Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

481-492 de 808
  • 13'

    Entrevista a les comparses guanyadores del Carnaval de Tarragona

    Èxit i celebració al Carnaval de Tarragona Després d'uns dies de gresca intensa, el programa repassa els resultats del concurs de comparses de Tarragona, destacant el gran nivell artístic i la dedicació dels participants. La jornada d'avui, Dimecres de Cendra, marca oficialment el final de la festa, tot i que els guanyadors ja miren cap al futur. Les comparses triomfadores Enguany, el jurat ha atorgat els màxims honors a dues agrupacions que han destacat per la seva espectacularitat i elegància: Disc 45: Guanyadora del primer premi (Rei del Carnaval), dotat amb 2.100 euros. Van captivar el públic amb una caracterització inspirada en el drac de Gaudí. Som-hi-Serem: Guanyadora del segon premi (Ninota d'Or), dotat amb 1.500 euros. Aquesta comparsa, nascuda de l'experiència de l'Associació de Veïns Torrenova, ha triomfat amb una proposta de plomes i lluentons que buscava la màxima brillantor. El sacrifici darrere de la festa En Quico Pérez (Som-hi-Serem) i l'Enric Parés (Disc 45) han compartit el gran esforç professional i personal que hi ha darrere de cada desfilada: Preparació constant: Els treballs comencen molts mesos abans, de vegades just després de Santa Tecla. Enguany han hagut de construir de zero una nova carroza a partir d'un autobús desballestat. Dedicació absoluta: Els membres de les comparses sovint reserven els seus dies de vacances per poder complir amb l'agenda d'actes oficials. Procés democràtic: Per a la tria dels personatges principals, com la futura Reina, es prioritza la votació entre els membres i la disponibilitat de temps per representar la ciutat. "Volem que l'any que ve sigui l'any més sonat de la història dels Carnavals de Tarragona." Mirada al 2004 Lluny de descansar durant la Quaresma, les colles ja planegen les millores per a l'edició del 2004. Tot i el cansament acumulat de la nit de celebració, l'esperit de superació es manté intacte per oferir un espectacle que torni a "reventar" Tarragona.

  • 11'

    Folclore i mites en la literatura catalana actual

    El llegat del folclore en la creació literària Les jornades celebrades a la Universitat Rovira i Virgili exploren com el folclore, les llegendes i l'imaginari popular serveixen de base i inspiració per als escriptors catalans contemporanis. El contingut destaca que aquests referents no són només relats del passat, sinó elements vius que es transformen en novel·les per entusiasmar el lector actual. Sessions destacades de les jornades Pep Coll i els mites dels Pirineus: Va obrir el cicle parlant dels minairons (o menairons), uns fullets treballadors de la tradició pirinenca. Coll està adaptant aquestes històries per a una sèrie de dibuixos animats produïda per una televisió galesa. Anselm Turmeda: Es destaca el potencial cinematogràfic de la vida d'aquest personatge mallorquí convers a l'islam, les aventures del qual a Tunis podrien ser un "filó per a Hollywood". Caterina Albert (Víctor Català): Es presenta una reinterpretació del seu conte Puà de Rampí com una versió crua i simbòlica de la Caputxeta Vermella, allunyada de la innocència infantil i centrada en la duresa del món rural. Proverbis i parèmies: Maria Conca i Joaquim Mallafré analitzen el poder sintètic dels refranys i la seva universalitat en diferents llengües com l'anglès, el castellà i el català. Perspectives de futur i divulgació L'objectiu de les jornades és apropar aquest passat desconegut al gran públic i als estudiants per mitjà de: Rutes de llegendes: Itineraris lúdics pel País Valencià (Joan Borja) que expliquen l'origen de noms de coves i muntanyes. L'auge de la novel·la històrica: Un gènere que aprofita les llegendes com a punt de partida per a noves trames. "Hollywood es podria fer d'or si descobrís el filó de les aventures d'Anselm Turmeda."

  • 3'

    El dol pel Rei Carnestoltes a la Rambla Nova

    El comiat del Rei Carnestoltes a Tarragona L'ambient a la Rambla Nova de Tarragona es tenyeix de dol amb el seguici de la Colla La Bota, que reparteix esqueles per anunciar la mort del Rei Carnestoltes. Els membres de la colla, vestits rigorosament de negre, expressen la seva tristesa entre plors i música fúnebre. Detalls del seguici i les esqueles El grup va acompanyat d'una banda musical de ministrils que toca marxes fúnebres. Les esqueles repartides contenen frases al·legòriques sobre la vida i la mort com: "Avui en flors, demà en cucs, fins que és mort no es sap qui l'estima." "Mengeu i bebeu, que a la mort ja hi arribereu." El recorregut s'inicia a la Rambla i es dirigeix cap al Mercat Central. Actes de la tarda Es recorda a la ciutadania els horaris per a l'últim adeu: Obertura de la Casa Mortuòria: A les 17:00h al vestíbul del Teatre Metropol. Vetlla: Presència del Ninot i la Ninota del Carnaval. Obsequis: Repartiment tradicional de pa, vi i sucre als assistents.

  • 18'

    Actes del Dia de la Dona i oci alternatiu a Tarragona

    Celebració del Dia Internacional de la Dona a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'àrea d'igualtat i polítiques socials dirigida per la tinent d'alcalde Carme Ferrer, presenta un programa d'actes per al 8 de març amb tres objectius principals: la reivindicació, la cohesió lúdica i la promoció cultural. Programa d'activitats destacades Teatre: Representació a càrrec de col·lectius de dones al Teatre Metropol (dijous 6). Cinefòrum: Projecció del film de Pedro Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto" per debatre les ambivalències del món femení (divendres 7). Cultura: Lliurament dels premis del 3er Concurs de Prosa "Relats de Dona", que ha assolit un rècord de participació amb 36 obres. Institucional: Lectura del manifest a la Plaça de la Font i un posterior dinar de germanor per a més de 300 dones. Radiografia de la dona a Tarragona Ferrer destaca la feina del CIAT (Servei d'Informació i Assessorament a la Dona), que l'any 2002 va atendre 145 casos nous. El perfil majoritari és el de dones d'entre 31 i 40 anys, sovint mestresses de casa amb estudis primaris, tot i que augmenta el nombre de dones universitàries que, malgrat la formació, troben barreres per accedir a càrrecs directius. "Encara avui en dia no hi ha les mateixes oportunitats de l'home i la dona a la vida pública i privada." Projecte "Èxit": Oci alternatiu per a joves Paral·lelament, s'engega la campanya Èxit, seqüela de "Trenca la nit", enfocada a joves d'entre 14 i 18 anys. L'objectiu és oferir activitats els dissabtes a la nit que no estiguin vinculades al consum d'alcohol o drogues. Activitats: Tallers de música, karaoke, ràdio, jocs de rol i perruqueria. Ubicació: Repartit per centres cívics com els de Torreforta, Bonavista i Sant Salvador.

  • 21'

    La Canonja recupera autonomia i competències municipals

    La Canonja recupera la seva autonomia administrativa Després de 40 anys de l'annexió forçosa al municipi de Tarragona l'any 1963, la Canonja ha aconseguit el traspàs de totes les competències que li atorga la llei com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Aquesta fita històrica s'ha materialitzat després d'una negociació llarga però dialogant amb l'Ajuntament de Tarragona. Punts clau de l'acord Traspàs progressiu: S'ha establert un calendari de dos anys per assumir totes les competències de manera esglaonada i evitar el col·lapse de l'estructura administrativa local. Gestió de proximitat: Els ciutadans podran realitzar tràmits quotidians, com sol·licitar permisos d'obres o gestionar serveis socials, directament al poble. Competències assumides: S'inclouen àrees com ensenyament, cultura, joventut i serveis socials, mantenint només algunes limitacions legals de dependència respecte a Tarragona, com la ratificació del Pla General d'Urbanisme o la capacitat d'endeutament. Context històric i identitari El sentiment de pertinença de la Canonja es remunta al segle XIV. L'annexió de 1963 és recordada com un acte no desitjat, motivat per interessos especulatius vinculats a la naixent indústria química. "La Canonja és un poble a tots els efectes i necessitàvem tenir a les nostres mans el que els altres pobles tenen." Mirant cap al futur L'alcalde Roc Muñoz i representants de la societat civil, com el Centre d'Estudis Canongins, coincideixen que aquest no és el final del camí, sinó un punt de partida cap a la plena municipalitat. L'objectiu futur és aconseguir la independència total com a municipi i tenir representació directa als consells comarcals i la Diputació. El creixement actual del poble, que ja ronda els 5.000 habitants, referma aquesta voluntat de gestió pròpia i creixement integrat.

  • 19'

    Actualitat econòmica i reptes empresarials a Tarragona

    Inseguretat i ocupació: Les preocupacions ciutadanes El president de la CEPTA, Sebastià Cabré, analitza els resultats d'unes enquestes recents que mostren una divergència entre la percepció social i la realitat empresarial. La inseguretat s'ha consolidat com el problema principal per als ciutadans, basada principalment en el boca-orella. Respecte al mercat laboral, es detecta una paradoxa: * El ciutadà percep l'atur com un problema greu. * L'empresari pateix un atur friccional, amb dificultats reals per trobar treballadors qualificats. "No hi ha treballadors per a moltes de les nostres empreses... es contradieix la sensació del carrer amb el nostre problema de no trobar personal." Estratègia política i missions internacionals Davant les pròximes eleccions, la patronal prepara un decàleg de necessitats per exigir compromisos concrets als partits polítics. D'altra banda, es valora molt positivament la recent missió comercial al Japó, destacant la col·laboració conjunta entre el Port de Tarragona, la Cambra de Comerç i la Diputació. Gestió dels polígons industrials i relleu cameral Un dels anuncis més destacats és la creació d'una oficina de gestió unificada per als polígons industrials, amb un pressupost inicial compartit entre CEPTA i la Cambra per solucionar deficiències històriques en: * Connectivitat (fibra òptica i ADSL). * Accessos i infraestructures bàsiques. * Seguretat i manteniment del paviment. Finalment, Cabré lamenta la dimissió de Jaume Ferrer al capdavant de la Cambra de Comerç per motius de salut i dona suport a Javier Artal com el seu successor natural per mantenir la independència de la institució.

  • 1h

    Traspàs de competències a l'EMD de la Canonja

    Sessió Plenària Històrica: Cap a l'Autogovern de la Canonja Aquest plenari extraordinari celebrat a l'Ajuntament de Tarragona marca un punt d'inflexió legal i social en la relació entre Tarragona i la Canonja. L'objectiu central és l'aprovació del traspàs de competències més ampli permès per la llei, buscant reparar el que s'ha descrit com una injustícia històrica derivada de l'annexió forçosa de l'any 1963. Marc Competencial i Delgacions El secretari general ha detallat el conjunt de matèries que passen a estar sota la gestió directa de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD): • Governació i Seguretat: Gestió del padró d'habitants, autoritzacions de domini públic i direcció de la Guàrdia Urbana en el seu àmbit territorial. • Urbanisme i Llicències: Plena potestat en la redacció i gestió de plans parcials i llicències d'obres, amb caràcter vinculant quan no afectin el conjunt del terme municipal. • Serveis Socials i Educació: Plena competència en benestar social, joventut i ensenyament. • Hisenda Local: Gestió de tributs, liquidacions i recaptació executiva en coordinació amb Tarragona. Acords Econòmics i de Gestió Per garantir la viabilitat d'aquest nou estatus, s'han establert compromisos financers significatius: • Una aportació anual màxima de 240.405 euros per a la despesa corrent de les noves competències. • Una inversió de 600.000 euros (repartits entre 2004 i 2008) per a la construcció de la nova Casa Consistorial i equipaments informàtics. • La creació d'una comissió mixta per supervisar la transferència de personal i la implantació dels serveis en un termini màxim de dos anys. Intervencions dels Grups Polítics El consens ha estat absolut, amb el suport unànime de totes les forces (CiU, PSC, PP, ERC, ICV). Les idees clau han estat: "Avui fem un acte de justícia que els nostres conciutadans es mereixen." • Esquerra Republicana: Ha definit l'acord com un Estatut d'Autonomia i ha recordat la lluita antifranquista del poble. • Grup Socialista: Ha subratllat la racionalitat d'apropar l'administració al ciutadà. • PP i CiU: Han posat l'accent en el futur, la convivència i la preservació de la identitat canongina malgrat els 40 anys d'annexió.

  • 48'

    Línia Directa amb Joan Miquel Nadal: L'alcalde respon

    Intervenció Ciutadana i Gestió Municipal L'episodi se centra en una sessió de línia directa a Tarragona Ràdio, on l'alcalde Joan Miquel Nadal respon a les inquietuds i queixes dels ciutadans sobre el manteniment de la ciutat, obres de millora i projectes de futur. Infraestructures i Espais Públics • Marquesines i Mobilitat: L'alcalde confirma la substitució de les marquesines d'autobús i la instal·lació de plataformes a les voreres per facilitar l'accés als vehicles i millorar la velocitat de creuer del transport públic. • Pàrquings i Rambla: S'anuncien les dates d'inauguració dels nous aparcaments subterranis a la Rambla Nova, Joan XXIII i Lluís Companys, destacant uns dies de gratuïtat total per als usuaris. • Manteniment de Voreres: Es discuteixen els problemes de qualitat en la col·locació de lloses a la Rambla, atribuïts a la rapidesa dels nous materials de construcció que generen despreniments prematurs. Polèmiques i Urbanisme • L'enderroc de la Sofrera: Es detalla que el retard en l'enderroc es deu a la presència d'amiant (uralita), que requereix un tractament especialitzat i segur segons la normativa de riscos laborals. • Enllumenat i Seguretat: S'aborda la il·luminació deficient a la Plaça de la Font, on l'alcalde admet que el disseny ornamental actual deixa espais de foscor i busca solucions per intensificar-la sense trencar l'estètica. • Accessibilitat: Un ciutadà critica la presència d'obstacles (com ara pals antics) en voreres noves que impedeixen el pas de cadires de rodes, fet que l'alcalde es compromet a revisar. Política Territorial "Avui se signarà un acord històric pel qual es traslladaran totes les competències legals a l'Ajuntament de La Canonja." L'alcalde reflexiona sobre la descentralització de La Canonja, explicant el context històric de la seva annexió el 1965 i el seu retorn com a entitat amb autonomia pròpia. Finalment, es confirma el consens sobre el traçat de l'AVE i la seva futura integració al Camp de Tarragona.

  • 25'

    Josep Maria Fonalleras: Llarga vista i l'art de la mirada

    Conversa sobre l'obra i l'edició literària L'entrevista amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras se centra en la presentació del seu nou llibre Llarga vista, explorant des dels detalls de l'edició física fins a la profunditat de la seva narrativa. L'estètica del llibre com a objecte La conversa s'inicia destacant la importància de la portada, una obra hiperrealista de Santiago Roca del Pec. Fonalleras defensa que el llibre s'ha d'entendre com un tot, on l'objecte físic ha de reflectir l'esperit de l'obra. Utiliza una metàfora vinícola per descriure el contingut: • La portada mostra una botiga de vins de Londres. • El llibre, com una bodega, conté vins novells (relats nous) i reserves (textos revisats). • L'autor reivindica el seu dret a intervenir en el disseny per garantir la unitat del projecte. La naturalesa de Llarga vista Fonalleras defuig del terme "recull", ja que hi ha hagut un treball exhaustiu de poliment i cirurgia estètica en els textos. El llibre comprèn: • Obres dels anys 90 com Bochenski i companyia. • Relats dispersos procedents de catàlegs d'art, ràdio i premsa. • Textos inèdits recents. "La veu narrativa acaba sent la mateixa; hi ha una unitat d'estil i de visió al llarg de vint anys de narrativa." Univers emocional i estilístic Els personatges de Fonalleras es caracteritzen per una certa fredor o distanciament, vivint situacions ineluctables. L'autor explora conceptes com: • La tristor i la ironia: Una visió desencantada però sovint matisada per l'humor com a distanciament. • L'aferrament a la quotidianitat: Davant el buit existencial, els protagonistes s'agafen a detalls banals (com una tassa de te) per obtenir seguretat. • La mirada de llarga vista: Una tècnica que combina el mirar enrere amb l'enfocament intens (gairebé de microscopi) cap a la realitat. El paper del crític i del lector Finalment, es reflexiona sobre el feedback literari. Fonalleras valora el diàleg amb els crítics —especialment a través de les noves tecnologies com el correu electrònic— però considera que el retorn emocional del lector és el moment més interessant del procés d'escriptura. Desmitifica la idea que la gent no llegeix, defensant la vigència de les llibreries.

  • 13'

    Cultura i edicions populars a la Setmana del Llibre

    La diversitat editorial a la Setmana del Llibre en Català En la conversa mantinguda a la Setmana del Llibre en Català a Tarragona, es destaca la gran oferta editorial present, amb més de 7.000 títols diferents. S'emfatitza que aquest espai és ideal per descobrir llibres que sovint queden ocults a les llibreries convencionals a causa de la pressió de les novetats. Edicions el Mèdol i la cultura popular El representant d'Edicions el Mèdol, Joan López, detalla la línia editorial de la casa, molt centrada en la cultura popular catalana. Un dels projectes més destacats és la recuperació de l'obra de Joan Amades: Recuperació històrica: Rediten obres dels anys 30 incorporant pròlegs d'especialistes contemporanis per contextualitzar-les. Símbols catalans: Han iniciat una col·lecció de quatre títols sobre icones nacionals: L'Escudella, El Porró, La Barretina i El Diner. Tradició festiva: Menció especial als llibres sobre el Carnaval a Barcelona i Tarragona. La presentació de l'obra "El Porró" L'editor explica l'estratègia per guanyar visibilitat mediàtica des de Tarragona, organitzant presentacions singulars a Barcelona, com la que tindrà lloc a la Casa Amatller. Aquesta presentació comptarà amb: El pròleg i participació de Pere Tàpies. Un tast de xocolates Amatller maridat amb vi del Priorat (de la Cooperativa de Falset) servit, com no pot ser d'una altra manera, amb porró. "És el llibre que et troba a tu... has de venir a passejar i estar obert a la descoberta." De cara a Sant Jordi L'editorial preveu una producció intensa amb la sortida de 13-14 títols nous per a la Diada, mantenint el ritme d'edicions que busquen omplir buits en el mercat del llibre en català.

  • 3'

    Avenços en el cas de la mort de Glòria Sanz

    Desenvolupament de la jornada informativa Després del tràgic descobriment del cadàver de la doctora Glòria Sanz al Port de l'Ordal (Vallirana), l'actualitat informativa se centra en els actes de suport a la víctima i en el procés judicial contra el principal sospitós, Fernando Adelantado. Crida a la mobilització i suport familiar La jornada d'avui està marcada per diversos actes de condemna i solidaritat: Compareixença de la família: Els portaveus familiars han convocat els mitjans a les 11:00 h per transmetre la seva postura i agrair el suport rebut. Concentracions de protesta: L'Institut Català de la Dona ha organitzat una concentració avui a les 19:00 h a la Plaça de la Font de Tarragona, davant de l'Ajuntament. Aquesta acció se suma a la mobilització general realitzada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Situació judicial del sospitós Pel que fa a la situació del detingut, s'han produït canvis en el calendari judicial previst originalment: L'arribada: El sospitós va aterrar ahir a l'aeroport del Prat i va guiar la policia fins al lloc on es trobava el cos abans de ser traslladat a la comissaria de Tarragona. Ajornament de la declaració: Tot i que s'esperava la seva compareixença per a aquest matí davant del Jutjat d'Instrucció número 2, finalment Fernando Adelantado passarà a disposició judicial demà al matí. Motius del retard: Segons fonts de la subdelegació del govern, la demora es deu a tràmits burocràtics i documentació pendent que encara ha de ser confirmada. "S'ens ha informat que l'ajornament és degut al fet que encara s'estan realitzant diversos tràmits i falta documentació per arribar." L'expectació mediàtica al Palau de Justícia de Tarragona és màxima, on la jutgessa Susana Montesinos i el fiscal en cap Josep Maria Parra seran els encarregats de prendre-li declaració en les pròximes hores.

  • 34'

    La situació del llibre en català: Reptes i mercat

    La Setmana del Llibre en Català a Tarragona L'episodi se centra en una tertúlia amb referents del sector editorial i llibreter de Tarragona, com Pitu Rovira, Alfred Arola i Jordi Ferrer. Es discuteix la importància de la descentralització d'esdeveniments culturals i l'ús de reclams mediàtics per atreure el gran públic. El concepte de l'Star-system i referents literaris Es debat la manca d'un star-system clar en la literatura catalana actual, a diferència de generacions passades com les de Mercè Rodoreda o Salvador Espriu. Els participants reflexionen sobre: • La necessitat de tenir referents clars en el panorama literari. • El paper de les campanyes de publicitat en la creació de best-sellers. • La importància de les traduccions simultànies al català i el castellà per no perdre mercat. Diversitat de gèneres i hàbits de lectura Es trenca el mite que el llibre és només narrativa. El sector destaca l'èxit de: • Llibres de cuina, que han estat un fenomen de vendes. • Guies d'excursions i llibres d'autoajuda com a porta d'entrada per a nous lectors. • L'esforç de les escoles per fomentar l'hàbit de la lectura malgrat la competència de les pantalles. Crítica als mitjans de comunicació i autoestima cultural S'exposa una crítica directa a les televisions públiques, especialment a TV3, per la manca de programes dedicats exclusivament als llibres en horaris de màxima audiència. "Ens falta reivindicar els propis autors; la cultura catalana no està tan morta com sembla, potser no se sap vendre tan bé." El llibre com a objecte i futur comercial Finalment, es reivindica el caràcter romàntic del llibre paper, el respecte que encara genera com a objecte físic i l'optimisme moderat respecte a les vendes actuals, tot i la necessitat d'una major autoestima col·lectiva.