Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003

·206 episodis
RSS

episodis

181-192 de 205
  • 35'

    I Festival Internacional de Jazz de Reus

    Presentació de l'entrevista i orígens La conversa s'inicia amb la presentació de Jaume Joan Magrinyà, director del primer Festival Internacional de Jazz i president de l'Associació d'Amics del Jazz de Reus. Magrinyà explica que la seva passió pel gènere neix de ben jove, influenciat pel cinema musical i artistes com Xavier Cugat. Perspectiva sobre l'evolució del Jazz Tot i que el seu interès prové del jazz tradicional (Duke Ellington, Louis Armstrong), reconeix l'evolució cap a noves escoles i corrents més moderns com el bebop de Miles Davis o Charlie Parker. Programació Destacada del Festival El festival presenta una combinació de talent local i figures internacionals de gran renom: • Tarragona Reunion Sextet: Presentaran una revisió mítica de l'àlbum Kind of Blue de Miles Davis. • Llibert Fortuny: Definit com "l'home de moda", destaca per la seva formació als Estats Units i la seva energia interpretativa. • Chimo Tébar: Guitarrista reconegut per fusionar el jazz clàssic amb aromes flamenques. • Chano Domínguez: Pianista d'èxit internacional que ha col·laborat amb Wynton Marsalis. Organització i Reptes Econòmics Magrinyà detalla la dificultat de gestionar un festival d'aquesta magnitud des d'una associació petita. Segons explica: "Hem sigut potser una mica massa valents per ser la primera edició." Es discuteix la complexitat d'aconseguir patrocini privat i la dependència de les subvencions de les administracions públiques (Generalitat, Diputació i Ajuntament de Reus). Tancament i Activitats Paral·leles L'episodi acaba repassant els plats forts del final del festival: • Monty Alexander: L'estrella internacional que ve directament de Nova York per tancar l'esdeveniment al Teatre Fortuny. • Concurs per a joves valors: Una iniciativa per fomentar el talent emergent que ha rebut 17 propostes d'arreu de Catalunya. • Activitats culturals: Conferències de Javier Coma i projeccions cinematogràfiques a la sala Arloff.

  • 17'

    La Tremolla presenta 'El Malentès' a la Canonja

    Entrevista amb el grup de teatre La Tremolla El programa rep el director Pep Grasset i l'actor Bladi Luzano, membres de la companyia de Vila-seca La Tremolla, per parlar de la seva trajectòria i de la propera representació de l'obra El Malentès d'Albert Camus al teatre de l'Orfeó Canongí. Detalls de la representació i l'obra Data i lloc: Diumenge 23 a les 19:00h a l'Orfeó Canongí. L'obra: Es tracta d'un drama existencialista d'Albert Camus que narra el tràgic intent de retrobament d'un personatge amb la seva família. Posada en escena: Compta amb 5 actors, un disseny de llums acurat i la presència destacada de música en directe amb una violinista integrada en l'acció. Filosofia de la companyia "El teatre és un mirall trencat on cadascú agafa aquell tros de veritat que li agrada." La Tremolla es defineix com un grup de teatre de text que prioritza el rigor cap a l'autor. Durant l'entrevista, reivindiquen la funció social i cultural del teatre: Cultura autèntica: Allunyada de productes prefabricats, buscant que l'espectador pensi i s'emocioni. Compromís amb el text: No fan creacions pròpies, sinó que interpreten autors de qualitat per enriquir tant el grup com el públic. Foment de la cultura: Subratllen la importància que el públic s'acostumi a pagar el valor real de la cultura, ja que aquesta implica un gran esforç i recursos. Referents i futurs projectes Els convidats mencionen els seus referents literaris, destacant noms com Shakespeare, Goldoni, Sergi Belbel i especialment Joan Oliver, de qui estan preparant nous projectes. També han avançat el seu interès futur per dur a escena El verí del teatre i algun projecte arriscat sobre Shakespeare.

  • 11'

    Entrevista al grup La Caixa Fosca: Pop-rock i passió en directe

    Entrevista amb La Caixa Fosca El grup barceloní La Caixa Fosca visita els estudis per presentar el seu primer treball discogràfic homònim i parlar del seu concert a la sala La Boqueria de Tarragona. La banda, formada per cinc membres, neix de la fusió de dues formacions anteriors (Hellokatas i Knockout) i aposta per un so pop-rock clàssic amb tocs personalitzats. Punts clau de la conversa: Estil i Influències: Es defineixen com un grup de pop-rock amb influències de bandes americanes com Pearl Jam i clàssics com els Rolling Stones o U2. També reconeixen l'herència del rock català, especialment de grups com Sopa de Cabra. El directe: Prometen un espectacle amb molta canya, superant la intensitat del disc. El seu repertori inclou temes del nou àlbum, maquetes antigues i cançons inèdites que formaran part del seu futur projecte. Sentit de les lletres: Les composicions, escrites majoritàriament pel Rubén Pastor, són reflexions íntimes sobre l'entorn i els sentiments: > "Barcelona no és una cançó dedicada a la ciutat, sinó als sentiments que despulla la ciutat a la nit, quan està buida." Col·laboracions destacades: Han compartit escenari amb figures consolidades de l'escena catalana com Joan Reig (Els Pets), l'Agustí Busom o la Laia de Grisando, creant un pont entre les noves generacions i els anomenats "dinosaures" de la música. Projectes futurs Amb el disc publicat fa vuit mesos, la banda ja està immersa en la creació de nou material i té l'agenda plena de concerts per a la temporada d'estiu, amb parades confirmades a Vila-seca i Vilafranca.

  • 5'

    RAFE Collage: Una nova visió de la cultura rave

    Explorant la cultura rave més enllà de la festa En aquesta entrevista, Sergi Nogués (conegut artísticament com a Sergi Maverick) presenta la seva proposta audiovisual interactiva anomenada RAFE Collage, que tindrà lloc a la Sala Zero (mencionada com a Sala Gruf) de Tarragona. L'objectiu principal és desmuntar els prejudicis i oferir una visió multidimensional del que significa realment el moviment rave. Detalls de la proposta audiovisual L'esdeveniment no es defineix com un concert convencional, sinó com una experiència interactiva que combina diversos elements: Material visual: Projecció de diapositives i contingut en format DVD d'esdeveniments com la Barcelona Parade i festivals internacionals a Portugal. Música electrònica: Una selecció musical que fuig del tòpic del techno per incloure estils com el psytrance, els ritmes tribals i el house. Interactivitat: La intenció és obrir un debat amb el públic perquè els assistents comparteixin les seves pròpies percepcions i experiències sobre el moviment. Una definició més àmplia del concepte Sergi Maverick insisteix que la cultura rave s'ha de veure des d'una perspectiva molt més rica que la simple definició de diccionari: "No és només festa, sinó que està associat a uns escenaris, a esdeveniments de relació social i a l'exposició artística i cultural." L'experiència es presenta com un acte d'exposició artística i cultural partint de l'excusa lúdica per arribar a una reflexió més profunda sobre la convivència i la creació col·lectiva.

  • 19'

    Entrevista a Jaume Tugores: Música mediterrània i cinema

    Trajectòria i estil musical El músic mallorquí Jaume Tugores explica la seva evolució artística durant els últims 13 anys, culminant en el seu projecte personal de música instrumental. La seva obra s'etiqueta com a mediterrània, una definició que accepta pels timbres emprats, com la guitarra espanyola, la viola, la flauta travessera i el contrabaix. Principals influències Ennio Morricone: Tugores el considera el seu ídol absolut i una influència fonamental en la seva manera d'entendre la intensitat emocional a través de les melodies. Cinema: La seva música està estretament lligada al sèptim art, servint com a vehicle per explicar històries sense paraules. Tradició: Beu de les arrels sonores d'Itàlia, Grècia i les Illes Balears. "He après moltíssim a fer música escoltant el Morricone sense cap dubte." El nou disc: El seu Orient El seu segon treball discogràfic, titulat El seu Orient, transporta l'oient a un orient imaginari i exòtic, inspirat pels contes de Les mil i una nits i les seves vivències a ciutats com Istanbul. El músic destaca que el repte de la música instrumental és comunicar sense la veu humana, tot i que reconeix l'avantatge que aquest llenguatge és universal i entès a qualsevol part del món, com ha comprovat recentment en concerts a Alemanya. Directe i filosofia de vida Tugores es descriu com una persona tranquil·la que busca transmetre intensitat emocional més que força física o volum. Per al seu concert a la Sala 0, proposa una formació en trio que manté la calidesa i l'energia de les seves composicions, convidant a l'oient a un exercici d'introspecció i imaginació.

  • 30'

    Sessió de Benvinguda: Salutacions i Introducció

    Introducció i Benvinguda Aquesta sessió es caracteritza per una obertura cordial i repetida on els participants estableixen el contacte inicial. Durant tot l'episodi, es manté un to amable centrat en la cortesia i l'acollida. Dinàmica de la Sessió • Es produeix una iteració constant de la salutació "Bona nit". • El focus principal és establir una connexió directa amb l'audiència des del primer segon. • No es profunditza en temes tècnics o debats complexos, prioritzant la fase de recepció. Punts Clau L'episodi serveix com a preàmbul o espai de trobada on destaca: La repetició rítmica de les salutacions. La generació d'un ambient de proximitat. L'absència de conflicte, buscant una sintonia absoluta entre els interlocutors. "Bona nit" com a eix central de tota la interacció nocturna.

  • 22'

    Berta presenta 'Tan al límit': Evolució i sinceritat musical

    Entrevista a la cantautora Berta En aquesta conversa, la Berta presenta el seu darrer treball, Tan al límit, i repassa la seva trajectòria des dels inicis més íntims fins a un so més consolidat i proper al pop-rock. El programa explora les seves influències, la seva formació acadèmica i el procés creatiu darrere les seves cançons. Evolució Discogràfica La Berta descriu el seu camí musical a través de tres treballs clau: * Estic relaxada: Un primer disc marcat per balades melòdiques, intimistes i una certa ingenuïtat adolescent. * Am Cents (2000): Un salt cap al pop-rock fruit de la necessitat de transmetre més energia i "canya" sobre l'escenari. * Tan al límit: El seu treball actual, on destaca una definició més clara del so i dels arranjaments gràcies a l'experiència acumulada. Procés Creatiu i Col·laboracions L'artista subratlla la importància de la sinceritat en les seves lletres, que sovint són autobiogràfiques i parlen sobre la rutina, l'amor i les vivències quotidianes. "La música no deixa de ser una manera de transmetre els sentiments; si no transmets, de què serveix?" En aquest nou disc, ha col·laborat amb músics de renom (que han tocat amb Estopa o Joaquín Sabina) i amb el productor Nacho Lesko, aconseguint un equilibri entre el seu origen al piano i un vestit musical més ric. Formació i Influències La Berta té una sòlida formació en música clàssica al Liceu, però un incident de salut durant els seus exàmens la va portar a dedicar-se a la composició actual. Tot i que es troba còmoda amb el clàssic, actualment estudia tècnica de so i busca fusionar diversos estils. Entre les seves referències cita veus amb personalitat com Lenny Kravitz, Macy Gray, Sheryl Crow o Luz Casal. Directes i Propers Concerts L'artista presentarà el disc en format acústic a la Torredembarra, oferint un concert íntim però amb força, incloent elements nous com loops de percussió i fins i tot un remix d'estil més proper al hip-hop.

  • 20'

    Guillermina Motta: 'Fent Equilibris' i el seu llegat musical

    Entrevista a Guillermina Motta: Una vida dedicada a la interpretació L'artista catalana Guillermina Motta presenta Fent Equilibris, un extens treball recopilatori que abasta la seva trajectòria musical des de l'any 1964 fins al 2002. Durant l'entrevista, l'artista repassa la seva evolució, la seva visió de la música i la seva actual etapa com a comunicadora. La gènesi del nou recopilatori El treball consta de sis CDs ordenats cronològicament que recullen les peces més significatives de la seva carrera. Confessa haver pres la iniciativa de fer aquest recull per evitar que terceres persones ho fessin sense el seu criteri personal. Afirma haver sentit una barreja de xoc i simpatia en retrobar-se amb la seva pròpia veu i imatge del passat. Filosofia de vida i música Es defineix principalment com a intèrpret més que com a autora, defensant la capacitat d'agafar cançons d'altres i fer-les pròpies. El títol del disc, Fent Equilibris, reflecteix la seva admiració per la gent que no té les coses assegurades i va improvisant per la vida. Motta destaca la cançó El Mestre d'Escola pel seu caràcter social, recordant els infants que envelleixen prematurament a causa de les guerres. "Per mi la millor època és la del dia d'avui, la que estic vivint ara. Perquè la passada està passada i demà no sabrem si viurem." Activitat actual i altres facetes Tot i que va deixar els escenaris l'any 1989, ha col·laborat extensament en ràdio i televisió amb figures com Antoni Bassas i Júlia Otero. Es declara amant de la música clàssica i el bon cinema, recomanant films com El pianista o Lejos del Cielo. Sobre un possible retorn definitiu als escenaris, es manté ambigua, afirmant que viu el present sense planificar fites futures.

  • 25'

    Papa Noés i el seu primer disc 'Mono'

    Entrevista amb Albert Jordà del grup Papa Noés En aquesta sessió, l'Albert Jordà, líder i cantant del grup Papa Noés, presenta el seu primer treball discogràfic titulat Mono. El grup, originari del Camp de Tarragona, explica la seva trajectòria des de la victòria al concurs de maquetes de la revista Enderrock fins a la publicació amb la discogràfica Global. Filosofia i Estil Musical La banda es defineix per una llibertat creativa total, fugint de modes passatgeres: • La seva filosofia és "fer el que els dóna la gana" i seguir els seus gustos personals. • Defineixen el seu estil com a pop-rock melòdic amb tocs anglosaxons. • Les composicions s'estructuren sovint a partir d'un piano o una guitarra acústica, incorporant posteriorment elements electrònics. Col·laboracions de Luxe L'àlbum destaca per la participació d'artistes consolidats de l'escena catalana: • Lluís Llach: Col·labora en el tema Dins el llit, aportant un aire solemne a la peça que tanca el disc. • Santi Balmes (Love of Lesbian): Participa en el disc, cantant per primera vegada en català en un projecte extern. • Javi Vidal: Ofereix suport tècnic i sonor a l'estudi de gravació. El Directe i l'Escena Local L'Albert comenta les dificultats de fer música a Tarragona, destacant la manca de locals d'assaig i sales d'actuació, tot i que veu una lleugera millora. El directe del grup es descriu com a més desenfrenat i lliure que el disc d'estudi. "És difícil trobar portes obertes, inclús els camins que et portin a aquestes portes."

  • 6'

    Música Dixieland i cuina criolla al Cafè Cantonada

    El Festival de Dixieland arriba a la gastronomia En el marc del Desè Festival Internacional de Música de Dixieland a Tarragona, el responsable del Cafè Cantonada, Robert Arrieta, explica com han fusionat la música en directe amb una proposta culinària temàtica. L'establiment ofereix sopars amb actuacions de bandes en un entorn que recrea l'atmosfera de principis del segle XX. Proposta musical i horaris Els sopars i concerts tenen lloc durant tres dies consecutius a les 21:30h, comptant amb una banda diferent cada jornada: * Dijous: La Sitch Band de Sitges. * Divendres: Una banda procedent de França. * Dissabte: Una formació de Madrid. Gastronomia: El menú criollo La proposta gastronòmica és un homenatge a la cuina criolla de Nova Orleans del període 1890-1900, adaptada lleugerament als gustos locals: 1. Amanida de panatges: Un assortiment de diversos tipus de col (repollo) amb una salsa de crema de llet, oli, vinagre i poma. 2. Camarón al licor de taronja: Elaborats amb una base de ceba vermella, alcaparres, pepinets i porros. 3. Pollastre amb salsa elaborada: Pits de pollastre amb una salsa de formatge, nous i un toc de jalapeño (xile). "Fem una selecció de receptes per internet i les adaptem una mica perquè el sabor no sigui tan fort i agradi aquí, reduint ingredients com el picant." Èxit de convocatòria L'esdeveniment ha tingut una gran rebuda, amb el divendres ja completament ple (overbooking) i reserves que freguen el 90-95% de la capacitat per a la resta de dies. L'ambientació del local, que data del 1904, complementa perfectament l'estètica del festival.

  • 22'

    Entrevista a la Pixi Dixi Band al Festival de Tarragona

    La Pixi Dixi Band i el so de Nova Orleans L'episodi presenta una entrevista amb Sisko Lider (clarinet) i Carles Borràs (saxo), membres de la formació tarragonina Pixi Dixi Band. El grup, que celebra quasi una dècada de trajectòria, comparteix la seva passió pel dixieland, l'estil més tradicional del jazz originari de Nova Orleans. L'essència del Dixieland Els músics expliquen les característiques que defineixen aquest gènere: Instrumentació: La banda està formada per set músics amb instruments de vent (trompeta, clarinet, saxo, trombó, tuba), banjo i bateria. Tècnica i improvisació: Es basa en un tema central a partir del qual cada músic improvisa. A diferència de la música clàssica, els accents recauen en els temps secundaris (el dos i el quatre). L'esperit alegre: Es destaca la tradició dels enterraments a Nova Orleans, on després de la tristesa es tocava música festiva per celebrar la "millor vida" del difunt. Diferències amb el Swing Segons els convidats, encara que sovint es confonen, hi ha diferències clares: "El dixieland s'associa a bandes petites de carrer, mentre que el swing és propi de les Big Bands amb seccions de vent potents." Participació en el Festival de Tarragona La banda és una habitual del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Durant l'entrevista, comenten la seva experiència tocant sobre una nàrria de cavalls (un antic carro de transport de cervesa) i anuncien les seves properes actuacions en locals tancats i sopars temàtics a la ciutat.

  • 12'

    Taller de Gòspel al 10è Festival de Dixieland

    El Gòspel com a Expressió de Sentiment i Vida En el marc del Desè Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, l’entrevistador presenta una activitat que va més enllà dels concerts convencionals: un taller de gòspel obert a tota la ciutadania. L'Oriol Carbonell, representant de l'associació Taller de Gòspel, explica la filosofia i els detalls d'aquesta jornada formativa. Conceptes clau del Gòspel L'Oriol defineix aquest gènere no només com a música, sinó com una forma de comunicació profunda: Origen: Neix del mestissatge entre la música africana, l'experiència de l'esclavatge als Estats Units i els espirituals negres. L'instrument principal: La veu és l'eix central, però no cal una tècnica perfecta, sinó capacitat d'expressió. Gènere germà: Es destaca la seva connexió directa amb el blues i el jazz (especialment l'estil Dixieland). Detalls del Taller a Tarragona El taller tindrà lloc aquest dissabte a l'Antiga Audiència i presenta les següents característiques: Horari: Sessió de matí (10:00h a 14:00h) i tarda (16:00h a 18:00h). Metodologia: Inclou escalfament vocal, separació per tessitures i aprenentatge de repertori, gran part del qual és composició de l'instructor, Emmanuel Job. Inclusivitat: Està obert a tothom, sense necessitat de saber llegir partitures ni tenir una religiositat específica. "El gòspel és una experiència humana, una qüestió d'actitud. Si tens ganes de transmetre el que portes a dins, pots cantar gòspel." Objectius del taller L'objectiu principal és que els assistents perdin la por i la vergonya, fomentant que es llencin a fer solos i a expressar-se amb total llibertat emocional. L'organització també disposa d'una pàgina web oficial on es pot consultar l'agenda d'esdeveniments relacionats amb aquest gènere a tot el país.