Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1369-1380 de 1392
  • 24'

    5è Aniversari de Tarraco com a Patrimoni Mundial

    Commemoració i Balanç del Patrimoni a Tarragona El podcast celebra el cinquè aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'episodi compta amb la participació especial de l'alcalde de l'època, Joan Miquel Nadal, la regidora de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, i l'agent de viatges Eduard Berga. El Sorteig i el Viatge a Roma La sessió s'inicia amb el sorteig d'un viatge a Roma (avió i tres nits d'hotel) entre els oients que han participat via SMS triant el seu monument preferit. Finalment, el guanyador és l'Enric Dalmau, qui destaca la Catedral, el Pont del Diable i el Circ Romà com els seus monuments predilectes. Records de la Declaració a Austràlia Els convidats rememoren la tensió viscuda a la ciutat de Cairns (Austràlia) l'any 2000: • El secretisme necessari: Només quatre persones coneixien els informes favorables de l'Icomos per evitar filtracions que poguessin tombar la candidatura. • La pressió mediàtica i política: Es recorden els moments crítics i les crítiques internes abans de l'èxit final. • L'existència de Déu: Una anècdota curiosa sobre una discussió filosòfica amb l'avaluador de la UNESCO, el senyor Henry Cleere, durant la seva visita tècnica. "Vam haver de mantenir les visites en una certa clandestinitat perquè els tècnics no volien cap contacte amb els polítics per mantenir la seva independència." Gestió i Futur del Patrimoni En la part final, es discuteix el model de gestió de Tarragona: • Inversió municipal: L'alcalde defensa que l'Ajuntament ha liderat la inversió (3 milions d'euros en l'entorn del Pont del Diable), sovint sense esperar ajuts compromesos d'altres administracions. • Criteri de rehabilitació: Es prioritza fer visitables els monuments ja existents (com la muralla o l'amfiteatre) abans que excavar noves zones que no es puguin mantenir. • Turisme: La importància de promocionar Tarragona com una ciutat de "primer nivell" internacional.

  • 10'

    Tarragona: Patrimoni, Turisme i la Nova Maqueta de la Ciutat

    El Patrimoni com a Motor de Tarragona En aquesta edició especial des de l'Antiga Audiència, es destaca la importància del patrimoni històric com a eix central del turisme a la ciutat. La conversa se centra en com la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat ha transformat el sector serveis i la percepció dels visitants. La Nova Maqueta de la Ciutat Es presenta la inauguració d'una maqueta monumental realitzada per Elias Torres. Aquesta obra, ubicada a la volta del Pallol, no és només una peça artística, sinó que es convertirà en: * El punt de partida oficial dels itineraris turístics. * Una eina didàctica que permet, mitjançant tecnologia làser, visualitzar l'antiga disposició de termes, circs i amfiteatres. * Un símbol de la rehabilitació del centre històric. Impacte en el Sector Hoteler i de Serveis Diego Piedra, director dels hotels SB, i Javier Mejuto, de l'empresa de guies Itinere, analitzen l'evolució del sector: * Creixement hoteler: Des de l'any 1998, la ciutat ha passat d'un sol hotel de quatre estrelles a tenir-ne quatre, reflectint un augment de la demanda de qualitat. * Perfil del visitant: Es detecta un perfil familiar amb elevat poder adquisitiu i un creixent turisme de negocis i congressos. * Qualitat vs. Quantitat: Se subratlla que el turisme cultural és intemporal i aporta un valor cívic i de permanència que no té el turisme purament lúdic. Deures per al Futur: Difusió i Merchandising Els convidats coincideixen que el principal repte és la difusió. Sovint, els visitants se sorprenen en descobrir la riquesa de la ciutat perquè no la coneixien prèviament. "No conec a ningú que hagi vingut a Tarragona i hagi sortit defraudat de l'oferta d'oci i atractius que ofereix la ciutat." També es menciona la modernització del merchandising, abandonant el souvenir tòpic per oferir peces que estiguin a l'alçada de les grans ciutats europees.

  • 9'

    Tarragona Moderna: Visita a la Casa Castellarnau

    Un viatge escolar pel passat de la ciutat Els alumnes de quart de primària de la Salle de Tarragona participen en l'itinerari Tarragona Moderna, una proposta del Museu d'Història. El recorregut explora elements clau de la fisonomia urbana i la vida quotidiana de segles passats, començant per la muralla de la ciutat. Els secrets de la muralla La visita s'inicia al Portal del Roser, on es descobreixen curiositats arquitectòniques i històriques: La falsa braga: Una contra muralla amb funció de protecció que genera bromes entre els infants pel seu nom. El Fortí Negre: Una torre amb un passat fosc on s'hissava una bandera negra per anunciar les execucions de presoners. La Plaça del Pallol: Antic centre de distribució on l'Ajuntament gestionava el magatzem de blat. L'esplendor i la decadència de la Casa Castellarnau El punt central de l'activitat és la Casa Castellarnau, un edifici d'origen gòtic remodelat pels nobles Castellarnau. Els nens queden fascinats pel pati i els passadissos secrets que connectaven amb el carrer de les Portes Falses, utilitzades estratègicament per fugir dels creditors. La visita pren un gir teatral amb l'aparició del senyor Josep Antoni de Castell d'Arnau, un guia d'excepció que explica la història familiar: Noblesa i protocol: El personatge exigeix ser tractat amb el respecte que pertoca al seu títol comprat. La pèrdua del patrimoni: En una confessió sincera, el senyor de la casa explica com els seus descendents van perdre la fortuna, els mobles i fins i tot les escales interiors jugant a les cartes i els daus. "Un dels meus nets i bisnets van començar a jugar a les cartes i als daus, i ho van perdre tot." L'experiència finalitza amb un concert de violí i flauta que captiva l'atenció dels alumnes, que marxen amb un bitllet de rifa del 1799 i el dubte de si realment han conegut a l'autèntic noble tarragoní.

  • 31'

    Cinc anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat

    Balanç de la declaració de la UNESCO En el marc del cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, representants de les principals institucions culturals de Tarragona analitzen l'evolució del patrimoni. Es destaca que la distinció no va ser només un premi, sinó el fruit d'un treball científic rigorós i d'un fort suport popular. L'evolució de la consciència ciutadana Abans del reconeixement, gran part del patrimoni romà era desconegut tant per l'exterior com pels mateixos tarragonins. • S'ha passat de viure d'esquenes als monuments a una integració real en la vida de la ciutat. • Iniciatives com Tàrraco Viva han estat claus per a la divulgació didàctica. "Ser reconegut com a patrimoni de la humanitat és importantíssim, però és un punt de partida, no un punt d'arribada." Reptes i gestió institucional Els ponents coincideixen que un dels problemes principals és la dependència de tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat), fet que sovint complica l'execució de projectes per manca d'entesa o fons. Necessitats urgents de futur • Pla Especial de Protecció Arqueològica: Una eina legal pendent des del 1994 que es considera vital per fixar prioritats. • Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci de 8 milions d'euros en inversions, es reclama un calendari concret i projectes que no es dilueixin amb els canvis polítics. • Gestió integral: Abandonar les actuacions puntuals per adoptar una visió global del conjunt monumental (incloent-hi Constantí, Altafulla i Roda de Berà). El patrimoni com a motor econòmic Més enllà del valor històric, el patrimoni es visualitza com el gran recurs de desenvolupament econòmic a llarg termini per a la ciutat, oferint una alternativa estable a la indústria.

  • 27'

    Maqueta de Tàrraco: Una Mirada Pedagògica al Patrimoni

    La Nova Maqueta de la Tàrraco Romana L'episodi se centra en la presentació d'una maqueta monumental de 22 metres que reprodueix fidelment la ciutat de Tàrraco. Elias Torres, responsable de la seva creació, explica que és el projecte més gran que s'ha realitzat fins ara, doblant en dimensions la maqueta anterior de la Tarragona Medieval. Procés de Creació i Material La construcció ha estat un repte de gran complexitat que ha requerit rigor històric i paciència: • S'han utilitzat materials com fusta per a l'entramat, polistirè per als volums i resines sintètiques per a les edificacions. • La documentació ha estat a càrrec de Lluís Pinyol, qui ha realitzat un buidat exhaustiu en biblioteques i arxius. • El treball de pintura i texturització amb guixos especials permet captar detalls de la vida quotidiana. Valor Pedagògic i Didàctic Joana Virgili, del Camp d'Aprenentatge, i Maite Martorell, del Museu d'Història, destaquen la maqueta com una eina clau per a l'educació: • Permet visualitzar l'urbanisme romà i entendre per què els monuments (com l'amfiteatre) se situaven en llocs concrets. • S'han dissenyat activitats on els alumnes han de posicionar personatges històrics en punts estratègics de la maqueta. • L'objectiu és que els infants s'emocionin amb el patrimoni i es converteixin en els seus futurs guardians. "El 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar; l'altre 50% és aixecar els volums." Patrimoni i Ciutadania Durant els darrers cinc anys, Tarragona ha viscut un increment en l'autoestima col·lectiva pel seu llegat. S'ha passat d'una visió purament arqueològica a una de més propera i humana, exemplificada pel personatge del senyor Castellarnau, que ajuda els nens a conèixer la Tarragona moderna d'una manera lúdica. Projectes de Futur Tot i l'èxit de la maqueta romana, ja es plantegen nous reptes: • Una maqueta sobre la indústria petroquímica per explicar la realitat actual de la ciutat. • La continuació de les col·leccions de Petites Històries (medieval, moderna i properament contemporània).

  • 15'

    Cinc anys de Tarragona i altres indrets com a Patrimoni UNESCO

    El llegat del 30 de novembre de 2000 a l'estat espanyol El 30 de novembre de l'any 2000 va marcar un abans i un després per a cinc indrets emblemàtics del territori espanyol. En una assemblea de la UNESCO celebrada a Cairns (Austràlia), el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco va ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció no va ser aïllada, ja que va ser compartida amb quatre llocs més que també van rebre aquest prestigiós segell: La Muralla romana de Lugo. El Palmerar d'Elx. Els jaciments de la Serra d'Atapuerca. El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí. Impacte i repercussions del reconeixement Cinc anys després de la declaració, els representants de cadascun d'aquests indrets coincideixen en l'impacte positiu que ha tingut la distinció en dos àmbits principals: L'orgull ciutadà: S'ha generat una "injecció de moral" i una presa de consciència del valor del patrimoni propi. Els habitants han passat a actuar com a veritables ambaixadors i amfitrions de la seva riquesa cultural. L'augment del turisme: En llocs com la Vall de Boí o Lugo, el nombre de visitants s'ha arribat a triplicar, afavorint la desestacionalització de l'activitat econòmica. "La declaració del palmerar ens va donar aquesta injecció de moral i ens convertim tots en ambaixadors cada volta que sortim d'Elx." Reptes i responsabilitats compartides La distinció de la UNESCO ha obligat les administracions locals a fer un esforç de gestió i conservació constant. Des del museu del Palmerar a Elx fins al centre d'interpretació a la Vall de Boí, s'ha treballat per fer el patrimoni accessible tot l'any. Curiosament, indrets com Lugo i Tarragona han compartit fins i tot contratemps semblants, com ara petits esfondraments a les seves muralles deguts a la pluja, demostrant que el manteniment d'aquestes joies històriques és un repte permanent.

  • 14'

    Rehabilitació d'urgència a la muralla de Tarragona

    Actuació immediata després de l'ensulcida Arran de l'esfondrament d'un tram de la muralla a la zona del Palau Arquebisbal, s'ha posat en marxa un dispositiu d'urgència per avaluar els danys i garantir la seguretat del monument. Els treballs estan sent supervisats per l'arquitecte Joan de Figueroa i l'arqueòleg Joan Manchón. Les primeres mesures acordades inclouen: - Estintolament i apuntalament del tram afectat per evitar nous desplaçaments. - Retirada controlada de terres per alleujar la pressió sobre l'estructura. - Tancament preventiu del passeig de ronda i el passeig arqueològic per seguretat pública. Causes i context històric L'arqueòleg Joan Manchón ha explicat que aquest tipus de patologies són causades habitualment per les pluges, que saturen el farcit de la muralla fins a provocar-ne el lliscament. No és un fet aïllat, ja que hi ha precedents documentats als segles XIX i XX (anys 1932, 1933 i 1935). "No ha sigut un soroll de terratrèmol; ha estat un procés molt lent i suau, gairebé a la tarragonina, on el terreny ha cedit a causa de l'aigua." Crítica al tractament mediàtic El delegat de comunicació de l'Arquebisbat, Dídac Bertran, ha denunciat l'alarmisme excessiu d'alguns mitjans nacionals i estatals. Tot i la magnitud visual dels carreus caiguts (alguns de fins a un metre), ha volgut transmetre un missatge de calma: - No hi ha hagut ferits, només danys materials menors al jardí. - Els veïns de la zona se senten segurs en les seves construccions. - Es demana distingir entre la informació rigorosa dels mitjans locals i l'espectacle mediàtic de les grans cadenes.

  • 11'

    Esfondrament d'un tram de la muralla de Tarragona

    Detalls de l'incident a la muralla S'ha produït un esfondrament d'urgència en un tram de la muralla de Tarragona, concretament a la zona del Pla de Palau i el carrer de la Guitarra. L'afectació és considerable, amb les següents magnituds: Un tram de 20 metres de llargada. Una alçada d'uns 5 a 8 metres. L'esfondrament ha estat interior, caient cap a l'Hort de l'Arcabisbat. Causes i conseqüències Segons els responsables el motiu principal ha estat el factor climatològic: Les pluges intenses dels darrers dies han provocat una filtració d'aigua que ha colmatat les terres de farciment entre els murs, generant un esbombament del full intern. S'han tancat per precaució el jardí de l'Arcabisbat i el passeig arqueològic. No hi ha hagut danys personals, ja que la zona és d'accés restringit dins del recinte eclesiàstic. Mesures de restauració La tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, i l'arquebisbe Jaume Pujol han confirmat que: "Ara el que s'ha procedit ja és, pels tècnics municipals i de l'Arcabisbat, a fer els projectes de xoc per començar a retirar terres i consolidar el mur."\n Es destaca que el tram afectat no era original d'època romana, sinó una reconstrucció posterior, fet que facilitarà les tasques de recuperació del monument, que és Patrimoni Mundial.

  • 12'

    Impacte veïnal de la presó de Tarragona

    Anàlisi del teixit veïnal a l'entorn de la presó El reportatge realitzat per Tarragona Ràdio explora la percepció dels veïns i comerciants que conviuen amb el centre penitenciari de Tarragona, situat a l'avinguda de l'Argentina. Malgrat l'estigma que podria suposar, la convivència de llarga durada —en alguns casos de més de 50 anys— ha generat una normalització absoluta de la infraestructura. Punts clau de la convivència Absència de conflictes: La gran majoria de veïns entrevistats coincideixen que la presó no genera molèsties directes ni problemes de seguretat ciutadana. Sensació de seguretat: Diversos comerciants i restauradors destaquen que la presència policial constant (Mossos d'Esquadra) fa que el barri sigui més tranquil que altres zones de la ciutat. Benefici econòmic: Per a alguns negocis de restauració, el centre és una font de feina i dinamisme econòmic. "Gràcies a la presó aquest barri és més tranquil que altres... no hi ha delinqüència i per les nits es dorm amb tranquil·litat." El dilema urbanístic: Presó o Zona Verda? Tot i la bona convivència, el debat es trasllada al futur ús del sòl davant la proposta de traslladar el centre a Mas d'Enric (El Catllà). Aquí és on apareixen les desitjos de transformació: Revalorització: Alguns botiguers creuen que l'avinguda seria més "maca" sense el centre penitenciari. Espais públics: Els veïns més joves o aquells amb vistes directes al pati prefereixen un parc o una zona verda. Resistència al canvi: Al municipi del Catllà, el rebuig al nou centre ha estat palès en sessions plenàries, evidenciant el fenomen NIMBY (no al costat de casa meva).

  • 12'

    Huracán Cóndor: Adrenalina i física a Port Aventura

    L'Huracán Cóndor i la Ciència de la Caiguda Lliure L'episodi explora l'experiència extrema de l'atracció Huracán Cóndor a Port Aventura, comparant-la amb conceptes físics fonamentals i altres fites de l'ortodòxia automobilística. La responsable de comunicació, Modena Mazuelos, detalla les sensacions i la logística d'aquesta emblemàtica torre de caiguda. Connexió amb la Física i la Fórmula 1 El resum estableix un paral·lelisme entre la mítica poma d'Isaac Newton i els usuaris que es llancen des de 100 metres d'alçada: Velocitat: L'atracció assoleix els 115 km/h en només 3 segons, una acceleració comparable a la d'un cotxe de Fórmula 1. Sensació de G: La frenada genera una força de 3g (tres vegades la gravetat terrestre), la qual cosa genera un impacte físic i emocional intens. Vértigen: A diferència de la Fórmula 1, el component d'alçada afegeix una percepció de risc vinculada a la gravetat que s'assimila a saltar des d'un edifici de 30 plantes. Característiques de l'Atracció L'atracció destaca per la seva versatilitat i ambientació: Tematització: Inspirada en una piràmide del Palenque (Mèxic) amb espectacles que representen sacrificis antics. Modalitats de caiguda: Existeixen diverses formes de baixar: assegut, amb una inclinació de 15 graus o amb els peus penjant al buit. Capacitat: Té 5 compartiments per a un total de 20 persones per torn, podent acollir fins a 850 persones per hora. "És una sensació molt difícil d'explicar, cal experimentar-la... en arribar a baix sents una mena de tranquil·litat, com quan surts del gimnàs." Impacte i Futur de Port Aventura Coincidint amb el 10è aniversari del parc, l'èxit de l'atracció ha superat totes les expectatives, mantenint els hotels plens i una mitjana de visites molt superior a la prevista. S'esmenta que, tot i ser la segona més alta del món (per darrere d'una a Austràlia), el parc ja mira cap al futur amb possibles noves ampliacions i ofertes per a la temporada alta.

  • 3'

    Nevada a Tarragona: Situació d'emergència i imatges insòlites

    Estat d'emergència i seguiment meteorològic El programa realitza un seguiment exhaustiu de la meteorologia arran de la nevada que ha afectat la demarcació des de primera hora del matí. La situació és especialment complexa a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp: Valls: L'Ajuntament ha activat la fase d'emergència del pla local de prevenció de nevades (Sant Neucat). Objectiu: Garantir la normalitat en els accessos d'entrada i sortida a la ciutat. Crònica des de l'Ermita del Llorito La unitat mòbil s'ha desplaçat fins al punt més elevat de la perifèria de Tarragona, l'Ermita del Llorito, on la situació presenta un aspecte totalment postal: Condicions actuals: Temperatura de 0 graus centígrads i una acumulació de neu d'uns 3 centímetres que continua augmentant. Impacte visual: Una vista panoràmica de la ciutat completament emblanquinada, amb neu acumulada a les fondalades i valls del voltant. L'impacte social: Una imatge bucòlica La nevada ha atret nombrosos curiosos i aficionats a la fotografia que busquen capturar una estampa poc habitual a la costa tarragonina: Testimoni: En Domènec, un fotògraf aficionat, descriu la imatge com a bucòlica i destaca la raresa de veure neu a llocs com la Platja Llarga. Sensació general: Tot i que no és la nevada més intensa de la història de la ciutat, es valora com un esdeveniment digne de veure, ja que el paisatge urbà i marítim es transforma radicalment. "A Tarragona no estem mai acostumats a veure-ho així. És una cosa molt maca de veure."

  • 3'

    Neu a Tarragona: El Nou Estadi i el paisatge emblanquinat

    La imatge de la neu a Tarragona L'episodi se centra en la crònica de Josep Sunyer, que descriu una estampa poc habitual a la ciutat de Tarragona. Tot i que la temperatura és de dos graus i la neu comença a desfer-se, encara es poden observar racons totalment blancs des d'una posició elevada. Punts clau de l'observació meteorològica: El Nou Estadi del Nàstic: La gespa i les instal·lacions apareixen completament emblanquinades, deixant una imatge insòlita per als aficionats. Entorn geogràfic: Les muntanyes de Prades i La Mussara presenten un perfil totalment nevat, visible des de la ciutat. Evolució del temps: Es comencen a obrir clarianes sobre el mar a l'horitzó, tot i que cap a l'interior (Alt Camp i Conca de Barberà) el cel continua tapat. "Estic veient el camp del Nàstic des de dalt... completament blanc. La gespa del nou estadi i també del camp adjacent són completament plens de neu." Planificació del programa Malgrat l'excepcionalitat de la nevada, el programa continua amb la seva estructura habitual, prestant atenció a la mobilitat i a seccions culturals: Seguretat viària: Connexions constants amb el Servei Català de Trànsit per monitorar les afectacions a les comarques veïnes. Seccions culturals: Debats sobre justícia amb el Col·legi d'Advocats, tradicions amb la festa de la Madalena i l'espai literari de Jordi Tiñena.