Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

589-600 de 808
  • 22'

    El nou Centre d'Emergències 112 de Tarragona

    Un enfocament integral de l'emergència El delegat del govern a Tarragona, Cèsar Puig, explica que el nou centre no és només una infraestructura impactant visualment, sinó una eina de coordinació avançada. Gràcies a la tecnologia i als nous aplicatius informàtics, el centre gestiona la informació de manera molt més eficient per atendre crisis de qualsevol tipus. Tipologies de risc gestionades Encara que el disseny està molt enfocat al risc químic (donada la realitat industrial de la zona), les instal·lacions estan preparades per a una gestió integral: Inundacions: Seguiment precís dels cabals dels rius (com el Francolí) per avisar la població amb antelació. Fenòmens meteorològics: Gestió de nevades i incendis forestals. Emergències quotidianes: Infarts, accidents domèstics o persones perdudes al bosc. La importància de la geolocalització Un dels punts clau és la capacitat del sistema 112 per localitzar automàticament les trucades. Això és vital en casos on l'interlocutor té dificultats per expressar on és: "Sabem des d'on ens truca i això ens permet estalviar-nos preguntes i arribar abans al lloc dels fets." Aquesta tecnologia permet delimitar àrees de recerca molt concretes fins i tot amb trucades des de telèfons mòbils, facilitant enormement la feina dels equips de rescat. El Comitè de Crisi i la sala de decisió La sala de crisi és el cor del centre. Aquí es reuneixen els caps dels grups d'ordre, sanitari, mediambiental i d'intervenció (Bombers) per assessorar el director del pla (PLASEQTA en cas químic o NEUCAT en cas de nevades). El centre també disposa d'una sala de premsa per garantir que la informació a la ciutadania sigui fluida i institucional. Compromís amb el territori i transparència Puig destaca que l'existència d'aquest centre és fruit de la pressió ciutadana i de la col·laboració entre administracions i la indústria química (AEQT): S'aplicarà una política de portes obertes per a veïns i escoles. Es presentarà properament l'actualització del PLASEQTA adaptat a la normativa Seveso II. L'objectiu final és generar confiança mitjançant fets i inversió en tecnologia de punta.

  • 14'

    Partit de futbol solidari d'UNICEF a Tarragona

    Partit de Futbol Benèfic a favor d'UNICEF L'entitat UNICEF Tarragona organitza un esdeveniment esportiu i solidari excepcional que tindrà lloc aquest diumenge a les 11:30 h al Nou Estadi municipal. L'objectiu principal és la recapte de fons per a projectes humanitaris. Detalls de l'esdeveniment El partit enfrontarà dos equips amb cares molt conegudes: - Equip TV3: Format per professionals de la televisió pública catalana. - Equip UNICEF Tarragona: Una selecció d'exjugadors del Gimnàstic de Tarragona, del FC Barcelona i de l'Espanyol. Participants i col·laboracions destacades L'esdeveniment compta amb el suport de personalitats com el periodista Carles Francino i el secretari general de l'esport, Josep Maldonado. Entre els jugadors confirmats trobem figures històriques com: - Pel Barça: Chiqui Begiristain, Busquets, Amor i Eusebio. - Pel Nàstic: Santiago Coch, Cunillera i Palanca. - Àrbitre: El mediàtic Sergio Albert. Objectius solidaris i incentius Els beneficis es destinaran íntegrament a la escolarització de nenes a l'Iraq, un col·lectiu especialment vulnerable després del conflicte bèl·lic. "Invertir en els nens és la millor inversió que podem fer, ja que ells són el futur." Els assistents podran participar en el sorteig de samarretes signades per jugadors d'equips de Primera Divisió (Real Madrid, Atlético de Madrid, Deportivo, entre d'altres). L'entrada té un cost simbòlic de 5 euros i l'accés per als nens és gratuït.

  • 11'

    Recuperació i rehabilitació del Pont del Diable

    Projecte d'Escola Taller al Pont del Diable El projecte, que ha durat dos anys, ha implicat gairebé 100 persones, incloent 80 alumnes dividits en quatre mòduls de vuit persones cadascun, a més de professors i personal administratiu. La formació s'ha dividit en una fase teòrica inicial de sis mesos i una fase pràctica d'un any i mig on els alumnes han aplicat els seus coneixements directament sobre el terreny. Actuacions per especialitat Jardiners: Han recuperat els jardins històrics de la família Puig i Valls (uns 4.000 m²), realitzant tasques de neteja, recuperació de parterres, plantada d'espècies antigues i instal·lació de sistemes de reg. Paletes: S'han encarregat de la rehabilitació estructural de la caseta del guarda (que estava en ruïnes) i de la recuperació de marges, camins i bancals de pedra seca. Fusters: Han elaborat finestres, portes i cobertes, a més de mobiliari per a esdeveniments com Tarraco Viva. Auxiliars de manteniment: Han realitzat neteja forestal i han dissenyat itineraris eco-històrics per a futurs visitants. Futur del recinte i noves instal·lacions La rehabilitada caseta del guarda es convertirà en el centre de recepció de visitants, on es donarà informació i es vendran productes promocionals. A més, es preveu la creació d'un centre d'interpretació del patrimoni: una sala polivalent per explicar l'enginyeria hidràulica romana i l'entorn natural de la finca. Inversions i restauració de l'aqueducte S'ha assegurat una inversió de 3 milions d'euros (provinents de l'1% cultural del Ministeri de Foment) per a la restauració directa del monument: Consolidació de la pedra: Substitució de volums perduts per garantir la conservació durant segles. Recuperació arqueològica: Excavació dels trams de conducció d'aigua i de les pedreres originals. Millores en l'accés: S'ha recuperat la porta modernista de Juli Maria Fossas i s'ha habilitat una nova zona de pàrquing per a cotxes i autocars. "L'aqueducte és com una persona gran: està bé de salut, però si no es cuida, prendrà mal." L'objectiu final és transformar el Pont del Diable en un espai no només contemplatiu, sinó educatiu i de lleure, amb total seguretat per als visitants.

  • 14'

    Seguretat i plans d'emergència petroquímica a Puertollano

    Debat sobre la seguretat post-accident a Puertollano L'entrevista analitza les conseqüències del tràgic accident del 14 d'agost al complex petroquímic de Puertollano. Aquest succés, que va costar la vida a nou persones, ha posat en relleu les greus manques de seguretat i la necessitat urgent d'actualitzar els protocols d'emergència. Punts clau i carències detectades Inexistència de plans d'evacuació: El pla d'emergència exterior actual només preveu el confinament als domicilis, però no una evacuació organitzada de la població. Falta d'informació a la ciutadania: Els veïns denuncien que no hi ha manuals bàsics d'actuació ni sistemes de megafonia o sirenes per a alertes. Distància al nucli urbà: La planta es troba a escassos 1,5 o 2 quilòmetres del municipi, el que augmenta el risc per als residents. Logística de mercaderies perilloses: Es reclama la creació de vies de comunicació ràpides per a la sortida segura de camions amb càrrega crítica. Col·laboració amb Tarragona El moviment veïnal de Puertollano, representat per Fernando Mozos, busca aprendre del model de Tarragona, que disposa del complex petroquímic més gran d'Espanya i de sistemes de control més moderns. L'objectiu és establir un front comú entre federacions de veïns de ciutats petroquímiques (com A Coruña o Cartagena) per exigir: Participació activa: Que els veïns formin part de la redacció dels plans de seguretat. Modernització: Implementar tecnologies de detecció i control similars a les de Tarragona. Convivència garantida: Un equilibri real entre el desenvolupament industrial i la integritat física dels ciutadans. "Abans de l'accident era l'abans; ara és el després, i en aquest després volem estar i participar activament per garantir la seguretat de tots." L'entrevista conclou amb la menció d'una visita d'estudi a Tarragona per recollir informació i iniciar converses formals amb l'empresa Repsol i les administracions competents.

  • 9'

    Anàlisi de la reconstrucció de l'Iraq i la Conferència de Donants

    Les claus de la reconstrucció de l'Iraq L'entrevista amb Santi Castellà, professor de Dret Internacional de la URV, analitza la complexa situació geopolítica i jurídica arran de la Conferència de Donants a Madrid. El debat se centra en la legitimitat de l'ocupació i els veritables interessos darrere de la reconstrucció del país. La postura de les Nacions Unides i la legitimitat Castellà remarca que l'ONU s'ha trobat en una posició de debilitat extrema després de la invasió unilateral dels Estats Units. Els punts clau sobre el paper internacional són: Violació de la Carta de l'ONU: La invasió va incomplir l'article 2.3, ja que no hi havia autorització del Consell de Seguretat ni legítima defensa. Legitimació de l'ocupació: Es percep que la Conferència de Donants serveix per donar una pàtina de legalitat a una ocupació militar prèvia. Impotència dels EUA: La crida a altres països demostra la dificultat de gestionar el territori en solitari. Reconstrucció econòmica vs. Ajut humanitari El professor critica que el focus s'està posant més en els beneficis empresarials que en el benestar de la població iraquiana: Existeix el perill que els estats es reuneixin per "repartir-se el pastís" de la reconstrucció. Les multinacionals americanes tenen preferència en els contractes, cosa que posa en dubte la finalitat humanitària de les inversions. Sota el dret internacional, la situació ideal seria un fideïcomís de les Nacions Unides que gestionés el país fins a recuperar la sobirania. "No es pot parlar d'ajut humanitari mentre hi hagi tropes d'ocupació; l'ajut real el fan les organitzacions humanitàries, no els militars." Un futur incert L'anàlisi conclou amb una visió pessimista sobre l'estabilitat a curt termini. La resistència del poble iraquià i el rebuig a l'ocupació militar poden fer inviable la permanència de les tropes sense recórrer a una repressió més forta. El gran dubte és si en uns anys l'Iraq tindrà realment millors infraestructures o si només haurà servit per enriquir empreses estrangeres mitjançant el control del petroli.

  • 8'

    Ferran Torrent i el retrat social d'Espècies protegides

    Ferran Torrent presenta la seva nova novel·la L'escriptor valencià Ferran Torrent parla sobre la seva darrera obra, Espècies protegides, la segona part d'una trilogia iniciada amb Societat limitada. En aquesta conversa, l'autor desgrana els elements clau d'un fresc literari que posa el focus en la realitat del País Valencià. Eixos temàtics i trama La novel·la no només tracta sobre el món del futbol, sinó que s'entrelliga amb interessos foscos en altres àmbits: Urbanisme i política: El rerefons de les operacions especulatives i el finançament dels partits. Corrupció i decadència: Torrent descriu la societat valenciana com a "decadent", tot i que aclareix que la corrupció no és exclusiva del seu territori. L'humor com a eina: L'autor utilitza la ironia i el toc caricaturesc per evitar que el retrat sigui excessivament depriment. "Jo el que faig és agafar una realitat, distorsionar-la i fer una novel·la." Personatges i evolució La història recupera figures de l'entrega anterior, com l'empresari Juan Lloris, que ara intenta tornar a la vida pública a través de la presidència del València Club de Futbol. S'hi afegeixen nous perfils com un agent de la FIFA i un periodista que segueix la trama. Perspectives de futur Torrent confirma que hi haurà una tercera part de la trilogia que se centrarà en: L'Ajuntament de València. El sistema judicial. La continuïtat dels personatges principals per mantenir la coherència narrativa.

  • 24'

    Estratègies de Turisme, Comerç i Fires a Tarragona

    Balanç de la Temporada Turística L'estiu a Tarragona s'ha tancat amb un creixement pròxim al 2%, una dada positiva que s'alinea amb la tendència general de Catalunya. El responsable de l'àrea, Francesc Ricomà, destaca canvis en el comportament del mercat: • Desestacionalització: S'observa un augment significatiu al juny i una estabilització al juliol i setembre, reduint la dependència absoluta de l'agost. • Perfil del visitant: Increment notable del turisme català i de l'Estat (País Basc, Madrid, Aragó). En l'àmbit internacional, destaca la recuperació del mercat francès i holandès, que compensen la davallada del turisme alemany. • Objectiu de pernoctació: Es treballa per convertir Tarragona en una destinació d'estada llarga i no només de visita de poques hores, promocionant actius com el Serrallo, els castellers i la gastronomia. Dinamització Comercial i Campanya de Nadal L'Ajuntament impulsa diversos plans per potenciar el teixit comercial local segons la zona geogràfica: • Via T (Centre): Consolidació d'un centre comercial a cel obert amb prop de 200 establiments. Es preveu una nova fase de senyalització abans de final d'any. • Barris (Torreforta i Sant Pere i Sant Pau): Redacció de plans de dinamització específics per a la fidelització del client local, amb una implementació prevista per al 2004. • Enllumenat de Nadal: Coordinació amb la Federació d'Unió de Botigues per oferir una il·luminació innovadora que mantingui l'atractiu de les festes. Infraestructures: El Palau de Congressos El Palau afronta una fase de modernització tecnològica clau per diversificar la seva oferta: Millora de l'Auditori (Sala August) S'invertiran uns 100 milions de pessetes en un sistema de sonorització d'última generació. Els treballs obligaran a tancar la sala des de mitjans de novembre fins a principis d'any. Segons Ricomà: "L'actuació convertirà la sala en un auditori de qualitat internacional capaç d'anul·lar la reverberació i adaptar-se informàticament a cada tipus de concert." Futur del Turisme de Negocis i Fires El govern municipal aposta per un model de fires especialitzades en comptes del model tradicional: • Fires d'èxit: Consolidació de Mobidec i llançament de la fira "El Teu Dia" (orientada a bodes i esdeveniments). • Impacte econòmic: Es destaca que el congressista genera una despesa mitjana de 200 euros diaris, sent un motor econòmic vital per a la ciutat.

  • 12'

    Viatge solidari als campaments de refugiats saharauis

    Experiència i solidaritat al desert del Sàhara L'entrevista detalla l'organització dels vols xàrter directes des de Tarragona fins a l'aeroport militar de Tinduf, a Algèria. Aquest viatge té com a objectiu principal facilitar el contacte entre les famílies acollidores i els nens saharauis, així com permetre que entitats i ciutadans coneguin de primera mà la crua realitat del poble refugiat. La realitat dels campaments La vida dels saharauis es desenvolupa en un entorn extremadament hostil conegut com la Hamada algeriana, el lloc més inòspit del desert. Malgrat les mancances, el poble s'ha organitzat de manera admirable: * S'estructuren en vilaies o províncies que mantenen els noms de les seves poblacions d'origen. * Disposen de governs propis, escoles i ajuntaments. * La població és d'unes 200.000 persones, amb una forta mobilitat deguda als estudis a l'estranger (Cuba) o al treball a l'Estat espanyol per enviar diners a les famílies. L'estada i l'hospitalitat El viatge no és un trajecte turístic convencional. Els visitants s'allotgen directament amb les famílies a les seves jaimes, compartint la seva realitat quotidiana: * Hospitalitat extrema: Els amfitrions ofereixen tot el que tenen, arribant a realitzar el ritual de matar una cabra per honorar el convidat. * Consells pràctics: Es recomana beure sempre aigua embotellada i anar amb compte amb l'alimentació per evitar problemes intestinals. * Aportacions: Els viatgers poden portar fins a 20 kg d'ajuda, prioritzant estris de cuina, plaques solars, medicaments bàsics i aliments que no es troben als campaments. "Al desert és una cosa impactant i tothom qui va, diuen que torna. La solidaritat afortunadament també atrapa." Context polític i logística El conflicte, que dura des del 1975, es troba en un moment d'incertesa política amb propostes com el Pla Baker i la desconfiança cap a la integració al Marroc. Logísticament, el viatge té un cost aproximat de 500 euros, un preu elevat a causa de les condicions imposades per les companyies aèries algerianes, però que és l'única via directa per arribar-hi.

  • 26'

    Tercer aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

    Celebració del Tercer Aniversari de Tàrraco L'Ajuntament de Tarragona i el Museu d'Història preparen una setmana dedicada al patrimoni (del 24 al 30 de novembre) per commemorar la declaració de la UNESCO. A diferència d'anys anteriors, els actes no es concentraran en un sol dia, sinó que s'estendran durant tota la setmana. Activitats Principals • Presentacions editorials: Destaca una novel·la històrica sobre l'auriga Utiques i un estudi científic exhaustiu sobre el Clot del Mèdol. • Cicle de conferències: Sessions divulgatives vinculades a la història i l'arqueologia local. • Jornada de Portes Obertes: El diumenge 30 de novembre de 9:00h a 15:00h, amb visites guiades gratuïtes cada hora a tots els monuments. "Volem que la celebració serveixi per posicionar Tarragona dins del grup de ciutats patrimoni mundial amb una visió de ciutat completa." Projectes i Intervencions en Monuments L'episodi detalla un ambiciós pla de restauració finançat mitjançant l'1% cultural i convenis amb la Generalitat i el Ministeri de Foment: L'Amfiteatre i la Muralla • Amfiteatre: Es preveu la segona fase de millora amb una inversió de 150 milions de pessetes. Les obres se centraran en la consolidació de les graderies i les voltes més properes al mar. • Muralla: Intervencions al Portal de Sant Antoni i, a llarg termini, la recuperació del pas de ronda a la zona de l'Escorxador (2004-2007). El Pont del Diable i el Circ • Pont del Diable: Finalitza l'etapa de l'Escola Taller i s'iniciarà una restauració major finançada pel Ministeri de Foment (3 milions d'euros) durant el primer semestre de l'any vinent. • Circ Romà: S'excavarà el solar del número 17 de la Baixada de la Peixateria per recuperar la Porta Triumphalis i connectar l'arena amb el Passeig de Sant Antoni. Millores en l'Experiència del Visitant S'està treballant en una nova senyalística inclusiva que inclourà el sistema Braille i elements tàctils per a persones invidents. També es preveu la reordenació dels accessos al Fòrum de la Colònia per convertir-lo en l'eix de la "ruta de la part baixa" de la ciutat.

  • 37'

    Línia directa amb l'Alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal

    Gestió de la Proximitat i Manteniment de Barris En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Joan Miquel Nadal respon a multitud de consultes ciutadanes centrades en la millora de la via pública i els serveis municipals. Els temes més recurrents inclouen l'accessibilitat, l'incivisme i la planificació urbanística en diversos barris de la ciutat. Intervencions als Barris • Sant Pere i Sant Pau: Els veïns reclamen la col·locació de baranes en rampes i escales perilloses, així com la reparació de l'enllumenat públic (globus de llum) que no funciona. • Parcel·les i Borra: Una de les qüestions més complexes és l'urbanització d'aquesta zona. L'alcalde explica que no és un problema de falta de voluntat política, sinó d'un traçat urbanístic sobre plànol que xoca amb la realitat de cases ja construïdes, fet que obligaria a expropiacions conflictives. • Bonavista i La Granja: Es reconeixen les millores en enllumenat i accessos, però es demana una reposició urgent de les papereres destruïdes per actes vandàlics. Mobilitat i Serveis Municipals • Transport Públic (EMT): L'ajuntament es compromet a donar instruccions perquè els animals de companyia (gossos de menys de 6 kg) puguin viatjar a l'autobús dins de transportins, equiparant-se a la normativa de Renfe. • Fonts Públiques: L'alcalde admet que s'ha perdut el costum d'instal·lar fonts a les places per la tradició local de comprar aigua embotellada, però es compromet a reconsiderar-ne la instal·lació gràcies a la qualitat actual de l'aigua de l'Ebre. Incivisme i Seguretat "Utilitzarem detectius privats per vigilar l'incivisme relacionat amb els excrements dels gossos i sancionarem els responsables." L'alcalde subratlla l'ús de detectius privats per combatre dues problemàtiques: 1. El control de la gestió de la brossa (amb bons resultats ja visibles). 2. El control dels propietaris de gossos que no recullen els excrements. Altres Peticions Concretes • Passeig de les Palmeres: Es planteja la retirada d'un antic barracó per millorar l'estètica de la zona. • Carrer Mallorca: Queixes sobre el manteniment d'uns parterres amb plantes mortes que haurien de ser substituïdes per gespa. • Passeig de Sant Antoni: Preocupació per l'acumulació de grafitis en la pedra porosa i el manteniment del mobiliari urbà.

  • 7'

    Indignació al Mercat de Tarragona pels preus de la fruita

    Anàlisi de la situació al Mercat Central Directe des de les parades del Mercat Central de Tarragona, s'ha copsat un sentiment d'indignació i escepticisme entre paradistes i clients davant les recents notícies sobre la pujada de preus. La idea central és que la informació arriba amb retard, ja que molts asseguren que els preus ja han començat a baixar després d'un estiu molt complicat. Causes de la fluctuació de preus Segons els testimonis, l'augment no és un fenomen nou, sinó que respon a diversos factors acumulats: Condicions climàtiques extremes: Les fortes calors de l'estiu i plagues com l'aranya roja van fer malbé collites senceres de tomàquets i bajocs, obligant a importar producte de fora a preus més alts. El paper dels intermediaris: Alguns clients assenyalen que els beneficis es queden en la cadena de distribució, mentre que el pagès i el venedor final no en treuen tant profit. Manca de relleu generacional: Es destaca la preocupació per la desaparició dels pagesos locals; molts estan a prop de la jubilació i no hi ha continuïtat. Escepticisme davant la cobertura informativa molts entrevistats creuen que l'actual boom informatiu té rerefons polítics: "Ara ho miren perquè els interessa que nosaltres xerrem d'això en comptes d'una altra cosa. Suposo que deu ser per les eleccions." En resum, encara que el cost de fer una amanida s'ha arribat a comparar amb el de comprar un tall de carn o peix, la sensació general és que la situació s'està estabilitzant amb l'arribada del temps més fresc i la recuperació de la producció d'horta com les bledes.

  • 25'

    Impuls al Consorci del Camp: Ryanair i Transport Públic

    La Nova Etapa del Consorci del Camp de Tarragona L'entrevista amb Josep Poblet, vicepresident del Consorci del Camp i alcalde de Vila-seca, analitza l'inici d'aquesta institució com a motor econòmic i social del territori. Es destaca la voluntat d'actuar com un lobby unitari per defensar els interessos de les comarques tarragonines davant d'altres administracions. L'Acord amb Ryanair i l'Estratègia de l'Aeroport El Consorci ha estat una peça clau en la negociació amb la companyia Ryanair per establir vols regulars entre l'aeroport de Reus i ciutats europees com Londres a partir de novembre. Malgrat la manca de signatura immediata per qüestions formals, l'acord es considera un èxit estratègic: • El Consorci assumeix el protagonisme en lloc de la Generalitat per empoderar el territori. • Es preveu el desenvolupament d'un pla d'ampliació per convertir Reus en un aeroport regional de primer ordre. • L'increment de passatgers millorarà el posicionament de la infraestructura en el rànquing aeroportuari. "Situar una nova connexió amb una gran ciutat europea de manera regular és una notícia extraordinària." La Mobilitat: Transport Públic i Autoritat Única Un dels objectius prioritaris és la creació d'un sistema de transport integrat que superi els límits municipals: • Transport Únic: Es busca una mobilitat fluida entre Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Salou i Cambrils. • Bitllet Únic: Conceptuat com la conseqüència final d'una xarxa de transport eficient i ben coordinada. • Es proposa la creació d'una Autoritat Única de Transport per gestionar rutes, freqüències i costos de manera concertada entre la Generalitat i els ajuntaments. Seguretat i Coordinació Territorial Poblet planteja un nou model de seguretat basat en la coordinació efectiva: • S'impulsa la figura del delegat del Govern de la Generalitat com a coordinador de les diverses forces de seguretat (Policies Locals, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil). • L'objectiu és maximitzar l'eficiència dels contingents existents sense entrar en conflictes de competències. Futura Seu a Vila-seca S'ha confirmat que la seu definitiva del Consorci s'ubicarà a Vila-seca com a gest de reconeixement cap a les ciutats mitjanes del territori, equilibrant el pes polític de les dues grans capitals, Tarragona i Reus.