Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

469-480 de 808
  • 8'

    50 anys de les Cases Baixes de Torreforta

    Homenatge al cor de Torreforta Aquest diumenge se celebra el 50è aniversari de la creació de les cases baixes del barri de Torreforta, a Tarragona. El programa connecta amb la unitat mòbil per recollir el testimoni de veïns que han viscut en aquests habitatges des del primer dia. Història i autogestió dels veïns La gènesi d'aquest barri està marcada per la iniciativa social i l'esforç comunitari: Els habitatges van ser impulsats pel cardenal Arceo Xotorena l'any 1953 per acollir gent que vivia rellogada o en condicions precàries al centre de Tarragona. Davant la falta de pressupost, els mateixos veïns van haver de construir el clavegaram durant els seus dies de festa. Treballar en les obres donava preferència a l'hora d'escollir habitatge sobre el plànol. Vida social i pertinença El barri es descriu com una gran família amb una activitat cultural frenètica que encara perdura: La parròquia i la Sala Clavé han estat el centre d'activitats com teatre, guarderia i col·legi. Els testimonis, com la Maria Rosa i el José, destaquen que, malgrat tenir oportunitats per marxar, han triat quedar-se pel fort vincle emocional. "Torreforta és una part del cor dels veïns; ni per un àtic estupendo marxarien d'aquí." Un futur actiu Josep Albert, president de les entitats, recorda que Torreforta va ser el primer barri de Tarragona nascut de la venda de parcel·les i que avui dia manté una vida social molt rica amb centres cívics, grups de ball i entitats esportives.

  • 11'

    La història dels monuments i l'espai urbà a Tarragona

    Memòria i oblit en el paisatge urbà L'espai públic de Tarragona és ple d'elements que, tot i néixer amb una voluntat d'homenatge, sovint acaben convertint-se en simples objectes decoratius que passen desapercebuts per a la ciutadania. Aquest llibre és fruit d'un treball de formiga de deu anys que busca recuperar la "petita història" darrere de cada peça. Metodologia i abast del treball Recerca inèdita: Davant la manca de bibliografia sobre el patrimoni contemporani (segles XIX i XX), els autors han inventariat la ciutat carrer per carrer. Criteris de selecció: S'han centrat en monuments i làpides situats a la via pública, descartant aquells vinculats directament a façanes d'edificis per evitar un inventari incomplet. Patrimoni més enllà del romà: Es vol posar en valor el llegat dels darrers dos segles, sovint eclipsat per la monumentalitat de l'època romana. Polèmiques i significat polític Els monuments no són elements neutres; responen a conjuntures polítiques i socials determinades: Personatges incòmodes: S'esmenta el cas de Lluís Companys, que encara no té un monument propi a la ciutat per la seva càrrega política. Homenatges col·lectius: Figures com Salvador Allende han estat impulsades per associacions i col·lectius específics. Conflictes estètics i d'ubicació: Des de la controvèrsia històrica pels nuls del monument als Herois de 1811 (els "Despullats") fins a les consultes ciutadanes per l'emplaçament del Monument Casteller. "No estem fent la gran lloança de les peces que tenim, sinó la petita història ciutadana que s'aplega al voltant d'aquestes peces." La fugacitat de la memòria visual Els autors reflexionen sobre com perdem la capacitat de contemplar el nostre entorn a causa de les presses quotidianes. Aquesta manca d'atenció fa que, en pocs anys, oblidem fins i tot els canvis d'ubicació de monuments recents o el mateix significat de les escultures de l'escola basca o contemporànies que decoren les nostres places.

  • 4'

    Entrevista a Elliott Murphy: Concert al Teatre Metropol de Tarragona

    Entrevista a Elliott Murphy: Un mite del rock a Tarragona El prestigiós cantant de rock Elliott Murphy actua aquesta nit al Teatre Metropol de Tarragona. En una entrevista telefònica en directe mentre es trasllada a la ciutat, l'artista ha compartit les seves impressions sobre el públic català i la seva trajectòria professional. Connexió amb Catalunya i estil personal Públic càlid: Murphy destaca que li encanta actuar a Catalunya per la calidesa dels seus seguidors. L'ànima d'un expatriat: Resident a París des de fa dotze anys, confessa que se sent més "a casa" quan és fora del seu país d'origen. Identitat pròpia: Tot i que sovint se'l compara amb llegendes com Bob Dylan o Lou Reed, ell afirma haver guanyat una personalitat única després de més de vint àlbums publicats. Visió del Rock i el concert d'aquesta nit El músic es defineix com un dels últims trobadors romàntics del rock and roll. Sobre el futur de l'estil, afirma: "No crec que el rock and roll mori mai; gairebé tota la música moderna prové d'ell." Per al concert al Teatre Metropol, Murphy ha promès un espectacle complet que inclourà: 1. Cançons del seu primer disc, Aquashow, per celebrar el seu 30è aniversari. 2. Avenços del seu nou àlbum, que es publicarà el mes de setembre. 3. Temes representatius de tota la seva extensa discografia.

  • 15'

    Movidec: La 1a Fira del Moble i la Decoració a Tarragona

    Movidec: Innovació i tendències en el sector del moble El Sergi Albarracín, director de Movidec, presenta la primera edició de la Fira del Moble i la Decoració de Catalunya, que se celebra aquest cap de setmana a Tarragona. L'esdeveniment neix amb la voluntat de ser un referent especialitzat per a professionals i públic general, superant les expectatives inicials de participació amb més de 44 expositors. Noves tendències i materials L'evolució de la tecnologia ha permès que els materials hagin avançat de forma espectacular: - Es destaca la millora en la qualitat de les melamines i els xapats, que sovint es confonen amb la fusta massissa. - Les tendències actuals aposten per l'estil industrial a les cuines, amb un ús intensiu de l'acer inoxidable i l'alumini. - Hi ha una oferta diversificada que inclou des de mobiliari de jardí d'alta gamma fins a dissenys exclusius per a banys, com la col·lecció de Walt Disney. La figura de l'interiorista L'entrevista posa èmfasi en la importància de professionalitzar la decoració de la llar. L'organització compta amb la col·laboració de l'Escola d'Art de la Diputació de Reus per desmitificar la professió: - L'interiorista no és només un luxe per a pressupostos alts; pot ajudar a estalviar diners optimitzant espais petits. - La seva tasca és fonamental per a la planificació tècnica (punts de llum, distribució) i no només estètica. "L'interiorista no és només escollir el color de la paret, és també saber on posem els punts de llum i com aprofitem realment l'espai." Compromís mediambiental i activitats La fira no és només un espai comercial, sinó que inclou una vessant didàctica i ètica: - Control de la fusta: Seguint les advertències de Greenpeace, es demana als expositors certificats de garantia per evitar fustes procedents de la tala il·legal o el contraban. - Exposicions culturals: Es podran veure miniatures de les 25 cadires més famoses de la història (procedents de Berlín) i obres d'artistes locals. - Innovació tecnològica: Es presenta un sistema pioner d'il·luminació per fibra òptica, que destaca per la seva eficiència energètica i seguretat.

  • 17'

    L'ús del català a la Universitat Rovira i Virgili

    Estat actual de la llengua a la URV L'entrevista analitza els resultats d'una enquesta sobre els usos lingüístics a la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació de la vicerectora Joana Saragossa i el responsable del Servei Lingüístic, Jordi de Bufarull. Les dades revelen que el català es manté com la llengua majoritària en la docència. Dades clau de l'estudi Ús acadèmic: El 65% de les classes s'imparteixen en català, una xifra que es considera positiva i estable malgrat l'augment de la mobilitat internacional. Oralitat vs. Escriptura: Tot i que l'oralitat és dominant (65%), la presència del català baixa lleugerament en l'ús de la pissarra o presentacions (61%) i en els materials de suport com apunts i exercicis (55%). Estabilitat decennal: Malgrat els canvis metodològics en les enquestes (passant de preguntar al professorat a preguntar directament als alumnes), els resultats són molt similars als de fa deu anys. "El fet que ens mantinguem en aquests percentatges suposa una bona notícia, perquè vol dir que no hi ha hagut un retrocés tal com podíem esperar molts." Context social i reptes Es contrasta la situació universitària amb la social a la província de Tarragona, on s'ha detectat una certa reculada de la llengua habitual (del 70% al 65%) a causa de canvis demogràfics. També s'esmenta la dificultat de penetració del català en àmbits com el judicial. Iniciatives de foment: El Voluntariat Lingüístic El Servei Lingüístic de la URV impulsa diverses accions per facilitar l'acollida dels estudiants nouvinguts: Voluntariat lingüístic: Estudiants que acompanyen persones de fora per practicar la llengua en entorns lúdics (calçotades, visites culturals). Activitats culturals: Concursos de fotografia (Futur del Català) i campanyes de dinamització obertes a tota la societat.

  • 27'

    Projectes urbanístics i remodelació de la façana marítima de Tarragona

    Gestió Urbanística de Tarragona i la Façana Marítima L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, repassa els projectes estratègics que definiran el futur de la ciutat, amb un enfocament especial en la transformació del litoral i la millora de les infraestructures urbanes. La Façana Marítima de Ricardo Bofill El projecte estrella és la remodelació de la façana marítima, dissenyada per l'arquitecte Ricardo Bofill. Es presentarà oficialment a finals de març amb una carpa informativa a la Rambla. • Consens i modernitat: Malgrat les crítiques de l'oposició, el govern municipal defensa un projecte "revolucionari i sostenible" que preveu les necessitats dels propers 150 anys. • Soterrament de les vies: L'actuació permetrà alliberar 350.000 metres quadrats de terreny públic, amb només un 10% d'edificabilitat. "Estem creant a Tarragona un segon Niça; un projecte cosmopolita que recupera el territori per als ciutadans." Remodelació de la Platja Llarga S'ha tancat un acord amb el Ministeri de Medi Ambient per a una intervenció "tova" de 3 km de llargada. • Inversió: El cost total, d'aproximadament un milió d'euros, serà assumit íntegrament pel Ministeri. • Infraestructures: Inclou la creació de tres grans àrees d'aparcament (Cala Romana, zona central i part nord) i la protecció del sistema de dunes. Pàrquings i Obres de Proximitat Fernández confirma el calendari d'inauguració de diversos aparcaments soterranis durant la recta final de la legislatura: • Rambla Nova: Obertura imminent a finals de març. • Avinguda Catalunya: S'espera restablir el trànsit a l'abril/maig després de les molèsties als veïns. • Piscines i places: Inici de les obres de la piscina coberta de Sant Pere i Sant Pau i remodelació de la Plaça dels Carros per fer-la més amable. Via Augusta i Accessos L'obertura del pas soterrani de la cruïlla del cementiri (N-340) permetrà desencallar la remodelació de la Via Augusta. Les obres del primer tram s'adjudicaran a l'abril, integrant l'entrada de la ciutat amb noves unitats d'actuació residencial.

  • 19'

    Manteniment i millora dels serveis públics a Tarragona

    Gestió del dia a dia de la Brigada Municipal L'entrevista amb Jordi Sendra, regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, destaca la importància de les "petites coses" que afecten directament la qualitat de vida del ciutadà. Tot i que no gestionen grans projectes urbanístics, la seva àrea és vital per al manteniment urbà. Renovació de jocs infantils S'està duent a terme una renovació integral per adaptar els espais de joc a la normativa de la Unió Europea: * Inversió de prop de 60 milions de pessetes aquest any. * Prioritat en la seguretat i el material antivandalisme. * Intervencions destacades a la Plaça Imperial, el Parc de la Ciutat i projectes futurs al Fortí de Sant Jordi. * S'apliquen tècniques de "microcirurgia" per trobar espais de joc en zones consolidades com la Rambla. Gestió de zones verdes i jardineria La brigada s'encarrega directament d'espais emblemàtics i gestiona contractes externs per a zones d'extensió: * Ressembrat i floració de la Rambla: Es preveu replantar gespa i, per primer cop, afegir-hi flors als parterres durant el mes de març. * Contractes de manteniment: Adjudicació imminent d'un contracte de 100 milions de pessetes per a la zona de Sant Pere i Sant Pau fins a la circumval·lació. * Campanya de poda: Operació de gran abast per milers d'arbres de la ciutat durant els propers dos anys. Millores en la via pública i accessibilitat El regidor subratlla el compromís amb la seguretat viària i la mobilitat reduïda: * Repintat general de la senyalització horitzontal (passos de zebra) a tota la ciutat. * Rebaix de voreres: Es reconeix la necessitat d'un esforç extraordinari per eliminar barreres arquitectòniques en barris ja consolidats. "El que per a nosaltres podria semblar una tonteria, per a un minusvàlid és un impediment absolut." L'activitat de la brigada depèn estretament de la climatologia, especialment per a les tasques de pintura i pavimentació que s'han vist endarrerides per les pluges de febrer.

  • 21'

    Projectes i futur del Port de Tarragona amb Lluís Badia

    Entrevista a Lluís Badia: Present i futur del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, analitza els reptes estratègics del recinte portuari en un context d'expansió i complexitat geopolítica. L'entrevista se centra en tres eixos: els esdeveniments internacionals, les infraestructures clau i la integració amb la ciutat. Esdeveniments i Cooperació Internacional Congrés de Tràfic Marítim i Gestió Portuària: Tarragona acollirà del 24 al 29 de març aquesta trobada bianual per debatre la futura Llei de Ports i les directives europees. Es preveu la participació de més de 500 persones i la presència del ministre Francisco Álvarez-Cascos. Lobby de ports mitjans: El 2 d'abril es formalitzarà a Tarragona un acord entre 8 ports del Mediterrani (Espanya, França i Itàlia) per defensar interessos comuns davant la Comissió Europea, diferenciant-se dels grans hubs com Barcelona o Gènova. Internacionalització: Badia destaca la presència del port en mercats com el Japó, l'Argentina i fires logístiques mundials per consolidar el seu pes en el comerç global. Infraestructures i Logística Terminal de Contenidors: S'anuncia l'adjudicació de la nova terminal privada amb una inversió de 20 milions d'euros. Es preveu que estigui operativa el primer trimestre de l'any vinent, augmentant la competitivitat per als sectors químic i industrial. Ferrocarril i Alta Velocitat: S'emfatitza la necessitat de millorar les connexions ferroviàries de mercaderies, sent el port de Tarragona un dels principals clients de Carga Renfe. Impacte de la crisi de l'Iraq: Badia expressa preocupació per l'augment del preu del petroli ja que: "Si la matèria prima puja un 25%, el producte final també puja, i això complica molt la situació dels mercats." Relació Port-Ciutat i Façana Marítima Barri del Serrallo: L'obertura de la nova Llotja de Pescadors (prevista per finals d'abril) permetrà recuperar 400 metres de front marítim, multiplicant per deu l'espai visual de cara al mar per als ciutadans. Projecte de Ricardo Bofill: Es valora positivament la proposta de remodelació de la façana marítima com una iniciativa engrescadora, tot i que s'insisteix en la necessitat de concretar terminis i el finançament mitjançant la col·laboració públic-privada.

  • 17'

    Primer Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya

    Inauguració d'una fita cultural i religiosa L'entrevista a Tarragona Ràdio celebra l'inici del primer congrés de confraries de Setmana Santa de Catalunya, sota el lema "Coneguem-nos". Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de trencar l'aïllament tradicional entre les diferents entitats del país i posar en valor el seu ric patrimoni. Orígens i objectius del congrés La idea va sorgir de la participació en congressos d'àmbit estatal, on es va detectar la necessitat de crear un espai propi a Catalunya. Alguns punts clau de la seva organització inclouen: Recerca exhaustiva: S'han localitzat unes 200 confraries arreu del territori català, des de petites agrupacions de poble fins a grans congregacions centenàries. Suport institucional: Destaca l'ajuda de l'ajuntament de Tarragona i el paper de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Intercanvi d'experiències: El congrés facilita conèixer tradicions, imagineria i mètodes de gestió que, fins ara, eren desconeguts fins i tot entre ciutats veïnes com Tarragona i Reus. Evolució i obertura de les confraries Durant la conversa, es reflexiona sobre el caràcter històricament tancat de les confraries i com s'està superant: "Molts problemes que teníem a Reus també els tenien a Tarragona... és a la primera trobada on els recels desapareixen." La incorporació de la dona: Es recorda com, a partir dels anys 70, l'obertura de les confraries a la participació femenina va ser vital per al seu ressorgiment. Reconeixement eclesiàstic: L'Església ha passat a valorar aquestes entitats no només com a folklore, sinó com a part activa del dret canònic i de la religiositat popular. El repte del futur: Professionalització i màrqueting Els ponents comparen la situació catalana amb la de Castella o Andalusia, assenyalant que la imagineria catalana no té res a envejar, però que cal millorar en suport econòmic i promoció turística per posicionar la Setmana Santa com un actiu cultural de primer ordre durant tot l'any.

  • 42'

    Sessió Nocturna: Salutacions i Benvinguda Directa

    Introducció a la Sessió Aquesta sessió es caracteritza per una comunicació directa i reiterada, centrada principalment en l'establiment d'un contacte inicial amb l'audiència mitjançant la salutació formal de bona nit. Anàlisi del Contingut • Es produeix una repetició rítmica de la salutació durant tota la durada de l'enregistrament. • L'objectiu sembla ser la creació d'un espai de benvinguda constant i l'ús de la paraula com a eina de cohesió. "Bona nit" Estructura de l'Episodi L'episodi no presenta variacions temàtiques externes, mantenint un focus absolut en la recepció dels oients. Aquesta mono-temàtica facilita un ambient de relaxació i cortesia sostinguda. • Consistència lingüística: Ús exclusiu del català. • Continuïtat: Manteniment del to durant més de 2500 segons.

  • 10'

    Lluís Homar: El teatre com a mirall de la veritat

    En aquesta conversa, l'actor Lluís Homar presenta el seu espectacle Et diré sempre la veritat, un monòleg que fuig de l'antologia biogràfica per convertir-se en un exercici de meta-teatre. Homar utilitza la seva pròpia experiència de 26 anys als escenaris per explorar la dualitat entre la persona i el personatge, reivindicant que la veritat escènica resideix en la credibilitat més que en la realitat objectiva. Els eixos de l'espectacle Més enllà del currículum: L'obra no busca ser un recull d'anècdotes, sinó una peça teatral construïda amb codis de cabaret i un sentit de l'humor irònic i fi. La reflexió vital: Homar confessa que el teatre ha estat la seva manera de descobrir el món i créixer personalment. El joc escènic: L'actor apareix com un personatge inventat que dialoga amb les seves interpretacions passades, des del Manelic fins al Misantrop. "La veritat en l'escenari té més a veure amb la credibilitat que no pas amb la realitat. O sigui, allò que som capaços de fer creure." Evolució del teatre a Catalunya L'entrevista també aborda el canvi del panorama teatral català des de la fi de la dictadura. Homar destaca la transició d'una època de precarietat i entusiasme a una actualitat amb infraestructures consolidades, com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional. L'actor fa una crida a mantenir l'actitud creativa i el compromís per evitar que la comoditat dels mitjans apagui l'essència viva del teatre.

  • 11'

    II Congrés d'Hostaleria de la Costa Daurada

    Actualitat i Seguretat en l'Hostaleria L'episodi comença amb una notícia d'última hora sobre un tràgic incendi en un habitatge del barri de Sant Salvador, a l'Avinguda dels Pins número 13, que s'ha cobrat la vida d'una persona. Malgrat aquesta obertura, el gruix del programa se centra en la celebració del II Congrés d'Hostaleria de la Costa Daurada que tindrà lloc a Salou. Seguretat Alimentària i Col·laboració Professional Un dels pilars d'aquest congrés és la col·laboració entre l'Associació de Cuiners Costa Daurada i el Col·legi de Veterinaris de Tarragona. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Unificació de llenguatge: Millorar la comunicació entre els inspectors (veterinaris) i els professionals de la cuina per evitar malentesos. Salut Pública: L'objectiu compartit és garantir que el client consumeixi productes amb total seguretat. Guia de Bones Pràctiques Sanitàries: Es presentarà un document marc elaborat pel Departament de Sanitat durant dos anys per ajudar les empreses a complir amb la legislació vigent i els sistemes d'anàlisi de perills. Innovació i Formació: El Projecte Apicius El congrés també posa el focus en el futur del sector mitjançant la tecnologia i l'educació: Projecte Apicius: Una iniciativa europea per crear una diplomatura de cuina homogeneïtzada a nivell europeu, apostant per l'autoaprenentatge i la formació a distància. Noves Tecnologies: S'abordarà la implementació de tècniques modernes com la cuina al buit, la digitalització mitjançant portals de serveis i l'ús d'internet en la gestió diària. "Volem que el treballador ho faci bé per consciència, perquè està format, i que l'administració vigili els interessos del consumidor de forma relaxada, parlant de tu a tu."