Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

37-48 de 808
  • 8'

    Festa Major de Vila-seca: Tradició i Equipaments

    Preparatius i ambient de la Festa Major L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, descriu l'ambient previ a la celebració amb un municipi bolcat en els darrers detalls. Les brigades municipals i les entitats treballen en l'escenografia i el muntatge de carpes i espais per garantir que tot estigui a punt per a la festa. L'Auditori Josep Carreras i el Pregó Un dels pilars d'aquesta edició és la utilització del nou Auditori Josep Carreras. Aquest espai no només acollirà l'acte solemne del pregó, sinó que també referma la seva vocació com a equipament de referència per a totes les comarques tarragonines. El pregoner: Enguany serà Joan Maria Pujals, exalcalde de la vila i actual director de l'Institut Ramon Llull, una figura clau per a la projecció de la cultura catalana. L'acte: Després del pregó, s'oferirà un concert del duo dels germans Tieles (violí i piano), destacant la qualitat acústica de la sala. "És un equipament públic que està a Vila-seca, però que està obert de bat a bat a tothom que vulgui gaudir-lo." El Cós de Sant Antoni: Tradició Hípica L'esdeveniment estrella de la programació és, sens dubte, el Cós de Sant Antoni, les tradicionals curses de cavalls que se celebren el diumenge 19 de gener al circuit de la Torre d'en Dolça. Competició: Es disputaran quatre grans curses amb cavalls de pura sang anglesos, tant de galop com de trot. L'entorn: L'alcalde destaca la bellesa de l'ambient hípic, amb els genets i cavalls en les seves millors gales dins d'un espai natural recuperat. Logística: L'Ajuntament ha previst zones d'aparcament suficients per als visitants de fora i recomana l'ús de transport col·lectiu o caminar per als residents locals. Altres activitats destacades La programació és transversal i inclou propostes per a tots els públics: 1. Gala de l'Esport: Es presenta com una sorpresa total pel que fa a continguts i convidats. 2. Balls de Festa Major: Amb les reconegudes orquestres La Meravella i Alcatraz. 3. Teixit associatiu: Una gran implicació de les entitats locals que nodreixen el programa d'actes.

  • 6'

    Presentació de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès 2003

    Llançament de la Segona Edició de l'Agenda Local L'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona ha presentat l'edició de l'any 2003 de l'Agenda de Tarragona i el Tarragonès. Francesc Valls Calçada, gerent de l'entitat, destaca que aquesta iniciativa busca ser una guia pràctica per als ciutadans, seguint el model de referència de Tarragona Ràdio. Novetats i Continguts Principals L'agenda ha estat dissenyada per ser més funcional i còmoda de portar que la versió anterior. Entre el seu contingut hi trobem: Informació de serveis: Horaris d'autobusos urbans, trens amb perspectiva tarragonina, mercats i telèfons d'interès. Esport i cultura: Calendaris del CBT i del Nàstic, així com dates de la Setmana Santa, el Festival de Dixieland o Tàrraco Viva. Utilitats personals: Receptes de cuina estacionals (romesco, panellets) i el Calendari del Contribuent per evitar recàrrecs en els impostos. "És una guia necessària per subsistir, sobreviure i viure a Tarragona." Distribució i Disponibilitat La publicació té un preu simbòlic d'un euro i es podrà trobar a partir d'aquest cap de setmana a les llibreries del Gremi de Llibreters i als quioscos de la ciutat. S'ha realitzat una tirada limitada de 4.000 exemplars, ja que l'any passat l'acollida va ser un èxit total de vendes.

  • 12'

    Ajuts de 1.200 euros per a mares treballadores a Tarragona

    Gestió i afluència de les noves ajudes a la maternitat L'Agència Tributària ha posat en marxa la nova deducció per maternitat prevista en la Llei 46/2002. El representant de la delegació de Tarragona analitza l'enorme afluència dels primers dies, que ha superat totes les expectatives inicials. Canals de sol·licitud Per evitar col·lapses a les oficines físiques de Tarragona, Reus i Tortosa, es recomanen diverses alternatives: Internet: És la via més ràpida i còmoda. Es requereix el certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre o el número de referència de la carta personalitzada enviada per l'Agència. Telèfon: Mitjançant el número 901 200 345. Es recomana trucar a primera o última hora per evitar la saturació de les línies. Presencial: Tot i que es pot fer a les oficines, s'ha estès la distribució d'impresos als Registres Civils per facilitar el tràmit en el moment d'inscriure el nadó. Requisits per beneficiar-se de l'ajut Les condicions per accedir a aquesta deducció de 1.200 euros anuals per fill són directes: Tenir fills menors de tres anys. Treballar per compte d'altri o propi i estar donada d'alta a la Seguretat Social o mutualitat. La cotització mínima ha de ser equivalent a l'import de la deducció (uns 100€ mensuals). En jornades parcials, cal treballar els 30 dies del mes; en jornades completes, un mínim de 15 dies. "L'import de 1.200 euros és el sumatori de la quantitat aportada per l'empresa i la quantitat aportada per la mare treballadora." Terminis i pagaments L'ajut es pot percebre de forma anticipada mes a mes (100€/mes). Les sol·licituds presentades durant el gener es començaran a cobrar a partir de la segona quinzena de febrer mitjançant domiciliació bancària. Es recorda que no hi ha un límit temporal immediat, ja que la mesura és de caràcter indefinit mentre no canviï la normativa.

  • 12'

    IA i salut: L'URV a la final de l'Agent Cities

    Intel·ligència Artificial aplicada a la salut pública L'entrevista presenta un projecte pioner desenvolupat pel Grup de Sistemes Multiagent de la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinat per Antonio Moreno i Aida Valls. Aquest estudi ha estat seleccionat com a finalista en una competició internacional organitzada pel projecte europeu Agent Cities. Funcionalitats de la proposta L'objectiu principal és simplificar l'accés als serveis urbans mitjançant la tecnologia, especialment en l'àmbit de la salut. El sistema permetria a l'usuari: Reservar hores mèdiques de forma immediata des d'un telèfon mòbil o ordinador, evitant esperes telefòniques o desplaçaments. Consultar l'historial mèdic personal de manera segura i confidencial. Accedir a informació sobre centres mèdics, doctors i departaments específics de la ciutat. L'arquitectura del sistema: Els Agents La complexitat del treball rau en l'ús de mòduls d'intel·ligència artificial anomenats agents. Aquests operen de forma coordinada segons la següent estructura: Agrupació per tasques: Hi ha mòduls que gestionen dades generals de l'hospital, mentre d'altres s'encarreguen de departaments concrets (com pediatria) o fins i tot de l'agenda individual d'un doctor. Comunicació intel·ligent: Aquests agents es comuniquen entre ells per oferir una resposta eficient a la sol·licitud de l'usuari. "El que vol ara tothom és tenir un accés el més ràpid, el més flexible i el més barat possible a tota mena d'informació." El futur de la tecnologia mòbil Tot i que actualment el prototip s'executa en ordinadors, els investigadors destaquen que la tecnologia ja permet el seu ús en smartphones avançats. S'entreveu un futur on el metge pugui, per exemple, visualitzar un electrocardiograma o una radiografia des d'una agenda electrònica durant una visita a domicili, gràcies a l'emmagatzematge de dades a la xarxa.

  • 9'

    Atapuerca a Nova York: Darwin i l'evolució humana

    L'exposició d'Atapuerca al Museu d'Història Natural de Nova York L'expert Robert Sala explica la fita històrica que suposa l'obertura d'una exposició dedicada als jaciments d'Atapuerca a la ciutat de Nova York. Es tracta d'una mostra excepcional que recull unes 90 peces originals, sent la primera vegada que fòssils d'aquest valor surten de l'Estat espanyol per ser exhibits internacionalment. Continguts destacats de la mostra La selecció d'objectes permet recórrer prop de 400.000 anys d'evolució a través de: Restes originals d'Homo antecessor i de d'Homo heidelbergensis. L'anomenat "Excalibur", un instrument de pedra únic trobat a la Sima de los Huesos. Fòssils que demostren la capacitat de pensament simbòlic i la relació amb els morts dels antics homínids. Respecte a la importància de l'eina de pedra trobada entre restes humanes, Robert Sala apunta: "L'explicació que nosaltres proposem és que es tracta de l'abocament de morts al fons de la cima i que aquesta eina va ser abocada també amb un d'aquells morts." Perspectives científiques i futures excavacions L'exposició no només té un caràcter divulgatiu per al gran públic, sinó que és una oportunitat clau per a la comunitat científica nord-americana per accedir directament a materials que han canviat la comprensió de la prehistòria europea. D'altra banda, Sala anuncia que per a la campanya del 2003 (juny i juliol), l'equip d'arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili tornarà a excavar el nivell 6 de la Gran Dolina. L'objectiu és trobar noves restes de l'Homo antecessor, restes que tenen una antiguitat de gairebé un milió d'anys i que presenten una combinació única de trets moderns i primitius.

  • 4'

    Visita de Jordi Pujol a la Facultat de Ciències Jurídiques

    Crònica de l'arribada del president a la URV La unitat mòbil s'ha traslladat al campus del centre de l'Avinguda Catalunya per cobrir la lliçó magistral del president de la Generalitat, Jordi Pujol. L'acte, celebrat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, ha generat una gran activitat mediàtica tot i les dificultats tècniques en la transmissió. Detalls de la jornada i incidències Objectiu de la visita: El president ha acudit per impartir una classe exclusiva als alumnes de dret sobre les funcions i la configuració de la presidència de la Generalitat. Problemes tècnics: La connexió radiofònica amb la redactora Marta Montagut s'ha vist interrompuda en diverses ocasions. Segons s'ha informat, els inhibidors i les mesures de seguretat que acompanyen el president han provocat interferències en els micròfons inalàmbrics. Ambient i assistència: S'ha destacat una presència massiva de periodistes (unes 20-25 persones) que contrastava amb la poca afluència d'estudiants al hall, possiblement perquè ja eren a l'aula esperant l'inici puntual de la sessió. Cronologia de l'acte "El president ha arribat uns 5 o 10 minuts tard per qüestions protocol·làries i ha entrat directament a la facultat per començar la classe." L'emissora ha hagut de punxar música en diversos intervals a causa de la pèrdua del senyal, posposant una crònica més detallada per a la finalització de la conferència al voltant de la una del migdia.

  • 17'

    Memòria històrica: Homenatge a l’exili i les Dones del 36

    Reconeixement Tardà però Necessari de la Memòria Històrica L'entrevista se centra en la importància de recuperar la memòria històrica a Catalunya, especialment pel que fa a l'homenatge a les persones exiliades. Carme Casas, membre de l'associació Les Dones del 36, reflexiona sobre com la transició espanyola va intentar ocultar el passat per por a "obrir ferides", un fet que, segons ella, només ha servit per infectar-les més. Les Dones del 36 i la visibilitat femenina L'associació va néixer per rescatar el paper fonamental de la dona durant la Guerra Civil. Casas destaca diversos punts clau: * La doble repressió que van patir les dones: per la seva ideologia republicana i pel seu gènere. * La participació activa en la rereguarda, ocupant llocs de treball en fàbriques, hospitals i escoles mentre els homes eren al front. * La fita històrica de Federica Montseny, la primera dona ministra a Europa. El drama de l'exili de 1939 Carme Casas relata en primera persona l'angoixant fugida cap a França el gener de 1939: * Un èxode de 500.000 persones que fugien per la frontera catalana. * Els bombardejos constants de l'aviació franquista contra la població civil en retirada. * El tracte degradant dels gendarmes francesos a l'arribar a la frontera, on eren despullats de les seves poques pertinences. "S'ha d'obrir la ferida per treure-li la infecció i que cicatritzi naturalment; el nostre problema a Espanya és exactament aquest." Educació i futur L'entrevistada subratlla que les noves generacions desconeixen aquesta realitat perquè moltes famílies van callar per por i vergonya. Per a Casas, parlar-ne no és un acte de revengisme, sinó una necessitat pedagògica per evitar que la història es repeteixi.

  • 24'

    Entrevista a Albert Vallvé: balanç polític i futur de Tarragona

    Balanç del mandat i precampanya electoral L'entrevista amb Albert Vallvé, portaveu de Convergència i Unió (CiU), se centra en la recta final del mandat municipal a Tarragona, a cinc mesos de les eleccions. Vallvé analitza la situació política amb els següents punts clau: • Crítica la precampanya del PSC, qualificant-la de massa llarga i centrada en el culte a la personalitat del seu candidat. • Augura un possible cansament electoral, el que ell anomena la pàjara ciclista, per a aquells que han començat massa d'hora. • Defensa que l'equip de govern treballa amb tranquil·litat i complint els compromisos fins a l'últim dia. Projectes urbanístics i infraestructures Vallvé destaca un llistat extens de realitats i projectes en marxa que, segons ell, busquen una Tarragona més pròspera i cohesionada: • Connexió amb els barris de Ponent: El desenvolupament de la zona de Joan XXIII i el tercer pont per vèncer la barrera del riu Francolí. • Recuperació d'espais: L'enderroc de la Tabacalera, la recuperació de casernes (Guàrdia Civil i Policia Nacional) per a habitatge i la transformació de l'antiga presó. • Equipaments culturals: La construcció del nou teatre a la zona de Joan XXIII, que podria dur el nom de Josep Ixart. • Estratègia de creixement: L'aposta per la façana marítima, la zona de Vidal i Barraquer i la integració del Serrallo. "Tarragona ha de guanyar una nova centralitat amb el carrer Reial, la part de la marina i la part baixa de la ciutat." Pactes i perspectives electorals Respecte al futur polític després del 25 de maig de 2003: Valoració del pacte amb el Partit Popular L'entrevistat qualifica el pacte amb el PP com a "absolutament benèfic" per a la ciutat, destacant el fair play i la bona gestió de les àrees de patrimoni i estratègia per part dels populars, malgrat les diferències ideològiques a escala estatal. Estratègia de CiU i l'oposició • Objectiu: Revalidar la confiança dels tarragonins i ampliar els 11 regidors actuals. • Crítica al PSC: Els acusa de no haver presentat cap proposta constructiva ni pressupostos alternatius durant tota la legislatura. • Pactes futurs: Es mostra totalment contrari a pactar amb els socialistes per ser la seva alternativa directa, però deixa la porta oberta a altres formacions un cop es coneguin els resultats de les urnes.

  • 18'

    Entrevista a Javier Magró sobre la política a Tarragona

    Balanç del mandat i objectius de futur El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, Javier Magró, analitza la situació política a la ciutat a pocs mesos de les eleccions municipals del 25 de maig. Magró posa l'accent en la necessitat de tancar temes pendents i en la voluntat de la seva formació de ser decisiva en el proper consistori. Prioritats per a la recta final del mandat En aquests últims mesos de legislatura, el grup municipal d'ERC se centrarà en: * Control de llicències urbanístiques. * Atenció directa a les queixes i projectes de la ciutadania. * Tancament de conflictes oberts com el del restaurant Mare Nostrum i la gestió de les zones blaves. Una nova manera de fer política Magró destaca que durant aquest mandat han defensat un projecte propi basat en el sentit comú i no en el partidisme, arribant a acords puntuals tant amb el govern (CiU-PP) com amb l'oposició (PSC): "Si una idea és bona, vingui d'on vingui, és bona. Dir que no a una idea bona perquè vingui de l'equip de govern és fer-li la guitza a la mateixa ciutat." El portaveu critica la manca de diàleg de l'actual equip de govern, a qui acusa d'aplicar el "rodet" de la seva majoria absoluta sense escoltar els veïns ni els altres grups. Perspectives electorals per al 2003 ERC aspira a incrementar la seva representativitat (actualment un regidor) per assolir entre 3 i 4 regidors, un nombre que els convertiria en la clau per decidir el futur govern de la ciutat. Magró remarca que la seva candidatura estarà formada per persones amb il·lusió, combinant l'experiència del 1999 amb cares noves. Eixos del programa electoral Les principals preocupacions que ERC vol abordar inclouen: 1. Seguretat ciutadana: Reivindiquen més competències per als alcaldes en aquesta matèria. 2. Mobilitat i trànsit: Proposen aparcaments dissuasoris i una millor gestió del dret dels residents a aparcar. 3. Participació ciutadana: Insisteixen en l'aprovació d'un reglament que impliqui la gent en la presa de decisions abans d'executar projectes polèmics.

  • 22'

    Subvencions i Projectes Culturals a Tarragona

    Resum de l'Entrevista sobre Gestió Cultural L'entrevista amb Joan Caballé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en la resolució de la quarta convocatòria d'ajuts a projectes culturals i les futures línies editorials del consistori. Els Projectes Culturals Seleccionats En aquesta darrera edició, s'han seleccionat 11 projectes d'un total de 19 presentats. La filosofia d'aquests ajuts no és la d'una "repartidora" de diners, sinó la de fer viables propostes que aportin valor afegit i diversitat a la ciutat. Criteris de selecció: Es prima la innovació, la qualitat i el fet que cobreixin buits geogràfics o conceptuals no existents a Tarragona. Suport integral: L'ajut no és només econòmic (uns 18-20 milions de pessetes anuals), sinó que inclou suport tècnic i la incorporació a les programacions municipals. Exemples destacats: Taller de creació literària (Gremi de Llibreters) per cobrir la manca de formació en aquest àmbit. Edició d'un CD de música tradicional amb el grup Els Bordons. Consolidació del festival audiovisual REC. Muntatges escènics infantils de grups nous i consolidats. Novetats Editorials Municipals L'Ajuntament aposta per la coedició amb editorials privades per potenciar el sector Professional. Hi ha tres línies clau per a la primavera del 2003: Col·lecció de Biografies: Llibres de caràcter divulgatiu sobre personatges històrics de la ciutat (alcaldes, intel·lectuals i artistes). La imatge i el temps: Publicació de la segona part d'aquesta història gràfica de Tarragona, des dels anys 50 fins a l'actualitat. Investigació i Festa: Continuïtat de les col·leccions Titans i Morera. "S'intenta que hi hagi pocs projectes seleccionats però amb una dotació suficient perquè es puguin dur a terme."

  • 14'

    Pla Jove Tarragona 2010: Participació i Futur

    Presentació del Pla Jove Tarragona 2010 El Pla Jove Tarragona 2010 és un projecte estratègic de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona. Aquest document és el resultat d'un any de treball intens amb l'objectiu de definir les necessitats del col·lectiu jove fins a l'any 2010. Una Metodologia Participativa El valor principal d'aquest pla radica en el seu procés d'elaboració, que s'ha allunyat de les propostes fetes exclusivament per adults: - Participació directa: S'ha comptat amb la veu de joves escollits aleatòriament per sorteig i d'entitats de la ciutat. - Joves no associats: S'ha fet especial èmfasi a arribar al 93% de la població juvenil que no forma part de cap entitat, captant així necessitats que sovint queden invisibilitzades. - Estructura sectorial: La feina s'ha dividit en sis eixos de treball, seguint el model del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Eixos i Actuacions Concretes El pla preveu prop de 140 actuacions distribuïdes en els següents àmbits: 1. Cultura i Educació: Ampliació d'horaris de centres cívics i sales d'estudi. 2. Treball: Implementació d'una borsa de treball juvenil universal. 3. Habitatge: Creació d'una borsa d'habitatge jove i potenciar el lloguer social i programes com Viure i Conviure. 4. Salut. 5. Participació. 6. Equilibri territorial i acció social. Reptes i Comunicació Un dels diagnòstics del pla és la mancança en els canals de comunicació: molts joves desconeixen serveis ja existents, com el cinema no comercial o ajuts al lloguer. L'objectiu immediat és millorar la difusió i implementar les primeres accions durant l'any 2003 per combatre l'escepticisme juvenil. "Si arribéssim a realitzar 100 de les 140 actuacions, ja seria un avenç molt important i una millora de la qualitat de vida dels joves."

  • 12'

    Deu anys d'excavacions a Oxirrinca: un llegat entre faraons i romans

    Commemoració de la Recerca a Oxirrinca L'exposició al Museu d'El Caire celebra la primera dècada d'excavacions continuades al jaciment d'Oxirrinca, una missió dirigida pel doctor Josep Padró de la Universitat de Barcelona. Aquesta ciutat, amb unes dimensions aproximadades de 3 quilòmetres de llarg, representa un repte arqueològic de gran magnitud que abasta des del període faraònic fins a l'època bizantina. Característiques de la Feina Arqueològica L'excavació a Oxirrinca es defineix com una recerca programada, fet que permet una reflexió profunda i una planificació a llarg termini, a diferència de les excavacions d'urgència. Els principals punts destacats sobre la metodologia i logística són: Equips multidisciplinaris: Participen especialistes de la UB, la URV, la Universitat de Montpeller i la Universitat d'El Caire. Finançament: Tot i dependre principalment de subvencions públiques (sovint escasses), existeix un interès creixent en la figura dels espònsors privats com a via d'inversió cultural. Vida al desert: Després d'anys de penúries, l'equip disposa ara d'una casa pròpia com a base operativa a l'Egipte mitjà. Descobriments Rellevants i Importància Científica Més enllà de l'espectacularitat mediàtica habitual a Egipte, Oxirrinca ofereix dades científiques crucials sobre els períodes tardans: Necròpolis Saïta: Remuntant-nos al segle VII a.C., representa la connexió amb el món faraònic. Catacomba d'Osiris: Un conjunt de galeries subterrànies on es realitzava un ritual anual en honor al déu dels morts. No és un lloc d'enterrament, sinó d'ofrenes. Ciutat Monumental: Un centre urbà que va florir especialment a l'època grecorromana. "A Egipte hi reconeixem els nostres avis; més enllà dels grecs i romans, podem remuntar-nos als avis faraònics per entendre la nostra pròpia civilització." Impacte Cultural i Turístic El jaciment es troba fora dels circuits turístics convencionals, però les autoritats egípcies tenen un gran interès en potenciar-lo. L'exposició temporal al Museu d'El Caire, un fet poc habitual, subratlla la rellevància internacional d'aquesta missió arqueològica catalana.