Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1069-1080 de 1247
  • 6'

    La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2004

    Valls es prepara per a la gran Festa de la Calçotada L'entrevista a Rafael Castells detalla els preparatius de la Festa de la Calçotada de Valls, l'esdeveniment que marca el tret de sortida a la temporada calçotaire a l'Alt Camp. S'espera una afluència de més de 30.000 persones procedents de tot Catalunya, el sud de França, Andorra i el País Valencià. Principals actes i novetats Enguany, la festa manté la seva estructura tradicional però incorpora elements innovadors: Novetats: Es presenta el mercat del torró de calçot i una màquina artesanal de salalleria per facilitar el conreu. Concursos: Se celebren els clàssics certàmens de cultivadors de calçots, de salses i el mediàtic concurs de menjar calçots, que ja té llista d'espera. Espais: Els actes es reparteixen per diversos punts neuràlgics com la Plaça del Blat, la Plaça de l'Oli i el Pati, per garantir la mobilitat dels visitants. Impacte econòmic i turístic La calçotada s'ha consolidat com la veritable temporada turística de l'any per a l'Alt Camp, convertint-se en el segon pol d'atracció més gran de la demarcació de Tarragona després del turisme de sol i platja. "És un dia de tipisme gastronòmic amb un fet que ens identifica molt amb aquestes comarques." Previsions de la temporada Tot i algunes irregularitats en la collita per les pluges de tardor, es preveu una temporada normal i bona que s'allargarà fins al mes d'abril, dinamitzant també la Ruta del Cister i les visites als monestirs de la zona.

  • 13'

    Nova programació d'hivern de la Sala el Magatzem

    Presentació de la temporada d'hivern a Tarragona Javier Plana, responsable de programació, i Alicia González, membre de l'equip de gestió, detallen la nova oferta cultural de la Sala el Magatzem. Després d'una temporada de tardor exitosa que ha servit per consolidar la seva identitat o segell identificatiu, la sala aposta per una oferta variada i assequible. Eixos de la programació Interdisciplinaritat: S'ofereixen espectacles que combinen música, humor i dansa, fugint de propostes excessivament alternatives però mantenint un caràcter diferenciat. Talent local: Es dóna prioritat a artistes de Tarragona per oferir-los un espai escènic de qualitat a la seva ciutat. Accessibilitat: Preus populars que oscil·len entre els 2 i els 10 euros, amb una especial atenció als espectacles familiars. Espectacles destacats Cabaret i Música: Destaca l'espectacle Estranyes Sensacions amb Dani Nel·lo i el jazz de Tarragona Hot Trio. Teatre compromès: La companyia Todavía Teatro presentarà una obra sobre els maltractaments a la dona. Propostes familiars: Espectacles de màgia amb el Mag Gerard i teatre per a totes les edats per desmitificar el concepte exclusivament infantil. "El que ha de guanyar sempre és l'espectador; la coordinació entre les sales de la ciutat és clau per sumar." Finalment, es recorda que aquest any és especialment rellevant ja que es commemora el centenari de la Cooperativa de Tarragona, entitat on s'ubica el teatre.

  • 8'

    Majo Somekawa i el cartell del Carnaval de Tarragona

    Entrevista a la guanyadora del cartell de Carnaval L'emissora Tarragona Ràdio entrevista la Majo Somekawa, una jove dissenyadora gràfica de 22 anys d'origen japonès resident a Creixell (o zones properes de la demarcació), que ha estat la guanyadora del concurs de cartells per al Carnaval de Tarragona. Una proposta allunyada dels estereotips El cartell destaca per presentar una figura femenina, una Ninota, amb una estètica que trenca amb els cànons tradicionals de bellesa: Cos amb corbes: La dissenyadora ha volgut representar una dona potent i real, allunyada de les figures superestilitzades. Força visual: Utilitza traços negres gruixuts que aporten un gran impacte i personalitat a la imatge. Disseny caricaturesc: La intenció era crear una figura divertida, vital i amb una actitud festiva. Simbolisme i color La tria cromàtica no és casual i busca transmetre l'essència de la festa: S'han utilitzat colors vius com el groc i el vermell, descrits com a colors molt mediterranis. Aquests tons simbolitzen l'alegria, l'energia i la llibertat de deixar-se anar durant el carnaval. La combinació de línies fortes i colors potents busca generar una harmonia visual de gran impacte. Trajectòria i fusió cultural Tot i les seves arrels japoneses, la Majo fa 15 anys que viu a Catalunya, fet que es reflecteix en la calidesa i l'energia de la seva obra, més propera a la cultura d'aquí que a la fredor lineal sovint associada al disseny japonès. "Volia allunyar-me dels estereotips... per què no una noia més aviat grassoneta, però amb uns atributs molt exagerats i molta força?"

  • 1'

    Acords de mobilitat i infraestructures a Tarragona

    Resum de la sessió sobre infraestructures L'intervenció se centra en la defensa de l'eficàcia dels acords municipals establerts entre l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment. Es destaca que aquests pactes no van ser decisions aïllades, sinó fruit d'un ampli consens polític. Unitat Política i Consens L'orador recorda que els acords van comptar amb el suport de les principals forces polítiques de l'època: * Partit Popular (PP) * Partit Socialista (PSOE/PSC) * Convergència i Unió (CiU) Problemàtica de la N-340 i l'Autopista El nucli de la discussió tècnica gira al voltant de la gestió de les vies de comunicació terrestres: L'ampliació de l'autopista: Inicialment, Foment va plantejar la impossibilitat tècnica d'ampliar-la, una situació que finalment es va desbloquejar amb la creació d'un nou vial i un pas d'autopista més ample, considerat estrictament necessari per a la zona. El traçat de la N-340: Es detalla el repte d'ubicar la carretera nacional de forma paral·lela al projecte final de l'autopista en tot el seu recorregut, especialment des del sector de la Móra. "Aquests acords van ser aprovats majoritàriament per l'Ajuntament de Tarragona i vam participar-hi àmpliament tots els partits."

  • 18'

    Impacte de la deslocalització industrial a Tarragona

    Anàlisi del panorama sociolaboral a principis de 2004 L'entrevista a Joan Vinya, secretari general de CCOO a les comarques de Tarragona, dibuixa un escenari complex marcat per la crisi de les multinacionals a Catalunya. Vinya analitza com els tancaments d'empreses com Samsung o Philips no són casuals, sinó fruit d'una planificació econòmica basada en la deslocalització cap a països amb costos de producció inferiors. La deslocalització i la dependència de les multinacionals El secretari general subratlla que el model industrial actual és altament vulnerable: Reducció de costos: Les empreses ja no competeixen per qualitat o innovació, sinó per abaratiment de la producció. Manca de centres de decisió: Catalunya s'ha especialitzat en la fabricació de components, però les decisions estratègiques es prenen a milers de quilòmetres. Facilitat de trasllat: Segons Vinya, una planta amb mil treballadors pot "desaparèixer un cap de setmana" i reobrir en un altre país el dilluns. El cas crític de Tabacalera a Tarragona Respecte al futur de la fàbrica de tabacs, les perspectives són clarament pessimistes: "Ho veig molt malament perquè la multinacional vol executar una producció amb els mínims costos." Vinya critica que s'hagi trigat tant a modernitzar la planta i considera una "barbaritat" plantejar el trasllat dels treballadors a Logronyo, donada la manca de tradició de mobilitat geogràfica i la incertesa sobre la capacitat real d'aquella planta. Riscos: Sinistralitat i Turisme precari L'entrevista també aborda altres problemes estructurals: Sinistralitat laboral: Espanya manté unes xifres de risc inacceptables dins de la Unió Europea, vinculades a vegades al poc rigor en el compliment de les normatives. Sector Serveis: Tot i ser el motor econòmic, dependre excessivament dels turoperadors internacionals genera una ocupació altament estacional i precària. Relleu al sindicat CCOO Finalment, Joan Vinya confirma que deixarà el càrrec el març de 2004 després de 12 anys al capdavant (el límit establert pels estatuts). Ha manifestat la seva intenció de reincorporar-se a la seva empresa i col·laborar amb el sindicat fora de la primera línia directiva.

  • 9'

    Impacte de la retallada de preus en medicaments

    Relació Institucional i Nous Escenaris El representant del Col·legi de Farmacèutics descriu una situació d'absoluta normalitat en la transició cap al nou govern de la Generalitat. S'ha mantingut una lleialtat institucional històrica amb el Departament de Sanitat, ara sota la conselleria de Marina Geli, destacant la importància del conveni únic que vincula totes les oficines de farmàcia de Catalunya per a la dispensa de receptes. Crítica a la Gestió de la Retallada de Preus L'entrada en vigor de la normativa que retalla el preu d'unes 2.000 referències de medicaments el passat 1 de gener ha generat un gran malestar pel que es considera una gestió deficient per part del Ministeri de Sanitat: Logística ineficient: Es va obligar a retirar productes el 31 de desembre per reposar-los l'1 de gener amb preus nous. Impacte econòmic: Les farmàcies han d'assumir la immobilització de capital i pèrdues directes, ja que havien comprat l'estoc al preu vell. Risc de desabastiment: La celeritat del canvi, coincidint amb les festes de Nadal, va provocar problemes de transport i saturació en els distribuïdors. "És un país de pandereta; això no es pot fer d'aquesta manera. Hauria estat més fàcil permetre la rotació de l'estoc durant el primer mes." Incoherències en la Política de Medicaments Es denuncia la manca de seriositat en la fixació de preus. Actualment, un mateix producte pot tenir fins a tres preus diferents (autoritzat, de referència i mínim), fet que dificulta la implantació d'una política coherent de genèrics. Anàlisi de la Despesa Farmacèutica L'augment de la despesa no és atribuïble només a un consum irracional, sinó a factors estructurals: Dèficit de finançament: El percentatge del PIB dedicat a sanitat a l'Estat espanyol és inferior al d'altres països europeus com França. Pressió demogràfica: L'increment espectacular de la població al litoral (Baix Penedès, Tarragona) i la incorporació d'immigrants al sistema de salut universal augmenten el nombre de consumidors sense un increment proporcional dels recursos.

  • 18'

    Lluís Badia: Candidatura al Senat i futur del Port de Tarragona

    Lluís Badia anuncia el seu pas a la política activa al Senat El fins ara president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, ha confirmat en aquesta entrevista la seva sortida del càrrec per encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU) al Senat en les properes eleccions generals del 14 de març. Badia deixa una llarga etapa de gestió per centrar-se en la representació territorial a Madrid. Punts clau de l'entrevista Relleu al Port: Badia es mantindrà en el càrrec fins que es publiqui el nom del seu substitut al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ha destacat que deixa una institució que és un referent a la Mediterrània. Estratègia de Partit: Malgrat que el seu nom sonava per al Congrés, el partit ha decidit situar-lo al Senat. Badia ha subratllat la seva bona entesa amb Josep Maldonado, qui liderarà la llista al Congrés. Reivindicació del Senat: Davant les crítiques sobre la poca utilitat de la cambra alta, Badia promet donar-li un pes institucional i territorial sense precedents: "Jo el que els garanteixo als ciutadans és que tindrem un pes important, que el Senat tindrà una veu... no es preocupin que el Senat a partir d'ara se'n parlarà." Propostes i visió política Fórmules conjuntes: Proposa articular una unitat d'acció entre els diferents representants de Tarragona a Madrid per defensar temes comuns del territori, més enllà de les sigles dels partits. Context Electoral: Badia analitza les eleccions com un "examen de setembre" per al nou govern de la Generalitat (el Tripartit), confiant a recuperar l'electorat nacionalista i socialista desencisat. Mètode de treball: Ha definit el seu estil basat en tres pilars: projectes, pressupostos i terminis, una metodologia que vol exportar de la gestió portuària a la tasca legislativa.

  • 16'

    Lluís Balart assumeix el relleu d'ICV a Tarragona

    Relleu polític a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista presenta Lluís Balart com el nou regidor i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, substituint Dolors Comas, qui se centrarà en la seva tasca com a diputada al Parlament. Balart, llicenciat en Història i president local del partit, assumeix aquest repte amb la voluntat de mantenir la coherència del projecte col·lectiu. Prioritats i línies d'actuació municipal El futur regidor destaca que la seva acció política se centrarà en l'atenció a les persones i la dignificació dels barris de Ponent. Entre els eixos principals figuren: Millora dels serveis socials i atenció a la gent gran. Impuls de les llars d'infants. Recuperació del patrimoni històric més enllà de l'etapa romana. Fermesa en l'oposició davant el model de ciutat de l'equip de govern (CiU i PP), al qual acusa d'improvisació i degradació dels serveis públics. Horitzó electoral i política general Balart també és el cap de llista d'ICV per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 14 de març. En aquest àmbit, aposta per una democràcia radical i participativa i expressa la seva preocupació per la retallada de drets civils. "No és bo crear conflictes entre institucions de govern; l'actitud de la majoria municipal envers la Generalitat és equivocada." Pel que fa al territori, referma el seu compromís contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), advocant per polítiques sostenibles i l'optimització dels recursos hídrics propis sense dependre eternament del transvasament de l'Ebre.

  • 6'

    El Graduat en Educació Secundària (GES) per a adults

    La transició del Graduat Escolar al GES L'episodi comença explicant l'evolució del sistema educatiu espanyol cap a l'actual Graduat en Educació Secundària (GES). Antigament, el títol mínim s'obtenia en finalitzar l'EGB, però amb la desaparició d'aquesta i del BUP, el GES s'ha convertit en l'estàndard actual. Característiques de la formació d'adults Diferència amb l'ESO: Tot i que la titulació obtinguda és la mateixa, en el món dels adults s'anomena GES per diferenciar-lo de l'escolarització obligatòria (ESO), que respon a una franja d'edat específica. Requisits d'edat: Per accedir-hi cal tenir 18 anys o complir-los durant l'any natural. Inserció per nivells: La formació s'estructura en tres nivells. A l'inici del curs es realitzen proves inicials que permeten als alumnes saltar nivells segons els seus coneixements previs i hàbits lectors, podent obtenir el títol en un sol curs. Estructura i Modalitats El sistema es divideix en tres grans àmbits de coneixement que s'avaluen trimestralment: 1. Comunicació: Català, castellà i anglès. 2. Científic-tecnològic: Matemàtiques i ciències naturals. 3. Social: Ciències socials. "És una titulació imprescindible avui en dia, tant per a la inserció laboral com per accedir a estudis superiors com el Batxillerat o Cicles Formatius." Perfil de l'alumnat i motivacions L'alumnat és molt heterogeni i es divideix principalment en dos grups: * Joves (17-19 anys): Persones que no van assolir els objectius als instituts i busquen una via per accedir a Cicles Formatius de Grau Mitjà. * Adults (35-50+ anys): Sovint moguts per l'autoestima i l'enriquiment personal, més que per una estricta necessitat laboral.

  • 10'

    Nova Borsa Jove de Treball a Tarragona

    Presentació de la Borsa Jove de Treball L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una iniciativa específica per combatre l'atur juvenil mitjançant la creació d'una Borsa Jove de Treball, integrada en el Servei Municipal d'Ocupació. Aquest projecte neix de la necessitat de tractar el col·lectiu jove d'una manera diferenciada de la borsa comuna d'adults. Punts clau de la iniciativa Contractació especialitzada: S'ha incorporat un tècnic d'ocupació juvenil amb àmplia experiència per gestionar les dades i facilitar el contacte entre empreses i joves. Diagnosi prèvia: La primera tasca serà realitzar una diagnosi acurada de la situació real a Tarragona, evitant treballar sobre prejudicis. Règim d'edat: S'ha ampliat el límit d'edat fins als 30 anys, adaptant-se a la realitat actual de l'emancipació juvenil. Recursos d'autogestió: Els joves disposen d'una aula d'autogestió amb material informàtic, diaris i telèfon per a la recerca activa de feina. Anàlisi del mercat laboral local L'episodi destaca una disfunció entre l'oferta i la demanda: 1. Existeixen joves amb currículums excel·lents i estudis superiors que no troben sortida a la ciutat. 2. Hi ha una forta demanda d'empreses per a perfils tècnics especialitzats (fressadors, torners) que no es troben al mercat. "Si aconseguim que 10 o 15 joves trobin feina sostenible i de qualitat en un període raonable, ja podem considerar que el projecte és un èxit absolut." Objectius i filosofia Més que xifres ambicioses, el servei busca solucions a problemes com la temporalitat, la precarietat i els salaris baixos. Es defineix com un procés dinàmic on els usuaris poden entrar i sortir segons les seves inquietuds formatives o laborals.

  • 18'

    Polítiques socials i Centres Cívics a Tarragona

    Visió i reptes de les polítiques socials a Tarragona La regidora de Serveis Socials, Maria Lluïsa Expósito, detalla la trajectòria de l'Ajuntament de Tarragona en la gestió del benestar social. Destaca que la política social no s'ha d'entendre només com una resposta a la indigència, sinó com una eina d'atenció integral per a diversos col·lectius: Gent gran: Atenció especial a la dependència i la solitud. Infància i joventut: Acompanyament en el seu camí de formació i integració. Violència de gènere: Es posa èmfasi en la discreció absoluta i la fermesa per garantir la seguretat de les dones. "Política social sempre ha sigut un departament que probablement de cara al ciutadà no és lluit, però que realment aporta moltíssim a la persona." Infraestructures i projectes per a la gent gran Es mencionen diversos projectes clau per a la legislatura del 2004, enfocats a una piràmide poblacional cada cop més invertida: 1. Obertura de la llar de gent gran a la zona de Parriu Clà, l'Albada i la Floresta. 2. Projecte d'un nou centre de dia entre Torreforta i la Granja. 3. Col·laboracions amb entitats com la Fundació Santa Tecla per ampliar la xarxa de centres de dia. El paper cabdal dels Centres Cívics Els centres cívics (Bonavista, Torreforta, Sant Salvador i de l'Esmorteïdor) han evolucionat de fer petits tallers a ser centres neuràlgics de dinamització. Normalització: Són espais oberts a tota la ciutadania, sense importar el barri de residència o la situació econòmica. Formació i cultura: Ofereixen des de ludoteques (0-3 anys) i biblioteques fins a tallers innovadors com la risoteràpia. Sentit de comunitat: Fomenten que usuaris joves es converteixin en monitors, creant una forta identitat de barri. Teatre Tarragona: Es planteja que el futur teatre pugui suplir la manca d'un centre cívic a la zona centre de la ciutat.

  • 15'

    Precarietat laboral i deslocalització a Tarragona

    Anàlisi de la situació sociolaboral a Tarragona (2004) L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza la degradació de les condicions de treball i els reptes del nou panorama polític a Catalunya. 1. Augment de la precarietat i pèrdua d'ocupació estable Les dades recents del sindicat revelen una situació crítica a les comarques tarragonines: Pèrdua de 15.000 llocs de treball estables en els darrers quatre anys. Prop del 92% dels nous contractes celebrats a la província són de caràcter precari. La substitució de feina estable per temporalitat respon, segons Rigau, a un marc legislatiu que confon la flexibilitat amb la precarització. 2. El perill de la deslocalització industrial Rigau expressa una gran preocupació pels tancaments d'empreses multinacionals, citant casos com Altadis (antiga Tabacalera), Nissan, Philips o Samsung. "Les empreses utilitzen moltes vegades aquest tipus de mesures fonamentalment com una estratègia especulativa de cara a possibles moviments accionarials." Es critica que empreses que han rebut ajuts públics decideixin tancar els seus centres sense una argumentació lògica ni objectiva, apel·lant a la necessitat d'una política industrial clara per part de la Generalitat. 3. Sinistralitat laboral i prevenció Tot i que s'estima una reducció del 5% en els accidents laborals respecte als anys anteriors (2001-2002), el sindicat ho considera totalment insuficient: La millora es percep com a aleatòria o fortuïta i no fruit d'una nova cultura de prevenció estructural. Es reclama una acció urgent del nou govern per protegir la seguretat en el treball. 4. Relació amb les noves administracions Amb l'arribada del govern tripartit i de Josep Maria Rañé a la Conselleria de Treball, hi ha una expectativa de canvi, tot i la limitació que suposa que la legislació principal sigui d'àmbit estatal.