Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis

RSS

episodis

97-108 de 1247

5 d’oct. del 2004
15'
VII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
La Trobada de Dones Emprenedores: Un punt d'inflexió El programa presenta la VII edició de la Trobada de Dones Emprenedores, un esdeveniment que s'ha consolidat a Tarragona després de gairebé una dècada de trajectòria. Les representants de l'Associació d'Empresàries, Laura Roger i Tere Ruana, expliquen l'evolució de l'entitat i els reptes que volen abordar en aquesta jornada. L'ambició femenina com a motor de canvi El tema central d'enguany és l'ambició femenina, un concepte històricament considerat tabú o associat a connotacions negatives per a les dones. Es comptarà amb la participació de Núria Chinchilla, experta de l'IESE i autora del bestseller L'ambició femenina. Se subratlla que l'ambició és el motor necessari per al canvi en el món empresarial i social. Canvis en les institucions i relació amb l'ICD La trobada serà presidida per Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona (ICD). Les convidades destaquen un canvi en la gestió de l'institut: Es nota una major receptivitat i un diàleg més obert amb tota mena de grups professionals. L'objetiu és conèixer les noves directrius del Govern per fomentar l'emprenedoria femenina. Conciliació i visibilitat Es debat sobre la dificultat de conciliar la vida laboral amb la personal, una càrrega que encara recau majoritàriament sobre les dones. "L'ambició femenina és el principal motor del canvi necessari." Finalment, es destaca l'obertura de la trobada als homes, que cada vegada hi participen més, amb l'esperança que en el futur no calgui diferenciar per gènere en aquest tipus d'actes.
5 d’oct. del 2004
6'
Control d'estornells a Tarragona amb sistemes acústics
Nou mètode de control aviari a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha contractat l'empresa Iacosti per implementar un sistema pioner i innocu per gestionar la població d'estornells a la ciutat. El mètode es basa en l'ús de sons auditius que imiten el xiscle de l'estornell espantat barrejat amb crits d'aus rapinyaires. Funcionament i aplicació Ubicació inicial: La prova pilot comença a la Plaça Imperial Tàrraco. Horari: Les emissions es realitzen un cop al dia, coincidint amb la posta de sol (entre les 17:30h i les 18:00h), que és quan els ocells tornen als arbres per dormir. Durada: El so s'emet de forma interrompuda durant uns 10 minuts. Infraestructura: S'han instal·lat dos emissors amb nou altaveus cadascun. Objectius del projecte L'objectiu principal no és només espantar les aus, sinó que aquestes identifiquin la zona com un lloc perillós i incòmode, provocant que marxin a zones allunyades del nucli urbà. Els principals beneficis buscats són: Salut Pública: Reduir els excrements de les aus, que són focus de bacteris, paràsits i causen insalubritat. Manteniment urbà: Evitar la degradació del mobiliari urbà i les molèsties als vehicles privats. Benestar ciutadà: Disminuir el soroll constant i molest que generen aquestes colònies d'aus. "No s'ha d'oblidar que els excrements són un focus d'insalubritat i un tema de salut pública, més enllà de les molèsties al mobiliari." Fase experimental Aquesta iniciativa es troba en una fase d'estudi per analitzar el comportament de la població local d'estornells, ja que tenen una gran capacitat d'adaptació. Si els resultats són positius i s'aconsegueix que les aus marxin lluny de la ciutat sense causar molèsties excessives als veïns, el sistema s'ampliarà a tota Tarragona.
5 d’oct. del 2004
4'
Veïns de Sant Salvador desconvoquen talls de carretera
Títol del conflicte: La lluita pel CAP 24 hores Els veïns dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon a Tarragona han decidit desconvocar les mobilitzacions i els talls previstos a la carretera nacional després d'aconseguir un compromís institucional directe. El motiu principal de la seva protesta és l'exigència de l'obertura del Centre d'Atenció Primària (CAP) durant les 24 hores del dia. Punts clau de la negociació: Compromís de la Generalitat: La consellera de Salut, Marina Geli, s'ha compromès a reunir-se amb els representants veïnals el proper divendres dia 17. Raons de la protesta: L'aïllament geogràfic del barri respecte al centre de Tarragona. L'elevat percentatge de gent gran que queda desprotegida a partir de les 22:00 h, quan finalitza el servei d'autobusos. L'incompliment d'una resolució del Parlament de Catalunya de l'any 2001 que aprovava la urgència del servei per unanimitat. "No demanem luxes, només demanem metges perquè se'ns atengui al barri, ja que estem molt lluny de tot arreu." Pròxims passos i esperances: L'Alfons Ruiz, president de l'associació de veïns, destaca que han volgut mostrar bona voluntat anant a la reunió sense pressió directa de talls de carretera, tot i que no descarten tornar-hi. Després de la trobada amb la consellera, es convocarà una assemblea informativa per decidir si es reprenen les mobilitzacions o si s'arriba a un acord satisfactori.
5 d’oct. del 2004
19'
2004-12-07 UM INTERMON-OXFAM
El Comerç Just com a alternativa solidària L'episodi ens trasllada al carrer Sant Francesc de Tarragona per conèixer de prop la botiga d'Oxfam Intermón. Aquest espai no és només un punt de venda, sinó un projecte basat en el comerç just, un moviment que busca garantir condicions laborals dignes per als productors del Tercer Món. Principis del Comerç Just Segons expliquen la Caterina i l'equip de la botiga, els productes se seleccionen seguint criteris ètics estrictes: Rebuig a l'explotació infantil i garantia de salaris dignes per a les famílies. Igualtat de gènere, assegurant el mateix salari per a homes i dones. Respecte pel medi ambient, amb una producció que no malmet l'entorn natural ni social dels països d'origen. Varietat de productes i logística La botiga ofereix una gran diversitat d'articles que van des de l'alimentació fins a l'artesania: Alimentació: Cafès de varietats aràbiga i robusta, tes d'Sri Lanka, xocolata belga amb cacau solidari, melmelades de mango i papaia, i cereals energètics. Artesania i Tèxtil: Capses de fusta de l'Índia, cistells de Bangladesh, roba feta a mà per cooperatives de dones (TG Mujeres) i bijuteria de plata. Productes culturals: Contes de les Tres Bessones i agendes en català. "No és només el compromís perquè la botiga funcioni, sinó el compromís amb les persones del Tercer Món." Funcionament i activitats solidàries L'establiment funciona gràcies a un gran equip de voluntaris que fan torns de dilluns a dissabte. Durant la campanya de Nadal, destaquen les paneres solidàries personalitzades i els vales regal per fomentar un consum responsable. A més, s'anuncia un concert de gospel solidari el proper dia 11 a l'església dels Caputxins de Tarragona, amb l'objectiu de recaptar fons per a un projecte agrícola a Guatemala.
5 d’oct. del 2004
9'
Exposició d'art del Centre Penitenciari de Tarragona
L'Art com a Eina de Reinserció Entrevista amb Maria Jesús Martínez Enciso, directora del Centre Penitenciari de Tarragona, amb motiu de la tercera mostra d'art realitzada pels interns. L'exposició, titulada "Els quatre elements", s'ubica al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i busca donar visibilitat a la tasca creativa que es realitza dins la presó. Formació i Vida Diària al Centre La directora detalla com s'estructura la jornada dels interns per mantenir-los ocupats i fomentar la seva rehabilitació: Educació no formal: Inclou tallers d'arts plàstiques, serigrafia i enquadernació amb l'objectiu de descobrir valors personals i fomentar la convivència. Educació formal: Des de l'alfabetització fins a estudis universitaris a distància. Formació ocupacional: Cursos trimestrals de pintura o fusteria que atorguen un certificat professional vàlid per a la inserció laboral externa. Treball productiu: Tallers remunerats gestionats pel CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció), on es realitzen tasques per a empreses externes. L'Impacte de l'Exposició "És molt important que tota la xarxa social conegui realment el que és un centre penitenciari, ja que el 90% de les notícies mai són positives." L'exposició no només serveix per mostrar una cara desconeguda de la presó, sinó que actua com un potent element de motivació per als interns, tot i que molts no poden sortir a veure el resultat de la seva obra a causa de les seves condemnes. L'èxit de la mostra es deu en gran part a la tasca de la monitora Olga i al talent dels alumnes del taller de ceràmica.
5 d’oct. del 2004
5'
Formació i tallers artístics en centres penitenciaris
L'Educació i Formació al Centre Penitenciari El sistema educatiu dins de la presó es divideix principalment en dues vessants que busquen la reinserció i l'ocupació del temps dels interns: Educació Formal: Inclou l'escola amb tots els nivells d'alfabetització, estudis universitaris a distància i la formació ocupacional (tallers de fusteria o pintura de 3 mesos amb certificat professional). Educació No Formal: On s'emmarquen els tallers d'arts plàstiques, ceràmica, serigrafia i enquadernació. Objectius dels Tallers d'Arts Plàstiques L'activitat creativa no és només una qüestió artística, sinó que persegueix fites integrals: 1. Formació tècnica en disciplines creatives. 2. Potenciació d'hàbits de treball individual i autodisciplina. 3. Foment de la convivència i el treball en equip. 4. Descobriment de valors personals i noves inquietuds. Treball Productiu i l'empresa CIRE A part de la formació, existeixen els tallers productius gestionats pel CIRE (empresa pública de la Generalitat). En aquests espais: * Uns 50-60 interns realitzen tasques de manipulació (com esponges o paelles) per a empreses externes. * Els interns reben una remuneració econòmica pel seu treball, seguint torns de matí i tarda. L'Art com a Pont amb l'Exterior L'exposició de les obres fora del centre és una eina de motivació cabdal. Tot i que la qualitat artística és molt alta i d'estil contemporani, molts autors no poden assistir a les seves pròpies inauguracions per la seva situació penal. "El fet de poder treure-ho fora i que la gent del carrer gaudeixi de la producció artística els motiva moltíssim."
5 d’oct. del 2004
5'
2004-12-02 UM P.CONGRESSOS
Presentació escolar al Palau Firal i de Congressos L'acte ha aplegat a més de 1.400 nens i nenes de prop de cinquanta escoles de Tarragona per celebrar els 150 anys de la Rambla Nova. La jornada s'ha iniciat amb una gran rebuda per part de grups d'animació, amb xirafes i percussions africanes, seguida d'una representació teatral dirigida per Joan Pasqual. Detalls del llibre: "La petita història de la Rambla" La publicació és una iniciativa del Museu d'Història de la Ciutat i compta amb la col·laboració de: * Pilarín Bayés: responsable de les il·lustracions. * Tecla Martorell: autora del text. L'autora explica que el relat es basa en les memòries de la gent gran i reflecteix l'evolució de la ciutat, especialment el contrast abans i després de la Guerra Civil. Segons Martorell: "És un relat costumista on la gent de Tarragona s'identificarà, no només els petits, sinó també la gent gran." Dinàmiques de l'acte i cloenda Protagonista: El conte està guiat per la Diana, un personatge que recorre la Rambla amb diferents generacions, mostrant diversos ritmes vitals. Regals: Tots els assistents rebran un exemplar del llibre i un globus commemoratiu. Final d'acte: Està prevista una enlairada de globus des de la terrassa del Palau amb els desitjos dels escolars.
5 d’oct. del 2004
5'
Cisura de la història de la Rambla de Tarragona
Celebració dels 150 anys de la Rambla Nova L'acte de cloenda celebrat al Palau de Fires i de Congressos de Tarragona ha reunit uns 1.400 alumnes de diversos centres educatius per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova i presentar el llibre 'La petita història de la Rambla de Tarragona'. Activitats Destacades Durant la jornada, els infants han gaudit de diverses propostes lúdiques i culturals: Animació Infantil: Grups d'animació com 'les girafes' han rebut els nens a primera hora del matí. Teatre Pedagògic: L'Aula de Teatre de la URV, amb Joan Pasqual al capdavant, ha explicat la història de la ciutat a través d'una representació. Projeccions: S'ha projectat una pel·lícula sobre la trajectòria històrica de la Rambla. L'Enlairament dels Desitjos El moment culminant de la celebració ha estat l'enlairament de globus. Representants de cada escola han pujat a l'escenari acompanyats de les autoritats municipals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora de Patrimoni Maria Mercè Martorell. "Cada globus porta un desig escollit per cada classe perquè s'enlairin i es facin realitat." L'acte ha finalitzat amb una imatge festiva dels globus omplint el cel amb els missatges i bons propòsits dels escolars tarragonins.
5 d’oct. del 2004
8'
La travessa de l'Avanera: Protecció del Guarà Català
El Guarà Català a la plaça de la Font L'episodi se centra en l'arribada a Tarragona de l'Avanera, una femella de Guarà català (ruc autòcton), acompanyada per Toni Valentí. Aquesta acció forma part d'una iniciativa per tot Catalunya que va començar a Ull decona i té com a destí final el Monestir de Montserrat el proper 12 de desembre. Sensibilització i conservació de la raça L'objectiu principal d'aquest trajecte a peu és donar a conèixer la situació crítica d'aquesta raça autòctona: Actualment només hi ha uns 100 exemplars registrats. Per considerar que la raça està fora de perill d'extinció, caldria arribar als 1.000 exemplars. Es destaca que el ruc català és un animal gros, resistent i noble, que històricament va moure l'economia del país. Detalls de l'etapa a Tarragona Durant l'estada a la capital tarragonina, s'han viscut moments significatius: L'Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient, ha rebut l'animal col·locant-li una bandera de la ciutat amb el lema "Tarragona capital". Toni Valentí explica que l'Avanera (de 5 anys i actualment embarassada) només transporta càrrega lleugera, com ara tendes i aliment comprimit (civada i avena). La recepció en llocs com Cambrils ha estat molt emotiva, amb centenars de nens participant en la benvinguda. "Abans els rucs eren els que movien l'economia de Catalunya i ara, com que no els necessitem, els deixem perdre."
5 d’oct. del 2004
14'
Protesta al balcó de l'Ajuntament de Tarragona contra el portaavions JFK
La plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa el balcó municipal Des de la tarda d'ahir, tres membres de la plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau es troben instal·lat de manera permanent al balcó central de l'Ajuntament de Tarragona. L'acció té com a objectiu protestar contra la presència del portaavions nord-americà JFK a les aigües del port i denunciar el que consideren una "invasió" de milers de marines. Detalls de l'acció de protesta Permanència: Els activistes tenen la intenció de quedar-se al balcó fins dissabte, coincidint amb la marxa del vaixell de guerra. Condicions: Malgrat les fortes pluges de la nit anterior, els manifestants han resistit gràcies al fet que se'ls ha permès l'accés a la sala de la rotonda del Palau Municipal per dormir. Logística: Reben suport de companys des de la plaça de la Font mitjançant una corda per pujar aliments i roba. Relació amb les autoritats i seguretat "No ens enfrontarem més que amb el nostre cos i amb les nostres idees." Els activistes, representats per Toni Álvarez, han explicat que la seva actitud és totalment pacífica. Tot i haver estat identificats per la Guàrdia Urbana, de moment no hi ha hagut cap intent de desallotjament violent, encara que l'accés a l'escala reial de l'ajuntament ha estat tallat pels agents per evitar que s'hi sumin més manifestants. Suport popular i objectius polítics La plataforma busca forçar un debat polític i retreure a l'equip de govern (Convergència i PP) el seu suport a aquestes visites militars. Paral·lelament, a la plaça de la Font s'ha instal·lat una taula informativa per recollir signatures de suport entre la ciutadania, amb una resposta positiva per part de molts vianants que recorden els desastres de la guerra.
5 d’oct. del 2004
18'
2004-12-02 PREMI ALCALÀ PATRIMONI TGN
Acte de lliurament del Premi d'Alcalá de Henares L'acte institucional celebra la concessió del Premi Ciutat d'Alcalá, Ciutat Patrimoni Mundial 2004, a la ciutat de Tarragona. El jurat ha decidit per unanimitat atorgar aquest reconeixement en virtut de l'exemplar esforç de la ciutat catalana en la recuperació i integració del seu llegat històric. Mèrits de la ciutat de Tarragona Durant la presentació, s'han destacat tres vessants fonamentals que han fet Tarragona mereixedora del guardó: Valoració científica: La base intel·lectual i arqueològica que sustenta qualsevol intervenció posterior. Conservació i musealització: La transformació de restes que estaven en desús o degradades (amfiteatre, fòrum, circ) en espais vius i visitables integrats en la trama urbana. Activitat social i econòmica: El foment de l'ocupació a través d'escoles taller i empreses d'arqueologia, així com el desenvolupament d'un turisme harmònic amb esdeveniments com Tarraco Viva. Reflexions sobre el Patrimoni de la Humanitat Les autoritats presents han subratllat que ser part de la llista de la UNESCO no és només un honor, sinó també: Una distinció pel treball ben fet i l'excel·lència. Un model i referència per a altres ciutats que vulguin emular aquests èxits. Un compromís intergeneracional per lliurar als descendents un patrimoni més ric del rebut. "Ningú és més que un altre si no fa més que un altre." L'acte ha conclòs amb la intervenció de representants de la Comunitat de Madrid i l'Universitat d'Alcalá, refermant la col·laboració institucional per a la conservació del patrimoni i anunciant futures línies d'ajut com el 1% cultural.
5 d’oct. del 2004
9'
El Grup Escènic Atenea presenta Adolfo Marsillach al Metropol
El retorn d'un clàssic de la comèdia El Grup Escènic Atenea torna als escenaris aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra "Feliç Aniversari", del prestigiós autor Adolfo Marsillach. Els convidats, Josep Emma i Encarnita Núñez, destaquen la rellevància d'aquest text que, tot i ser un referent de l'alta comèdia, feia temps que no es representava en el circuit comercial. Claus de l'obra i la representació Temàtica central: L'obra explora la història d'una mentida i convida a la reflexió sobre les relacions humanes a través del somriure. Personatges: Rosa Bosch interpreta el paper protagonista, una dona que repassa la seva vida des de la infantesa fins a la maduresa. Estil: Es defineix com una comèdia intel·ligent, enginyosa i, en paraules de l'autor, fins i tot "balsàmica" per a l'espectador. Trajectòria de l'Atenea i futurs projectes El grup, amb una llarga tradició a la ciutat, continua apostant pel relleu generacional i la formació d'actors que sovint fan el salt a l'àmbit professional a Madrid o Barcelona. Durant l'entrevista es mencionen els propers compromisos de la companyia: Gener: Estrena de "Susana quiere ser decente" a la Canonja i posteriorment a Tarragona. Final de temporada: Representació de l'obra clàssica "L'avar" de Molière, en la versió de Josep Maria de Sagarra. "Les mentides poden ser enginyoses, divertides i fins i tot balsàmiques; s'han salvat més matrimonis dient mentides que confessant veritats." L'entrevista conclou amb el sorteig d'invitacions per a la funció de diumenge a les 18:30h, tot i la competència amb els esdeveniments del cap de setmana llarg.