Els balls parlats: el teatre popular català de carrer
Introducció als balls parlats En Jordi Bertran ens presenta una de les manifestacions més genuïnes de la cultura popular catalana: els balls parlats. Tot i que es poden veure durant tot l'any, és a l'estiu quan proliferen a les festes majors de moltes localitats, especialment al Camp de Tarragona i al Penedès. Origen i paral·lelismes europeus El fenomen no és exclusiu de Catalunya, sinó que s'emmarca en una tradició mediterrània i europea de teatre popular. Es destaca la seva connexió amb la Commedia dell'Arte italiana: Ambdós fenòmens neixen en una època cronològica similar (segle XVI). Comparteixen l'ús de personatges fixos i arquetips universalitzats. Existeix una forta influència històrica i política gràcies a la connexió de la Corona d'Aragó amb territoris italians com Nàpols. Diferenciació de gèneres: Religiós vs. Profà L'autor aclareix la confusió entre diversos tipus de representacions: Misteris (Teatre Religiós): Com el de la Selva o els de València. Tot i que alguns es fan a l'interior del temple, molts funcionen com a balls parlats dins de processons. Representacions Profanes: L'exemple paradigmàtic és el de Dames i Vells. Neixen al carrer amb un esperit humanista, on els protagonistes ja no són sants, sinó personatges quotidians que permeten la sàtira. La sàtira com a eina de renovació La principal diferència entre el ball religiós i el profà és la seva evolució: El teatre religiós tendeix a l'estaticisme (textos fixos). El teatre profà es basa en la renovació constant. Històricament, s'usava per criticar figures com els generals de Napoleó, i avui dia s'adapta per mofes cap a figures actuals com la Guàrdia Civil o polítics locals. "El teatre popular català és el gènere major perquè, en èpoques de feblesa política, va ser l'únic que va subsistir." Funció social i futur Aquests balls compleixen una funció terapèutica i col·lectiva, permetent que la comunitat es rigui del poder de manera estructurada. Actualment, el gènere gaudeix de bona salut amb recuperacions a localitats com Terrassa o la Riera, i fins i tot amb cursos especialitzats per aprendre a escriure nous versots que mantinguin viva la tradició al segle XXI.

