Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1093-1104 de 1247
  • 31'

    Quarta reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya

    Anàlisi de la Quarta Reforma de la Llei d'Estrangeria En aquesta edició de Prisma, l'advocat Carlos Prieto analitza les implicacions de la nova reforma de la llei d'estrangeria, que va entrar en vigor el 22 de desembre. Segons l'expert, la base del sistema espanyol es manté des de l'any 1987, centrada en la premissa que la immigració ha de respondre exclusivament a les necessitats del mercat laboral espanyol i no a la iniciativa pròpia de l'immigrant. Principals canvis i filosofia de la llei • Iniciativa de l'empresari: L'arribada d'un treballador estranger ha d'estar impulsada per un empresari a Espanya que acrediti la necessitat de cobrir un lloc de treball específic. • Enduriment de la regularització: Es tanquen pràcticament totes les vies per a aquelles persones que arriben per iniciativa pròpia (motu proprio). La nova normativa busca eliminar la divergència entre la lletra de la llei i la realitat pràctica per evitar l'efecte crida. • Excepcions per nacionalitat: S'obre una via preferent per a fills i nets d'espanyols (especialment pensada per a l'Argentina), permetent-los buscar feina directament al país. Punts polèmics: El padró i la sanitat • Una de les mesures més controvertides és la facultat del Ministeri de l'Interior per consultar els padrons municipals. Això genera por entre els immigrants en situació irregular, que podrien deixar d'empadronar-se per evitar sancions o expulsions. • El risc principal és que la pèrdua de l'empadronament comporta la pèrdua de drets fonamentals ja consolidats en la legislació anterior: - Accés a la sanitat universal (tarja sanitària). - Escolarització dels fills. "L'estat és, per definició, egoista; posa una barrera per protegir les necessitats dels qui són a dins, perdent de vista que darrere de cada treballador hi ha una persona amb família i cultura." Gestió administrativa i expulsions • Col·lapse a les subdelegacions: Es denuncien les cues inhumanes (de 7 o 8 hores) a les oficines governamentals per tràmits de renovació o reagrupament, fruit de la manca de personal davant l'allau de sol·licituds. • Realitat de les expulsions: Prieto aclareix que, tot i l'augment estadístic (un 20% més el 2003), la policia sol centrar els esforços d'expulsió en perfils problemàtics o que alteren l'ordre públic, més que en famílies integrades que treballen irregularment.

  • 21'

    Debat sobre l'augment del preu de l'habitatge a Tarragona

    Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'any 2003 es va tancar amb un increment del 18% en el preu de l'habitatge a Tarragona, una dada que reflecteix una tendència alcista sostinguda durant els darrers 20 anys, on els preus s'han multiplicat per cinc. El debat analitza les causes d'aquesta pujada i les possibles solucions des de l'administració i el sector privat. Causes de l'encariment Segons els experts convidats, no es pot parlar estrictament d'una bombolla immobiliària, sinó d'una combinació de factors de mercat: Escassetat de sòl: El preu del terreny ha augmentat un 28% en un sol any a Tarragona. El promotor José Luis García afirma que el sòl és el principal responsable, representant entre el 30% i el 50% del valor final del pis. Tipus d'interès baixos: El preu del diner ha estat en mínims històrics, facilitant l'accés a crèdits hipotecaris de llarga durada (fins a 35 anys). Alta demanda: La forta pressió de la demanda (jovent, immigració i turisme) manté els preus elevats. Socialització i alternatives d'habitatge L'opinió ciutadana recollida als carrers mostra una gran preocupació pel difícil accés dels joves a l'habitatge, qualificant la situació com un "abús". Davant d'això, es plantegen dues línies d'actuació: Lloguer: Lluís Jaques (Generalitat) defensa el lloguer professionalitzat com la solució de futur per al jovent, encara que admet que a Catalunya hi ha una forta cultura de propietat. Habitatge de Protecció Oficial (HPO): Existeix la necessitat que els ajuntaments gestionin sòl específic per a HPO que repercuteixi només el 15-20% del valor de l'obra. "L'habitatge és el primer fons de pensions que té el ciutadà en propietat per a la seva jubilació." Previsions per al 2004 Tot i que es preveu que els preus continuïn pujant per sobre de l'IPC, el sector espera una certa estabilització i un retorn a xifres de construcció més normalitzades, allunyades de l'eufòria dels darrers anys per evitar el col·lapse del sector.

  • 9'

    Art-tarragona.org: Creant una ciutat virtual i participativa

    La Revolució Artística Digital a Tarragona El projecte art-tarragona.org neix amb la voluntat d'activar la façana artística de la ciutat de Tarragona a través de la xarxa. Aquesta plataforma digital no és només un directori, sinó un espai de creació i debat obert a artistes, crítics i ciutadans. Una Nova Intervenció: El Plànol Navegable En el darrer any i mig, el projecte ha evolucionat amb iniciatives com In Situ, però l'aposta actual se centra en la creació d'un mapa del terme municipal totalment interactiu: Navegació per nivells: L'usuari pot aplicar zooms per apropar-se a carrers i places específiques. Intervencions artístiques: En diversos punts del mapa apareix un logotip vermell (similar a un senyal de trànsit) on s'allotgen les obres. Libertat total: El projecte es basa conceptualment en el mail art, un corrent que propugna l'intercanvi lliure i sense censura d'expressions artístiques. Provocació i Urbanisme Virtual L'artista Àngel Pomerol ha introduït les primeres obres per "trencar el gel" i convidar a la participació, utilitzant elements icònics de la ciutat des d'una vessant irònica i provocativa: Soterrament dels Castellers: Una proposta que trasllada el monument dels castellers de la Rambla Nova als nivells inferiors d'un aparcament subterrani. El Maginet Gegant: La transformació del personatge de Maginet en una estàtua de 30 metres a l'espigó del port, funcionant com un mirador panoràmic. "És imperiós que la gent hi participi, perquè si no, la ciutat es pot convertir en una ciutat fantasma." L'objectiu final és evitar que el projecte quedi en una anècdota i aconseguir una ciutat virtual transformada per la col·lectivitat, aprofitant que el formigó digital és molt més fàcil i barat de moure que el real.

  • 10'

    Balanç del sector automobilístic a Tarragona el 2003

    Evolució i Creixement del Mercat a Tarragona L'exercici de l'any 2003 s'ha tancat amb un balanç molt positiu a la demarcació de Tarragona, superant les expectatives inicials. S'ha registrat un creixement de vendes situat entre el 3% i el 5%, assolint la xifra de 20.022 unitats de turismes venudes, en comparació amb les 19.285 de l'any anterior. Tendències de Consum i Productes Estrella El sector ha vist com es consolidaven certes preferències dels compradors que ja s'intuïen en exercicis passats: Vehicles Dièsel: Segueixen sent l'opció preferida i la venda estrella del mercat. Monovolums i Tot Terrenys: Han experimentat un augment significatiu de la demanda. Motocicletes: S'ha destacat un increment de prop de 200 unitats, impulsat en part per plataformes de suport al sector com 'Por la moto'. Equipament Tecnològic: Actualment, fins i tot els utilitaris més petits incorporen de sèrie elements que abans eren exclusius de la gama de luxe, com l'aire condicionat i sistemes avançats de seguretat (airbags, pretensors, etc.). Impacte del Nou Pla Prever 2004 L'entrevista analitza l'entrada en vigor del nou Pla Prever a partir de l'1 de gener de 2004, destacant les següents novetats: Vehicles d'ocasió: Per primer cop s'inclouen vehicles usats amb una antiguitat de fins a 5 anys. Doble deducció: S'estableixen ajuts de 480,81 € o 721,21 €, depenent de si el vehicle lliurat al desguàs és apte o no per a benzina sense plom. Objectius: El pla busca la renovació d'un parc automobilístic encara envellit, prioritzant la seguretat viària i la millora mediambiental. "No és tan important trencar rècords de venda com el fet de mantenir la rendibilitat de les empreses." Perspectives per al 2004 El sector aposta per un optimisme moderat. Tot i que s'espera que el volum de vendes es mantingui estable, el focus de les associacions empresarials es desplaça cap a la garantia de la rendibilitat del negoci per sobre de les xifres absolutes de matriculació.

  • 28'

    Xavier Sabaté i la nova etapa a la Delegació del Govern

    Una nova etapa institucional a Tarragona L'entrevista amb Xavier Sabaté se centra en el seu futur nomenament com a delegat del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona. Sabaté destaca la complexitat d'aquesta demarcació en comparació amb altres regions i subratlla la voluntat de fer un traspàs de poders modèlic amb el seu antecessor, Cèsar Puig. Filosofia i canvi de rumb polític Sabaté reflexiona sobre el que suposa aquest canvi després de 23 anys de governs d'un mateix signe a Catalunya: • La necessitat de despartiditzar les institucions i evitar el vici de l'apropiació de l'administració. • El compromís de ser el delegat de tots els ciutadans, no només dels que han votat el projecte del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). • L'aplicació del programa de govern amb un enfocament de proximitat i territori. "Ens hem vacunat contra el vici de l'apropiació de les institucions precisament perquè l'hem patit molt." Seguretat: La prioritat absoluta El nou delegat identifica la seguretat com el tema que més preocupa la ciutadania i estableix dos eixos d'actuació: Seguretat Ciutadana: L'objectiu clar és completar el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona el 2007, intentant fins i tot avançar efectius abans d'aquesta data si és possible. Seguretat Industrial: Es compromet a gestionar el Pla Director de la Química i la revisió del Pla de Seguretat de les Poblacions del Sector Químic (PLASECTA), buscant el consens amb sindicats, ajuntaments i empreses. Medi Ambient i Indústria Química Sabaté posa un èmfasi especial en la relació entre la indústria, el medi ambient i la salut: • Mapa de les olors: Valora positivament aquesta iniciativa innovadora de la URV, però recorda que el més important són les emissions que no es veuen ni es fan notar però que afecten la salut. • Control de la contaminació: Proposa millorar el manteniment de les estacions de mesura i garantir la transparència absoluta de les dades, fent-les accessibles per canals més enllà d'Internet. • Autonomia municipal: Defensa que els ajuntaments han de tenir veu pròpia en el seu disseny de futur, evitant imposicions des de Barcelona o Madrid. Relacions polítiques i futur del PSC L'entrevista conclou repassant la seva relació amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, amb qui preveu una col·laboració institucional correcta malgrat les discrepàncies polítiques. Finalment, confirma que el PSC renovarà les seves llistes amb gent jove i preparada per a les properes eleccions al Congrés.

  • 17'

    La Sala Trono i el teatre de petit format a Tarragona

    Consolidació de la Sala Trono Després d'un any de funcionament, els impulsors de la Sala Trono fan un balanç molt positiu de la iniciativa, qualificant-la d'èxit. Es tracta d'un espai de petit format amb una capacitat limitada a 50 persones, dissenyat per mantenir la proximitat i el ritual teatral en condicions òptimes de seguretat i visió. Un buit en l'oferta cultural La sala neix per cobrir una mancança a la ciutat de Tarragona: Ocupa el nínxol de les obres que, per les seves característiques, queden petites en teatres grans com el Metropol. S'especialitza exclusivament en teatre per a adults, deixant l'oferta infantil a altres espais com El Magatzem. L'eslògan del projecte resumeix la seva filosofia: "Les millors coses passen a prop." Col·laboració i filosofia "Off-Off" El projecte ha estat possible gràcies a l'aixopluc de l'associació Anima't, que va proporcionar l'estructura legal i el suport necessari. Els mateixos membres del grup es van encarregar de l'adequació física de la sala de forma totalment artesanal i autogestionada. Els responsables defineixen la seva activitat com Off-Off-Tarragona, emulant la terminologia de Nova York per descriure un teatre alternatiu, underground i de baix pressupost, però que manté els mateixos estàndards de qualitat i professionalitat que les grans produccions comercials. Programació i fidelització La sala ha aconseguit crear una base de públic fidel (aproximadament un 20%) que assisteix quinzenalment. Entre les novetats i característiques de la programació destaquen: Fidelització: La creació de carnets de soci i el detall d'oferir un te de franc als assistents. Diversitat: Programació que inclou clowns (Negro y Flaco), teatre bilingüe, música alternativa i propostes de companyies joves. Packs culturals: Col·laboracions amb restaurants propers per oferir sopar i teatre a preus assequibles. Actualment, el gran repte de Trono Villegas és compaginar la gestió de la sala amb la creació d'una producció pròpia, ja que fins ara s'han centrat principalment en l'exhibició de companyies externes.

  • 9'

    Estratègies i previsions 2004 per a la Costa Daurada

    Pla d'Actuacions del Patronat de Turisme per al 2004 El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, representat pel Senyor Bono, presenta les línies mestres per a l'exercici actual, destacant una evolució des de la simple promoció ferial cap a un servei integral d'assistència tècnica i formació per als municipis i empreses del sector. Principals eixos d'actuació i promoció Presència en fires: Es preveu la participació en una vintena de certàmens, destacant la fira FITUR a Madrid amb un espai de 425 metres quadrats. Coordinació territorial: Èxit en la col·laboració conjunta entre 11 organismes (patronats municipals i Port Aventura) per actuar sota una estratègia unificada en 5 fires internacionals. Noves fronteres: Per primera vegada es sondejarà el mercat xinès amb una fira a Xangai i s'estrenarà la presència a la fira de congressos EITBM de Barcelona. Previsions turístiques per al 2004 "Ens trobem en un procés d'una certa contenció... el 2004 serà un exercici similar al del 2003." L'escenari econòmic es preveu marcat per la prudència en el consum de lleure i una alta sensibilitat al preu. Tot i la lleugera recuperació del mercat alemany, la competència global obliga a mantenir preus ajustats i estratègies molt focalitzades. L'impacte de les companyies de baix cost El Patronat ha realitzat un estudi rigorós sobre els nous fluxos de passatgers (aproximadament 74.000) que arriben via Hapag-Lloyd Express i Ryanair a l'Aeroport de Reus. Les conclusions trenquen alguns mites: Perfil del visitant: Predomina un públic major de 45 anys amb un comportament més residencial/vacacional que no pas urbà. Destinació: El 37,5% s'allotja a la Costa Daurada, mentre que només un 19% es desplaça cap a Barcelona. Estratègia futura: Es considera vital mantenir aquestes connexions com a via de negoci estratègica, diversificant l'aposta per no dependre d'una sola companyia.

  • 30'

    Participació de l'alcalde Joan Miquel Nadal a Tarragona Ràdio

    Participació Ciutadana i Projectes de Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en el programa mensual de línia directa amb els ciutadans per respondre a diverses inquietuds sobre la gestió municipal i l'estat de les obres públiques. Obres i Mobilitat • El pàrquing del Jaume I és un dels temes centrals a causa de la complexitat de l'extracció de roca, la qual cosa genera sorolls inevitables per als veïns de la Part Alta. • S'anuncia que el conveni amb Mercasa per a la remodelació del Mercat Central es signarà de manera imminent (finals de gener o principis de febrer). • El projecte de la façana marítima, dissenyat per Ricardo Bofill, es troba en fase de tancament econòmic i tècnic amb Madrid i Renfe, amb previsió de signar el conveni a mitjans de febrer. Relacions Institucionals L'alcalde aborda la polèmica sobre la seva relació amb el nou delegat de la Generalitat, Javier Sabater: "No ens està possibilitat deixar de tindre un grau de col·laboració... les relacions institucionals seran les que tenen que ser." Nadal diferencia clarament entre les desavinences personals o de partit i l'obligació institucional de cooperar pel bé de Tarragona. Neteja i Civisme • Es defensa l'ús de detectius privats per controlar l'incivisme relacionat amb els excrements de gossos i l'abocament de brossa fora d'hores per part de comerços, argumentant que la Guàrdia Urbana s'ha de centrar en la seguretat ciutadana. • Es preparen noves ordenances municipals que prohibiran explícitament estendre roba als balcons per preservar l'estètica urbana, especialment a la Part Alta. Medi Ambient i Espais Públics • L'ajuntament estudiarà noves tècniques acústiques d'alta fidelitat per foragitar els estornells i coloms de la Rambla, basades en crits d'alerta de la mateixa espècie. • Es destaca l'èxit de la zona verda del Francolí com a espai de lleure durant el cap de setmana.

  • 12'

    Primera visita oficial de Pasqual Maragall a Tarragona

    Visita de Pasqual Maragall al barri de Bonavista El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha realitzat la seva primera visita oficial a Tarragona, centrant-se en el barri de Bonavista per subratllar el compromís del nou govern amb el sistema educatiu. Durant la jornada, ha recorregut diversos centres per conèixer de primera mà la realitat del sector. Eixos principals de la visita Ensenyament com a prioritat: S'ha destacat la importància de l'educació pública i concertada. Projectes d'infraestructura: El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha anunciat que el projecte del nou Institut de Bonavista està llest i les obres podrien començar en un termini de quatre a sis mesos. Descentralització: Maragall ha proposat el traspàs de competències i recursos educatius cap als ajuntaments. El barri de Bonavista com a model El president ha definit Bonavista com un barri pilot per analitzar la convivència i les relacions entre les dues vies educatives a Catalunya: "Aquest és un barri pilot perquè té pública i té concertada i, per tant, l’haurem de considerar pilot del que són les relacions entre les dues vies de l’ensenyament." Reivindicacions locals La directora del Col·legi Públic de Bonavista, Maruja Ramoncillo, ha aprofitat la visita per demanar: La creació d'una escola bressol pública al barri. Un nou decret de matriculació que garanteixi la igualtat d'oportunitats i eviti la segregació escolar. Major sensibilitat davant la mobilitat de l'alumnat durant el curs escolar.

  • 10'

    15 anys de l'Escola Cantorum a la Catedral

    Celebració del 15è aniversari a la Catedral de Tarragona Entrevista a mossèn Miquel Barberà, vicari general i mestre de l'Escola Cantorum, amb motiu del concert extraordinari per commemorar els 15 anys de trajectòria de la formació i de l'Orquestra Amics de la Catedral. El recital tindrà lloc aquesta nit a les 21:00 h. Homenatges i novetats musicals El concert destaca per la seva càrrega emocional, incloent un homenatge a dues figures clau que han traspassat recentment: * Joan Juncà: Mestre i compositor de referència per a l'entitat. * Francesc Durant: Trompista i membre fundador de l'orquestra. Es presentaran peces inèdites i exclusives per a l'ocasió: 1. L'estrena de les tres primeres parts de l'oratori Epifania, de Joan Juncà. 2. L'Himne dels 15 anys, amb música de Juncà i lletra de mossèn Magí. 3. Una peça inacabada del mestre Juncà que s'interpretarà amb veu i orgue. Una formació nombrosa i col·laborativa L'esdeveniment comptarà amb gairebé 140 participants a l'escenari, sumant les diferents seccions: * Escola Cantorum: Cor de grans (uns 100 cantaires), cor de joves (12) i el cor infantil Estels de la Catedral (28). * Orquestra Amics de la Catedral: Formada per 38 músics entre membres habituals i col·laboradors. * Organistes de la Seu: Participació especial de Jordi Vergés i Miquel Castelló. Història i projectes de futur Mossèn Barberà recorda que l'entitat va néixer per la necessitat de donar suport a les celebracions litúrgiques i evitar els problemes acústics de la catedral. Com a projecte futur, destaca la voluntat d'enregistrar un CD recopilatori de música d'autors tarragonins. "Jo deia que el mestre Juncà era el nostre sastre, que ens feia els vestits a mida."

  • 9'

    Impacte dels atropellaments en la biodiversitat

    L'impacte de les carreteres en la fauna El text exposa la problemàtica dels atropellaments d'animals, un fenomen que sovint només es comptabilitza quan afecta la seguretat de les persones i provoca accidents de trànsit. No obstant això, la gran majoria de les víctimes són animals petits que no deixen rastre en les estadístiques oficials, però que tenen un impacte crític en la biodiversitat. Dades i conscienciació Es presenta una exposició fotogràfica i didàctica titulada "Així viuen, així moren", que busca impactar visualment el conductor per generar consciència. Alguns punts clau destacats són: Xifres alarmants: S'estima que uns 10 milions de vertebrats moren anualment a les carreteres de l'Estat. Espècies més afectades: El rànquing inclou gripaus, serps, ratolins i ocells com el mussol o l'òliba. L'efecte crida: Molts animals s'apropen a la calçada per alimentar-se de gra caigut dels camions o de la carronya d'altres animals, convertint la carretera en un parany mortal. Solucions i infraestructures L'entrevistat subratlla que existeixen mesures per mitigar aquest problema, tot i que encara no s'integren prou en els estudis d'impacte ambiental: Passos de fauna: Construcció de túnels inferiors o ponts superiors per facilitar el creuament segur. Tanques direccionals: Estructures que guien els animals cap als punts de pas segurs. Repel·lents olfactius: Ús d'olors de depredadors (com el llop), tot i que se n'adverteix que la seva eficàcia depèn de si l'animal encara reconeix l'olor com una amenaça real. "Molts dels nous projectes de carreteres encara no tenen en compte del tot aquesta problemàtica en els estudis d'impacte ambiental." El paper del conductor Finalment, es destaca que l'atropellament d'espècies com les serps altera la cadena tròfica i l'equilibri de l'ecosistema. L'exposició ofereix consells pràctics per als conductors que circulen per espais naturals, buscant una convergència entre la seguretat viària i la conservació de la natura.

  • 23'

    2004-01-09 ENTREV. AREGIO

    Iniciatives Fiscals a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista comença detallant les noves bonificacions de l'IBI per a famílies nombroses que entren en vigor l'any 2004. Aquesta mesura s'emmarca en la Llei d'Hisendes Locals i permet ajuts significatius basats en criteris socioeconòmics: • Les bonificacions poden arribar fins al 90% de l'impost. • Es calcula segons el número de fills i el valor catastral de l'habitatge (amb un límit de 100.000 euros). • S'estima que un miler de famílies tarragonines se'n podran beneficiar. Altres ajuts i habitatges buits S'esmenten altres polítiques actives com els ajuts per a la instal·lació d'ascensors en finques antigues i les bonificacions en la taxa d'escombraries per a pensionistes amb rendes baixes. Sobre la penalització de pisos buits, Eregio remarca la dificultat tècnica i legal de detectar-los sense vulnerar la privacitat. Anàlisi de l'Actualitat Política Catalana Joan Eregio, com a president de la Intercomarcal de Convergència, valora el nou context polític després de la formació del govern tripartit a la Generalitat: • Considera que el nou executiu és un govern de "gestos més que de fets". • Critica la dependència del PSC respecte a l'estat central. • Sobre el nomenament de Xavier Sabaté com a delegat al Camp de Tarragona, desitja que la seva gestió beneficiï al territori malgrat les diferències polítiques. Estratègia per a les Eleccions Generals de 2004 Amb la vista posada al març, CiU afronta les eleccions des d'un nou rol a l'oposició: "Anirem a Madrid, com sempre hem fet, a defensar els interessos del nostre país sense cap tipus d'hipoteca." Futur Polític i Candidatures Local L'entrevista clou amb la confirmació de la il·lusió d'Eregio per les responsabilitats municipals i el seu futur com a possible candidat a l'alcaldia de Tarragona, supeditat sempre a les decisions del partit i al relleu de l'alcalde Joan Miquel Nadal.