Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1201-1212 de 1392
  • 8'

    Educació viària: El pas de la bici al ciclomotor

    Formació viària a l'Institut Pons d'Icart Un grup d'alumnes de segon d'ESO de l'Institut Pons d'Icart de Tarragona ha participat en una jornada d'educació viària organitzada per l'empresa Tècniques de Conducció i Control (TCC). L'objectiu principal és ensenyar als joves a realitzar una transició segura entre la bicicleta i el ciclomotor, posant èmfasi en el control del vehicle i la prevenció d'accidents. Continguts i exercicis pràctics La jornada ha combinat la teoria amb la pràctica, utilitzant ciclomotors adaptats amb mesures de seguretat especials com estabilitzadors i limitadors de velocitat. Els alumnes han realitzat diversos exercicis: Control i tacte: Aprenentatge de l'acceleració i la frenada, conceptes nous per a molts joves. Equilibri: Maniobres per circular entre cotxes o passar per espais estrets. Agilitat i absorció: Exercicis de zig-zag i ús de les cames com a amortidors sobre superfícies irregulars (com escales a terra). La importància de la pedagogia Els monitors, Javi i Pere Feliu, destaquen que el nivell previ de domini de la bicicleta sol ser baix, la qual cosa dificulta l'estabilitat inicial. Segons els experts, molts joves creuen que conduir és només accelerar en línia recta, i és vital que aquesta primera experiència sigui guiada per un professional en lloc de fer-ho de manera autodidacta. "L'objectiu final no és cap altre que reduir els accidents de trànsit entre els més joves a través d'aquesta tasca pedagògica." Estructura dels cursos Aquests cursos de TCC es divideixen en tres blocs principals: 1. Educació viària escolar: Per a joves de 14 i 15 anys. 2. Reciclatge i prevenció: Per a l'àmbit laboral. 3. Perfeccionament: Conducció esportiva en circuits segurs.

  • 25'

    Anàlisi del Tractat de la Constitució Europea

    El Referèndum i la Naturalesa del Tractat L'episodi analitza la proximitat del referèndum sobre el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. Els especialistes clarifiquen que, tot i el nom, jurídicament es tracta d'un tractat internacional i no d'una Constitució en el sentit tradicional d'un estat. • El text busca simplificar els tractats anteriors i donar una major volada política al procés d'integració. • A Espanya, la consulta del 20 de febrer no és vinculant, ja que la Constitució espanyola només obliga a referèndums en reformes constitucionals o d'estatuts d'autonomia. • Per a l'entrada en vigor, cal la ratificació dels 25 estats membres. Arguments a favor i en contra del "Sí" Els motius per al suport (Sí) • Suport popular: És la primera vegada que es demana l'opinió directa als ciutadans sobre la integració europea. • Simplificació jurídica: Unifica diversos tractats complexos en un sol text. • Primacia del dret europeu: Es consagra que la norma europea prima sobre la nacional. • Carta de Drets Fonamentals: El tractat inclou una declaració que recull la tradició de drets socials i civils d'Europa. Les crítiques i el "No" • Dèficit democràtic: El poder real encara resideix en els governs (Consell) i no totalment en el Parlament Europeu. • Reconeixement nacional: El tractat no resol les aspiracions de les nacions sense estat, ja que és un document intergovernamental. El Problema de la Desinformació S'analitza per què un 70-90% de la població afirma no estar informada. Els experts assenyalen la dificultat de comunicar un text de 448 articles i múltiples protocols annexos. La complexitat es deu a la necessitat d'equilibrar 25 realitats estatals diferents. "És impossible estar ben informat de la Constitució Europea si no s'és un especialista en dret comunitari; la realitat europea exigeix solucions molt sofisticades." Escenaris Post-Referèndum Si guanyés el "No" a Espanya, tot i no ser vinculant, el govern patiria una deslegitimació política greu que podria forçar eleccions anticipades. A nivell europeu, si un sol estat membre no ratifica el tractat en un termini de dos anys, el Consell Europeu haurà de reunir-se per decidir el futur del document.

  • 11'

    2005-02-14 CEPTA PLA ESTRATÈGIC

    Proposta de Futur per al Camp de Tarragona Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, planteja una visió de futur per a la regió basada en un nou model de planejament. L'objectiu no és només un pla tàctic a curt termini, sinó definir què vol ser Tarragona en els propers 20 anys, aprofitant el grup promotor creat durant la candidatura de l'Exposició 2015. Bilbao com a referent de transformació Cabré assenyala el model Bilbao com l'exemple a seguir per la seva capacitat de transformar-se des de la crisi industrial dels anys 80 cap a una ciutat centrada en la qualitat de vida i la cultura. Reversió del model: Passar d'una ciutat percebuda com a "grisa" a un líder europeu en turisme i serveis. Consens: La necessitat d'una imatge consensuada entre el món polític i la societat civil. L'Eix Tarragona-Reus i la Massa Crítica El president de la confederació proposa superar les fronteres municipals per actuar com un territori cohesionat: Àrea Metropolitana: Unir Reus, Tarragona, Vilaseca, Salou, Cambrils i Constantí per sumar més de 450.000 habitants. Sinergies: Reconeix Reus com a motor empresarial i innovador, mentre Tarragona manté la capitalitat històrica i institucional. Estructura: Comparar el territori amb la Ria de Bilbao, on diversos municipis configuren una màquina industrial i de serveis potent sense perdre la seva identitat. Acord Estratègic de la Generalitat Es destaca l'acord del Parlament de Catalunya per potenciar la competitivitat i l'ocupació, que inclou: Inversió de 20.000 milions d'euros en tres anys. Creació d'un consorci de mobilitat per gestionar els fluxos de persones entre Tarragona, Reus, Valls i El Vendrell. Millores en infraestructures i accés sostenible als polígons industrials. "A Tarragona li falta projecte; el que proposem és que ens assentem societat civil i administració per liderar un projecte de planejament."

  • 20'

    2005-02-11 JOSEP MATHAUSEN

    La memòria viva de l'extermini L'Enric Marco, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, comparteix el seu testimoni amb joves de l'Institut de Camp Clar a Tarragona. Amb 88 anys, l'Enric encara recorda com, amb només 19, va ser enviat a un centre d'extermini a Àustria, conegut per la seva extrema crueltat i els 186 escalons de la mort de la cantera. Una lliçó d'humanitat per a les noves generacions L'objectiu de les xerrades organitzades per l'Amical de Mauthausen no és només recordar el passat, sinó fer reflexionar sobre el present: Prevenció de l'oblit: Explicar per què milers de republicans espanyols van acabar en camps de concentració lluny de la seva terra. Camps de concentració actuals: Marco recorda als alumnes que avui dia existeixen altres formes d'extermini ligades a la fam, la guerra i la indiferència davant les tragèdies humanitàries a llocs com Palestina o Àfrica. La realitat de la guerra: Ensenyar que el conflicte no és qüestió de medalles, sinó de por, polls, fang i fam. L'impacte en els alumnes El testimoni personal té un efecte molt més profund que els llibres de text. Els estudiants destaquen: "T'adones que els problemes que tenim ara són insignificants comparats amb el que ells van viure." Els joves reconeixen estar impactats per la duresa del relat i per la sort de viure en un estat de benestar que sovint no es valora prou. El testimoni de l'Enric serveix per combatre la banalització del nazisme i l'ús indiscriminat de símbols com l'esvàstica sense conèixer el seu significat real.

  • 14'

    Entrevista educació a Tarragona: Llars d'infants i EOI

    Situació de les Llars d'Infants a Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duca, ha detallat el calendari d'obertura de nous centres educatius per a la petita infància. S'ha posat un èmfasi especial en la distinció entre les places municipals i el suport de la Generalitat: Setembre de 2005: Inauguració de la llar de Sant Pere i Sant Pau (94 places) i la de la Rebassada (més de 70 places). Setembre de 2006: Obertura prevista per als centres de Bona Vista i de la zona del César August. Finançament: Duca denuncia que l'Ajuntament assumeix actualment dues terceres parts del cost de centres com Sant Salvador i el Miracle, ja que la Generalitat encara no ha formalitzat el reconeixement necessari per rebre les subvencions. Absentisme i Fracàs Escolar S'ha analitzat el funcionament de la Comissió d'Absentisme, destacant que, tot i la percepció social, els casos reals sobre la taula són pocs. "A vegades falla el sistema i no l'alumne; busquem mecanismes per resoldre casos on el sistema té implicació directa." Per combatre la desmotivació en el pas de l'escola a l'institut, s'ha creat una UEC (Unitat d'Escolarització Compartida) a Camp Clar que ofereix tallers de cuina i jardineria per a joves de l'ESO. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i Nous Centres Respecte a la polèmica per la demora en la cessió dels terrenys de l'Avinguda Catalunya per a la nova EOI, la regidora aclareix que el procés està en tràmits de modificació del pla. Duca critica que la Generalitat prioritzi l'EOI davant la urgència de construir nous CEIP a zones saturades com Joan XXIII, on la demanda d'escolarització obligatòria és crítica.

  • 15'

    Abandonament animal i la tasca de la Protectora

    Gestió i Conscienciació a la Protectora de Tarragona El reportatge de Tarragona Ràdio destaca la problemàtica del post-Nadal, quan moltes mascotes regalades acaben sent abandonades a causa del seu creixement o de la manca de responsabilitat dels amos. L'Anna Duc, presidenta de l'entitat, subratlla que un animal no és una joguina i demana una reflexió profunda abans d'adoptar. Aspectes Clau sobre la Responsabilitat Animal Identificació Obligatòria: Tots els animals han de sortir amb xip i censats. És vital mantenir les dades de contacte actualitzades a les bases de dades per recuperar animals perduts. Protocols Sanitaris: A la protectora, els veterinaris realitzen revisions setmanals, vacunacions i proves de malalties com la leishmaniosi. Esterilització: Es posa èmfasi en la importància d'esterilitzar gats i gossos per evitar la superpoblació i l'abandonament de ventrades. El Compromís a Llarg Termini: Els gossos poden viure fins a 18 anys i els gats fins a 20; cal preveure canvis de domicili o circumstàncies vitals. Una Crida a la Solidaritat "Un animal és com si fos una persona... no és un joguet que al cap de sis mesos o un any, o quan venen les vacances, es pot abandonar." L'entitat destaca casos com el de l'Òscar, un gos que va perdre una pota en una trampa al bosc i que ara busca una llar definitiva. Es fa una crida urgent per aconseguir nous socis i voluntaris per mantenir les instal·lacions, que sovint estan al límit de la seva capacitat.

  • 8'

    Cues i col·lapse per les entrades d'U2 a Tarragona

    Expectació màxima pel concert d'U2 al Camp Nou L'inici de la venda d'entrades per a la gira Vertigo d'U2 ha generat un autèntic fenomen de masses a Tarragona. Des del carrer Gasòmetre, la unitat mòbil informa d'una situació de col·lapse logístic i una llista d'espera que ja supera les 400 persones. Punts clau de la jornada: Venda lenta i tecnològica: Tot i que la venda ha començat a les 10 del matí, el ritme és extremadament lent. El sistema informàtic, que funciona connectat a internet a nivell global, pateix saturacions constants, impedint una gestió àgil. Organització autogestionada: Els mateixos fans han organitzat una llista per número d'arribada per mantenir l'ordre. Alguns seguidors van arribar el dia anterior a les 19:00h per assegurar-se el seu torn. Esgotament de localitats: Les entrades de pista (les més econòmiques, a uns 46,25 €) s'han esgotat gairebé immediatament. Els testimonis confirmen que la disponibilitat depèn d'un sistema centralitzat per a tota Catalunya. Frustració pel bloqueig digital: Tant el servei de venda per internet com les línies telefòniques estan totalment col·lapsats, deixant la cua física com l'única opció aparentment viable, tot i la seva lentitud. Testimonis Directes L'Agustí, el primer de la fila després de 15 hores d'espera, explica el seu èxit: "He comprat el màxim de 6 entrades... He sigut l'únic de Tarragona que ha pogut comprar les de pista, que ja s'han acabat." Per contra, el Sergi, situat al número 391 de la llista, mostra la cara més amarga de la jornada amb total escepticisme sobre les seves possibilitats d'aconseguir una entrada abans que s'esgotin definitivament.

  • 2'

    Expectació a Tarragona per les entrades d'U2

    Furor a Tarragona per la venda d'entrades d'U2 El carrer Gasòmetre de Tarragona s'ha convertit en l'epicentre d'una expectació immensa amb motiu de la sortida a la venda de les entrades per al concert del grup irlandès U2. L'esdeveniment tindrà lloc el proper 7 d'agost al Camp del Barça, a Barcelona, i es preveu que sigui multitudinari. Detalls de la jornada Cues quilomètriques: La fila de gent ja sobrepassa el carrer Gasòmetre, arribant fins al carrer Fòrum i el fòrum de la Colònia. Organització: S'ha establert un sistema de control mitjançant fulls numerats per ordre d'arribada. Procedències diverses: S'ha registrat la presència de fans vinguts d'arreu, incloent-hi el Priorat, Saragossa, València i fins i tot Mallorca. Limitacions: Cada persona pot adquirir un màxim de 6 entrades, fet que ha provocat que molts assistents vinguin acompanyats per maximitzar la compra. Testimonis en directe La unitat mòbil ha pogut parlar amb la Joana, una fan que ha viatjat expressament des de les Illes Balears i que ha passat la nit al ras: "Hem dormit aquí... tenim el número 367. Espero que sí que en puguem trobar, n'hem de comprar 12 en total." L'obertura de la botiga s'ha produït a primera hora del matí i es preveu que el procés de venda s'allargui durant bona part de la jornada a causa de l'alta demanda.

  • 0'

    2005-02-10 U2 ENTRADES

    La problemàtica en la venda d'entrades El testimoni expressa la seva frustració davant les dificultats extremes per aconseguir entrades per a un esdeveniment, destacant que ha estat un dels pocs a Tarragona en obtenir-ne, tot i que amb limitacions severes. Punts clau de l'experiència Escassetat immediata: L'usuari relata com el segon lot d'entrades s'ha esgotat de forma incomprensible en qüestió de segons. Esforç físic: S'esmenta haver realitzat una cua de 15 hores amb l'objectiu de comprar només 4 entrades de pista de peu. Perseverança final: Tot i la situació crítica, el protagonista decideix mantenir-se en l'espera fins a rebre una confirmació oficial de l'exhauriment total. "He sigut l'únic de Tarragona que he pogut comprar aquestes entrades."

  • 14'

    Entrevista a Mont Plans: La crisi dels 30 i l'obra 'Ja en tinc 30'

    Reflexions sobre el pas del temps i el teatre L'actriu Mont Plans conversa sobre la seva participació en l'obra teatral escrita per Jordi Silva i dirigida per Àngel Llàcer, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista barreja l'actualitat professional de l'actriu amb reflexions personals sobre la maduresa i el canvi de dècada. L'essència de l'obra: Ironia i realitat L'espectacle aborda la temàtica de la crisi dels 30 anys, posant el focus en un protagonista que se sent ignorat pel seu entorn. Els punts clau de la trama discutits són: La llei del pèndol en l'educació: de pares revolucionaris surten fills conservadors. La ironia com a eina per tractar temes profunds com la incomunicació i l'egoisme. La idea que el personatge principal no té temps per a si mateix perquè sempre està pendent dels altres. L'experiència personal de Mont Plans L'actriu comparteix la seva pròpia experiència vital, destacant que per a ella els 30 no van ser un punt d'arribada, sinó de sortida. "A les 30 em vaig adonar que m'havien enganyat... vaig deixar una feina seriosa en un banc per dedicar-me a l'art." Visió sobre el gènere i l'envelliment Es debat sobre si les dones pateixen més el fet de fer anys. Plans opina que: * Existeix el perill de fer-se invisible per a la societat a partir de certa edat. * Els homes a vegades gestionen la crisi dels 40 de manera més "patètica". * Cal reivindicar la intel·ligència i l'experiència per sobre de l'estètica o les operacions. Èxit a Tarragona L'entrevista conclou amb la notícia que les entrades pel Metropol estan gairebé exhaurides, confirmant la bona rebuda de l'obra a la ciutat i la complicitat de l'actriu amb el públic tarragoní.

  • 5'

    Diagnòstic precoç i senyals d'alerta en els trastorns alimentaris

    Prevenció i detecció precoç en trastorns de la conducta alimentària L'episodi subratlla la importància cabdal del diagnòstic precoç per garantir un bon pronòstic de curació. Tot i que actualment hi ha més sensibilització mèdica, la detecció no és senzilla perquè la malaltia és insidiosa i pot romandre latent durant molt de temps. Els senyals d'alerta No es tracta d'una malaltia amb símptomes visuals evidents des del principi, sinó d'un procés que es manifesta a través de diversos canvis: Canvis fisiològics: Alteracions físiques que poden passar desapercebudes inicialment. Canvis de caràcter i comportament: Alteracions en la manera de relacionar-se socialment o en l'estat d'ànim. Vulnerabilitat adolescent: Cal diferenciar la preocupació normal per la imatge corporal en l'adolescència de les conductes de risc. Com actuar des de l'entorn Els pares, mares i educadors són considerats observadors privilegiats. Davant la sospita que algú pateix un trastorn, les passes a seguir són: Comunicació empàtica: Expressar preocupació per l'estat emocional i el patiment de la persona, evitant centrar-se exclusivament en el menjar per no generar resistències. Consulta professional: Anar al pediatre o metge de capçalera abans de fer cap diagnòstic propi. Assessorament especialitzat: Recórrer a entitats com l'ACAB per rebre orientació personalitzada sobre si els senyals detectats corresponen realment a una malaltia. "Expressar la nostra preocupació a la persona i dir-li que ens preocupa que estigui patint, no que hagi deixat de menjar, perquè segurament crearà resistències." Factors de protecció Finalment, es destaca que existeixen factors de protecció personals i relacionals que es poden potenciar per tal de "vacunar" la persona davant el risc de patir aquests trastorns.

  • 22'

    Campanya de Mans Unides: Solidaritat i Projectes Socials

    Mans Unides inicia la seva Campanya Anual a Tarragona Maite Rodríguez, delegada de Mans Unides a Tarragona, presenta la nova campanya de recaptació de fons centrada en el desenvolupament integral i la lluita contra la pobresa estructural. Tot i l'atenció mediàtica recent sobre el tsunami al sud-est asiàtic, l'entitat recorda que la seva tasca és constant i s'estén a zones amb necessitats oblidades. Objectius i Globalització de Drets Enguany, l'organització se centra en la globalització dels drets econòmics, destacant tres pilars fonamentals per al tercer món: El dret a l'alimentació i a l'activitat econòmica. La llibertat de moviments per a les persones, contraposada a la lliure circulació de capitals. La sensibilització de la societat occidental envers un consum més auster i menys materialista. Projectes clau i Transparència A nivell local a Tarragona, s'han assumit compromisos concrets per a la reconstrucció i l'educació: Índia (Tamil Nadu): Reconstrucció i subministrament de material escolar per a nens orfes pel tsunami. Brasil: Creació de cooperatives agrícoles per millorar les tècniques de cultiu i comercialització. Moçambic: Alfabetització de dones mitjançant instal·lacions d'energia solar. "No podem canviar el món sencer, però sí que podem canviar el món d'un grup determinat de persones." L'entitat posa èmfasi en la seva transparència, destinant només un 5,2% dels fons a despeses de gestió, gràcies a l'esforç del voluntariat desinteressat. Properes Activitats a Tarragona Divendres 11 de febrer: Inici oficial amb l'Eucaristia a l'Església de Sant Agustí. Dimecres 16 de febrer: Celebració de la l'11a Marxa de la Solidaritat, amb la participació d'uns 1.000 joves de diversos centres educatius de la ciutat.