Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2004

·359 episodis
RSS

episodis

97-108 de 359
  • 21'

    Els balls parlats: el teatre popular català de carrer

    Introducció als balls parlats En Jordi Bertran ens presenta una de les manifestacions més genuïnes de la cultura popular catalana: els balls parlats. Tot i que es poden veure durant tot l'any, és a l'estiu quan proliferen a les festes majors de moltes localitats, especialment al Camp de Tarragona i al Penedès. Origen i paral·lelismes europeus El fenomen no és exclusiu de Catalunya, sinó que s'emmarca en una tradició mediterrània i europea de teatre popular. Es destaca la seva connexió amb la Commedia dell'Arte italiana: Ambdós fenòmens neixen en una època cronològica similar (segle XVI). Comparteixen l'ús de personatges fixos i arquetips universalitzats. Existeix una forta influència històrica i política gràcies a la connexió de la Corona d'Aragó amb territoris italians com Nàpols. Diferenciació de gèneres: Religiós vs. Profà L'autor aclareix la confusió entre diversos tipus de representacions: Misteris (Teatre Religiós): Com el de la Selva o els de València. Tot i que alguns es fan a l'interior del temple, molts funcionen com a balls parlats dins de processons. Representacions Profanes: L'exemple paradigmàtic és el de Dames i Vells. Neixen al carrer amb un esperit humanista, on els protagonistes ja no són sants, sinó personatges quotidians que permeten la sàtira. La sàtira com a eina de renovació La principal diferència entre el ball religiós i el profà és la seva evolució: El teatre religiós tendeix a l'estaticisme (textos fixos). El teatre profà es basa en la renovació constant. Històricament, s'usava per criticar figures com els generals de Napoleó, i avui dia s'adapta per mofes cap a figures actuals com la Guàrdia Civil o polítics locals. "El teatre popular català és el gènere major perquè, en èpoques de feblesa política, va ser l'únic que va subsistir." Funció social i futur Aquests balls compleixen una funció terapèutica i col·lectiva, permetent que la comunitat es rigui del poder de manera estructurada. Actualment, el gènere gaudeix de bona salut amb recuperacions a localitats com Terrassa o la Riera, i fins i tot amb cursos especialitzats per aprendre a escriure nous versots que mantinguin viva la tradició al segle XXI.

  • 16'

    Sant Cristòfol: Origen i Tradicions a Tarragona

    Sant Cristòfol: Llegendes i Tradicions del Mediterrani Aquest segment del programa se centra en la figura de Sant Cristòfol, el sant gegant, i la seva profunda vinculació amb la cultura popular i les tradicions mediterrànies. A través d'una conversa amb l'especialista Jordi Bertran, s'explora des de l'estat actual de les platges de Tarragona fins a les arrels mitològiques del sant. La Llegenda de Sant Cristòfol La transformació del personatge de Reprové a Cristòfol és un dels punts clau de la narració: * Origen: Inicialment era un gegant orgullós que buscava servir al senyor més poderós del món, passant de l'emperador a Satanàs. * El descobriment: En adonar-se que el maligne temia la creu, va buscar Crist seguint el consell d'un ermità. * El portador: La llegenda narra com, ajudant un nen a creuar un riu, aquest es tornava cada cop més pesat. "No sols portes el món sobre els teus muscles, sinó també aquell qui el va crear." Simbolisme i Patronatge La Palmera: Un element iconogràfic central. Segons la tradició, el seu bastó o gallato es va convertir en una palmera carregada de fruits, vinculant-lo visualment amb els focs artificials (coneguts també per les seves 'palmeres'). Patró dels conductors: Evolució del seu antic patronatge sobre pelegrins i viatgers, adaptat als temps moderns. Víncles locals: Es destaca la seva relació amb el concurs de focs de Tarragona i el seu paper com a possible precursor de la figura dels gegants a les festes populars. Actualitat a Tarragona L'episodi també posa el focus en el Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona, que celebra la seva quinzena edició. Malgrat el mal temps i el vent, s'assegura que les competicions pirotècniques continuaran, destacant la participació de la companyia Pairomàgic Productions de Hong Kong.

  • 18'

    Sant Pere: Història, Llegendes i Tradicions del Patró Pescador

    Sant Pere: L'apòstol més humà i el seu llegat popular En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora la figura de Sant Pere coincidint amb la seva festivitat el 29 de juny. A diferència d'altres sants, Pere es presenta com un personatge amb un esperit profundament humà, ple de febleses i moments de coratge que el fan molt proper al poble. Dades Clau i Simbologia Simó Pere: El seu nom original era Simó, però se li va afegir Pere (Petrus, pedra) per ser considerat la base sobre la qual s'edificaria l'Església. Iconografia: Se'l reconeix habitualment per les claus del cel (símbol del perdó), el gall (per les tres negacions a Jesús) i les cadenes de la seva captivitat. Atributs singulars: Sovint apareix amb la creu invertida, símbol del seu martiri a Roma, on va demanar ser crucificat de cap per avall. Llegendes i Advocacions El text repassa episodis que barregen la història bíblica amb el llegendari popular: L'episodi del "Quo Vadis": La llegenda explica que Pere fugia de Roma per por al martiri quan es va trobar Jesús a la Via Àpia. En preguntar-li on anava, Crist li va respondre que anava a ser crucificat de nou, fet que va fer reaccionar Pere per tornar i afrontar el seu destí. Patronatges: És el patró universal dels pescadors i gent de mar, però també dels constructors, paletes i rellotgers. Els refranys: S'esmenten dites com "> Per Sant Joan un pas en avant, per Sant Pere un pas enrere", que fan referència a l'escurçament dels dies després del solstici. La Tradició i el Foc Finalment, s'analitza la vinculació de la festa amb la pirotècnia i les fogueres, destacant les famoses tronades de Reus. Es fa una crida a la prudència amb l'ús de coets, recordant que els voladors s'han de llançar sempre en vertical per evitar accidents durant les revetlles d'estiu.

  • 18'

    Tradicions de Sant Joan: Foc, Música i Pirotècnia Barroca

    Sant Joan: Una festa de foc i rituals ancestrals L'episodi explora les diverses celebracions de la nit de Sant Joan, destacant que, més enllà de la coca i els petards típics de les ciutats, existeixen rituals històrics profundament arrelats al territori, especialment al Pirineu. Les Falles i el culte al sol Es descriu la tradició de cremar l'Aro (o Haro) a la Vall d'Aran (poblacions com Les i Arties) i les falles d'Isil. Aquests rituals consisteixen en: * Encendre faros en punts elevats de la muntanya. * Baixar torxes creant "rius de foc" fins a arribar al poble. * Pràctiques ancestrals vinculades al solstici que han viscut una revifalla turística gràcies a la seva aparició en els mitjans de comunicació. La Banda Sonora de la Nit La música té un paper fonamental en la celebració: * S'identifica la polca tradicional com l'acompanyament climàtic d'aquestes festes. * Es recull una cançó en forma de balada sobre els amors de Sant Joan. * S'explica la funció dels crits rituals (com el "oh oh oh") que marquen el moment de saltar per damunt del foc o les brases. La Pirotècnia Barroca a la Rambla Es presenta un espectacle singular per commemorar els 150 anys de la Rambla de Tarragona: * Concepte: Es diferencia dels castells de focs moderns de platja per ser pirotècnia de fusta o de pals. * Origen: Inspirat en el segle XVII (època barroca), on la pirotècnia era estàtica, cortesana i servia per crear figures i escenes complexes. * Evolució: Es menciona com la democratització d'aquests espectacles va arribar amb la Revolució Francesa, passant de ser un privilegi reial a una festa popular. "No és un espectacle de carcasses que s'enlairen; és una concepció barroca de figures fixes que giren i fan efectes coreografiats."

  • 16'

    Els rituals i creences de la festa de Sant Joan

    Introducció als Rituals del Solstici d'Estiu En aquest espai sobre cultura popular, s'analitza la festivitat de Sant Joan no només com una celebració lúdica, sinó com un compendi de ritus ancestrals vinculats al canvi d'estació. Es destaca la figura de l'investigador Julio Caro Baroja, qui va sistematitzar les creences del territori mediterrani en onze punts fonamentals. Les Creences de Sant Joan segons Caro Baroja El resum de les tradicions més arrelades inclou aspectes simbòlics i pràctics: El ball del sol: La creença mitològica que el sol realitza un moviment especial o balla en el moment de l'alba. El poder de l'aigua: El ritual de banyar-se a la platja o en rius, així com caminar descalç sobre la rosada per obtenir benaurança. Protecció vegetal: L'ús de branques i herbes a les portes i finestres per protegir la llar contra els llamps i les energies negatives. Les catifes i infusions: L'aprofitament de les enramades del Corpus o de Sant Joan per a usos medicinals i decoratius. El món dels arbres: La tradició de plantar un arbre a la plaça (com el cas de Lès a la Vall d'Aran) o el ritus curatiu de fregar infants contra el tronc d'un roure. Classificació dels Rituals Totes aquestes pràctiques es poden agrupar en tres grans categories: Ritus de Foc: Amb caràcter purificador, representat per les fogueres i les baixades de falles al Pirineu. Ritus d'Aigua: Amb finalitats profilàctiques i d'iniciació, guardant paral·lelismes amb el baptisme cristià. Ritus Vegetals: Basats en la relació amb el món agrari i la natura per obtenir protecció. "Sant Joan és una de les nits on hi ha un trencament real entre l'oci convencional i el ritual ancestral." Es conclou que, malgrat la seva càrrega pagana, la festa ha estat històricament tolerada per les institucions religioses a causa de la seva forta implantació social i el seu sentit de renovació i trencament.

  • 22'

    Cuina saludable: Menús setmanals i flams de verdures

    Planificació i Benestar Gastronòmic En aquesta conversa amb Francesc Lledó, del restaurant Marlot de Tarragona, s'aborda la importància de la psicologia en l'alimentació i la necessitat d'una bona organització per menjar de forma saludable. Lledó destaca que la pregunta fatídica "Què farem avui per dinar?" és un error de base que ens porta a menjar qualsevol cosa de pressa. La solució proposada és la planificació setmanal. La Nova Proposta: Menús Equilibrats Per a la nova temporada, es planteja la creació de menús tancats que incloguin: Major presència de llegums i verdures. Reducció dràstica del consum de carn. Plats fàcils de preparar en menys de 20 minuts. Suport gràfic o digital (web) per no haver de dependre del paper. Tècnica del Mes: El Flam o Púding de Verdures Es detalla una recepta ideal per a la "ressaca de Nadal" que permet redescobrir el gust real dels vegetals: Escaldat previ: Tallar les verdures (pastanaga, ceba, carxofa, xampinyons, carbassó) a rodanxes fines i coure-les només 30-60 segons en aigua i sal. Preparació de la barreja: Barrejar 1 litre de llet amb 10 ous, sal, pebre i nou moscada. Cocció al bany maria: Coure al forn (160-170 °C) durant una hora i quart aproximadament fins que el ganivet surti net. "La cuina, un cop hi entres, no és una molèstia, és un plaer si t'ho planteges bé." Acompanyaments i Variants Per no avorrir-se, es suggereixen diferents salses segons el destinatari: vinagretes romescades per a una versió sana i lleugera, o beixamel amb formatge gratinat per fer el plat més atractiu per als nens.

  • 27'

    Cuina saludable i creativa amb verdures post-festes

    Alimentació conscient i creativa després del Nadal En aquest episodi, el xef Francesc Lledó ens ofereix una guia completa per recuperar els hàbits saludables després dels excessos de les festes. Lluny de les dietes ràpides o miraculoses, l'enfocament se centra en una reeducació alimentària basada en el producte de temporada i la creativitat a la cuina. Estratègies per a una dieta equilibrada • Reducció d'elements clau: L'expert suggereix eliminar radicalment el pa, l'alcohol (especialment el vi) i els sucres per notar una millora sense patir. • Substitució de mètodes de cocció: Es recomana canviar els fregits per la planxa, el forn o els escaldats ràpids. • Menys carn, més vegetal: Es proposa reduir el consum de proteïna animal, sovint excessiu, i donar protagonisme a les verdures del mercat. Tècniques culinàries i receptes innovadores • La importància del tall: S'emfatitza que el tall en juliana no només és estètic, sinó que permet una barreja de sabors única en cada cullerada. • Sopes i brous: El xef desmitifica que el brou engreixi, sempre que es desengreixi correctament en fred. • Plats creatius: S'introdueixen conceptes com les reboles (farcellets de bleda), brous amb verdures cruixents i el suflé de carabassa i espinacs. "El règim ha de ser un hàbit per tota la vida, no una obsessió temporal; cal menjar de tot en la quantitat adient i ben cuinat." Consells de mercat i proximitat El xef anima a visitar les verduleries per descobrir productes com els espigalls, els tirabecs o el bròquil de Montserrat, destacant que la varietat visual ajuda a mantenir la motivació en l'alimentació saludable.

  • 20'

    Processos de separació i divorci: aspectes legals i pràctics

    Guia pràctica sobre la separació i el divorci L'advocat Javi Terres analitza la realitat dels processos de ruptura matrimonial a la societat actual, destacant que, tot i ser un dret legal, el procediment pot ser complex segons la voluntat de les parts implicades. El Conveni Regulador: l'eix de l'acord En els casos de mutu acord, el més recomanable és redactar un conveni regulador amb l'ajuda d'un advocat (que pot ser compartit per estalviar costos). Aquest document ha de recollir obligatòriament: Guàrdia i custòdia dels fills menors. Règim de visites per al cònjuge no custodi. Atribució de l'ús de l'habitatge familiar. Pensions brumoses: pensions d'aliments per als fills i pensions compensatòries en cas de desequilibri econòmic. Diferència entre separació i divorci És fonamental entendre que no són conceptes idèntics: Separació: Trenca la convivència i regula els aspectes econòmics i familiars, però el vincle matrimonial es manté. No permet tornar-se a casar. Divorci: Dissol definitivament el vincle legal, permetent als ex-conjuges contraure nou matrimoni. Costos i conflictes habituals Un procés de mutu acord és més ràpid (aprox. 2 mesos) i econòmic (al voltant de les 150.000-200.000 pessetes segons l'època de l'enregistrament). Per contra, el procediment contenciós (quan no hi ha acord) duplica els costos i s'allarga considerablement en el temps. "Actualment, dos no se separen si un no vol; si una persona presenta la sol·licitud al jutjat, l'altra part no ho pot impedir." El dret dels avis Com a novetat legislativa rellevant, s'esmenta el reconeixement del dret dels avis a sol·licitar un règim de visites per veure els seus nets, protegint el vincle familiar més enllà del conflicte entre els progenitors.

  • 25'

    Honoraris advocats i indemnitzacions d'accidents

    Gestió d'honoraris i el Full d'Encàrrec Professional En aquesta edició del programa, es destaca la importància de la transparència econòmica en la relació entre client i advocat. S'anuncia l'entrada en vigor d'una nova normativa a partir de l'1 d'abril que regula el Full d'Encàrrec Professional. Característiques del pressupost jurídic • Funciona com un pressupost estimatiu que busca evitar conflictes futurs i malentesos sobre el cost total dels processos. • Inclou una clàusula per notificar desviacions significatives (habitualment a partir d'un cert percentatge) si sorgeixen incidències no previstes. • Permet pactar la quota litis (un percentatge sobre el resultat), tot i que legalment s'ha de mantenir una estructura de contracte d'arrendament de serveis i no només de resultats. "El full d'encàrrec professional evitarà molts conflictes... perquè, en definitiva, és un pressupost." El Barem d'Accidents de Circulació Es discuteix la reforma de la Llei 34/2003 que afecta la quantificació de les indemnitzacions per accidents de trànsit, cercant criteris unificadors per a tot l'Estat. Valoració de seqüeles i lesions • Criteris objectius vs. subjectius: Les indemnitzacions es basen en punts assignats a cada seqüela (física, psíquica o estètica), però l'aplicació depèn del criteri del metge forense. • Diferenciació de seqüeles: La nova normativa separa clarament la valoració de les seqüeles físiques de les estètiques, evitant certs abusos i ajustant les sumes finals. • El llindar del dolor: Es reconeix la dificultat de quantificar aspectes subjectius com el dolor cervical (latigazo cervical), on el diagnòstic pot variar segons el professional i les circumstàncies prèvies de la persona.

  • 22'

    Diferències entre responsabilitat civil i penal

    Responsabilitat Civil vs. Penal: Conceptes i Aplicacions En aquest darrer episodi de la temporada, l'advocat Víctor Roca i la periodista Iolanda Garcia analitzen la línia, sovint difusa, que separa la responsabilitat civil de la responsabilitat penal, especialment en situacions quotidianes que s'intensifiquen durant l'estiu. Conceptes Fonamentals Responsabilitat Civil: Generalment associada a la involuntarietat. El seu objectiu principal és la indemnització econòmica per reparar un dany causat. Responsabilitat Penal: S'activa quan hi ha intencionalitat (dol) o una imprudència greu que el Codi Penal tipifica com a delicte o falta. A part de la possible pena, sol incloure també la responsabilitat civil subsidiària. Exemples de Casuística Comuna L'episodi desgrana diversos escenaris on la interpretació dels fets és clau: Accidents de Trànsit: Es diferencia entre un accident fortuït (fallida mèdica o tècnica) i un homicidi imprudent causat per l'alcohol o l'excés de velocitat. Manteniment d'Immobles: La caiguda d'un element d'una façana pot ser civil si és un fet aïllat, o penal si el propietari havia ignorat requeriments tècnics previs de seguretat. Animals de Companyia: S'emfatitza la importància de tenir una assegurança de responsabilitat civil per a gossos. L'amo és el responsable legal dels danys que l'animal pugui causar per manca de vigilància o per no complir normatives (com l'ús de morrió o corretja). La Interpretació Judicial "El terme imprudència és molt ambigu perquè hi entren en joc valors com si es podia preveure el resultat o si s'actuava amb la diligència suficient per evitar-lo." Es conclou que el risc zero no existeix i que la sentència final dependrà de la valoració que el jutge faci de totes les proves, podent arribar a decisions salomòniques de concurrència de culpes (repartiment de responsabilitat entre les parts).

  • 28'

    Dret de Família i Impagament de Pensions a Tarragona

    Problemàtiques en el Dret de Família i la Justícia a Tarragona Aquest episodi analitza les dificultats reals que afronten les famílies en els processos de separació i divorci, centrant-se en la manca de recursos judicials i la ineficàcia de les lleis actuals per garantir el pagament de les pensions d'aliments. El Concepte de Dret de Família El dret de família no només s'ocupa del conflicte matrimonial, sinó que abraça conceptes més amplis de solidaritat entre familiars: • La protecció dels menors d'edat és l'eix central del sistema. • El concepte d'aliments inclou sustent, estudis i necessitats bàsiques. • La responsabilitat recau generalment en el membre de la parella que no conviu diàriament amb els fills. La Denúncia: Lentitud i Impunitat Els advocats participants denuncien una situació crítica als jutjats de Tarragona, on la lentitud administrativa deixa les famílies desemparades: • Les mesures provisionals, que haurien de ser urgents, es poden allargar més de 6 mesos. • Els processos penals per impagament (article 227 del Codi Penal) poden trigar fins a dos anys en resoldre's. • Existeix una crítica directa a la laxitud del Ministeri Fiscal en la vigilància dels drets dels menors. El "Pacte de Tarragona Ràdio" Davant d'aquesta situació kaukiana, els ponents proposen una reforma urgent per millorar l'eficàcia judicial: 1. Modificació del Codi Penal: Eliminar els terminis de gràcia (actualment calen 2 mesos seguits d'impagament per cometre delicte). 2. Judicis Ràpids: Aplicar el format de judici ràpid per a l'impagament de pensions, ja que la prova documental (extracte bancari) és immediata. 3. Més Mitjans: Dotar el jutjat de família de Tarragona de més personal especialitzat, com psicòlegs i assistents socials. "Qui no paga els aliments és un delinqüent i la llei hauria de ser misericorde amb les víctimes i contundent amb els deutors."

  • 21'

    La dificultat d'executar sentències judicials

    L'execució de sentències i la frustració del sistema El programa aborda una problemàtica central del dret: la distància entre tenir una sentència favorable i aconseguir que aquesta es compleixi realment. Els col·laboradors i oients debaten sobre la sensació d'impunitat que es genera quan, després d'un procés judicial llarg i costós, el condemnat no fa front a les seves obligacions. Principals obstacles en l'execució En l'àmbit civil i econòmic, l'execució es troba amb barreres sovint insuperables: La insolvència del deutor: Si la persona o societat no té béns, nòmines ni comptes corrents, la sentència esdevé un mer paper sense utilitat pràctica. Argúcies i trampes legals: Es descriu l'ús de contractes privats o el canvi de titularitat de propietats a favor de familiars (cònjugs o fills) per evitar embargaments. El límit del Salari Mínim Interprofessional (SMI): La llei protegeix el mínim vital, cosa que impedeix tocar els ingressos de molts deutors que cobren oficialment quantitats baixes. Mecanismes de resposta jurídica Tot i les dificultats, els advocats apunten algunes vies per combatre el frau: Responsabilitat d'administradors: En cas de societats insolvents, es pot perseguir l'administrador si ha gestionat malament l'empresa. L'aixecament del vel (levantamiento del velo): Doctrina jurisprudencial per evitar que s'utilitzin estructures societàries per cometre fraus. Investigació patrimonial: La necessitat de demanar oficis periòdics a Hisenda o la Seguretat Social per detectar nous ingressos. "Qui res té a perdre no es gastarà cap euro en un advocat; això ja ens posa la mosca darrere l'orella sobre la futura execució." Perspectiva penal i administrativa Finalment, es diferencia entre el particular que ha de lluitar per cobrar i l'Administració Pública, que disposa de mecanismes més directes d'embargament. També s'esmenta que en l'àmbit penal la dificultat pot raure en la localització dels condemnats que decideixen desaparèixer del país.