels ciutadans de la part baixa de Tarragona i dels pobles veïns.
16 d’abr. del 2003
22'
Implantació del nou contracte de neteja a Tarragona
Renovació del servei de neteja i gestió de residus L'entrevista amb Agustí Mallol, tinent d'alcalde de Medi Ambient, detalla l'estat actual del procés d'implantació del nou contracte de neteja pública a Tarragona. El regidor destaca que el projecte es troba en una fase avançada i segueix el calendari previst per millorar la qualitat de vida i la imatge de la ciutat. Punts clau de la renovació: Maquinària i Tecnologia: S'ha apostat pel 100% de vehicles amb gas natural comprimit, una fita pionera a l'estat que redueix el soroll i millora la qualitat de l'aire. Calendari d'implantació: La neteja viària ja està al 80% de la seva capacitat. La renovació total de contenidors d'escombraries (uns 1.400) finalitzarà al gener. La recollida selectiva s'iniciarà l'1 de febrer amb 1.000 nous contenidors. Es preveu que el sistema estigui completament operatiu a mitjans de març. Innovacions i serveis addicionals: Contenidors soterrats: Es preveuen sis zones inicials en llocs emblemàtics com la Plaça de la Font, el Serrallo o la Rambla. Informadors ambientals: A partir del 20 de gener, visitaran comerços i indústries per explicar els nous protocols de recollida de cartró i residus industrials. Deixalleria mòbil: Servei actiu per apropar el reciclatge de petits residus als barris i escoles. "No hi ha cap ciutat a l'estat que hagi apostat pel 100% de gas comprimit, busquem millorar el soroll i la qualitat de l'aire." Projectes de futur: La Protectora d'Animals El regidor també ha confirmat l'inici de les obres de la nova protectora d'animals al polígon de Riu Clar. Després d'anys de dificultats per trobar un emplaçament sense oposició veïnal, les noves instal·lacions tindran 5.000 m² i podrien estar enllestides entre maig i juny, segons el ritme de les obres.
16 d’abr. del 2003
13'
Gala de l'Esport a Tarragona: Premis i Reconeixement Social
L'Esport com a Eix Social a Tarragona El text destaca la profunda transformació de l'esport a la ciutat de Tarragona. El que fa un segle era una activitat per a un sector molt reduït de la població, s'ha convertit avui en l'element més socialitzador i accessible per a tothom. L'esport ja no entén de classes socials ni de poder adquisitiu; és una eina d'integració que arriba a tots els barris. Una Gala per Valorar el Voluntariat i l'Esforç L'Ajuntament de Tarragona organitza una gala (en format sopar el 28 de febrer) per reconèixer la tasca sovint invisible que hi ha darrere de la pràctica esportiva. Els punts clau d'aquest reconeixement inclouen: Voluntariat desinteressat: Persones que garanteixen el funcionament d'entitats i clubs. Figures professionals i amateurs: Des d'atletes d'elit fins a valors emergents. Justícia per a l'arbitratge: Reconeixement de la difícil figura de l'àrbitre com a peça indispensable. Categories i Distincions dels Premis Els guardons es divideixen en tres grans blocs que busquen cobrir tot l'espectre del món esportiu: Bloc Competitiu: Millors esportistes (masculí i femení), l'esportista revelació i el millor àrbitre. Bloc de Trajectòria i Valors: Inlou categories com el millor veterà, la llegenda esportiva, la dedicació professional i el reconeixement a la tasca directiva. Bloc Social i Humà: Premis especialment emotius com: Joc Net: Per combatre l'agressivitat en l'esport. Humanisme: Reconeixent figures com els utillers o col·laboradors altruistes. Esports especials: Dirigit al foment de l'esport per a persones amb discapacitat. Empresa i Esport: Per agrair el suport dels patrocinadors. "L'esport és l'element més socialitzador que hi ha en aquests moments a la ciutat." Participació Ciutadana La selecció dels guanyadors no és tancada; qualsevol ciutadà o entitat pot presentar candidatures a través de butlletes o directament a la Conselleria d'Esports. Un jurat de l'Observatori de l'Esport serà l'encarregat de dictaminar els guanyadors finals.