Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1213-1224 de 1392
  • 21'

    Aules d'acollida i gestió educativa a Tarragona

    L'impacte de les aules d'acollida i la integració escolar El director dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona, Josep Maria Pallàs, fa un balanç positiu de les aules d'acollida, una iniciativa destinada a millorar la incorporació dels alumnes nouvinguts al sistema educatiu català. Tot i ser una aposta arriscada pel seu caràcter revolucionari, s'ha consolidat com un recurs essencial per a la cohesió social. Els punts clau de les aules d'acollida inclouen: - Aprenentatge intensiu de la llengua i valors socials bàsics. - Integració progressiva a l'aula ordinària per evitar la creació de guetos. - Atenció individualitzada amb ràtios que intenten mantenir-se a l'entorn dels 15 alumnes. - Diversitat cultural: Actualment es gestionen alumnes de fins a 47 nacionalitats diferents, amb un 40% procedent del Magrib. Nous models educatius: Plans d'Entorn Es presenta la segona fase del projecte mitjançant els Plans d'Entorn, que busquen convertir l'escola en un eix educatiu que vagi més enllà de l'horari lectiu. "Tots hem de ser educadors; la feina feta a l'escola no es pot perdre a partir de les 4:30 de la tarda." L'objectiu és coordinar ajuntaments, entitats i escoles per mantenir els centres oberts durant les tardes, caps de setmana i vacances, oferint activitats de lleure i cultura que fomentin la inclusió d'alumnes autòctons i nouvinguts en risc d'exclusió. Infraestructures i planificació a Tarragona Pallàs detalla les necessitats urgents de la ciutat en matèria d'equipaments: 1. Construcció d'un nou CEIP a la zona de l'Hospital Joan XXIII. 2. Reubicació definitiva de l'institut de Sant Salvador. 3. Edificació de la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), pendent de la cessió formal de solars per part de l'Ajuntament. El debat sobre el calendari escolar Finalment, s'aborda la polèmica sobre l'avançament del curs escolar al 12 de setembre. Pallàs defensa que és una mesura raonable per equilibrar la preparació docent i les demandes de conciliació de les famílies, tot i reconèixer que el debat real és el model econòmic que dificulta la vida familiar.

  • 27'

    Balanç i perspectives del Port de Tarragona (2004-2005)

    Balanç econòmic i estratègia de mercaderies El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, analitza el tancament de l'any 2004, destacant una estabilitat al voltant dels 30 milions de tones de tràfic. Malgrat un lleuger increment del 2,8%, Burgessé emfatitza que l'objectiu no és només la xifra absoluta, sinó la consolidació de mercaderies estables. El paper secundari dels contenidors Burgessé desmitifica la crisi dels contenidors, qualificant-la d'incidència menor en el volum total del port: • El tràfic de contenidors representa una part insignificant comparat amb els granels. • Tarragona no pretén competir amb Barcelona o València en aquest sector. • L'estratègia real passa per potenciar els punts forts: petroli, carbó, cereals, ferro i vehicles. "No sigui que per intentar arribar a primera (en contenidors) acabem baixant a segona B en el que som forts." Un nou model de façana marítima L'any 2005 es presenta com el punt d'arrencada per a la transformació urbana del port: Remodelació del barri del Serrallo • Es preveu una inversió d'entre 500 i 600 milions de pessetes per dignificar el barri. • Inclou pavimentació manual, nou enllumenat, mobiliari urbà i terrasses àmplies per a la restauració. • Com a novetat estètica, a petició de l'alcaldia, s'instal·larà un geiser ornamental davant de la costa. Marina Tàrraco i el Moll de Costa • La creació d'una marina de luxe internacional per a iots de gran eslora. • Instal·lació de mampares de vidre transparent per separar l'activitat nàutica del passeig sense crear barreres visuals. • Les obres del pàrquing al Moll de Costa pateixen un lleuger retard per filtracions d'aigua, però s'espera que estigui operatiu a l'estiu. Infraestructures i futur a llarg termini Es detallen les obres clau per al creixement logístic: • Prolongació del dic de llevant: 800 metres nous que permetran un nou moll amb 22 metres de calat. • Sostenibilitat: Com a mesura ambiental, s'inicia l'aportació de sorra a la platja de la Pineda. • Pla estratègic 2025: El port està arribant al seu límit físic cap a terra; el creixement futur haurà de ser cap al mar.

  • 5'

    2005-02-09 UM COMPTE

    Acord per a la rehabilitació del carrer Comte S'ha assolit un consens unànime entre els tres grups de tècnics implicats —els de l'Ajuntament, els del Col·legi i els que representen els veïns— per definir el pla d'actuació al carrer Comte de la Peralta. Aquest acord és un pas fonamental per resoldre els problemes estructurals que afecten la zona. Actuacions i mesures de seguretat El pla de treball se centra inicialment en un tram específic (dels números 2 al 8) per garantir l'estabilitat abans d'ampliar l'obra: Reforç de la fonamentació: L'objectiu prioritari és assentar les bases dels edificis i del carrer. Substitució d'infraestructures: Es durà a terme la renovació total de canonades i del sistema de clavegueram. Formigonat del tram central: Es procedirà a segellar la rasa oberta d'uns 15-20 metres per donar consistència al terreny. Intervencions individuals: Un cop consolidat el carrer, es treballarà vivenda per vivenda per assegurar cada fonament. "El tema principal és assentar les bases dels dos edificis per garantir-ne la seguretat." Situació dels veïns afectats Gabriel Coiga, portaveu de l'Assemblea de Veïns Afectats, ha explicat que les famílies desallotjades s'han traslladat a un hotel a la Plaça de la Font. Tot i que l'objectiu final és el retorn a casa, els veïns prioritzen la seguretat absoluta de les obres i accepten fer els sacrificis necessaris per garantir que la cimentació sigui l'adequada.

  • 21'

    Nova ordenança d'obres menors a Tarragona

    Facilitats per a les reformes a la llar L'Ajuntament de Tarragona posarà en marxa una nova ordenança reguladora de les obres menors amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits administratius. El regidor de l'àrea de llicències, Santiago Pallas, explica que el canvi principal és la substitució de la llicència tradicional per una comunicació prèvia. Característiques del nou sistema Immediatesa: El ciutadà pot iniciar les obres en el mateix moment de presentar la diligència signada a les oficines de la Rambla Nova. Gratuïtat: S'eliminen les taxes i impostos que fins ara representaven entre un 4% i un 5% del pressupost de l'obra. Confiança: L'administració dóna per bona la paraula del ciutadà, tot i que es reserva el dret de fer inspeccions aleatòries. Obres incloses i requisits L'ordenança s'aplica a tot el terme de Tarragona (excepte la Canonja) i inclou: Interiors d'habitatges: Reformes de cuines i banys, canvis de paviment, pintura, falsos sostres i renovació d'instal·lacions d'aigua o gas. Exteriors i terrenys: Reparació de tanques, neteja de terrenys i treballs de jardineria. Documentació: Només cal un imprès normalitzat, un document de compromís de gestió de residus i, en alguns casos, un croquis simple (no cal un projecte tècnic complex). "Substituïm la llicència per una comunicació prèvia; el ciutadà ja no haurà de demanar permís, sinó comunicar el que vol fer i començar el mateix dia." Balanç econòmic del 2004 El regidor també destaca la bona salut econòmica de Tarragona durant el darrer any, amb dades que mostren una estabilitat i creixement en el sector de la construcció: S'han autoritzat més de 1.200 habitatges nous. S'han concedit llicències per a 101 naus industrials. S'han registrat 86 noves activitats comercials i de serveis.

  • 14'

    Balanç de Rafael Pintado: 8 anys al CB Tarragona

    Balanç d'una Etapa i Perspectives de Futur Rafael Pintado, fins ara president del Club Bàsquet Tarragona (CBT), ha presentat la seva dimissió per concórrer a les properes eleccions de l'entitat el 21 de març. Després de vuit anys de mandat, Pintado analitza els clarobscurs de la seva gestió i els reptes que afronta el club. Principals fites esportives i socials Durant les dues legislatures de Pintado, el club ha viscut moments de creixement i reconeixement tant a Catalunya com a nivell estatal. Entre els èxits destacats figuren: L'ascens a la categoria LEB 2 i posteriorment a la LEB 1. La consecució de la Copa d'Espanya i el lideratge de la lliga regular en la seva categoria. Un gran reconeixement social, consolidant la marca del club fora de les comarques tarragonines. Tanmateix, també s'han viscut moments difícils com el descens del sènior femení, un fet que el president considera un dels punts més dolorosos de la seva etapa. L'apartat econòmic: La gran assignatura pendent El president admet obertament que la situació financera ha estat la "taca negra" del seu mandat. Els motius principals d'aquest desequilibri són: Dependència institucional: El club depèn excessivament de les subvencions de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona. Manca d'esponsorització privada: Pintado lamenta que les grans empreses de la demarcació no s'impliquin prou en l'esport local. Costos imprevistos: Les rescissions de contractes de jugadors i entrenadors durant temporades complicades han generat despeses acumulades difícils de gestionar. "Hi ha empreses importants de la demarcació que no t'ajuden en res... malauradament l'esport local es veu abocat a l'esponsorització de les institucions públiques." Projecte de futur: El rumb cap a l'ACB 2007 De cara al nou mandat, Pintado planteja el projecte CB 2007, un pla que busca la professionalització i el salt definitiu cap a l'elit: Sanejament econòmic: Aplicar un pla de viabilitat rigorós per reduir el deute. Objectiu ACB: Treballar per assolir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal i dotar la ciutat d'un pavelló adequat. Unificació del bàsquet local: Fomentar la col·laboració entre escoles i clubs per evitar la fuga de talents tarragonins cap a altres ciutats.

  • 16'

    Nous tallers de l'Escola de Lletres de Tarragona

    L'expansió de la creació literària a Tarragona L'Escola de Lletres de Tarragona inicia el seu segon mòdul el 14 de febrer, consolidant un projecte que va néixer de manera modesta i que ha experimentat un creixement espectacular. Segons la seva directora, Lourdes Malgrat, el centre ha passat de tenir 5 alumnes en els seus inicis a gestionar múltiples tallers amb l'aforament complet. Noves propostes i metodologies Una de les grans novetats d'aquest curs és el taller impartit per l'actor i comunicador Oriol Grau, centrat en l'expressió oral i corporal. Aquest taller busca: - Ajudar a parlar en públic i perdre la por escènica. - Utilitzar tècniques d'expressió corporal i exercicis de desinhibició. - Millorar la lectura pública dels propis textos literaris. Perfil de l'alumnat i filosofia del centre L'escola no només atrau persones amb aspiracions de publicar, sinó també lectors que volen aprofundir en la comprensió de les obres. Malgrat destaca que l'aprenentatge permet que qualsevol persona pugui escriure un text literari correcte. "Tots tenim a casa, en algun calaix, textos escrits que ens fa vergonya llegir. La satisfacció de poder-los ensenyar públicament és un dels punts clau del curs." Espais i oferta formativa L'escola es defineix com un projecte arrelat a la ciutat, utilitzant espais diversos com la Sala Trono, la llibreria La Rambla o el Bar Museu. Entre l'oferta actual destaquen: - Tallers d'escriptura per a diferents nivells. - Tutories literàries personalitzades per a projectes de novel·la o per a persones amb poca disponibilitat horària. - Cursos específics per a joves (entre 16 i 20 anys).

  • 13'

    La Nit del Col·legiat: Festa i reptes de la farmàcia

    Entrevista a Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, sobre la celebració de la setena Nit del Col·legiat, un esdeveniment que combina la germanor professional amb la reivindicació del sector. Una celebració consolidada La festa tindrà lloc aquest dissabte al Teatre Metropol i servirà com a punt de trobada per a uns 750 professionals de tota la demarcació de Tarragona, incloent-hi les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. Homenatges: Es distingiran els farmacèutics amb 25 i 50 anys de professió i es donarà la benvinguda als nous col·legiats. Convidats de luxe: Comptarà amb la presència de Federico Mayor Zaragoza, que serà nomenat Col·legiat d'Honor, i l'animació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les inquietuds del sector Soriol expressa la seva preocupació per les propostes que suggereixen dispensar fàrmacs en centres de salut (CAP) en comptes de les oficines de farmàcia per reduir la despesa pública. "Tenim una xarxa d'oficines de farmàcia eficaç, eficient i molt ben valorada; pretendre estalviar posant una cadena paral·lela no té sentit." Despesa sanitària: El president aclareix que la farmàcia no és la causa del dèficit. El problema és el baix pressupost global en sanitat (dos punts per sota del PIB). Ús terapèutic de la marihuana: Es comenta el pla pilot d'administració controlada de cànnabis, defensant que les farmàcies estan totalment preparades per gestionar-ho amb seguretat, tal com fan amb la morfina des de fa més d'un segle.

  • 9'

    Inspecció tècnica i desallotjament al carrer del Comte

    Estat actual de les inspeccions al carrer del Comte Avui s'ha reprès l'activitat per avaluar els danys estructurals i del clavegueram al carrer del Comte de Tarragona. Un ampli desplegament de tècnics, que inclou arquitectes de l'Ajuntament, del Col·legi d'Arquitectes i experts contractats directament pels veïns, estan realitzant inspeccions oculars i cales al subsol. Principals troballes i estat de la infraestructura Clavegueram malmès: S'han detectat uns 20 metres de canonades completament trencades. Els veïns informen que el subsol presenta sediments d'aigües fecals acumulats durant anys, cosa que ha provocat el buidat del terreny. Perill real: Els tècnics coincideixen que hi ha un risc estructural a causa de la pèrdua de suport al subsol. Inspecció d'edificis: Tot i que les escomeses dels números 6 i 8 semblen estar correctament, s'estan examinant minuciosament les façanes i els interiors dels immòbils afectats. La resposta dels veïns L'Assemblea de Veïns ha constituït una comissió d'afectats que ha decidit prendre la iniciativa per garantir la transparència del procés: "Hem decidit contactar amb un enginyer de Barcelona, pagant-lo de la nostra butxaca, que té experiència en casos similars a altres ciutats." Situació dels desallotjats Reallotjament: Els veïns han estat traslladats a hotels més propers (com el de la plaça de la Font) després d'haver passat els primers dies a la zona de Joan XXIII. Impacte econòmic: Alguns afectats, com el vocal Pep Escola, alerten que no només han perdut l'habitatge temporalment, sinó que també han hagut d'aturar la seva activitat professional en no poder accedir als seus estudis o tallers. Es preveu que durant la tarda d'avui els tècnics puguin oferir una primera valoració per escrit que determini quan podran tornar els veïns a casa seva.

  • 16'

    Teatre benèfic i retrospectiva de 45 RPM

    Retorn solidari de la companyia 45 RPM al Teatre Metropol El grup de teatre tarragoní 45 RPM, dirigit per Vicenç Cañón, presenta la seva representació d'hivern amb una finalitat clarament benèfica. Enguany, els beneficis de la taquilla es destinaran als damnificats pel tsunami, reafirmant el compromís social de la companyia que ja ha col·laborat anteriorment amb projectes a l'Àfrica i altres entitats locals. Una dècada d'èxits i reconeixements Durant l'entrevista es repassa la trajectòria del grup, que celebra deu anys de vida: Èxit intergeneracional: Han aconseguit una gran capacitat de convocatòria, atraient públic de totes les edats, més enllà del col·lectiu de mestres que va originar el grup. Premis destacats: Recentment han estat guardonats a la mostra de teatre amateur de Tamarit de Llitera, on van obtenir el prestigiós Premi del Públic i el de millor actriu secundària. Evolució del grup: El que va començar com un seminari de vuit persones ha crescut fins a ser una companyia de 15 actrius amb una gran maduresa escènica. L'espectacle: "Qui ho havia de dir" Aquesta obra és una tria dels millors moments de la seva història, incorporant fragments de muntatges anteriors com Carrer de les Petxines o Estúpids Tòpics: Compagina l'humor quotidià amb moments de teatre seriós (com fragments de Bernarda Alba). L'energia i la connexió amb l'espectador prevalen sobre la tècnica pura. "L'aplaudiment és la millor paga... veus una senyora gran que diu: nena, quant de temps feia que no havíem rigut?" El mètode de treball de Vicenç Cañón El director destaca que l'ambient d'assaig és clau per a l'èxit. Tot i que ell escriu els llibrets basant-se en la vida quotidiana i les capacitats específiques de cada actriu, la creació acaba sent un procés col·lectiu on s'accepten suggeriments de les integrants per millorar el ritme i les escenes.

  • 28'

    Urbanisme i Inversions 2005 a Tarragona: Entrevista amb Jordi Sendra

    Urbanisme i Seguretat a Tarragona: L'Agenda per al 2005 L'entrevista amb Jordi Sendra, tinent d'alcalde de territori i urbanisme, destaca la inversió de 45 milions d'euros prevista per a l'any 2005. El diàleg se centra en la seguretat ciutadana, la renovació d'infraestructures crítiques i els grans projectes d'expansió de la ciutat. L'Emergència al Carrer Comte i la Part Alta La prioritat absoluta del moment és la gestió dels desallotjaments al carrer Comte. Sendra detalla les actuacions immediates: • Inspecció tècnica exhaustiva per part d'un equip multidisciplinari (arquitectes municipals, del Col·legi d'Arquitectes i designats pels veïns). • Reparació urgent de la xarxa de clavegueram i les escomeses privades per garantir l'estabilitat del subsol. • Aplicació d'una política de prudència absoluta abans de permetre el retorn dels veïns, influenciada per la sensibilitat social posterior al cas del Carmel a Barcelona. "No prendrem la decisió de retornar els veïns fins que no tinguem la certesa absoluta que tornen en condicions d'estricta seguretat." Grans Projectes d'Inversió i Urbanització L'Ajuntament gestiona actualment obres per valor de 12 milions d'euros en execució, amb 8 milions més en fase de licitació: • Pla Parcial 2 (Zona Joan XXIII): El projecte estrella que inclou un jardí de 13 hectàrees (el més gran de la ciutat), la futura comissaria de la Guàrdia Urbana i la instal·lació d'El Corte Inglés. • Millora de Barris: Actuacions a Camp Clar (voreres i enllumenat), així com la reforma del carrer Gasòmetre i la Plaça Ponent. • Connectivitat: Prolongació de la Rambla Nova (de president a president) i la nova vorera per a vianants a la N-340 entre Bonavista i les Torres Roma. Manteniment i Infraestructures Socials Es posa èmfasi en el pla director de clavegueram per diagnosticar zones crítiques i en la construcció d'equipaments: • Noves piscines al Serrallo i Bonavista. • L'escola bressol César August. • L'aparcament i la plaça de l'antic col·legi Jaume I a la Part Alta, que inclourà espais per a entitats veïnals.

  • 7'

    Conflicte i desallotjament al carrer Comte de Tarragona

    Situació Crítica al Carrer Comte de Tarragona L'episodi recull la crònica en directe des del carrer Comte de Tarragona, on diversos veïns van ser desallotjats el passat dijous a causa de l'aparició d'esquerdes estructurals en els seus immobles. La unitat mòbil, amb Josep Sunyer, capta l'ambient de tensió i el soroll de la maquinària que treballa al subsol. Principals Reivindicacions dels Veïns El Pep Escoda, actuant com a portaveu i vocal de la recentment constituïda comissió d'afectats, expressa el malestar profund del veïnat per diversos motius: Manca d'informació: Els veïns denuncien una desinformació total per part de l'Ajuntament. Reclamen dades tècniques concretes i no només especulacions sobre el clavegueram. Necessitat d'un estudi geotècnic: Consideren insuficient la inspecció visual i demana l'ús de tecnologia actual, com radars o sensors, per analitzar l'estat real del subsol sense necessitat de fer cales invasives. Seguretat jurídica: Exigeixen que qualsevol autorització per tornar a les seves llars es faci per escrit i amb una valoració tècnica individualitzada de cada casa. L'Estat de les Inspeccions Actualment, els tècnics municipals estan elaborant un informe basat en els testimonis de guix col·locats durant el cap de setmana. Tot i això, els afectats critiquen que aquests mètodes són antiquats i que tres dies no són suficients per determinar si l'estructura és estable. "Volem calma i delicadesa; que pensin que som gent que hem hagut de sortir de les nostres llars i estem vivint en un hotel sense saber si podrem tornar." Es preveu una reunió clau a les 19:00 h a la Casa Castellarnau on l'Ajuntament hauria de presentar les conclusions dels informes recollits.

  • 3'

    Afectació per esgletxes i obres al carrer del Comte

    Situació actual al carrer del Comte La jornada a la part alta de la ciutat es desenvolupa amb una aparent normalitat, tot i que continuen els treballs de perforació al subsol. Els operaris realitzen una rasa de punta a punta del carrer per inspeccionar el terreny, mentre es retira la runa amb maquinària pesant. Mesures de seguretat i vigilància tècnica Els tècnics han estat monitoritzant la zona durant tot el cap de setmana mitjançant l'ús de testimonis de guix instal·lats a les façanes i a l'interior dels immobles. L'objectiu és: Detectar possibles moviments estructurals. Avaluar l'estat de les esgletxes aparegudes. Determinar la seguretat dels edificis afectats. Reivindicacions de l'Assemblea de Veïns El portaveu de l'assemblea, Pep Escoda, ha manifestat el malestar dels prop de 30 veïns afectats (una vintena dels quals viuen actualment en hotels). Les seves peticions principals són: Tecnologia avançada: Substituir els pegats de guix per detectors electrònics més sofisticats, similars als utilitzats al barri del Carmel de Barcelona. Garanties per escrit: Els veïns es neguen a tornar a les seves llars si no reben un informe tècnic signat que assumeixi la responsabilitat i garanteixi l'habitabilitat. "Voldríem que en comptes d'aquests testimonis s'utilitzessin tècniques més sofisticades... detectors que s'estarien utilitzant per poder detectar precisament moviments en aquests edificis." Properes passes Aquesta tarda, a les 19:00 hores, tindrà lloc una reunió clau a la Casa Castellarnau. En aquesta trobada es presentaran les conclusions dels informes tècnics i es decidirà si els veïns poden, finalment, tornar a casa seva després de tres dies de desallotjament.