Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

121-132 de 1247
  • 10'

    2004-12-00 TAULA DIGNIFICAT

    El retorn dels 'Papers de Salamanca' a Catalunya L'entrevista amb Magí Sonyer, president de la Comissió de la Dignitat del Camp de Tarragona, analitza l'anunci de la ministra de Cultura, Carme Calvo, sobre la devolució dels documents espoliats durant la Guerra Civil. Valoració de l'anunci i abast del retorn La valoració és positiva, tot i que amb cautela, ja que només es preveu el retorn dels documents que pertanyen a la Generalitat de Catalunya. Sonyer recorda que l'objectiu final és el retorn de tots els papers, incloent-hi els de sindicats, partits i entitats privades, recorrent a la via judicial si és necessari. Es preveu que el mes de febrer es concretin els detalls tècnics d'aquesta devolució. Crítica a l'oposició política i la Junta de Castella i Lleó El president de la comissió titlla d'esperpèntica la reacció de la Junta de Castella i Lleó, acusant-los de buscar un rendiment polític d'una qüestió que hauria d'estar tancada. Denuncia que molts documents van ser destruïts o venuts com a pasta de paper durant el franquisme pel mateix govern, cosa que fa cínica la seva defensa actual com a patrimoni "sagrat". Memòria històrica i ús dels documents Sonyer destaca que el valor dels originals és principalment simbòlic, ja que els investigadors poden accedir a les còpies microfilmades. Recorda que l'origen de l'arxiu no és històric, sinó un magatzem policial creat per a la repressió. "Bona part dels 10 vagons que no tornaran mai van ser pasta de paper en el seu moment. És autènticament esperpèntic que ara defensin una cosa que es van vendre per paper."

  • 12'

    2004-12-00 REPOR MUNTANYETA FINAL

    Celebració i Emoció en el Festival de Nadal L'episodi descriu amb detall la celebració del festival de Nadal a l'escola La Muntanyeta, un esdeveniment que aplega pares, mares, alumnes i professionals en un entorn ple d'emoció i alegria. La jornada es defineix per la il·lusió dels infants en convertir-se en els protagonistes de les representacions. Actuacions i Representacions El festival s'estructura a través de diverses intervencions dels alumnes: Els més petits: Han obert l'acte cantant la tradicional nadala "El 25 de desembre (Fum, fum, fum)", acompanyats per la música de Rosi Blanquer. Teatre i Pessebre Vivent: Els alumnes de les aules A i B han representat el conte "Un nen nascut a Betlem", on han interpretat els papers de Sant Josep, la Mare de Déu i els pastorets. Popurri Nadalenc: L'aula C ha tancat les actuacions interpretant un recull de cançons populars, incloent "Ande, ande, ande la marimorena". El Paper de les Famílies i Professionals El text recull testimonis emocionants que subratllen el valor social de l'escola: L'emoció dels pares: Pares com l'Enric i l'Ester destaquen l'orgull de veure els seus fills participar en activitats normalitzades i la felicitat que això els transmet. L'esforç dels monitors: Monitors com la Paloma o l'Olga expliquen la satisfacció personal que suposa preparar l'esdeveniment durant setmanes per veure l'alegria dels nens. "És un sentiment molt especial perquè veus els nens que fan coses... són els nostres fills i se'ls estimem perquè són els nostres fills." Un Reconeixement Especial Durant l'acte s'ha recordat que l'escola va rebre recentment el Premi d'Educació al Palau de la Música, un fet que afegeix un valor significatiu a la celebració d'aquest any, reafirmant la tasca educativa i humana del centre.

  • 10'

    2004-12-00 REPOR CAP D'ANY

    Resum de la sessió de meditació Aquesta sessió presenta una experiència d'introspecció i calma estructurada a través del silenci conscient. L'activitat se centra en l'establiment d'un espai de mindfulness on el participant pot connectar amb el seu present sense interferències externes. Punts clau de la pràctica L'ús del silenci: El silenci no s'entén com una absència de so, sinó com una eina terapèutica per observar els pensaments. Presència conscient: Es fomenta l'atenció plena en la respiració i en el moment actual. Estructura temporal: La sessió manté un flux constant de pauses marcades que permeten l'aprofundiment en l'estat de relaxació. "El silenci és el marc on habita la consciència plena." La pràctica conclou amb una transició suau des del recolliment cap a la consciència corporal externa.

  • 25'

    2004-12-00 REPOR 25 ANYSNADAL-BURGASE

    Reflexions sobre un quart de segle a l'Ajuntament En aquesta conversa, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el president de l'Autoritat Portuària Josep Anton Burgasé commemoren els seus 25 anys ininterromputs al servei de la ciutat de Tarragona. Tots dos van entrar com a regidors el 1979, vivint en primera persona la transició de la dictadura a la democràcia municipal. El xoc generacional i el simbolisme del vestuari Un dels temes més comentats ha estat el canvi d'imatge que van suposar els nous regidors democràtics: • La transició dels texans i la camisa blanca cap al tratge i la corbata com a símbol de respecte institucional. • L'anècdota de la guàrdia a la porta de l'Ajuntament que no reconeixia els nous càrrecs per la seva joventut i vestimenta. • La importància de la dignitat institucional percebuda pel ciutadà. Els perills de la Transició i la resistència de l'antic règim Els interlocutors recorden que el canvi no va ser tan fàcil ni idíl·lic com es recorda actualment: • Es van viure moments de tensió amb sectors de l'extrema dreta local i determinats elements de la Guàrdia Urbana. • L'alcalde Nadal recorda situacions de perill físic i insults en actes oficials durant els primers anys (1979-1980). • La presència d'icones del passat, com el cronista Roca García, que simbolitzaven la continuïtat de certes rutines malgrat el canvi de sistema. De l'idealisme a la professionalització Es debat sobre com ha evolucionat la figura del polític: • Inexperiència inicial: Van haver d'aprendre amb un "manual del regidor" que poc tenia a veure amb la realitat diària. • Dedicació plena: Defensen la professionalització no com un terme pejoratiu, sinó com la necessitat de dedicar totes les hores del dia a la gestió d'una ciutat gran. • Consolidació democràtica: Mentre els fundadors vivien de l'ideal de construir un nou règim, els polítics actuals operen en un sistema plenament consolidat. "No hem deixat mai d'estar barallats, però això és una bona relació política; com els matrimonis de tota la vida."

  • 50'

    2004-12-00 MUNTANYETA ESPECTACLE NADAL

    Celebració del Festival de Nadal L'episodi recull la celebració del tradicional Festival de Nadal de l'escola La Muntanyeta a Tarragona. L'esdeveniment, que ha estat gravat per Tarragona Ràdio, inclou actuacions musicals i representacions teatrals a càrrec dels alumnes del centre. Actuacions i Contingut Musical • Cants tradicionals: El grup dels més petits obre l'acte interpretant la coneguda nadala “El 25 de desembre (Fum, fum, fum)”. • Representació teatral: Els alumnes de les aules A i B presenten el conte “Un nen nascut a Belén”, una narració que repassa el naixement de Jesús, l'arribada dels pastors i el viatge dels Reis d'Orient. Testimonis i Emocions El programa recull diverses entrevistes amb el personal educatiu i les famílies, destacant: • La satisfacció personal dels tutors i monitors en veure el progrés i la felicitat dels nens durant la preparació de l'obra. • L'emoció dels pares en veure els seus fills actuar en un entorn tan favorable i inclusiu. • La importància de les activitats normalitzades per a nens amb necessitats especials. "Aquests nens, gràcies a l'entorn tan favorable que tenen, poden ser feliços. Només això és molt important." Organització i Preparatius Les mestres expliquen que el festival és el fruit de dues setmanes d'assajos intensos i que, malgrat els nervis i els imprevistos d'última hora, la recompensa és veure les cares d'alegria dels protagonistes.

  • 3'

    2004-12-00 ENQU DINERS NADAL

    Perspectives sobre el consum durant la festivitat de Reis Aquest recull de testimonis analitza com les famílies gestionen el seu pressupost durant les festes de Nadal i Reis. S'observa una dualitat entre la tradició de regalar i la realitat econòmica marcada pel cost de la vida. Les despeses principals Prioritat als infants: La majoria dels entrevistats coincideixen que els destinataris principals dels regals són els més petits, com nebots i fills acabats de néixer, arribant a xifres superiors als 600 euros en alguns casos. Compromisos familiars: Existeix una pressió social per regalar a tota la família per evitar conflictes. La cistella de la compra: Les celebracions no només impliquen objectes, sinó també un esforç extra en alimentació a causa de les visites de familiars d'altres regions. L'impacte econòmic i l'euro "Amb el canvi de l'euro, els diners que un recull ja no llueixen" La percepció generalitzada és dalt consumisme i inflació: 1. Sentiment de crisi: Molts ciutadans afirmen que han de reduir al mínim la despesa degut a la situació econòmica precària. 2. L'efecte de la moneda: Una crítica comuna és el arrodoniment de l'euro, que ha provocat un encariment general de tots els productes. 3. Esforç econòmic: Malgrat les dificultats, existeix la voluntat de fer un "petit esforç" per mantenir la il·lusió de les festes.

  • 2'

    2004-12-00 ENQUE BOTIGUES DIUMENGE

    Perspectives sobre l'obertura comercial en festius El text recull un conjunt d'opinions diverses sobre la conveniència d'obrir els establiments comercials durant els diumenges i festius, especialment en períodes de gran activitat com el Nadal. El debat se centra principalment en la contraposició entre la comoditat del consumidor i els drets del treballador. Arguments a favor: Consum i Flexibilitat Conveniència per al comprador: Molts ciutadans treballen de dilluns a divendres i no disposen de temps per fer compres durant la setmana. Dinamització econòmica: L'obertura en festius pot dinamitzar el comerç, permetre la creació de nous torns i, potencialment, fomentar la contractació de més personal. Ambient i festivitat: Alguns opinen que veure les botigues obertes aporta alegria i vida als carrers. Arguments en contra: El dret al descans Conciliació familiar: Una de les preocupacions principals és que els empleats tenen dret a estar amb la seva família i a descansar. Suficiència de l'horari ordinari: Alguns entrevistats consideren que amb la setmana laboral ordinària ja n'hi ha prou i que no cal forçar el treball en diumenge. "Tot té els seus pros i els seus contres. Pels dependents no crec que els vagi gaire bé." Diversitat de perfils S'observa que la percepció canvia segons la situació personal; mentre que la gent gran o qui té temps lliure es mostra més indiferent o crítica, els que viuen amb el ritme de deprisa, deprisa sovint agraeixen la flexibilitat horària.

  • 5'

    Arribada del portaavions JFK al Port de Tarragona

    Visita del portaavions USS John F. Kennedy (JFK) a Tarragona L'emissora connecta en directe amb el periodista Josep Sonyer, situat a la coberta del portaavions nord-americà JFK, que ha ancorat al Port de Tarragona per a una estada de quatre dies. El vaixell, que repeteix la seva visita a la ciutat, genera opinions dividides entre la població i els sectors econòmics. Característiques de l'embarcació El vaixell és descrit com una infraestructura monumental amb dades impressionants: * Dimensions: Té una llargada equivalent a tres camps de futbol i una alçada similar a un edifici de set plantes. * Capacitat: Hi viatgen unes 5.200 persones, la majoria soldats i uns 50 comandaments. * Història: Va ser construït l'any 1968 i es preveu que segueixi operatiu fins al 2018. * Equipament militar: La coberta està ocupada per nombrosos avions de guerra, incloent models F-18 i F-14. Polèmica i Seguretat L'arribada del vaixell no està exempta de debat: * Divisió social: Existeix un clar contrast entre els col·lectius antimilitaristes que rebutgen la presència de vaixells de guerra i els comerciants que esperen una reactivació del negoci gràcies a la tripulació. * Mesures estrictes: Per accedir-hi s'han passat diversos controls de seguretat i es troba en un moll allunyat per prevenció. L'Experiència de la Tripulació Durant la connexió, s'esmenta un detall rellevant sobre el personal: "Un 18% dels tripulants no tenen la residència nord-americana; la obtenen a canvi de servir quatre anys al vaixell." El periodista intenta entrevistar alguns marines, evidenciant les barreres idiomàtiques i el protocol estricte abans de la recepció oficial del Capità.

  • 2'

    Visita d'un portaavions dels EUA a port espanyol

    Arribada d'una missió militar dels EUA Un portaavions nord-americà ha atracat al moll d'Adossat després de passar cinc mesos i mig a alta mar. Segons les declaracions de l'almirall (anomenat popularment com el xerif), l'embarcació prové del Golf Pèrsic, on ha participat activament en la guerra de l'Iraq. Durant la roda de premsa, s'han destacat diversos punts clau: Cooperació internacional: S'ha definit Espanya com un "país amic" i un aliat estratègic en la lluita contra el terrorisme global. Logística i descans: La tripulació, formada per entre 4.000 i 5.200 persones, disposarà de quatre dies de permís abans de tornar a la base central a Florida. Impacte econòmic: S'espera que els militars visitin la ciutat i facin despesa en els comerços locals. Detalls de l'embarcació i armament El vaixell és una peça d'enginyeria militar impressionant que allotja una gran flota aèria. Durant la visita guiada, s'han pogut observar: Aproximadament una trentena d'avions a la coberta. Models coneguts com els F-18 (també utilitzats per l'exèrcit espanyol) i els F-14. Aeronaus d'última generació amb dissenys aerodinàmics i colors negres, situades a l'interior de l'hangar. "Espanya és un poble amic, un país amic que sempre ens ha acollit molt bé." Després de l'estada, el vaixell es dirigirà als Estats Units per preparar una nova missió, que amb tota probabilitat els portarà de retorn al conflicte de l'Iraq.

  • 5'

    La reclamació dels papers de Salamanca i la Comissió de la Dignitat

    La naturalesa del conflicte: Saqueig de guerra vs. Justícia La qüestió dels anomenats papers de Salamanca es descriu com un procés de restitució democràtica necessari. L'argument central és que aquests documents van ser confiscats com a votí de guerra i, per tant, el seu retorn no és només una qüestió institucional, sinó de justícia cap als seus propietaris legítims. Tipologia dels documents afectats Es destaca que l'espoli no va afectar només les institucions, sinó un ventall molt ampli d'entitats i individus: * Documents de la Generalitat de Catalunya i ajuntaments. * Arxius particulars i de biblioteques privades. * Fons d'associacions i sindicats. "Si la democràcia el que pretén és acabar amb el que s'havia dit tantes vegades de les dues Espanyes... el que ha de fer és restituir allò que es va prendre per la força." El pas de la reclamació institucional a la mobilització civil L'element diferenciador en l'etapa actual és la creació de la Comissió de la Dignitat fa dos anys. Mentre que antigament la reclamació era purament política i depenia de diputats o senadors, ara hi ha una acció sistemàtica de la societat civil per evitar que el tema caigui en l'oblit. Context polític i expectatives L'anàlisi de la situació actual mostra un cert optimisme moderat per diversos motius: 1. L'immobilisme del passat: Es recorda que sota el govern del Partit Popular, el diàleg va ser impossible malgrat l'existència d'informes favorables. 2. L'escenari actual: Es valora positivament la nova comissió d'experts, tot i que existeix el recel de precedents on acords del Consell de Ministres no es van arribar a executar. 3. Resistències: Es constata l'oposició frontal de l'alcaldia de Salamanca i de certs sectors que es neguen a la sortida dels documents de l'arxiu. Properes accions La campanya per al retorn dels papers continua activa mitjançant: * La presentació de llibres i material divulgatiu. * Accions simbòliques com la penjada de pancartes als ajuntaments afectats. * Mantenir la pressió social per forçar una decisió política definitiva.

  • 20'

    Urbanisme a Tarragona: El Pla Parcial 2 i el futur de la ciutat

    Transformació urbana: El Pla Parcial 2 i entorns El principal projecte per als anys 2005 i 2006 a la ciutat de Tarragona serà el desenvolupament del Pla Parcial 2 (PP2), que transformarà l'entorn de l'Hospital Joan XXIII i la zona que connects les Torres Roma amb el riu Francolí. Aquesta intervenció és clau per consolidar una segona centralitat a la ciutat. Eixos principals del projecte: Zones Verdes: Es crearan 14,6 hectàrees de jardins, el que suposarà l'espai verd més gran de Tarragona, superant amb escreix el Parc de la Ciutat. Equipaments: Inclou la reserva de sòl per a un nou CEIP (escola d'infantil i primària) per descongestionar el col·legi César August, a més de les noves casernes de la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil. Infraestructures de mobilitat: Es crearà un accés directe des de la carretera de Valls (N-240) fins a l'Hospital Joan XXIII mitjançant una nova rotonda. Impacte comercial: Es confirma la instal·lació d'un centre comercial El Corte Inglés en aquesta zona. Perllongació de la Rambla i accessibilitat L'Ajuntament treballa en paral·lel per fer arribar la Rambla fins al riu. Aquest projecte inclou la reurbanització de l'Avinguda Francesc Macià per convertir-la en un tram de Rambla fins a la Plaça de les Corts Catalanes, on s'ubicarà un monument espectacular de 30 metres d'Antoni Mas. "La millor manera de celebrar el 150è aniversari de la Rambla és fer-la arribar fins al riu i això estarà fet d'aquí a dos anys." Pressupost d'inversions del 2005 El tinent d'alcalde Jordi Sendra destaca un pressupost realista enfocat a l'execució total de les obres. Altres intervencions importants previstes són: - Millores en barris: Actuacions a Bonavista, Camp Clar i renovació de voreres a Pere Martell i Mallorca. - Eliminació de barreres arquitectòniques: Inversió d'un milió i mig d'euros per a accessibilitat i plataformes d'autobús. - Urbanització de la Via Augusta: Finalització de les obres pendents entre la via de tren i l'hotel Astari. Sostenibilitat: L'Agenda 21 Finalment, s'anuncia el conveni amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Cambra de Comerç per redactar l'Agenda 21. Aquest procés inclourà una diagnosi mediambiental i un pla de participació ciutadana per planificar el futur de Tarragona sota criteris de sostenibilitat.

  • 14'

    Prevenció i tractament del tabaquisme a Tarragona

    Jornada d'Experiències Pràctiques en Tabaquisme El doctor Enric Rovira, coordinador de la jornada que se celebrarà a la seu del Departament de Salut de Tarragona, detalla els objectius d'aquesta trobada professional. L'esdeveniment busca compartir coneixements i experiències entre experts per millorar l'abordatge del tabaquisme des del sistema sanitari. Eixos Principals de la Jornada L'estratègia contra el tabac s'estructura en tres línies d'actuació fonamentals: Prevenció en joves: Col·laboració amb el sector educatiu per evitar l'inici del consum en edats primerenques. Ajuda al fumador: Tractament i suport des de l'atenció primària i centres especialitzats. L'exemple institucional: Consolidació dels centres sanitaris i l'administració com a espais lliures de fum. Reptes i Noves Eines Sanitàries El doctor Rovira destaca la preocupació per l'increment del consum en el gènere femení i la disminució de l'edat d'inici. No obstant això, es mostra optimista gràcies a les noves eines disponibles: Coxímetres: Aparells que mesuren el monòxid de carboni als pulmons i serveixen com a element motivador. Arsenal farmacològic: Ús de substituts de la nicotina (parxes, xiclets, esprai nasal) i fàrmacs contra l'ansietat. Paper del professional: La proximitat del metge de capçalera i la infermeria és clau per a l'èxit del procés. "Ajudar a deixar de fumar és una de les prioritats més importants del nostre sistema sanitari." Finalment, es valora positivament la nova legislació que limitarà el consum en espais públics i centres de treball a partir del 2006, ja que ajuda a desmedicalitzar el problema i a convertir el tabac en una pràctica socialment menys acceptada.