Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

421-432 de 562
  • 20'

    L'ascens de Good Child: Rock, Directes i el Somni Alemany

    Good Child: Una Nova Proposta de Rock Contemporani El grup Good Child, format fa només deu mesos, es presenta com una banda amb influències clares del rock dels anys 70 (com Hendrix o Led Zeppelin) combinades amb un so actual. El Peter, membre de la formació, explica que tots els integrants provenen d'altres bandes i tenen una àmplia experiència en l'escena musical de Barcelona i Tarragona. Fites i Trajectòria en Directe L'ascens de la banda ha estat ràpid i contundent: * Van guanyar una de les fases del concurs Emergenza a Barcelona. * Van actuar com a teloners de Soziedad Alkoholika a la sala Razzmatazz 1 davant de 1.800 persones. * Defensen un directe professional de prop d'una hora, prioritzant la qualitat i la intensitat per sobre de la durada. Projectes i Visió de Futur Actualment, la banda es promociona amb una demo autoproduïda de cinc temes. Malgrat no tenir segell discogràfic, busquen activament un manager per fer el salt de nivell. El seu objectiu és la projecció internacional, motiu pel qual canten en anglès i mantenen una pàgina web molt acurada. "El nostre únic desig és la feina del dia a dia: seguir fent bones cançons i bons directes, que és on es reflecteix realment qui som." Properes Cites i Concursos La banda té l'objectiu de guanyar el concurs Emergenza per poder tocar al festival Wacken Open Air (Germania) amb grans noms com Rammstein. Mentrestant, continuen la seva gira de sales, amb una actuació destacada a la sala La Vaqueria de Tarragona.

  • 21'

    Enterrament i vetlla del Carnestoltes a Tarragona

    La vetlla del Rei Carnestoltes al Teatre Metropol L'episodi se centra en la retransmissió en directe de la vetlla del rei Carnestoltes XXIII a Tarragona, concretament al vestíbul del Teatre Metropol. Després d'uns problemes tècnics inicials de cobertura a l'interior de l'edifici, la reportera Sílvia ens acosta a l'ambient de dol i festa que es viu el darrer dia de Carnaval. Ambientació i tradicions La Colla La Bota: Organitzadors de l'esdeveniment, han transformat el vestíbul en una mena de túnel del terror tètric amb llençols negres, esquelets i fins i tot rates. Pa, vi i sucre: Seguint la tradició, s'ofereix aquest refrigeri als assistents a l'entrada de la casa mortuària. Les Ploraneres: Un grup de dones vestides de rigorós negre que mostren, entre crits i plors, la seva tristesa per la pèrdua del Rei. Actes de cloenda del Carnaval L'episodi detalla l'agenda per a la finalització de les festes: 1. Enterrament i Testament: La lectura pública del testament a la Plaça de la Font per part del notari real, Llucifer. 2. Crema del Ninot i la Ninota: L'espectacle de foc a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer. 3. Veredicte del concurs: A mitjanit es coneixeran les comparses guanyadores que lideraran el Carnaval de l'any vinent. "No marxen tranquils perquè no veuen que s'hagi mort, però mira, s'ha mort. I el cremarem." Perspectives dels assistents El programa recull testimonis de nens que visiten la instal·lació, els quals comparen l'experiència amb la de l'any anterior, recordant amb nostàlgia la presència de personatges com l'Exorcista i demanant encara més "por" per a les pròximes edicions.

  • 5'

    Homenatge a Pablo Milanès: Veu i Revolució Cubana

    Biografia i Trajectòria de Pablo Milanès El 24 de febrer de 1942 va néixer Pablo Milanès, una de les figures més emblemàtiques de la música llatinoamericana. Format al Conservatori Municipal de l'Habana, va iniciar la seva carrera professional amb només 16 anys, explorant gèneres com el son i el moviment Feeling abans de convertir-se en un pilar de la Nueva Trova Cubana. Compromís Polític i Social Aquest artista ha estat reconegut com una de les veus del règim cubà, tot i que sempre ha mantingut una postura crítica i independent, diferenciant clarament el seu suport als ideals revolucionaris de la gestió del govern: "Soc un abanderador de la revolució i no del govern. Si la revolució es torna ortodoxa o reaccionària... un ha de lluitar." Aportació Musical i Llegat La seva carrera es caracteritza per una gran riquesa tècnica i col·laborativa: Formacions: Va formar part del Quarteto del Rei i Los Bucaneros. Discografia: Compta amb un catàleg de 27 àlbums que són considerats tresors de la música popular. Composició: Va crear bandes sonores per a 7 llargometratges i més de 30 produccions televisives. Col·laboracions: Ha cantat amb grans artistes com Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Ana Belén i Víctor Manuel. Finalment, el contingut destaca fragments de cançons immortals com "La vida no vale nada", que reflecteix el seu profund compromís ètic i humà.

  • 13'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Descripció de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva de salutacions nocturnes. El contingut es caracteritza per la seva monotonia i la reiteració constant de la mateixa fórmula de cortesia a intervals regulars de temps. Aspectes Destacats Intercanvi Constant: S'observa una repetició sistemàtica de la frase "Bona nit" durant tota la sessió. Estructura Temporal: Les salutacions es produeixen aproximadament cada 30 segons, mantenint un ritme constant. Absència de Contingut Addicional: No es detecta cap altra informació, debat o context més enllà de la salutació inicial. "Bona nit" En resum, el text és un exemple de comunicació pura de manteniment de canal o funció fàtica, on l'important no és el contingut informatiu, sinó la confirmació de la presència o el contacte inicial.

  • 7'

    El seguici del rei Carnestoltes a la Rambla Nova

    Ambient i Seguici del Carnaval a Tarragona Connexió en directe des de la Rambla Nova, a l'alçada del Teatre Metropol, per seguir l'inici de l'itinerari del rei Carnestoltes i la seva concubina. Tot i les inclemències meteorològiques, l'esperit festiu s'apodera de la ciutat amb música de banda i disfresses espectaculars. Punts clau de la celebració: Recorregut del Seguici: La comitiva visitarà diversos punts emblemàtics com la Part Alta, el barri del Port i barris perifèrics com Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Sant Salvador. Elements de la desfilada: El rei Carnestoltes i la Reina es desplacen en una peculiar pastera guarnida amb la senyera de Tarragona situada sobre un camió, acompanyats de motoristes (Àngels Guardians) i un autobús de l'EMT per a les comparses. Condicions Meteorològiques: La pluja i el fred intens marquen la jornada. L'organització resta pendent del cel per a les activitats de demà, confiant en una treva meteorològica per lluir les coreografies i la feina de mesos de les comparses. L'experiència dels participants: "Des de les vuit del matí que estem rodant per col·legis... fa molt de fred i ja estem cansades." La reportera Sílvia García destaca el contrast entre la fredorada i l'energia de la banda i els ballarins, que han iniciat l'activitat des de primera hora del matí visitant centres escolars abans del tomb oficial per la ciutat.

  • 5'

    Efemèrides musicals: Rosendo Mercado i Mikel Erentxun

    Trajectòria de Rosendo Mercado Rosendo Mercado Ruiz, figura cabdal del rock madrileny, va néixer el 23 de febrer de 1954. La seva carrera musical va començar de ben jove i ha passat per diverses etapes formatives: Inicis i primers grups: Va començar al cor dels salesians i va rebre la seva primera guitarra del seu avi. Va formar part de bandes com Fresa o New, on va començar a compondre material propi. L'etapa amb Leño: Aquest grup li va donar prestigi entre el públic de barri amb discos que es van convertir en referents. Van col·laborar en gires multitudinàries amb Miguel Ríos. Carrera en solitari: Després de la dissolució de Leño, va iniciar camí sol amb treballs com Loco por incordiar. Ha col·laborat amb grups com Extremoduro o Barricada. Mikel Erentxun i Duncan Dhu El mateix dia, però de l'any 1965, va néixer Mikel Erentxun. Establert a Sant Sebastià, la seva carrera està íntimament lligada a l'èxit del pop espanyol: Duncan Dhu: El grup es va formar després que Erentxun conegués els membres de la banda Los Dalton. Junts van crear un dels projectes més emblemàtics de la seva generació. Consolidació en solitari: El 1992 va publicar el seu primer disc solista, Naufragios, que va ser un èxit de vendes superant les 250.000 còpies. Evolució sonora: Al llarg dels anys, amb treballs com El abrazo del erizo (amb la col·laboració de Miguel Bosé) o Acróbata, ha explorat nous sons i estils musicals. "Un repàs als temes més emblemàtics de la seva carrera a través de gravacions en directe de gran prestigi."

  • 20'

    Pobresa a Catalunya i la crisi d'Aití

    En aquesta secció de Cara a Cara, en Manel Magí i en Jordi Ximeno analitzen l'actualitat social i internacional, acompanyats de recomanacions musicals i un repàs històric. Crònica social i internacional Pobresa a Catalunya: Es presenten dades alarmants d'un informe de l'Observatori de la Pobresa; prop d'un 18,6% de la població catalana (més de 1.200.000 persones) viu sota el llindar de la pobresa. Els col·lectius més afectats són les dones, la gent gran i els immigrants. Crisi a Aití: S'analitza la figura del president Jean-Bertrand Aristide, un antic sacerdot de la teologia de l'alliberament que s'ha corromput en el poder, portant el país —el més pobre d'Amèrica— a una situació de guerra civil i desordre controlat per grups mafiosos i paramilitars. Cultura i Música Jo La Tengo: Es destaca el grup de pop-rock independent de Nova Jersey, especialment l'àlbum Electro Pura (1995). Es comenta l'anècdota del seu nom i la seva influència de la Velvet Underground. Efemèrides destacades Bartolomé de las Casas (1519): L'entrevista amb Carles I per defensar els indígenes a Amèrica de forma pacífica, que va acabar sent "paper mullat". Molière (1673): La seva mort a l'escenari mentre representava El malalt imaginari. Futurisme (1909): La publicació del manifest de Marinetti a Le Figaro, exaltant la velocitat i la tecnologia. Estació MIR (1986): Posada en òrbita de l'estació russa, que va triplicar la seva vida útil prevista. "Un 18,6% de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa, un índex superior a la mitjana de la Unió Europea."

  • 18'

    Gadegang: Fusió d'electrònica i música tradicional

    Gadegang: El so de Cambrils que revoluciona el panorama musical El grup cambrilenc Gadegang, format per Jordi Martí, Javi Bordera i Dani Morell, presenta una proposta trencadora que combina la música electrònica amb la riquesa dels instruments tradicionals. Malgrat que el projecte conjunt va néixer l'any 2002, els seus membres compten amb més de deu anys de trajectòria en diversos àmbits musicals, des del teatre de carrer fins a la música medieval. Dels concursos al primer treball discogràfic L'ascens de la banda va ser meteòric gràcies a la seva participació en certàmens musicals: Sona Nou: Van ser seleccionats i finalment guanyadors d'aquest prestigiós concurs organitzat per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i la revista Enderrock. Enregistrament del disc: El premi els va permetre gravar el seu primer àlbum, El Capet Bulli, sota la producció del reconegut Marc Parrot. L'experiència a l'estudi va ser clau per capturar el so eclèctic del grup. Un estil eclèctic i sense complexos La proposta de Gadegang es defineix per la seva voluntat de barrejar mons aparentment oposats: Instruments tradicionals: Utilitzen la viola de roda (instrument del segle XI), el sac de gemecs, el flabiol i l'acordió diatònic. Electrònica moderna: Incorporen samplers, sintetitzadors i ritmes que van des del tecno industrial fins a pinzellades de mestissatge i melodies àrabs. "No només és el fet de gravar un disc, sinó fer-ho amb totes les condicions, amb el recolzament d'una discogràfica com DiscMedi." L'espectacle en directe: Més que música Els concerts de Gadegang són coneguts per la seva posada en escena dinàmica i provocadora: Performance i vestuari: Es canvien de roba 5 o 6 vegades durant l'actuació (des de màscares de soldador fins a batins) per reflectir l'estat d'ànim de cada cançó. Rotació escènica: Els músics canvien de posició i d'instrument per mantenir el dinamisme visual, fugint de la imatge estàtica dels grups d'electrònica convencionals.

  • 17'

    Narcís Peric presenta 'El sol surt per tothom'

    Entrevista a Narcís Peric: Un nou camí en solitari El músic maresmenc Narcís Peric presenta el seu nou treball discogràfic titulat El sol surt per tothom. Després d'una llarga trajectòria en diverses bandes de rock, Peric aposta per un projecte personal que combina influències del pop, el folk i la cançó d'autor. Formació i Trajectòria Amb 27 anys i una sòlida base acadèmica obtinguda a l'Aula de Música i al Taller de Músics de Barcelona, l'artista destaca per la seva versatilitat: Multiinstrumentista: Tot i que es considera principalment guitarrista, utilitza el piano com a eina fonamental per a la composició. Formació Inversa: Va començar amb la música moderna i el jazz per després endinsar-se en l'harmonia clàssica, un mètode que recomana per la seva claredat. Evolució: Passa de l'autogestió total (gravant ell mateix tots els instruments en maquetes prèvies) a una producció professional als estudis d'Antiti (Titis) Saurina a Girona. El disc: Estil i Contingut L'àlbum es defineix per un caràcter optimista i esperançador, reflectit en el títol general i en les lletres de les cançons. Influències: Des dels clàssics com els Beatles, Beach Boys o Lluís Llach, fins a referents moderns com Radiohead o Richard Hawley. Producció: Un treball compartit amb Titis Saurina on s'han incorporat arranjaments de corda (violins) i percussions que enriqueixen l'estil folk-pop. Identitat: Tot i ser etiquetat com a cantautor per la seva condició de solista, ell es defineix principalment com a músic. "El sol surt per tothom és un títol molt positiu; la majoria de lletres fan referència a aquesta esperança." Directe i Futur L'artista presenta el seu disc en formats adaptables. Actualment realitza actuacions íntimes en solitari amb guitarra i bases gravades, però ja està treballant en la creació d'una banda fixa per a escenaris de major envergadura. A més, ha anunciat la recent gravació del seu primer videoclip en un entorn natural del Maresme.

  • 15'

    Arribada del Rei Carnestoltes i la Concubina a Tarragona

    El Carnaval de Tarragona engega motors Aquesta crònica radiofònica de Tarragona Ràdio connecta en directe amb el Portal del Roser, on es concentra l'activitat principal de l'inici del Carnaval tarragoní. La reportera Sílvia García entrevista els protagonistes de les festes en un ambient d'eufòria, música i colors. Entrevistes i Comparses La jornada destaca per la participació activa de les colles i comparses: Som i Serem: Representants de la colla expliquen la seva temàtica psicodèlica d'estil marroquí, malgrat el fred intens de la tarda. Interaccions amb el públic: La reportera parla amb membres del cèquid, com la jove Paula, que destaca la responsabilitat de formar part de la comitiva real. El Rei Carnestoltes i el seu Sermon El personatge del Rei Carnestoltes es presenta amb una actitud provocadora i humorística, tal com marca la tradició: Promet un pregó a la Bassa de la Font (Plana de la Font) on explicarà com ha de funcionar la ciutat sota el seu mandat: de forma "recta, dura i lluenta". Critica amb sàtira l'estat de la ciutat i les autoritats locals. Presumeix d'un vestuari triat del seu ampli armari i d'un cos de seguretat digne de grans mandataris internacionals. La Concubina i les novetats La Concubina també intervé per compartir l'emoció de l'inici de la festa: Destaca com a novetat que enguany ella també participarà activament en el pregó conjuntament amb el Rei. Fa una crida als ciutadans a sortir al carrer i gaudir de l'espectacle de les comparses i els vestits, que defineix com a "espectaculars". "Tarragona és la ciutat del vici i del pecat; aquí és on he d'estar jo."

  • 12'

    Entrevista a Enrique Badosa: Poesia i el Mapa de Grècia

    Una conversa amb Enrique Badosa sobre la paraula i l'hel·lenisme L'escriptor i editor Enrique Badosa (Barcelona, 1927) visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu recital poètic al Teatre el Magatzem. Badosa es defineix com un "home de la paraula", integrant sota aquest concepte totes les seves facetes: poeta, traductor d'autors com * Salvador Espriu o J.V. Foix*, crític literari i assagista. El silenci com a acompanyant de la poesia En la seva intervenció, el poeta destaca una ferma convicció sobre com s'ha de transmetre la lírica: * Reivindica que la poesia s'ha d'escoltar "a palo seco", és a dir, sense fons musical que en distregui el significat. * Considera que la paraula parlada i el silenci són els únics elements necessaris per a una comunicació autèntica entre autor i oient. "Mapa de Grècia": Un vincle vital i cultural Badosa presenta la seva obra més emblemàtica, Mapa de Grècia, que ja arriba a la seva cinquena edició (recentment publicada en grec). L'autor explica que no és una guia de viatges, sinó un recull d'experiències profundes sobre: * La llum, el mar i l'arqueologia del país hel·lènic. * La dimensió humana i política (o metapolítica). * Un elogi constant a la llibertat, herència directa de la Grècia clàssica que ha forjat la identitat d'Europa. El recital a Tarragona Durant l'esdeveniment a la sala el Magatzem, el poeta no només recitarà, sinó que exercirà de "primer lector" de la seva obra, comentant els poemes per apropar-los al públic, tant si coneixen Grècia com si no. Com a cloenda de l'entrevista, l'autor recita el poema "Salamina", un text breu sobre el lloc on es va decidir el destí d'Occident. "Por esto estás hablando en lengua libre."

  • 25'

    El Frenillo de Gauguin: Versions Rock i 'Cutre Ligeras'

    Presentació del Grup i la seva Essència En aquesta entrevista, Salva i Ivan presenten el projecte musical El Frenillo de Gauguin, un grup originari de la Bisbal d'Empordà que s'ha especialitzat en reinterpretar cançons clàssiques de la música popular espanyola i italiana. Amb una formació de set músics, el grup es defineix pel seu so contundent i el seu caràcter festiu. Origen i Filosofia del Grup Naixement d'una broma: El grup va sorgir com una idea desenfadada entre amics que venien d'altres bandes com Moriarty o Guaja. Música Cutre Ligera: Aquesta és l'etiqueta amb què ells mateixos defineixen el seu estil, barrejant la cançó ligera dels anys 60 i 70 amb una actitud rockera i sense complexos. Selecció de Temes: No trien qualsevol cançó; passen un filtre rigorós buscant temes que estiguin en el subconscient col·lectiu però que no estiguin excessivament explotats. El Nou Disc: Tiempos Modernos El grup presenta el seu segon treball, titulat Tiempos Modernos, el qual ha estat autoproduït per ells mateixos després de l'experiència amb el seu primer disc, De-ver-hi-bé. Fusions impossibles: Als seus discos i directes barregen referents tan dispars com Iron Maiden amb Raffaella Carrà, o els Ramones amb Karina. Estètica Impactant: Destaquen per les seves posades en escena on vesteixen americanes de lluentons d'orquestra clàssica combinades amb pantalons curts tipus bermudes i sabates Fido Dido. L'Experiència del Directe i Anècdotes El punt fort de la banda són els concerts en viu, on la potència del rock transforma les versions originals en una festa col·lectiva. "Som un grup de directes, bàsicament. Les cançons estan al subconscient de tothom i a una hora de la nit sempre ressorgeixen." L'anècdota de La Oreja de Van Gogh: El seu original nom ha provocat situacions surrealistes en entrevistes a La Oreja de Van Gogh (els artistes reals), arribant a coincidir en cartells de grans festes com la Mercè o a Saragossa. Propers Concerts: La banda confirma la seva col·laboració en el Carnaval de Reus, actuant a la sala La Palma. Projectes de Futur Tot i estar centrats en la promoció del nou disc, ja estan treballant en nous temes com versions de El Puente o El Jardín Prohibido, mantenint viva la seva prolífica producció de versions rockeres.