Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003

·248 episodis
RSS

episodis

157-168 de 248
  • 18'

    Psicologia de la parella: Reptes i realitats durant l'estiu

    Gestió de les Relacions de Parella en Vacances En aquest darrer espai de la temporada, les psicòlogues del Grup Gemma analitzen com les vacances d'estiu afecten la dinàmica de la parella. El canvi de ritme sol passar de la manca de temps a un excés de convivència que pot generar tensions si no es gestiona adequadament. Els Perills de la Idealització Les expertes coincideixen que un dels principals errors és la idealització de la parella i de les activitats estivals: No intentar recuperar el temps perdut: És contraproduent voler fer en 15 dies tot el que no s'ha fet durant l'any. Fugir dels manuals: Cada parella té el seu propi funcionament; no cal seguir els consells genèrics de les revistes sobre com "comunicar-se perfectament". Acceptar la mancança: Cal entendre que la parella no pot omplir tots els buits de la nostra vida. El vel de l'amor sovint tapa aquesta impossibilitat de completesa. Dinàmiques de Presència i Absència La relació necessita un equilibri sa entre estar junts i mantenir espais individuals. Es destaca que: L'anomenat estrés post-vacacional sovint és el resultat de no haver suportat una convivència massa intensa. L'amor romàntic és un concepte modern; històricament la parella es basava en pactes i compromisos. "L'avorriment és la sensació d'estar perdent el temps, i la serenitat és el poder perdre'l." Consells per a l'Estiu Per tancar la temporada, ofereixen tres pilars fonamentals: 1. Serenitat i calma: No obligar-se a estar actius o parlant constantment. 2. Realisme: No esperar de l'altre més del que pot donar. 3. Honestedat: Acceptar les limitacions pròpies i de la relació.

  • 14'

    La convivència familiar i l'avorriment a l'estiu

    Reflexions sobre el temps lliure en família En aquesta conversa, diverses psicòlogues analitzen els reptes que sorgeixen durant les vacances d'estiu, quan els ritmes de vida canvien i la convivència entre pares i fills es fa més intensa. Es qüestiona la tendència a delegar l'educació i la disciplina exclusivament a l'escola, fet que provoca que molts conflictes o símptomes apareguin quan els nens tornen a casa sense la rigidesa del calendari escolar. El valor de l'avorriment Un dels punts centrals és la reivindicació de l'avorriment com una eina de creixement. Les expertes assenyalen que: No cal programar cada minut del temps dels fills. L'avorriment pot ser el motor de la creativitat i el descobriment del propi desig. La incapacitat dels pares per veure els fills avorrits sovint reflecteix les seves pròpies angoixes o la por a no estar aprofitant el temps. "L'avorriment és una espècie d'ombra que planeja contínuament sobre l'ésser humà; suportar-lo és una manera de créixer." Expectatives i realitat familiar Es critica la pressió que molts pares senten per fer que els seus fills siguin constantment feliços o estiguin entretinguts, sovint usant-los com un mirall dels seus propis ideals. La conversa conclou que: No existeixen fórmules magistrals ni manuals d'autoajuda definitius per ser pares. Cal evitar forçar situacions (com dinars familiars o converses profundes) a l'estiu si aquestes no s'han cultivat durant la resta de l'any. És fonamental reconèixer els fills com a subjectes individuals amb les seves pròpies mancances i ritmes.

  • 23'

    Psiquiatria, Psicologia i Psicoanàlisi: Diferències i Relacions

    Introducció i Col·laboració L'espai se centra en el comportament i les relacions humanes, realitzat en col·laboració amb el grup Engema del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona. En aquesta sessió s'aprofundeix en les fronteres i els punts de trobada entre tres disciplines fonamentals: la psiquiatria, la psicologia i la psicoanàlisi. La Complementarietat de les Disciplines Es destaca que les tres branques no són incompatibles, sinó que sovint es necessiten mútuament per abordar el patiment humà d'una manera integral: • La Psiquiatria: El seu objectiu principal és la curació dels símptomes mitjançant la medicació. Els professionals emfatitzen que el tractament farmacològic és vital en casos extrems (com l'insomni sever o depressions greus) per estabilitzar el pacient i permetre el treball terapèutic posterior. • Riscos de la medicació sola: Si només s'utilitza la psiquiatria, el pacient pot quedar "enganxat" als fàrmacs, ja que no s'ha fet un treball d'elaboració sobre la seva història personal i les causes del malestar. El Procés de la Psicoanàlisi La psicoanàlisi es diferencia pel seu mètode basat en la paraula i la subjectivitat: La primera consulta i el paper del pacient "El pacient va a buscar a la consulta allò que no trobarà: la felicitat absoluta o solucions màgiques." • El professional no té una "bola de vidre"; la seva funció és fer parlar al subjecte perquè aquest descobreixi la seva pròpia veritat. • Subjectivitzar el símptoma: Es tracta de passar del "què em passa" a preguntar-se "què hi tinc a veure jo en això que em succeeix". El mètode de treball • Es basa en recordar per no repetir, un procés que sovint és dolorós i gens còmode, al contrari dels tòpics socials sobre el "confort del divan". • L'objectiu final no és l'adaptació social o el que és "políticament correcte", sinó que la persona assumeixi el seu propi desig i la seva condició. Tòpics i Prejudicis sobre la Psicoanàlisi El debat aborda les crítiques habituals que rep aquesta disciplina: • El cost econòmic: Es discuteix la percepció que és una teràpia cara, argumentant que el valor del diner és subjectiu i que la formació de l'analista és complexa. • L'actitud de l'analista: Pot semblar passiva des de fora, però requereix una escolta activa i analítica constant. • Durada i actualitat: Es desmitifica que hagi de durar dècades; la psicoanàlisi moderna ha evolucionat des de Freud cap a estructures més dinàmiques.

  • 22'

    Psicoanàlisi, adolescència i l'exigència de felicitat

    En aquesta conversa amb la Clara Berman i l'Antònia Tajuelo, integrants del Grup Gemma del Col·legi de Psicòlegs de Tarragona, s'explora la complexitat del psiquisme humà i les pressions socials actuals. El diàleg transita des de la influència del clima en l'ànim fins a les diferències fonamentals entre la psiquiatria, la psicologia i la psicoanàlisi. L'obligació de ser feliços i la diversió Les convidades analitzen com la societat moderna imposa una mena de "deure de diversió", especialment en èpoques com Nadal o l'estiu. Aquesta pressió prové del que en psicoanàlisi s'anomena el Superjò, i genera sovint un profund sentiment de culpabilitat quan no s'assoleixen les expectatives de felicitat o èxit. Crisis en l'adolescència i el rol parental Es destaca una paradoxa actual: malgrat que hi ha més informació que mai sobre sexualitat o drogues, els joves es mostren més desorientats. Les expertes assenyalen: * La pèrdua de l'autoritat madura i el risc de pares que volen ser "colegues". * La manca de responsabilitat dels adolescents, que sovint se senten amb el dret de rebre-ho tot sense contrapartida. * L'augment de conductes de repetició (consum de substàncies, música màquina) en contraposició a la veritable diversió. El valor de la psicoanàlisi i el canvi subjectiu A diferència de la psiquiatria, que sovint busca solucions ràpides o pal·liatives mitjançant fàrmacs, la psicoanàlisi treballa amb l'inconscient i la paraula. Mitjançant un exemple clínic, s'il·lustra com un petit canvi en la posició subjectiva d'una pacient —passar de l'actitud passiva d'esperar que li donin feina a la de buscar-la activament— pot transformar la realitat de l'individu. "La psicoanàlisi dona unes quantes voltes respecte dels problemes i te'ls fa veure des d'una perspectiva que mai t'havies pensat."

  • 19'

    Diferències entre psiquiatria, psicologia i psicoanàlisi

    Comparativa entre les disciplines de la salut mental En aquesta sessió amb el grup Gema del Col·legi Oficial de Psic"f2legs de Catalunya, les especialistes Clara Berman i Maria Ant"f2nia Tascuilo clarifiquen les fronteres entre tres conceptes que sovint es confonen en l'imaginari col·lectiu: la psiquiatria, la psicologia i la psicoan"e0lisi. Les tres vessants d'actuaci"f3 L'explicaci"f3 s'estructura al voltant de les compet"e8ncies i enfocaments de cada branca: Psiquiatria (L'org"e0nic): "c9s una branca de la medicina que ent"e9n l'"e9sser hum"e0 des d'una perspectiva biologista. El seu tractament principal "e9s la psicofarmacologia, actuant sobre símptomes físics o crisis diagn"f2stiques (com brots psic"f2tics). Psicologia (El conscient): Se centra en el raonament i en els processos conscients de l'individu. Actualment, treballa de forma interdisciplin"e0ria amb la psiquiatria per oferir un suport integral. Psicoan"e0lisi (L'inconscient): Es defineix com una concepci"f3 te"f3rica del psiquisme hum"e0. A difer"e8ncia de l'anterior, treballa amb la part desconeguda de la ment. "La psicoan"e0lisi es diferencia de la biografia; no busca nom"e9s els fets objectius, sin"f3 la hist"f2ria que la persona s'explica sobre aquests fets." La formaci"f3 i la resist"e8ncia social Les expertes destaquen que per ser psicoanalista cal una formaci"f3 extrauniversit"e0ria profunda (basada en autors com Freud i Lacan) i, sobretot, haver passat pel propi proc"e9s de psicoan"e0lisi. Tamb"e9 es reflexiona sobre el tab"fa social a Catalunya ("no estic boig"), que sovint impedeix que persones amb angoixa o problemes de relaci"f3 busquin ajuda professional en etapes clau com la inf"e0ncia o l'adolesc"e8ncia.

  • 20'

    Balanç de les jornades sobre violència i psicologia

    Anàlisi de les primeres jornades sobre dones i violència En aquesta sessió es realitza un balanç profund de les recents jornades organitzades pel Grup Engema del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona. El debat se centra a qüestionar l'efectivitat dels recursos actuals i la necessitat d'abordar la violència des d'una perspectiva psicoanalítica. Punts clau de la discussió: Crítica als recursos d'atenció: Es constata que, malgrat l'existència de nombrosos dispositius, la inutilitat o poca efectivitat d'aquests és preocupant, ja que no aconsegueixen reduir el nombre de víctimes ni evitar les reincidències. El paper de la premsa: S'alerta sobre el biaix informatiu i la tendència a l'espectacle. Es critica l'ús del terme "crim passional", ja que pot idealitzar l'amor com a justificació d'un delicte. Perspectiva Psicoanalítica: Les expertes defensen que cal anar més enllà del discurs de la ignorància i acceptar que la sexualitat i l'agressivitat són motor de la conducta humana inconscient. La subjectivitat de la víctima: Es proposa deixar de veure la dona exclusivament com una víctima indefensa sense eines, i començar a escoltar el seu discurs real per entendre per què es mantenen certes relacions de maltractament. "No s'ha de justificar en un crim passional, perquè això no és passió... un home que mata una dona és un criminal." Diferència i Conflicte entre Sexes Es debat com la igualtat de drets no ha eliminat la diferència inherent entre els sexes, i com aquesta dificultat per acceptar l'altre genera violència. També es posa el focus en la protecció dels fills, que sovint esdevenen objectes en la disputa de la parella.

  • 20'

    Jornades sobre Violència i Dones a Tarragona

    Presentació de les primeres jornades sobre violència Les psicòlogues Clara Berman i Antònia Tajuelo, membres del grup Gemma (Grup d'Estudis de la Dona) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, presenten les primeres jornades dedicades a la violència i les dones. Aquest esdeveniment neix amb la voluntat d'abordar el fenomen des d'una perspectiva multidisciplinària. Enfocaments i disciplines Les jornades comptaran amb la participació d'experts de diversos àmbits per oferir una visió integral: Psicologia i Psiquiatria: Des del conductisme fins al psicoanàlisi. Institucions i Assistència: Taules rodones amb representants de l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català de la Dona. Cultura i Art: S'utilitzarà el cinema i la música (com el violí) com a eines de sublimació i debat. Altres mirades: Història, antropologia, filosofia i medicina. Temes clau de debat Durant l'entrevista es posen sobre la taula qüestions controvertides com: La denúncia: Es qüestiona si la denúncia "a la brava" és sempre la millor solució sense un aparell de protecció adequat. Dependència emocional: La dificultat d'algunes dones per trencar la relació amb el maltractador a causa de la paradoxa de l'amor i la violència. La condició masculina: La conferència de Luis Bonino sobre la violència masculina contra les dones. Falta de coordinació: La necessitat de millorar la comunicació entre els diversos recursos assistencials existents. "És un fenomen que o es tracta de manera comunitària o no sé on anirem a parar, perquè cada setmana anem sumant víctimes mortals."

  • 18'

    Jornades sobre violència i dones a Tarragona

    Anàlisi de la violència contra les dones En aquest espai realitzat en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i el grup de treball Gemma, s'anuncien les primeres jornades dedicades a analitzar la violència dirigida específicament a la dona. El debat se centra en el fet que aquesta violència no es limita a l'àmbit familiar, sinó que es manifesta en múltiples escenaris com el laboral o el social. Punts clau de les jornades Les expertes destaquen diversos aspectes fonamentals sobre la naturalesa d'aquesta problemàtica: Tipologies de violència: Es diferencia entre l'agressió física i la violència psicològica o verbal, sovint més difícil de demostrar i menys condemnada socialment. El malestar social: S'analitza com la lluita per la igualtat i els canvis en els rols de gènere han generat una crispació o malestar en certs sectors. La responsabilitat subjectiva: Es nega que la violència sigui exclusivament fruit d'una patologia mental; l'agressor és responsable dels seus actes malgrat el malestar psíquic. Perspectiva interdisciplinària: Les jornades comptaran amb advocades, antropòlogues, filòlogues i psicòlogues per oferir una visió global. L'acte de violència i el cinema El programa inclou un cinefòrum amb curtmetratges per debatre sobre la passivitat, la possibilitat de reversió del maltractament i la realitat dels grups de teràpia per a homes maltractadors. "Hi ha un moment en què la paraula ja no serveix... es va directament a allò que podria posar fi a aquesta bogeria de no poder entendre's." Detalls de l'esdeveniment Dates: 16 i 17 de maig. Lloc: Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa (Tarragona). Públic: Obert a professionals i a tota la ciutadania interessada.

  • 25'

    Interculturalitat i reptes de l'immigració amb Javier de Lucas

    Gestió de la Diversitat Cultural i l'Immigració L'episodi compta amb la participació de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València, qui analitza la immigració no com un fenomen aïllat, sinó com un factor clau de la diversitat cultural inherent a qualsevol societat. Conceptes Clau de la Diversitat • La diversitat cultural és un fet social: la convivència en un mateix espai polític d'individus amb identitats, tradicions i valors diferents de l'hegemònica. • Històricament, l'Estat s'ha gestionat de forma monolítica, veient la diversitat com un obstacle i no com una condició natural. • L'expert diferencia entre tres models de gestió: assimilació, multiculturalisme i el projecte intercultural. El Paper del Dret i el Conflicte "El dret és una condició manifestament insuficient, però necessària per construir la interculturalitat." Segons de Lucas, allà on hi ha pluralitat, hi ha conflicte, i això no és negativament per se. El dret ha de gestionar aquests conflictes des del respecte i la inclusió, però necessita l'ajuda de dos pilars fonamentals: 1. L'escola i els projectes educatius. 2. Els mitjans de comunicació, essencials per evitar la dramatització de problemes superficials. Racisme Institucional i Percepció Social Es discuteix com el llenguatge políticament correcte pot ser una coartada per ocultar pràctiques poc inclusives. De Lucas alerta sobre el racisme institucional, que es manifesta quan les lleis i els missatges oficials criminalitzen certs col·lectius (com els menors estrangers o nacionalitats específiques), fomentant prejudicis en la ciutadania. Perspectives de Futur L'anàlisi conclou que la pressió migratoria no desapareixerà mentre no s'actuï sobre les causes en origen. El futur de la convivència dependrà de si som capaços de passar d'una mirada reductiva i miop (basada només en l'interès econòmic propi) a una gestió real de la realitat migratòria.

  • 20'

    Immigració i Diversitat Cultural en l'Àmbit Laboral

    Reptes de la Diversitat Cultural a l'Empresa L'espai de Tarragona Ràdio aborda la realitat de la immigració centrada en el món del treball. Amb la participació de Jordi Tous, professor de Psicologia Social de la URV, i Àngela Pujol, psicòloga experta en recursos humans, s'analitza com la integració de treballadors estrangers ha passat de ser una excepció a una realitat quotidiana. Barreres i Processos de Socialització El debat destaca la importància de comprendre els processos de socialització laboral en origen. No és el mateix el context de la Unió Europea que el de països amb passats polítics o culturals molt diferents: Diferències culturals: El que s'entén per una entrevista de selecció o la relació amb els companys varia segons el país d'origen. Necessitat de supervivència: Molts immigrants s'aferren a qualsevol feina per necessitat extrema, ocupant sovint perfils baixos, tot i que també hi ha una presència creixent de directius estrangers en multinacionals. El xoc d'expectatives: Situacions com els horaris, el concepte de "pont" o les tradicions locals poden ser surrealistes per a qui no comparteix la nostra cultura. "La discriminació es basa moltes vegades en estereotips que no tenen bases racionals ni lògiques, sinó purament ètniques o de comportament." La Gestió de Recursos Humans Es critica que moltes empreses gestionen els recursos humans com una tècnica freda o seguint models americans que ignoren el factor humà i social: L'estereotip: Encara funcionen prejuís sobre quines nacionalitats treballen millor en certs sectors (construcció, agricultura). La invisibilitat de l'individu: Sovint es veu el treballador com una "peça" o una tasca a realitzar, sense tenir en compte les seves creences o necessitats (com ara la religió musulmana i els detalls en els lots de Nadal). Conflictivitat de grup: Dins de les empreses es generen grups informals que poden excloure el nouvingut, creant conflictes que els departaments de recursos humans han de saber mediar amb psicologia social. Finalment, es posa èmfasi en el fet que el capital humà és el que realment diferencia una empresa de la competència, i que una bona integració laboral és el primer pas per a una plena integració social.

  • 20'

    Joventut immigrant i mercat de treball a Catalunya

    Anàlisi de la realitat dels joves immigrants L'entrevista amb Àngel Belzunegui, professor de Sociologia de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta diversos tòpics i prejudicis sobre el col·lectiu de joves immigrants (d'entre 15 i 29 anys) a Catalunya, centrant-se en la seva integració social i laboral. Heterogeneïtat i mancances d'estudi Un dels punts clau és l'error de considerar la immigració com un bloc monolític. Belzunegui destaca la gran heterogeneïtat del grup segons: * Edat d'arribada: No és el mateix arribar com a infant que en plena adolescència. * Origen i gènere: Les trajectòries varien significativament segons la nacionalitat (per exemple, entre dones magrebines i llatinoamericanes). * Dades estadístiques: Existeix un dèficit acadèmic per obtenir dades desagregades que permetin anàlisis més profundes. El paper de l'escola i la inserció laboral L'escola es defineix com l'espai de socialització per excel·lència i el lloc on es pateix menys discriminació. * El fracàs escolar no està lligat a la nacionalitat, sinó a la manca de formació prèvia o dificultats idiomàtiques, afectant de manera similar als joves autòctons. * Les taxes d'activitat i atur entre joves immigrants i autòctons són pràcticament similars. Desmuntant el tòpic del risc social L'expert és contundent a l'hora de negar la relació entre immigració i delinqüència: "És un tòpic completament fals; no hi ha evidència empírica que la marginalitat social estigui lligada amb una relació causa-efecte amb el fet de ser immigrant." Finalment, es destaca que Catalunya es troba en una posició òptima per realitzar polítiques preventives i d'acció positiva, ja que el volum d'immigració encara és menor que en altres països europeus i el sistema té capacitat d'acollida davant el descens demogràfic de la població jove autòctona.

  • 24'

    L'emigració espanyola dels 60 i el fenomen migratori

    Perspectiva històrica de l'emigració espanyola L'episodi d'avui de Prisma analitza el fenomen de la immigració a través d'una lent històrica, centrant-se en l'èxode dels espanyols cap a Europa durant la dècada dels 60. Amb la col·laboració del professor Josep Sánchez Cervalló, s'explora com milers de treballadors van abandonar una Espanya amb una economia deficient per cobrir la demanda de mà d'obra a països com Alemanya, Suïssa o França. El context del règim i el motor econòmic • El règim franquista va facilitar aquesta sortida per obtenir divises i reduir la pressió social interna de joves insatisfets. • Les remeses enviades pels emigrants van ser vitals per al pressupost de l'estat espanyol, un paral·lelisme que el professor estableix amb el Marroc actual. • L'arribada d'espanyols i portuguesos va ser una de les claus del creixement econòmic d'Alemanya. Similituds entre el passat i el present L'entrevista destaca que moltes de les situacions que viuen els immigrants actuals ja les van patir els espanyols fa 40 o 50 anys: • Rebuig social: Els espanyols sovint no eren ben rebuts i patien discriminació en llocs públics a Europa. • Manca de qualificació: El perfil majoritari era el de persones amb baix nivell d'escolarització o analfabetes que feien les feines que els autòctons no volien. • Motiu de partida: La necessitat de supervivència és el motor universal. "L'immigrant no marxa de casa seva... marxen perquè no tenen possibilitat de viure i això s'ha d'entendre." Globalització i adaptabilitat humana • S'analitza com la globalització ha accelerat i facilitat els fluxos migratoris gràcies a la millora dels transports i les comunicacions. • El professor conclou que l'ésser humà és per naturalesa una espècie de gran versatilitat i que els moviments migratoris són impossibles de frenar totalment, com demostra el cas de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. • Es fa una crida a la humilitat i a la memòria històrica per part de les societats d'acollida.