Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

217-228 de 1392
  • 8'

    2005-12-20 RACC ESTUDI CARRETERES

    Les carreteres de Tarragona al capdavant de la sinistralitat L'informe elaborat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), basat en dades del període 2002-2004, revela una situació preocupant per a les comarques del sud de Catalunya. Les carreteres del Camp de Tarragona i les de les Terres de l'Ebre són les que presenten un major risc d'accidents de tot el país. Característiques de l'estudi Abast: S'ha analitzat el 50% de la xarxa viària catalana, xifra que representa el 94% de la mobilitat total. Metodologia: El risc es calcula mesurant la proporció d'accidents mortals i greus en relació amb el volum de vehicles que transiten per cada tram. Índex de risc: L'objectiu és determinar la probabilitat individual que té un conductor de patir un sinistre greu. Els punts negres de la demarcació L'estudi destaca que, tot i que la tendència general a Catalunya és a la baixa, a Tarragona un 43% de les carreteres encara mantenen un risc elevat o molt elevat. Els trams més crítics identificats són: C-12: Entre Tortosa i Xerta. N-340: Especialment al límit amb el País Valencià cap a Sant Carles de la Ràpita, i en el tram entre l'Hospitalet de l'Infant i Vila-seca. Connexió Vendrell i Valls: També assenyalada com una via amb dificultats. "A Tarragona hi ha una proporció de trams negres molt més alta que no passa a Barcelona, Girona o Lleida." Factors de risc i futur de l'estudi L'expert Lluís Puerto subratlla que la seguretat depèn d'un trinomi: infraestructura, conductor i vehicle. Tot i que sovint es responsabilitza el conductor, l'estat de la via (pavimentació, senyalització) és determinant en la provocació de l'accident. El RACC preveu actualitzar l'estudi anualment per oferir un mapa de seguretat dinàmic que ajudi les administracions a prioritzar les inversions públiques on es puguin salvar més vides.

  • 2'

    Anàlisi del Risc de Sinistralitat en Carreteres Catalanes

    Anàlisi de la Seguretat Viària a Catalunya Aquest estudi analitza el 50% de la xarxa viària catalana, un percentatge que, tot i semblar parcial, concentra el 94% de la mobilitat total del país. L'objectiu principal és mesurar el risc individual de patir un accident mortal o greu en trams específics. Metodologia de Càlcul El risc no es mesura només pel nombre absolut d'accidents, sinó per una proporció directa: - Es calculen els accidents mortals i greus en un tram determinat. - Es posen en relació amb la intensitat del trànsit (vehicles que hi passen). - El resultat és un índex que indica la probabilitat que té un conductor de patir un sinistre. Punts Crítics i Vies de Risc L'informe identifica zones especialment perilloses: * Catalunya (General): La via més perillosa és la C-245 (entre Gavà i Cornellà), amb una alta incidència de motocicletes (83% dels accidents). * Província de Tarragona: Presenta la situació més preocupant del territori, amb un 43% de les seves carreteres amb un risc elevat o molt elevat. Trams Negres a Tarragona Els trams amb major proporció de sinistralitat a la demarcació són: 1. C-12: Entre Tortosa i Xerta. 2. N-340: Diversos trams incloent el límit amb el País Valencià fins a la Ràpita, Valls-El Vendrell i l'Hospitalet de l'Infant-Vila-seca. "Un 43% de les carreteres de Tarragona tenen un risc elevat o molt elevat d'accident mortal o greu, la dada més alta de tot Catalunya."

  • 7'

    L'obra 'Eva' de Juan Ugalde a la Fundació La Caixa

    Anàlisi de l'exposició i l'obra de Juan Ugalde Ninfa Bisba presenta l'obra Eva de l'artista basc Juan Ugalde, una peça clau de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa que s'exhibeix actualment a Tarragona. La iniciativa busca fomentar una mirada calmada i sossegada, allunyada de les presses habituals de les galeries, permetent una connexió profunda amb l'art. L'estil i la sàtira social d'Ugalde L'obra d'Ugalde es caracteritza per una forta càrrega de retrat social i ironia, centrant-se sovint en les realitats més invisibles de la societat: Temàtica: Retrata l'Espanya profunda i marginal, els suburbis i els espais abandonats. Emotivitat: Segons Bisba, l'artista combina la cruesa de la misèria amb l'humor i la tendresa. L'obra 'Eva': Presenta una noia en un sofà dins d'un paisatge de xaboles, suggerint paral·lelismes amb mites bíblics o grecs (com el de Leda, per la presència d'un cigne blanc retallat). Tècnica i experiència educativa L'artista utilitza una barreja de tècniques que evoluciona amb el temps: 1. Base de fotografia ampliada i encolada sobre tela. 2. Intervenció amb pinzellades de pintura per ressaltar elements. 3. Addició d'objectes i elements físics sobre la superfície. "L'art està obert a tothom i els nens són els qui millor saben discutir sobre les obres." La Fundació també impulsa un programa educatiu actiu que inclou tallers per a escolars a partir del gener, amb l'objectiu d'ensenyar a veure i analitzar l'art des de la infància. Properes activitats A la primavera, la Fundació preveu inaugurar una exposició dedicada al retrat contemporani titulada Imatge i identitat, que aprofundirà en el vídeo i la fotografia.

  • 20'

    Debat sobre la nova Llei antitabac i el seu impacte laboral

    Anàlisi de la nova Llei antitabac L'episodi presenta un debat sobre la imminent entrada en vigor de la nova Llei antitabac, analitzant-ne les conseqüències des de la perspectiva dels sectors afectats. El debat compta amb la participació de Josep Cervera, president del Gremi d'Estanquers de Tarragona, i Antonio López, representant del sindicat UGT. Impacte en el sector dels estancs Segons Josep Cervera, el sector viu un moment de molta incertesa i nerviosisme a causa de la manca d'informació oficial definitiva. Tot i això, preveu una repercussió mínima en el negoci a llarg termini: * La preocupació principal actual és el segon canal de venda. * Es preveu que les vendes puguin baixar lleugerament en punts on es prohibirà la venda, com quioscos o benzineres. * Es destaca que el tabac és un producte amb una comercialització extremadament controlada. La llei en l'àmbit laboral Antonio López (UGT) exposa que el sindicat no s'oposa a la llei, ja que ha estat consensuada, però posa l'accent en la necessitat de gestió interna a les empreses: * L'objectiu és arribar a acords satisfactoris entre treballadors i empresaris. * Existeix el risc de greuges comparatius entre fumadors i no fumadors (per exemple, pel temps que els fumadors dediquen a sortir al carrer). * Es proposa que les empreses incentivin els treballadors per ajudar-los a deixar de fumar. Civisme i convivència Ambdós convidats coincideixen que el més important és evitar el radicalisme. "No crec que existeixi un producte a la venda avui per avui que tingui més informació que aquest... la informació hi és, la gent ja sap el que fa." Es recorda que, històricament, la societat s'ha adaptat amb normalitat a prohibicions anteriors en avions o centres comercials, i s'espera que aquest cop torni a passar el mateix mitjançant l'educació i el civisme.

  • 15'

    Homenatge al mestre Joan Juncà a la Catedral

    Homenatge a la figura de Joan Juncà L'entrevista a Rafael Guinovar, tenora de la Cobla de Tarragona, desgrana els detalls del concert d'homenatge al mestre Joan Juncà que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona. El programa vol reivindicar la vàlua d'un músic que va ser nomenat fill predilecte de la ciutat l'any 1992 i que va destacar per una personalitat humil i una música d'una gran complexitat harmònica. Trajectòria vital i artística Joan Juncà va viure una vida dividida entre la seva feina administrativa i la seva passió musical. La seva producció es divideix en tres etapes clares: Música de ball: Fins als 40 anys, va compondre prop d'un centenar de boleros i pasdobles sota el pseudònim de Manuel Arosa. Música per a cobla: Amb més de 30 sardanes, moltes d'elles premiades en certàmens de prestigi com el Pau Casals o el Conrad Saló. Música sacra i simfònica: En la seva etapa final, vinculat als Amics de la Catedral, va crear obres per a orquestra, cor i orgue. Detalls del concert i estrenes El concert serà un desplegament de més de cent persones a l'escenari i inclourà dues estrenes mundials destacades: "Mestre i amic": Una sardana dedicada per Rafael Guinovar a Juncà l'any de la seva mort (2003). "Ball de Nanos de Tarragona": Una peça inèdita amb la qual el mestre somiava veure ballar els nanos de la ciutat sota una coreografia de l'Esbart. "Era una persona d'una gran elegància, discreció i prudència, molt humil i de tracte afable, fins i tot quan portava peces complexes de difícil execució." Un llegat per descobrir Tot i el reconeixement institucional, Guinovar remarca que la música de Juncà mereix més difusió. És una música rica i exigent per als intèrprets, que fuig de la simplicitat comercial per oferir una experiència profunda tant per a l'oient com per al músic que accepta el repte de tocar-la.

  • 13'

    Centenars d'infants canten nadales al Mercat de Tarragona

    Moguda nadalenca a la Plaça del Mercat La plaça del Mercat de Tarragona (Plaça Corsini) ha acollit una gran celebració nadalenca amb la participació d'uns 550 nens i nenes de diversos centres educatius de la ciutat. L'acte, que s'ha convertit en una tradició des de fa cinc o sis anys, és fruit de la col·laboració entre l'empresa municipal Espimsa i l'Escola Municipal de Música. Objectius de la iniciativa Segons Raül Font, gerent d'Espimsa, l'esdeveniment té una doble finalitat: Convivència i tradició: Recuperar l'antic costum de cantar nadales al carrer i fer que els infants es sintonitzin amb l'esperit de la ciutat. Promoció comercial: Familiaritzar les noves generacions amb el Mercat Central, considerat la "catedral de l'alimentació fresca", i fomentar el comerç urbà. Desenvolupament de la jornada L'ambient ha estat marcat per la il·lusió de les famílies i la qualitat de les cançons interpretades en directe: Els alumnes de primer i segon de primària de col·legis com el Carme, l'Aura o el Saavedra han pujat a l'escenari per cantar peces com "A Betlem m'en vull anar" i la "Cançó del Tió". Mentre un grup cantava, d'altres visitaven les instal·lacions del mercat, esmorzaven productes típics (coca de sucre) i rebien vals de descompte per a l'aparcament per als seus pares. Carme Ducma, responsable d'ensenyament de l'Ajuntament, ha destacat l'esforç dels mestres de música i la gran expectació d'avis i pares que no han parat de gravar i fotografiar les actuacions. "Aquí representa que canten per la ciutat... s'aturen els curiosos a veure què passa i ells se senten protagonistes." L'acte ha conclòs amb la participació d'escoles de barris com Sant Salvador, Bonavista i el Mediterrani, consolidant la jornada com un èxit de participació ciutadana i tradició local.

  • 11'

    Entrevista a Horacio Altuna: Trajectòria i vinyetes social

    Trajectòria i Evolució de l'Autor L'il'lustrador Horacio Altuna repassa quatre dècades de producció artística en una exposició a Caixa Tarragona. Tot i que se l'ha encasellat sovint en el gènere eròtic (especialment per la seva etapa a Playboy), ell confessa que és el registre que menys li agrada. Se sent molt més còmode amb les històries de contingut social i quotidià. Personatges i Compromís Polític Loco Chávez: Una de les seves obres més cèlebres al diari Clarín. Va servir per eludir la censura a l'Argentina durant la dictadura mitjançant l'humor a la contraportada. Familia Tipus: Actualment publicada a El Periódico de Catalunya. Destaca el personatge de Gus, una caricatura dels adolescents actuals, i el pare, que reflecteix el desconcert de la generació de més de 60 anys davant un món que no ha acabat sent tan just com esperaven. La Indústria de la Il'lustració a Catalunya Com a president de l'Associació d'Il'lustradors Catalans, Altuna denuncia la situació crítica del sector: "Hi ha seriosos problemes d'edició per al material produït aquí; els editors opten per material importat més barat a causa de la globalització." Reivindica el talent dels professionals locals i la necessitat de trobar vies de difusió institucionals. Futur i Optimisme Malgrat haver rebut el premi Yellow Kid a tota la seva trajectòria, Altuna rebutja la jubilació. Té projectes d'animació i nous àlbums en marxa. Respecte a l'Argentina, es mostra esperançat amb l'evolució del país des de l'arribada del govern de Kirchner, veient finalment una "llum al final del túnel".

  • 15'

    Dispositiu especial per la festivitat de Tots Sants a Tarragona

    Organització i mesures pel dia de Tots Sants Amb l'arribada del 1 de novembre, el cementiri de Tarragona es prepara per a una gran afluència de visitants. Fede Dan, president de CERFUM (serveis funeraris de Tarragona), explica les mesures excepcionals que s’han pres per evitar col·lapses i facilitar l'accés. Accessibilitat i Transport El dispositiu especial, actiu des del 29 d'octubre fins al 2 de novembre, inclou: * Obertura de nous accessos: A més de la porta principal, es manté oberta la de la carretera Rovira i Virgili. * Restriccions de trànsit: El dia 1 de novembre, el tram d'accés tindrà sentit únic cap al cementiri per evitar embussos. * Foment de l'autobús urbà: S'han ampliat les franges horàries de la línia 6 de l'EMT per reduir l'ús del vehicle privat. * Zones d'aparcament: S'han habilitat esplanades properes per als qui optin pel cotxe. Millores i canvis en les tendències funeràries S'han destinat recursos a la modernització de les instal·lacions, destacant la reforma de l'església interna, la renovació del clavegueram i la construcció de rampes per a persones amb mobilitat reduïda. "L'amor és una realitat i, tot i les dificultats i els sentiments que dóna haver perdut un ésser estimat, visitar els difunts és una tradició que es manté viva i es viu molt familiarment." Un dels punts més rellevants és l'increment de les incineracions, que ja representen un 25-30% del total. Això ha obligat a l'empresa a construir noves illes de columbaris per dipositar cendres. Així mateix, s'ha destacat la liberalització del mercat funerari gràcies a la nova llei estatal, que permet a les famílies triar empreses de fora de la seva localitat.

  • 4'

    Recuperació del Port de Tarragona i assemblea de pescadors

    Restabliment de l'activitat al Port de Tarragona L'Autoritat Portuària de Tarragona preveu recuperar la plena normalitat el proper dimecres. Durant la nit ja s'han iniciat les primeres operacions de descàrrega per subministrar cru a empreses com Repsol i s'ha operat amb vaixells de vehicles. Els operadors privats treballaran intensament durant el cap de setmana, les 24 hores del dia, per agilitzar els processos pendents. Impacte econòmic i reputacional El bloqueig ha deixat seqüeles importants segons el president de l'entitat: Pèrdues econòmiques: Es quantifiquen en 4 milions d'euros irrecuperables (un milió per cada dia laboral de tancament). Manca de producte: Clients de l'Ebre i del País Basc s'han quedat sense subministrament. Dany a la imatge: Preocupació per la percepció internacional davant de l'Estat i com pot afectar futurs fletadors o viatgers. El sector pesquer: un acord insuficient Paral·lelament, la Confraria de Pescadors ha celebrat una assemblea per analitzar l'acord signat amb el Ministeri d'Agricultura. El sentiment general és de descontentament i frustració. "Ens vam sentir segrestats en la reunió de 18 hores a Madrid." Punts clau de la protesta Rebaixa insuficient: El descompte de 9,5 punts en el carburant es considera del tot insuficient per garantir el futur del sector. Aturada de solidaritat: No sortiran a feinejar fins a la matinada de dilluns com a mostra de suport als companys que han sostingut el bloqueig. Possibles sancions: Existeix el temor a represàlies administratives i reclamen que el Ministeri els defensi. Futures accions: Tot i que no ho volen plantejar com una amenaça, no descarten noves mobilitzacions si no se senten recolzats per l'administració.

  • 6'

    Preparatius de flors per Tots Sants a Tarragona

    El mercat de flors davant el cementiri de Tarragona En la vigília de la festivitat de Tots Sants, la unitat mòbil es desplaça al cementiri de Tarragona per copsar l'ambient i els preparatius. Tot i que s'espera una gran afluència, s'observa que enguany la gent està esperant a l'última hora per fer les seves compres, aprofitant que el calendari ofereix un cap de setmana llarg que permet fer les visites de forma esglaonada. Tendències en la tria de flors La Montserrat Estivill, de la parada Flor i Art, explica les preferències actuals dels clients: Flors artificials (de roba): Molts clients opten per posar flors de roba durant tot l'any, ja que mantenen l'aspecte durant mesos, tot i que perden una mica de color. Flors naturals: Es reserven majoritàriament per al dia de Tots Sants. Les varietats més resistents són el gladiol, el clavell i les margarides. Noves tendències: Aquest any destaca la introducció de l'antúrium, una flor considerada de categoria que destaca per la seva durabilitat. Dinàmica de venda i preus El sistema de venda en aquestes parades és molt personalitzat i directe: Venda per peces: A diferència de les floristeries convencionals, aquí se sol vendre a peça (per unitat de flor) segons el pressupost del client. Preus assequibles: Es poden trobar poms de roses des de 6 euros fins a composicions més elaborades de 25 euros. Servei d'encàrrec: Molts clients deixen el seu ram encarregat prèviament per evitar els nervis i les cues dels dies forts. "El 90% de les persones posen flor artificial tot l'any i el dia de Tots Sants posen la natural." Una tradició amb clientela fidel Després de gairebé una dècada muntant la parada en aquest indret, la Montserrat destaca la relació de proximitat amb els visitants. Existeix una clientela fixa i coneguda, gent gran que aprofita el moment no només per comprar flors, sinó per compartir una estona de conversa, convertint el ritual en un acte social i comunitari.

  • 23'

    L'acompanyament en la mort i el procés de dol

    Una visió humanitzada del final de la vida En aquesta conversa, les professionals d'infermeria Carme Vives i Maria Jesús Aguaran exploren la realitat de la mort en la nostra societat actual. Es destaca com hem passat d'una vivència natural i casolana del decés a una institucionalització que sovint amaga el patiment i dificulta el comiat real. Canvis culturals i la visibilitat de la mort • De la llar a l'hospital: Antigament, la mort es vivia a casa, de forma pausada i acompanyada per la comunitat. Avui dia, la rapidesa del tanatori i la gestió hospitalària han convertit el dol en un procés quasi invisible. • Negació social: Vivim en una societat que amaga tot allò que no és bonic o plaent (malaltia, vellesa, dolor), perdent l'oportunitat de realitzar comiats significatius. Les fases i la resolució del dol El dol no és un procés lineal ni igual per a tothom, però sí que presenta etapes clau segons el model d'Elisabeth Kübler-Ross: Negació i xoc: Mecanisme de defensa davant la pèrdua traumàtica o sobtada. Ràbia i ira: Sentiments de frustració, abandonament o recerca de culpables, de vegades dirigits cap al mateix difunt. Acceptació: El final del procés, on la persona pot recordar l'ésser estimat amb amor però sense el dolor agut que impedeix viure. "Resoldre el dol no vol dir deixar de sentir amor, sinó ser capaç de parlar de la persona sense plorar i acceptar que no hi haurà presència física." El paper de la infermeria i l'educació • L'acompanyament professional: El personal d'infermeria té la responsabilitat de detectar quan un dol s'encalla i esdevé patològic, oferint suport emocional tant al malalt com a la família. • La conspiració del silenci: Un concepte clau on ni la família ni el malalt parlen de la mort imminent per no fer-se mal, generant un aïllament comunicatiu perjudicial. • Tallers amb joves: S'ha detectat un interès creixent en els estudiants universitaris per aprendre sobre el dol, trencant el mite que les noves generacions són insensibles a aquest tema. La importància de morir en pau Es recomana fomentar els cures pal·liatives a domicili per garantir la intimitat i permetre que el malalt pugui expressar perdonis, agraïments i tancar assumptes pendents (com les herències), reduint així el sentiment de culpa futur dels supervivents.

  • 15'

    Mancances del transport públic a la URV

    Diagnosi sobre la mobilitat a la Universitat Rovira i Virgili L'estudi, coordinat per Jordi Andreu de la Unitat de Geografia de la URV, analitza les dificultats de temps i costos que afronten els estudiants i el personal per accedir als campus de Tarragona, Reus i Vila-seca. El document, entregat a la Generalitat de Catalunya, posa de manifest la manca de sincronització horària i l'elevat preu dels bitllets. Problemàtiques principals detectades Dificultat segons la distància: Mentre que els residents a Tarragona i Reus tenen facilitats, la situació es complica progressivament en allunyar-se cap a les comarques. Manca de sincronització: Els usuaris sovint han de realitzar transbords entre autobusos interurbans, urbans o trens d'una hora d'espera, dificultant la tornada diària al lloc de residència. Cost econòmic elevat: En moltes ocasions, el preu del transport fa que sigui més assequible estudiar a Barcelona que desplaçar-se des de zones com la Terra Alta o el Baix Ebre. Fuga d'alumnes: S'ha detectat que comarques com el Baix Penedès prefereixen Barcelona per la millor cobertura del transport públic. Propostes de millora Increment de freqüències: Especialment en hores punta i en moments clau com diumenges a la nit o divendres a la tarda. Dinamització del Consorci de Transport Públic: Ús de plans de mobilitat per millorar la cohesió del Camp de Tarragona. "A vegades és més senzill traslladar-te a Barcelona que vindre de la Terra Alta a Tarragona per estudiar."