Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003

·206 episodis
RSS

episodis

13-24 de 205
  • 23'

    Vibrant Tradició: El Pessebre Vivent de Tivissa

    Tradició i Comunitat a Tivissa En aquesta edició especial de Nadal, explorem la riquesa cultural del Pessebre Vivent de Tivissa, una activitat organitzada per l'Esplai Parroquial l'Esforç que ja celebra la seva onzeda edició. L'entrevista compta amb la participació de membres de l'organització i joves actors que donen vida a aquesta tradició. L'Estructura del Pessebre El recorregut es realitza a la casa parroquial, un espai cedit per l'església que permet crear una atmosfera acollidora i protegir tant actors com visitants del fred hivernal. El pessebre es divideix en: • 14 quadres escènics: Des de l'Anunciació fins a la cova de Betlem. • Diorames: Exposicions de pessebres petits realitzats per nens i vilatans. • Coreografia final: Un tancament innovador amb música moderna i missatges sobre la pau i la llibertat. Els Protagonistes L'espectacle mou vora un centenar de persones, incloent-hi: • La Mare de Déu: Interpretada per la Susana, que ja porta nou anys en el paper. • El Nen Jesús: Un nadó real del poble de només tres mesos. • Els Pastorets: Joves com l'Albert, el Gerard i el Josep, que reciten textos clàssics de Folch i Torres. • L'equip tècnic: Monitors i pares que s'encarreguen de vestuari, il·luminació i manutenció. Innovació i Missatge L'edició d'aquest any destaca per la seva proposta audiovisual, incorporant presentacions en PowerPoint per reforçar el missatge. A més, el final de festa inclou coreografies de rap i ballets amb la cançó "Sueña" de Luis Miguel, buscant connectar amb les inquietuds de la joventut actual. "Somiant sí que es pot arribar a tenir una verdadera pau." Dates clau: El pessebre encara es podrà visitar els dies 1 i 4 de gener, a partir de les 18:30 h, amb passis cada 15 minuts.

  • 4'

    Ascens i caiguda d'Emerson, Lake & Palmer

    Història d'un Supergrup Pioner Emerson, Lake & Palmer (ELP) va ser el primer gran supergrup del rock progressiu, marcant una època daurada durant la dècada dels 70. La seva irrupció no només va captivar la premsa i el públic, sinó que va servir de catalitzador per a l'èxit de bandes rivals com Yes. L'Època de l'Èxit Massiu El trio va començar la seva trajectòria amb una força imparable, consolidant el seu so a través de: Primers assajos: Peces com Rondo i First Centuries. Debut triomfal: El seu primer àlbum va assolir el Top 5 al Regne Unit i el Top 20 a Amèrica del Nord. Grans èxits: El senzill Lucky Man i l'aclamat àlbum Trilogy (1972). Espectacle total: L'any 1974 van llançar un àlbum triple en directe sota el lema: "Welcome back my friends, to the show that never ends." El Declivi i la Fragmentació La cohesió del grup es va esquerdar amb el projecte Works (1977). En lloc de treballar com una unitat, cada membre va buscar el seu propi espai, cosa que va derivar en un àlbum doble amb tres cares solistes i només una de conjunta. Aquesta decisió va ser fatídica: L'àlbum Works va destruir la unitat interna de la banda. El grup es va desintegrar oficialment el 1979. Carreres Posteriors Després de la separació, els membres van seguir camins diversos: Lake va intentar una carrera solista, Emerson es va centrar en bandes sonores i Palmer va acabar unint-se al grup d'èxit comercial Asia.

  • 10'

    Festes de música electrònica per Cap d'Any a Tarragona

    Alternatives per a la nit de Cap d'Any a Tarragona L'episodi explora opcions per celebrar la nit de Cap d'Any allunyades de les multituds de les macrofestes, centrant-se en espais amb una selecció musical més electrònica i selecta. Es presenten dues propostes ubicades a la demarcació de Tarragona, caracteritzades per la seva accessibilitat i ambients diferenciats. Sala Tango: First Night 2004 Ubicada al Polígon Industrial de Riu Clar, la proposta capitanejada per en Xus destaca per: - Dos ambients diferenciats: Una sala principal centrada en el house i l'electro amb DJs com Lupo, Juan Keija i Design, i una zona superior amb música funky, deep house i fins i tot influències de rumba i flamenco. - Experiència audiovisual: Incorporació de 2.000 watts de so, performances i art visual amb projeccions decoratives. - Detalls de l'esdeveniment: Les entrades costen 45 euros (inclouen consumicions i bossa de cotilló) i l'aforament és limitat a unes 400-500 persones. El Torn de Nit: La proposta de la Selva del Camp Carles Trópita presenta la festa d'aquest local estable que, per a aquesta nit especial, aposta per una mesura equilibrada: - Estil musical: Una barreja de house, electro i techno, adaptant-se a un públic ampli sense perdre l'essència de club. - Accessibilitat i preus: Situat al polígon de la Selva del Camp, ofereix entrades més econòmiques, entre els 25 i 35 euros (segons les consumicions). - Atmosfera: Una celebració de proximitat amb aforament per a 500 persones, decoració renovada i sorpreses musicals. "Una alternativa a les macrofestes... per al tipus de públic que li agrada aquest tipus de música i està una mica fora dels ambients de multitud de gent."

  • 30'

    Quim Vila: Filosofia, Eutanàsia Col·lectiva i el disc Verbaquim 700

    Introducció a Quim Vila i la seva proposta musical L'entrevista ens presenta en Quim Vila, líder de la banda Eutanàsia Col·lectiva. El músic es defineix a cavall entre un cantautor clàssic i un personatge provocador a l'estil de Marilyn Manson o Pepe Rubianes. La seva música destaca per la combinació de lletres àcides amb estils com el jazz i el blues, que segons ell, serveixen per a "dignificar" el missatge i les animalades que arriba a dir. Trajectòria i el disc "Verbaquim 700" L'artista explica el seu camí cap a l'èxit després de guanyar el concurs Sona 9 el 2002, fet que li va permetre gravar el CD i realitzar una promoció important que el va portar a programes com el de Buenafuente. El títol del disc, Verbaquim 700, té un doble significat: • La seva xerrameca incessant (Verba). • Una referència irònica a la pirateria, utilitzant el nom d'una coneguda marca de CDs gravables. Col·laboracions i èxit mediàtic Un dels punts clau de la seva carrera va ser la creació d'una cançó per a la sèrie de TV3 El Cor de la Ciutat. Vila relata amb humor com, tot i no seguir la sèrie, va aconseguir captar l'essència gràcies al seu cosí i als guionistes, creant una peça extremadament enganxosa que el va connectar amb un públic adolescent que no esperava. "Vaig anar a l'estudi del Marc Parrot per fer la versió definitiva; el Marc és un crac professional i una persona massa bona per a un 'satanàs' com jo." Pensament filosòfic i estil de vida L'entrevista revela una faceta acadèmica sorprenent de Vila: • Ha estudiat Psicologia, Filosofia i Teologia, cosa que influeix en la profunditat satírica de les seves lletres. • Se sent seguidor d'Immanuel Kant, de qui destaca la definició de la felicitat com un estat de contrast entre un moment dolent anterior i un de millor. • Expressa la seva necessitat de "putejar-se" de tant en tant (ajudant en masies o en la construcció) per poder relativitzar la felicitat i valorar la seva vida com a músic. Reflexions sobre la indústria i la societat Finalment, es discuteix el seu pragmatisme professional. Vila afirma que, tot i cantar en català, no té problemes a fer encàrrecs per a qualsevol ideologia (com l'himne d'un partit contrari) si se li demana com a feina, defensant que els músics no haurien de tenir una càrrega ideològica obligatòria més que qualsevol altre professional com un instal·lador de calefaccions o un venedor de cotxes.

  • 4'

    Efemèrides musicals: Naixements de Robin Gibb i Barry Jenkins

    Commemoracions del 22 de desembre En l'episodi d'avui repassem dues figures clau de la història del pop i el rock internacional que comparteixen data de naixement: Robin Gibb i Barry Jenkins. Robin Gibb i el llegat dels Bee Gees Nascut el 1949, Robin Gibb va ser una peça fonamental dels Bee Gees juntament amb els seus germans Barry i Maurice. Alguns dels punts més rellevants de la seva carrera inclouen: Trajectòria internacional: Des dels seus inicis a Austràlia l'any 1966 fins a la seva consolidació a nivell mundial. Èxit sense precedents: Van protagonitzar la banda sonora de Saturday Night Fever, que és la més venuda de la història amb més de 40 milions d'àlbums. Vessant com a compositor: Gibb va ser un autor molt buscat, cedint o creant temes per a artistes de la talla de George Michael, Rod Stewart o Take That. Barry Jenkins i The Animals L'altre protagonista és Barry Jenkins, nascut el 1944, qui va destacar com a bateria del grup The Animals. Unió al grup: Va substituir John Steel el 1966, provinent de Nashville Teens. Impacte cultural: The Animals va ser una de les bandes més notables de la British Invasion, adaptant el blues americà a la realitat de la classe obrera britànica. Fites històriques: Amb el clàssic House of the Rising Sun, van ser els primers britànics després dels Beatles a assolir el número 1 a les llistes dels Estats Units. "The Animals va adaptar les arrels del rhythm and blues americà a la sensibilitat de la classe obrera britànica."

  • 4'

    Recull de Salutacions Nocturnes Reitera l'Acollida

    Introducció a la Sessió Aquest breu text recull una sèrie de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera constant al llarg de tres minuts i mig. Es tracta d'una interacció senzilla però reiterativa. Punts Clau del Diàleg Consistència: La frase "Bona nit" apareix en intervals regulars de 30 segons. Atmósfera: El contingut suggereix un escenari de benvinguda o comiat en un context nocturn. Estructura: No hi ha un desenvolupament narratiu, sinó que se centra en el mantra de la salutació. "Bona nit" En resum, el text mostra una interconnexió basada en la cortesia i la repetició del missatge de final de jornada.

  • 6'

    Efemèrides Musicals: Duke Ellington i els Moody Blues

    El Llegat de Duke Ellington L'episodi d'avui destaca la figura de Duke Ellington, considerat el compositor més important de la història del jazz. La seva metodologia de treball era única, ja que utilitzava la seva banda com un laboratori experimental. Composició personalitzada: Ellington creava obres específiques per potenciar el talent individual dels seus músics. Abast musical: A part del jazz de gran format, va compondre per a cinema i teatre musical. Llegat: Moltes de les seves peces instrumentals s'han convertit en estàndards de la música contemporània. "Duke Ellington, mestre del piano, del ritme de la gran música contemporània." Ray Thomas i el Rock Simfònic dels Moody Blues Es commemora el naixement de Ray Thomas (1941), membre fundador dels Moody Blues a Birmingham l'any 1964. Estil i Evolució: Tot i començar amb balades clàssiques com Go Now, el grup es va consolidar com un referent del rock simfònic. Innovació Instrumental: Van ser pioners en l'ús del mello-tron i la flauta travessera en el rock. Èxit Internacional: El grup va assolir el número 1 al Regne Unit i una gran popularitat als Estats Units amb temes emblemàtics com Nights in White Satin.

  • 25'

    Notícies d'actualitat, Fountains of Wayne i Efemèrides

    Resum de l'episodi En la sessió d'avui, analitzem diverses qüestions de l'actualitat que sovint passen desapercebudes als mitjans convencionals. El programa es divideix en tres blocs clarament diferenciats que combinen anàlisi informativa, música independent i història cultural. Actualitat i Notícies • Es discuteixen aquelles notícies amb poca repercussió, amb l'objectiu de donar veu a temes que no han tingut el ressò mediàtic oficial. Monogràfic Musical: Fountains of Wayne • Fem un recorregut per la trajectòria de la banda de Nova York, Fountains of Wayne. • La formació, creada aproximadament l'any 1996, destaca per un so característic i disposa de tres discs d'estudi fins a la data de l'emissió. "És una formació que no té molta història a les seves esquenes, van aparèixer aproximadament l'any 96." Efemèrides de la Setmana • Per finalitzar l'espai, es repassen els esdeveniments històrics i culturals que marquen el calendari d'aquesta setmana, oferint un context cronològic als oients.

  • 7'

    Efemèrides del Rock: De Moody Blues a Alvin Lee

    Crònica de les efemèrides musicals del dia Aquest episodi realitza un recorregut històric per la vida de dues grans figures del rock, destacant les seves transicions artístiques i els moments més impactants de les seves carreres. La trajectòria íntima de Moody Blues El programa destaca l'any 1978 com un punt d'inflexió crucial. Després d'una carrera prolífica amb el grup Moody's, un dels seus membres clau va decidir emprendre un nou camí: Va enregistrar un total de nou discos amb la formació original. Es va retirar temporalment per buscar projectes més personals i íntims. La seva tornada va estar marcada per una música dirigida a un públic més reduït i especialitzat. Alvin Lee: La llegenda de la guitarra ràpida Es commemora el naixement d'Alvin Lee (1944), considerat un dels guitarristes més ràpids i virtuosos del món musical. La seva figura està estretament lligada a: El grup Ten Years After, on va demostrar la seva destresa tècnica. La històrica actuació al festival de Woodstock (1969). Haver compartit escenari amb icones com Jimi Hendrix, The Who i Santana. "Aquest cop d'Alvin Lee, tota una llegenda del rock." L'espai finalitza amb una selecció musical que tanca el repàs històric fins a la propera edició.

  • 33'

    Marina Rossell: 25 anys de trajectòria i el disc 'Marítim'

    Celebració de 25 anys de carrera L'artista Marina Rossell visita els estudis per presentar el seu nou treball discogràfic titulat 'Marítim' (que significa mar íntim en llatí), una obra que commemora els seus 25 anys d'experiència en el món de la música. En lloc de fer un treball d'arqueologia musical, l'autora ha escollit aquelles cançons que l'han acompanyat emocionalment durant tota la seva vida. Col·laboracions i producció de qualitat El disc ha estat produït per Marc Parrot, qui ha aportat una sonoritat càlida i nítida utilitzant tècniques d'enregistrament vintage. Col·laboradors destacats • Santiago Auserón: Participa en la versió del clàssic Rosó. • Miguel Poveda i Chicuelo: Aporten la seva sensibilitat al projecte. • Jordi Martí: Toca la viola de roda en la versió dels Segadors. "Quan convides algú a perfeccionar el que ha fet, tothom hi va." Reinterpretació de clàssics i temes nous L'episodi destaca la inclusió d'una versió cultural i lírica d'Els Segadors, desvinculada de la política i centrada en les seves arrels del segle XVIII. També es parla de la nova versió de La Gavina, més ràpida i lleugera que l'original. Estil de vida i futurs projectes La Marina comparteix els seus secrets per cuidar la veu, basats en el repòs, el silenci i una alimentació sana (sopes i amanides). A més, explica la seva inquietud per la propera gira internacional que la portarà a llocs com Israel i Palestina, expressant una barreja d'emoció i por pel context del territori.

  • 16'

    Cicle de monòlegs "Parlar Sol" al Teatre Magatzem

    El fenomen dels monòlegs a Tarragona L'entrevista presenta el cicle "Parlar Sol", una iniciativa liderada per Enric Company i Pere Paiçà que busca donar visibilitat al gènere del stand-up comedy al Camp de Tarragona. L'espectacle, que originalment va néixer a Reus com un concurs, es trasllada aquest dissabte al Teatre Magatzem de Tarragona per oferir una versió més teatral i propera. Un circuit precari però actiu Enric Company descriu l'existència d'un circuit de monologuistes a Catalunya, al qual humorísticament defineix com un "gueto". Aquest moviment es caracteritza per: Formats reduïts: Actuacions en bars i clubs amb pocs mitjans. Precarietat: Condicions sovint complexes on els artistes han de recórrer quilòmetres per actuar. Companyonia: Una comunitat molt unida on tots els integrants es coneixen. L'espectacle al Teatre Magatzem A diferència dels directes en bars, la cita de Tarragona proposa una escenografia que simula una sala d'estar, on quatre amics es reuneixen per sopar i veure el futbol. Els protagonistes de la nit seran: Toni Moog: Ex-DJ que va passar de la música a la paraula gràcies a la seva gràcia natural. Marc de la Varga: Amb un perfil més metòdic i teatral, treballant textos molt mil·limetrats. Dani Mateo: Referent de la Paramount Comedy i figura destacada del gènere a nivell nacional. "Ser un bon monologuista és una qüestió molt innata; la tècnica ajuda, però l'essència és saber explicar les coses del dia a dia amb gràcia davant dels amics." La figura del monologuista L'entrevistat reflexiona sobre el boom d'aquesta disciplina, facilitada per la seva simplicitat logística (només cal un micròfon i un escenari). Destaca que la dificultat del gènere recau en l'exposició absoluta: l'actor està sol davant la reacció —o el silenci— del públic, cosa que requereix una gran capacitat d'improvisació i resistència emocional.

  • 3'

    Efemèrides Musicals: The Supremes i Carl Perkins

    Commemoracions del 17 de desembre: Música i Tecnologia El programa d'avui repassa dues fites històriques que van marcar la cultura popular en moments diferents de la meitat del segle XX. D'una banda, la inauguració d'un espai arquitectònic revolucionari i, de l'altra, la creació d'un dels himnes més importants del rock-and-roll. The Supremes i l'Astrodome de Houston El 17 de desembre de 1965, el grup vocal femení The Supremes va inaugurar l'Astrodome de Houston. Aquest va ser el primer estadi de bèisbol amb pista coberta i un disseny totalment futurista que integrava la tecnologia més avançada dels anys 60. En aquella època, el grup passava per un moment daurat sota l'empara de la discogràfica Motown: * Van aconseguir tres números u en només cinc mesos. * Entre els seus grans èxits destaquen: Where Did Our Love Go, Baby Love i Stop In The Name Of Love. * El seu èxit es deu en gran part als compositors Holland-Dozier-Holland. Carl Perkins i el naixement del Rockabilly Retrocedint fins al 1955, recordem la figura de Carl Perkins, compositor i guitarrista clau en el segell Sun Records. Després que Elvis Presley fos venut a la RCA, el productor Sam Phillips va apostar per Perkins per liderar el nou estil emergent: el rockabilly. "Blue Suede Shoes va ser una de les primeres cançons que parlava de la importància de la indumentària com a element distintiu del rocker." Detalls clau de la seva carrera: 1. El 19 de desembre de 1955 es va realitzar la gravació històrica de Blue Suede Shoes i Honey Don't. 2. La cançó va representar el naixement de la tribu urbana rocker, on la roba esdevenia un símbol d'identitat. 3. Tot i que la versió de Presley va ser molt famosa, Perkins va aconseguir situar el tema simultàniament a les llistes de pop, country i rhythm and blues.