Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

565-576 de 808
  • 9'

    Col·laboració Turística entre Tarragona i Vitòria

    Acord d'Intercanvi i Promoció Recíproca Representants de turisme de Tarragona i Vitòria-Gasteiz han establert una col·laboració estratègica per fomentar el flux de visitants entre ambdues regions. Aquesta iniciativa sorgeix de la constatació que els catalans són el principal mercat emissor cap a Àlaba, mentre que el turisme basc té una presència molt significativa a la Costa Daurada. Objectius del Projecte Canalitzar el flux espontani de turistes mitjançant informació directa i facilitats en les oficines de turisme. Promocionar els actius culturals de Vitòria a Tarragona i viceversa. Desestacionalitzar el turisme, oferint alternatives al model tradicional de sol i platja. Fortaleses de les Destinacions "Tarragona és una ciutat patrimoni mundial, una referència del món romà que ofereix un interès cultural de gran valor a només 10 minuts de les zones hoteleres de platja." Tarragona: Destaca pel seu llegat històric i el seu reconeixement per la UNESCO. Vitòria: Ofereix una gran oferta de turisme rural, gastronomia i esdeveniments festius com la fira Ardo Araba. Esdeveniments i Experiències Clau Del 17 de novembre al 8 de desembre, es posa un èmfasi especial en activitats com la fira del vi de la Rioja Alabesa, el pessebre monumental al Parc de la Florida i la pista de gel a l'aire lliure a Vitòria. Per la seva banda, Tarragona aposta per atraure els visitants allotjats a localitats properes com Salou o Cambrils cap al seu nucli històric.

  • 21'

    L'endometriosi: Més enllà del dolor menstrual

    L'endometriosi i el pes de la incomprensió El programa aborda l'endometriosi, una malaltia sovint reduïda per la societat a simples quistes de xocolata, però que en realitat és una patologia complexa i multisistèmica. El testimoni de la Mercè i l'explicació mèdica del Doctor Javier Del Pozo ajuden a visibilitzar una realitat que afecta un gran nombre de dones. Símptomes i realitat clínica L'endometriosi es produeix quan el teixit endometrial creix fora de l'úter, generant: - Adherències: Teixit que s'enganxa a altres òrgans (com l'estómac o el recte), provocant inflamacions greus i problemes digestius. - Dolor crònic i fatiga: Una cansament extrem que no desapareix amb el descans i dolors pèlvics o lumbars persistents. - Dispareunia: Dolor durant les relacions sexuals, sovint confós amb problemes psicològics quan l'origen és orgànic. - Esterilitat: S'estima que fins a un 50% de les dones amb problemes de fertilitat pateixen aquesta malaltia. El repte del diagnòstic Un dels problemes principals és la lentitud en el diagnòstic, amb una mitjana de 9 anys d'espera i consultes a múltiples ginecòlegs. Això es deu al fet que: - Les ecografies habituals no sempre detecten les adherències. - La laparoscòpia és la prova definitiva i segura per confirmar la malaltia. - Existeix una normalització social del dolor menstrual que retarda la cerca d'ajuda especialitzada. "La regla no té per què ser dolorosa; pot ser molesta, però si incapacita el ritme de vida normal, cal pensar que hi ha alguna cosa més." Tratament i suport social Actualment, la cirurgia per laparoscòpia és la via més efectiva per "netejar" els focus de la malaltia, tot i que l'endometriosi és sovint recurrent i pot requerir diverses intervencions al llarg de la vida. Els ponents fan una crida a la comprensió social i familiar, demanant que no se subestimi el patiment de les pacients amb comentaris masclistes o despectius.

  • 24'

    Tardor Literària a Tarragona: Autors i Novetats

    La Tardor Literària: Balanç i Homenatges L'episodi repassa les activitats de la Tardor Literària de Tarragona, destacant l'èxit de les convocatòries i la descoberta d'autors locals. Rosa Comas, coordinadora de l'esdeveniment, posa l'accent en el reconeixement d'escriptors com Domènech Guansé, Ramon Comas i Maduell i Josep Pin i Soler. Activitats Destacades • Seminari Domènech Guansé: Una revisió de la figura de l'escriptor per part d'especialistes com Pep Bergalló. • Rutes Literàries: La ruta dedicada a Pin i Soler ha tingut tanta demanda que s'ha obert una segona data per al 22 de novembre. • Presentacions de llibres: Reedicions de contes i antologies poètiques d'autors històrics de la ciutat. Les Lletres a la Xarxa: Creació Digital Es destaca el portal tarragonalletres.org com a espai participatiu per a totes les edats: • Fes un clic literari: Secció de creació on els ciutadans poden enviar textos i imatges. • Espais per a joves: Fòrums d'opinió, cursos d'escriptura i l'activitat Lletres a taula, que uneix gastronomia i literatura. Formació i Promoció Editorial amb Arola Lourdes Malgrat explica la tasca d'Arola Editors i l'associació APELLC en el teixit cultural actual: • Taller d'escriptura: Un espai heterogeni on 16 persones han treballat tècniques narratives i que culmina amb una lectura pública al Teatre Metropol. • Nit de la Poesia: Un dels esdeveniments més consolidats que combina poetes consagrats amb veus novelles del Camp de Tarragona. • Traducció Teatral: Jornades dedicades a la complexitat de traduir textos per a l'escena amb experts com Feliu Formosa. "És important donar a conèixer els autors vius, perquè a Tarragona tenim gent de molta qualitat i cal que ens ho creguem." Futur Editorial Es promociona la col·lecció de narrativa contemporània La Miloca, amb l'objectiu de difondre el talent local més enllà de les fronteres de la ciutat.

  • 16'

    Evolució i Identitat de la DO Tarragona

    L'Evolució Territorial de la DO Tarragona La Denominació d'Origen (DO) Tarragona ha experimentat una transformació significativa des dels anys 80. Originalment, abastava una extensió gairebé provincial, però amb el temps s'ha anat fragmentant per donar pas a noves denominacions com la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Montsant. Actualment, el seu territori es concentra principalment en: * Les comarques del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès). * Una part substancial de la Ribera d'Ebre. Aquesta fragmentació respon a un canvi de model cap a denominacions més petites i d'àmbit comarcal, un fenomen molt estès a Catalunya. La Diversitat Vitivinícola i el Microclima Un dels grans actius de la DO Tarragona és la seva varietat geogràfica, que permet conrear pràcticament de tot: * Microclimes diversos: Des de vinyes situades a peu de mar fins a zones que arriben als 700 metres d'altitud. * Varietats blanques: Destaquen el Macabeu, el Xarel·lo (Cartuixà) i la Parellada, juntament amb la introducció del Chardonnay i el Sauvignon Blanc. * Varietats negres: Principalment l'Ull de Llebre, la Garnatxa, la Carinyana, el Merlot i el Cabernet Sauvignon. * Productes singulars: Més enllà dels vins joves i de criança, les carismàtiques "joies de la corona" són els Tarragona Clàssics, vins dolços i generosos de gran tradició. El Repte del Consum Local L'entrevistat assenyala una paradoxa cultural a Catalunya: > "Es beu vi allà on se fa vi... excepte a Catalunya". Hi ha una manca de patriotisme local en el consum, especialment a Tarragona. Es promou la idea que consumir productes de proximitat garanteix una excel·lent relació qualitat-preu i dóna suport als elaboradors i joves viticultors que s'hi dediquen amb il·lusió. Promoció i Futur: La Fira del Vi S'anuncia el retorn de la Fira del Vi de Tarragona en la seva desena edició, que per primer cop se centrarà exclusivament en els vins de la DO Tarragona. L'objectiu és: * Crear sinèrgies amb altres institucions que porten el nom de la ciutat. * Reivindicar la marca "Tarragona" com un segell de qualitat i prestigi (Patrimoni de la Humanitat). * Apropar el producte al consumidor urbà de la capital i de les viles veïnes.

  • 4'

    Roger Mas presenta DP: Un disc vitalistat i bonic

    Roger Mas i el seu nou treball discogràfic El cantautor català Roger Mas explica l'evolució de la seva carrera i la recepció del seu nou àlbum, titulat DP. Malgrat la sorpresa inicial per la gran resposta del públic a partir del seu tercer disc, l'artista ja s'ha acostumat a l'expectació que genera el seu treball. Un canvi de paradigma vital L'artista descriu aquest nou disc com el més vital de la seva trajectòria, marcant una diferència clara amb els seus projectes anteriors: De la negativitat a l'harmonia: Mentre que els discos passats servien per "treure dimonis", DP és un cant a la vida i a la satisfacció personal. L'estètica de la bellesa: Mas accepta amb entusiasme la definició del disc com a quelcom essencialment bonic. L'eclecticisme i la sinceritat artística Roger Mas defensa la heterogeneïtat de les seves peces, rebutjant la idea d'unificar el so per fer-lo més comercial o identificable: Varietat idiomàtica: El disc inclou temes en català, anglès i italià. Aquesta elecció respon estrictament a una experiència vital, ja que l'idioma depèn de la persona a qui va dedicada la cançó i la llengua en què es comunicaven. Prioritat artística: L'autor prefereix gaudir del procés creatiu que no pas buscar de forma deliberada arribar a un públic més ampli. Posada en escena a Tarragona De cara al seu concert al Teatre Metropol, el músic detalla com trasllada el so de l'estudi al directe: "En directe m'agrada barrejar el clàssic i el modern, l'electrònica i l'acústica, de manera que el to del disc es mantingui però amb la varietat dels instruments reals i les bases." L'espectacle compta amb acompanyament de piano, teclats, guitarra i baix, incorporant elements electrònics en peces específiques que no es podrien reproduir només amb instruments acústics.

  • 10'

    La legionel·losi: una malaltia de l'era tecnològica

    L'emergència d'un microorganisme jove La Legionella és una bactèria d'identificació relativament recent (descrita l'any 1976), fet que explica el desconeixement generalitzat en comparació amb altres patògens. Tot i ser un organisme d'origen hídric natural, ha trobat en la tecnologia humana l'hàbitat ideal per créixer en concentracions perilloses. Focus de contaminació i brots rellevants Els sistemes que generen aerosols són els principals vectors de transmissió. L'experta destaca que: * Les torres de refrigeració i sistemes d'aigua calenta són punts crítics. * Espanya ha patit brots històrics, com el de Múrcia (500 casos) i el de Mataró (més de 100 casos). * El cas de Mataró va ser especialment complex perquè el focus es trobava en una fàbrica de gel a peu de carrer, mentre tothom el buscava als terrats. Dificultats en el diagnòstic i la investigació El diagnòstic és complicat perquè els símptomes inicials són despistants (cansament, febre i tos), sovint confosos amb un excés de feina fins que deriva en una pneumònia. A més, tancar un brot requereix un procés laboriós: "Hem d'haver pogut aïllar dels pacients la bactèria i comparar-la a nivell genètic amb les que aïllem dels possibles focus; han de ser idèntiques." Prevenció i control normatiu S'han implementat decrets (com el del 2003) que estableixen mesures preventives estrictes. L'objectiu no és l'erradicació, sinó mantenir la bactèria sota concentracions segures. Es recomana que en la fase de disseny d'edificis s'opti per alternatives que no generin vapor d'aigua si no és estrictament necessari per processos industrials. Pronòstic i mortalitat Actualment, la mortalitat s'ha reduït del 20% a un 10% aproximadament gràcies a la informació ràpida a la població, que permet tractaments antibiòtics precoços en els grups de risc, com ara la gent gran o persones amb patologies cardíaques.

  • 26'

    Entrevista de comiat a Jordi Pujol: Balanç i futur de Tarragona

    Resum de l’Entrevista de Comiat En aquesta conversa profunda a Tarragona Ràdio, el president Jordi Pujol reflexiona sobre el seu llegat després de 23 anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya. L'entrevista se centra en la transformació de la ciutat de Tarragona i el context polític del final del seu darrer mandat. La Transformació de Tarragona i el seu Entorn El president destaca el salt extraordinari que ha fet la ciutat en àmbits com el turisme, l'economia i la cultura. Segons Pujol, hi ha dos pilars fonamentals que han canviat el paradigma de la regió: • La Universitat Rovira i Virgili: Ha elevat el nivell intel·lectual i ha permès que el talent local es quedi al territori. • L'arribada de l'aigua de l'Ebre: Una decisió política complexa que, malgrat l'oposició inicial de l'època, ha estat vital per al desenvolupament industrial i turístic. Claus del Desenvolupament Econòmic Pujol analitza la convivència entre els diferents motors econòmics del Camp de Tarragona: 1. Indústria Petroquímica: Defensa el seu paper estratègic i celebra l'acord de convivència amb el sector turístic. 2. PortAventura: Rememora l'aposta del govern per situar el parc al sud de Catalunya com a eina d'equilibri territorial. 3. Infraestructures: Reivindica la urgència de l'autovia a Montblanc i aposta pels aeroports de Reus i Girona com a complements necessaris de Barcelona per evitar el col·lapse del sistema aeri català. Reflexions sobre el Futur Polític Amb les eleccions a tocar, el president comparteix la seva visió sobre el relleu institucional: "He servit Catalunya des dels 16 anys de maneres molt diverses, i ara trobaré una nova forma de fer-ho, potser més modesta, però amb la mateixa voluntat." Pujol expressa la seva confiança en Artur Mas com a successor i reivindica el model de convivència, cohesió i pau social que, segons ell, ha caracteritzat la seva etapa de govern.

  • 5'

    Novetats virtuals de la Tardor Literària de Tarragona

    Les Lletres a la Xarxa: Actualitat de la Tardor Literària En aquest espai setmanal, la coordinadora Rosa Comas repassa les principals fites i novetats de la pàgina web de la Tardor Literària de Tarragona (tarragonalletres.org), destacant la digitalització de continguts i exposicions. Novetats Destacades a la Web Exposició virtual d'Olga Xirinacs: Sota el títol Els porto dins, divertiments al vol, l'escriptora tarragonina presenta una faceta artística menys coneguda: 17 dibuixos elaborats amb mitjans electrònics. L'exposició es divideix en dues sèries, una sobre àngels i una altra sobre paisatges, ambdues acompanyades de textos literaris. Pàgina web de Josep Maria Güell: S'ha habilitat un espai dedicat a aquest prestigiós traductor del rus, pioner a Catalunya en la traducció de prop de seixanta obres. El lloc inclou la seva bibliografia, anàlisis de la seva trajectòria i, pròximament, el text de la xerrada realitzada al Museu d'Art Modern. Activitats i Línies Future L'edició d'aquest any aposta fort per la virtualitat i la interacció amb el públic: Fes un clic literari: Activitats digitals en marxa des de l'octubre. Ruta Literària de Jordi Tiñena: Una propera activitat (dia 15) que recorrerà els espais de les seves novel·les a la ciutat. Espectacles en directe: Es destaca l'actuació de Toti Soler i Cinta Massip, així com l'obra teatral Sagarrianes amb Montserrat Salvador al Teatre Metropol. "És una manera de conèixer una faceta diferent de l'escriptora que precisament coneixem més a través dels seus llibres."

  • 5'

    Retard de 4 hores en el vol inaugural Reus-Londres de Ryanair

    Incidències en l'aeroport de Reus: Vol inaugural a Londres El vol inaugural de la companyia Ryanair des de l'aeroport de Reus cap a Londres ha patit un retard significatiu de quatre hores, generant malestar i tensió entre els passatgers. Tot i ser una jornada festiva per l'estrena de la ruta, diversos problemes logístics han marcat el matí. Principals punts de conflicte Retard acumulat: L'avió, que havia d'arribar a les 09:30 h, no ho farà fins a les 14:30 h, amb la sortida prevista cap a Londres a les 15:00 h. Pèrdua d'enllaços: Molts passatgers han perdut vols de connexió a Londres. La companyia ha recordat que opera sota un model de point-to-point i, per tant, no es fa responsable de les pèrdues de connexions externes. Anul·lacions de tornada: S'han cancel·lat vols de tornada per a diumenge a la tarda a causa de les limitacions horàries de l'aeroport de Reus, oferint com a alternativa volar a Girona o canviar l'horari al matí. Gestió de reclamacions Segons ha explicat Paula Donahiu, responsable de comunicació de Ryanair: "Ryanair és una companyia de punt a punt i no pren la responsabilitat per les escales o contractes externs." Els usuaris que desitgin posar una reclamació formal no poden fer-ho immediatament a la taquilla de l'aeroport, sinó que han d'enviar una carta per correu ordinari, a la qual l'empresa es compromet a respondre en el termini d'una setmana.

  • 8'

    Caos i retards en el vol inaugural de Ryanair a Reus

    Incidències en l'estrena dels vols de baix cost El que havia de ser una jornada festiva per a l'aeroport de Reus s'ha convertit en un "joc de despropòsits". El primer vol de la companyia Ryanair procedent de Londres ha patit greus complicacions tècniques que han alterat completament la programació prevista. Detalls del problema tècnic L'avió ha hagut de retornar a l'aeroport de Londres-Stansted fins a dues vegades per motius de seguretat. S'ha procedit a realitzar un canvi d'aparell i de l'equipatge dels passatgers. El retard acumulat s'estima en unes quatre hores i mitja, amb una previsió d'arribada al migdia. Impacte en els passatgers i familiars "L'avió havia hagut de tornar a l'aeroport de Londres... l'hora d'arribada encara és molt incerta." La situació ha generat frustració entre els usuaris: 1. Familiars a l'espera: Com el cas de la Conxita, que ha esgotat la bateria del mòbil esperant notícies de la seva filla. 2. Connexions perdudes: Viatgers que tenien previst fer transbord a Londres per anar a destins com Berlín o Noruega i que perdran els seus segons vols. Declaracions de la companyia La directora de màrqueting de Ryanair, Paula Donahue, ha qualificat el fet de lamentable, especialment en un dia inaugural. Tot i això, ha defensat la seguretat com a prioritat absoluta i ha recordat que la companyia manté habitualment una puntualitat del 92% en els seus 500 vols diaris.

  • 26'

    Balanç de Joan Aregio a la Diputació de Tarragona

    Balanç dels Primers Mesos i Reptes Territorials El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, repassa els seus primers quatre mesos al càrrec, destacant la complexitat de compaginar la gestió intercomarcal amb les seves responsabilitats a l'Ajuntament de Tarragona. L'entrevista se centra en les infraestructures clau i els projectes estratègics per al creixement econòmic de la demarcació. L'Aeroport de Reus i el Turisme L'inici dels vols regulars entre Londres i Reus es valora com una fita històrica que obliga a la modernització institucional i a l'execució del pla director de l'aeroport. • Es destaca el canvi de paradigma: de ser un mercat de demanda a un d'oferta. • La Diputació, mitjançant el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, aposta per promocionar-se directament en els punts d'origen com Dublín o Alemanya. "No et pots quedar assegut a casa esperant que vinguin, has d'agafar la maleta i anar a vendre el teu producte." Infraestructures i Compromisos Polítics En relació a la visita de José María Aznar al sopar de la Confederació Empresarial (CEPTA), Aregio nega que fos un acte electoralista i subratlla la importància de les reivindicacions territorials davant el govern central: • Exigència del tercer carril de l'autopista i millores en l'A-27 cap a Lleida. • Impuls del Corredor del Mediterrani i suport a la candidatura de l'Expo 2015. • Seguiment de la crisi de Tabacalera per evitar-ne el tancament. Patrimoni i Projectes Específics • Plaça de Braus: Es confirma el treball conjunt amb l'Ajuntament per a la seva futura cobertura, buscant desestacionalitzar l'ús de l'espai per a concerts i cultura. • Finca de la Sabinosa: S'està estudiant una proposta de la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç per crear un projecte d'àmbit internacional que mantingui l'ús públic i el respecte pel medi ambient. • Xarxa Viària: La Diputació gestiona 1.100 km de carreteres, prioritzant les variants per treure el trànsit de l'interior dels pobles i millorant la seguretat en punts de gran pressió urbanística.

  • 8'

    Trajectòria i Evolució de la Dansa amb Salvador Falla

    Introducció a la Dansa i Primers Passos Salvador Falla repassa els seus inicis en el món del folclore, que van començar als 10 anys com a ballador. Amb només 20 anys, va rebre l'encàrrec de dirigir un grup a Valls per les festes de Sant Gil, una etapa que es va allargar durant cinc anys i que va marcar el seu camí com a director i coreògraf. Els Esbarts en l'Època de la Postguerra Després del conflicte nacional, es va intentar recuperar l'activitat dansaire a Tarragona. Davant la impossibilitat de refundar l'Esbart de l'Harmonia, els impulsors —entre ells el pare de Salvador— es van aixoplugar sota l'organització Educación y Descanso. Aquesta entitat era vista com la menys política i facilitava aspectes socials i culturals. Es va adoptar el nom de Esbart Dansaire de Tarragona. L'autor recorda que el suport institucional a la resta de l'Estat espanyol per al folclore era molt superior al de Catalunya, amb grups totalment subvencionats per diputacions i ajuntaments. Grans Satisfaccions i Obres Destacades Al llarg de més de 50 anys de dedicació, Salvador destaca que la dansa li ha donat immenses alegries que superen qualsevol petit entrebanc. Un dels seus llegats més importants és la creació coreogràfica: "Jo vaig fer la coreografia del Ball del Sant Crist de Salomó per encàrrec del senyor Joan Creus l'any 1972." Aquesta obra, que va comptar amb els arranjaments musicals de Jordi Núñez i escenografia del Fabià Puigserver, és avui un referent de la cultura popular recuperada. Evolució Social i Institucional Falla reflexiona sobre el canvi en la percepció del públic: * Abans: El folclore interessava a un grup reduït de persones (petit comitè). * Ara: Hi ha un gran suport del gran públic, tot i que critica que el suport de les institucions oficials (més enllà del local municipal) és pràcticament zero. Finalment, l'entrevista recorre la seva experiència fundant i dirigint nombrosos esbarts en localitats com l'Espluga de Francolí, Falset, Riudoms o Torredembarra, demostrant una vida dedicada a la difusió de la dansa tradicional.