Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1392
  • 3'

    Nou centre cívic intergeneracional a Camp Clar

    Presentació del projecte del nou centre cívic El nou equipament de Camp Clar (Tarragona) es presenta com un projecte ambiciós i necessari que respon a les demandes històriques dels veïns del barri. Aquest espai està dissenyat per ser un centre intergeneracional, on convisquin des de la gent gran fins als infants en un entorn compartit. Instal·lacions i serveis previstos L'edifici comptarà amb una gran pluralitat d'espais per satisfer diverses necessitats: - Llocs de reunió per a entitats i veïns. - Sala d'actes per a esdeveniments culturals i comunitaris. - Una ludoteca específica per als més petits. - Espais dedicats a la gimnàstica i activitats per a la gent gran. Desenvolupament i seguretat jurídica A diferència d'intents fallits en dècades anteriors (com els de 1993 o 2002), el projecte actual ja ha superat l'escull principal: la cessió del solar per part de l'Ajuntament de Tarragona. El procés segueix ara els terminis legals estrictes: 1. Concurs públic d'arquitectura ja adjudicat. 2. Sis mesos per al desenvolupament del projecte executiu. 3. Adjudicació de les obres amb un termini d'execució de 12 mesos. Un espai comunitari compartit Les autoritats han destacat que aquest centre no és patrimoni de cap grup concret, sinó que està al servei de tota la ciutadania. S'ha posat en valor la participació activa de les entitats del barri durant l'acte de presentació per recollir propostes fins al darrer moment. "No venim a posar més primeres pedres ni a anunciar res que no sigui un fet: tenim un projecte real encarregat a un arquitecte que va guanyar un concurs públic."

  • 5'

    Joaquim de Riba: El llegat fotogràfic d'un metge a Tarragona

    Redescobriment del fons fotogràfic de Joaquim de Riba El material fotogràfic analitzat pertany a Joaquim de Riba i Camarlot, un metge andorrà fill de la prestigiosa Casa Rossell d'Ordino. Després de llicenciar-se a Barcelona, de Riba va exercir la medicina al Camp de Tarragona entre els anys 1890 i 1920, període durant el qual va capturar una vasta col·lecció d'imatges sobre el seu entorn. El valor documental de la col·lecció L'obra de de Riba no només se centra en el paisatge, sinó que destaca per un profund interès en la condició humana i la vida quotidiana: Àmbits temàtics: Festivitats cívico-religioses, mitjans de transport i activitat laboral. Subjectes: Retrats de col·lectius de dones, famílies, nens, pastors i treballadors de fàbriques. Espais: Des de vistes urbanes fins a la descàrrega de mercaderies al Port de Tarragona. D'Andorra a Catalunya: El retorn de les imatges L'any 1920, de Riba va retornar a Andorra amb tot el seu material. No va ser fins al 1996 que un acord entre la Casa Rossell i el Govern d'Andorra va permetre que el fons passés a l'Arxiu Nacional d'Andorra. Actualment, gràcies a la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, aquestes imatges han tornat a Tarragona en forma d'exposició. L'obervació clínica aplicada a la fotografia Els experts suggereixen que la seva professió com a metge va ser determinant en la seva mirada. En una època on la medicina depenia de la capacitat d'observació clínica, de Riba va traslladar aquest mètode a la càmera, captant detalls i patologies socials amb una precisió excepcional. "No sabem què hi havia darrere de la voluntat d'aquest fotògraf accidental... però ha deixat testimoni d'una època."

  • 9'

    La realitat de les dones emigrades a Catalunya

    Anàlisi de la Historiografia de les Dones Emigrades En aquesta conversa s'explora el contingut d'un nou llibre que pretén visibilitzar la figura de la dona immigrada a Catalunya, trencant amb els rols tradicionals de victimisme i l'androcentrisme en els estudis migratoris. Diferències en el Procés Migratori L'experiència migratoria varia dràsticament segons el gènere i la procedència: Rols de gènere: Sovint es percep la dona com a part de la reagrupació familiar (arribant després de l'home), però hi ha una tendència creixent de dones que inicien el procés de manera autònoma. Doble exclusió: Ser dona i immigrada comporta una connotació doble d'exclusió social i laboral, limitada sovint al sector del servei domèstic. Estereotips per origen: Tot i els tòpics, col·lectius com el filipí o el llatinoamericà sovint tenen la dona com a figura que reagrupa la resta de la família. Participació i Visibilitat Social Les dones actuen com a pont entre les seves cultures i la societat d'acollida mitjançant l'associacionisme i la participació activa en xarxes escolars (AMPA) i sanitàries. "Volem que la societat ens miri com a persones i no com a víctimes; no som 'les pobres dones', portem moltes savieses a la maleta." Crítica a les Polítiques d'Estrangeria Es denuncia que les lleis es fan des dels despatxos sense tenir en compte les particularitats femenines, com ara la maternitat o les situacions d'embaràs durant el trànsit migratori. S'insta a una integració basada en els drets humans que, tot i respectar la identitat d'origen, combati aquelles creances que vulnerin la dignitat. Conclusió i Dades Reals Tot i que les dones representen el 53% de la població immigrada a Catalunya, el discurs públic segueix sent majoritàriament en masculí. Aquest llibre es presenta com una eina bàsica per entendre aquest fenomen des d'una perspectiva feminista i real.

  • 7'

    El nou Casal Cívic de Campclar: Reaccions i Futur del Barri

    El Nou Casal Cívic de Campclar L'entrevista amb Juan Antonio Martínez, president de l'Associació de Veïns de Campclar, detalla la satisfacció del barri davant la presentació del projecte del nou casal cívic. Aquesta reivindicació històrica sembla que finalment es materialitzarà després d'anys de promeses incompletes. Detalls del Projecte i Expectatives Modernitat i Dignitat: L'associació descriu el disseny com a modern i digne, destacant especialment la sala d'actes principal de més de 200 metres quadrats amb escenari propi. Participació Ciutadana: Tot i l'alegria, els veïns lamenten no haver pogut participar més activament en el disseny, tot i que encara esperen poder polir alguns detalls d'última hora. Estratègia d'Integració: El casal es concep com un nucli integrador per a totes les entitats del barri, que actualment treballen de forma dispersa. Gestió i Calendari d'Obres Ubicació d'entitats: Tant la Gent Gran com l'Associació de Veïns han sol·licitat tenir un espai permanent al centre per coordinar millor les activitats del barri. Terminis oficials: Segons el director general d'Actuacions Comunitàries, Francesc Simó, les obres haurien d'estar finalitzades a finals de l'any vinent. "Al final, el que la segueix la aconsegueix i aquesta vegada sí que va de debò." Altres Millores al Barri Martínez també ha aprofitat per destacar l'impacte positiu de la Llei de Barris i la implicació de l'Ajuntament de Tarragona, tot i que encara veu mancances en temes de seguretat i vigilància per part de la Guàrdia Urbana.

  • 10'

    La Boliana: Projecte d'habitatge ecològic a Cambrils

    Un pas decidit cap a la construcció sostenible L'entrevista presenta el projecte La Boliana, una iniciativa pionera situada a Vilafortuny (Cambrils) que preveu la construcció de 127 habitatges ecològics. Jordi Vila, director del projecte, explica que aquesta proposta neix de la col·laboració entre grups immobiliaris com Medgrup i UEXA, amb el suport d'universitats com la Rovira i Virgili. Característiques tècniques i ambientals Els habitatges estan dissenyats sota criteris d'alta eficiència per minimitzar l'impacte ambiental mitjançant: Estalvi d'aigua: Reciclatge de l'aigua de les dutxes per al seu ús en les cisternes dels vàters, amb l'objectiu d'estalviar un 40%. Energia Solar: Instal·lació de 5m² de plaques solars tèrmiques per cobrir fins al 95% de la demanda d'aigua calenta. Geotèrmia: Ús d'un sistema innovador de bombes de calor i intercanviadors a 80-100 metres de profunditat per a la climatització. Accessibilitat i Residus: Disseny sense graons i amb cuines espaioses per facilitar la recollida selectiva. Viabilitat econòmica i futur del sector Tot i que el sobrecost de construcció se situa al voltant d'un 5% o 8%, l'estalvi per a les famílies és significatiu: "Aproxidament estaríem parlant de 900 euros anuals d'estalvi en energia i aigua." Segons Jordi Vila, el sector viurà un canvi radical en els propers cinc a deu anys, impulsat per les directives europees d'eficiència energètica i el protocol de Kyoto, fent que aquest tipus de construccions passin de ser pioneres a convertir-se en l'estàndard. La construcció de la primera fase s'inicia l'abril de 2006.

  • 14'

    La reforma del Mercat Central de Tarragona a debat

    Trobada de mercats municipals a Tarragona L'episodi recull la celebració de la quarta trobada estatal de mercats municipals, destacant l'elevada assistència i l'interès social que desperten aquests equipaments. La discussió se centra especialment en la reforma integral del Mercat de la plaça Corsini i la seva dinamització. Eixos principals de la dinamització El president de l'associació de venedors, Albert Enribot, exposa les necessitats per transformar el mercat en un pol d'atracció modern: Serveis complementaris: Incorporació d'aparcament, guarderia, biblioteca i superfícies comercials que no competeixin directament amb el producte fresc. Millora de l'entorn: Creació de zones de vianants i renovació del mobiliari urbà. Especialització del producte: Reivindicació del mercat com a escola d'ofici especialitzada en producte fresc i venda assistida professional. Adaptació horària: Debat sobre la necessitat d'ampliar els horaris per ajustar-se als nous hàbits de consum dels ciutadans. Reptes i futur de l'equipament Es posa de manifest la preocupació per la lentitud del projecte de remodelació, que ha provocat el tancament de prop de 52 punts de venda per jubilacions o falta de viabilitat econòmica. "El mercat de futur ha de ser un centre especialitzat en producte fresc, amb una professionalitat que fins i tot les grans superfícies no saben oferir." Finalment, s'anuncia la ponència de Raül Font, president de l'Espimsa, sobre el mercat provisional i el projecte definitiu del nou edifici.

  • 4'

    La dinamització i futur del Mercat Central de Tarragona

    El futur dels mercats com a valor estratègic L'èxit de participació en la quarta jornada organitzada per Mercasa referma la idea que els mercats són un valor de futur. Existeix un consens ampli sobre la necessitat urgent de dur a terme una dinamització comercial que s'adeqüi a les demandes actuals de la societat. Propostes de millora i serveis complementaris Perquè el mercat actuï com un autèntic motor de tracció per a la ciutat, no n'hi ha prou amb la venda de productes alimentaris. Es proposen actuacions concretes: Creació de noves zones d'aparcament. Millora de l'entorn amb zones peatonals i mobiliari urbà de qualitat. Integració de serveis complementaris com guarderies, biblioteques o superfícies que ofereixin productes que els paradistes no toquen. Compromís institucional i projectes en curs Després d'anys de reivindicacions davant l'Ajuntament de Tarragona, sembla que s'ha assolit un compromís per a la reforma. "El mercat de Tarragona serà un més d'aquests projectes de mercats reformats que el temps ha demostrat que tornen a tenir vida si s'adeqüen a les necessitats d'avui dia." La jornada preveu la intervenció del president d'Espimsa, Raül Font, per detallar el projecte del nou mercat central i el trasllat provisional, un pas clau per a la revalorització de tota la zona comercial del centre.

  • 5'

    Protesta dels pescadors i bloqueig del port

    Crisis al sector pesquer: Bloqueig i mobilitzacions El sector de la pesca es troba en una situació de conflicte obert a tot el litoral mediterrani, amb els ports de Tarragona i Barcelona completament bloquejats per les protestes. El motiu principal d'aquesta aturada és l'increment insostenible del preu dels carburants, que impedeix la viabilitat econòmica de l'activitat. Incidència al Mercat Central de Tarragona Un grup de dones de pescadors ha traslladat la protesta directament als punts de venda. Les principals accions són: - Instar els peixaters a no vendre producte provinent de fora de la ciutat. - Mobilització activa amb xiulets i presència física a les parades en un dia de màxima afluència al mercat. - Rosa Maria Fortuny, líder de la mobilització, ha criticat durament el conseller Antoni Siurana per la disparitat en les dades sobre el peix de proximitat. Intervenció política i demandes El diputat del Partit Popular al Parlament, Rafael Luna, s'ha reunit amb la Confraria de Pescadors i ha anunciat mesures institucionals: 1. Presentació d'una interpel·lació al Parlament per demanar la mediació de la Generalitat. 2. Impuls de mocions conjuntes a tots els ajuntaments del litoral català. "Vull dir, avui el preu del gasoil està a 0,46. Estan demanant el 0,30. Vull dir, que no és gran cosa. Però sí que és gran cosa quan és més d'un milió de pessetes que paga una embarcació al mes de gasoil." La situació continua sent de bloqueig total mentre s'espera una resposta sensible per part de l'Estat per solucionar el greuge econòmic que afecta milers de famílies.

  • 5'

    Protestes pescadors: bloqueig port i mercat

    Crònica de les mobilitzacions del sector pesquer a Tarragona El sector de la pesca a Tarragona manté una jornada de protestes intenses amb dues línies d'acció principals: el bloqueig marítim de les instal·lacions portuàries i les accions de visibilització ciutadana al centre de la ciutat. Acció al Mercat Central Un grup de familiars dels pescadors, principalment dones, s'ha desplaçat fins al Mercat Central de Tarragona. Malgrat la vigilància que els ha impedit l'ús de xiulets i botzines, han realitzat una acció pacífica lliurant manifestos parada per parada: Han demanat la solidaritat de les peixateries que encara venen producte procedent de fora de Tarragona. S'ha detectat que aproximadament set parades s'han sumat a la protesta tancant els seus punts de venda. La presència de la Policia Nacional no ha derivat en incidents, transcorrent tota la concentració amb normalitat. Crítiques al Conseller Antoni Siurana La portaveu Rosa Maria Fortuny ha carregat durament contra el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per les seves recents declaracions en mitjans de comunicació: "Aquest senyor no en té ni idea de les vendes que es fan a Catalunya. Està perdent els papers." Les manifestants retreuen a Siurana un desconeixement real de les xifres d'importació i una falta de suport efectiu al col·lectiu davant el conflicte. Situació al Port i suport polític Bloqueig naval: Prop de setanta vaixells mercants estan retinguts fora del port de Tarragona sense poder entrar a causa de la protesta de les barques tarragonines. Iniciativa política: El Partit Popular ha anunciat una moció conjunta als ajuntaments i una interpel·lació al Parlament per exigir que la Generalitat intercedeixi davant el Govern de l'Estat.

  • 11'

    La Pell del Llavi: Joves creadors a Tarragona

    La Pell del Llavi: Creativitat i Joventut La Pell del Llavi es defineix com una plataforma de joves creadors a Tarragona, impulsada pel Departament de Cultura de l'Ajuntament. L'objectiu és proporcionar un espai on els joves puguin desenvolupar la seva creativitat sota la coordinació de l'empresa Catalitza. Filosofia i Funcionament La plataforma destaca per la seva estructura horitzontal i la llibertat absoluta que ofereix als participants per proposar i executar els seus projectes: Interdisciplinarietat: S'hi inclouen disciplines com el teatre, l'audiovisual, l'escultura, la pintura i l'acció poètica. Perfil dels participants: Agrupa unes 60 persones d'edats compreses entre els 16 i 30 anys, amb una mitjana d'edat de 23. Suport tècnic: La coordinació ajuda a fer reals les propostes dels joves mitjançant suport professional en producció i tècnica. "No cal que ens n'anem fora. Aquí a Tarragona hi ha una cantera excel·lent." Accions de la Tardor Literària El col·lectiu presenta la seva feina al carrer mitjançant diverses accions innovadores: Manifestació poètica: Una convocatòria oberta a tota la ciutadania per reivindicar l'eròtica, la poètica i l'estètica. Poesia en espais públics: Accions a la Renfe (llibres en blanc per al públic), als autobusos municipals (línia 54) i a la golondrina (recitals al mar). Tuning poètic: Una de les propostes més originals que consisteix a tunetjar un automòbil amb versos. Accions golfes: Espectacles de caràcter eròtic i sensual, com el projecte Orgasm, basats en l'obra de Vicent Andrés Estellés.

  • 7'

    Carme Ruscalleda: Gastronomia, Tecnologia i Japó

    Una visió sobre l'emprenedoria i la cuina moderna En aquesta conversa, la xef Carme Ruscalleda reflexiona sobre el paper de la dona en el món empresarial i l'evolució de la gastronomia professional. Destaca que l'èxit d'un projecte no depèn del gènere, sinó de tenir una estratègia clara i un rendiment sòlid, animant les dones a no automarginar-se. La humanització de la cuina professional Ruscalleda explica com la tecnologia ha transformat les cuines, convertint-les en espais més habitables i menys dependents de la "força baronil": Maquinària ergonòmica: L'ús de mides gastronorm i cassoles amb manovella facilita la feina. Control tèrmic: Sistemes de refrigeració i extracció que milloren les condicions de treball. Innovació tècnica: Possibilitat de crear textures noves, com sucs amb volum d'aire o líquids amb textura de sorra. "No necessitem aquella força baronil. La cuina ja no és l'infern, ara ja és el purgatori gràcies a la tecnologia." El vincle culinari entre Catalunya i el Japó La xef analitza la seva experiència amb el restaurant Sant Pau a Tòquio, subratllant les similituds culturals: Estacionalitat: Ambdós valoren el producte de temporada. Puresa del gust: La recerca de sabors autèntics i reconeixibles. Respecte i Sensibilitat: Ruscalleda admira el respecte japonès pel treball, la propietat i l'ordre públic. Pedagogia i cuina domèstica Finalment, fa una crida a recuperar la cuina a casa com un acte de cultura i salut. Els seus llibres busquen motivar les famílies que tenen poc temps, defensant que cuinar amb productes de mercat és un "cercle efectiu" que protegeix l'entorn i els productors locals.

  • 24'

    Prevenció de la violència de gènere en joves

    Prevenció i sensibilització: La tasca de l'associació Adara En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, les psicòlogues Marga Arín i Maria Jesús López expliquen la crucial tasca preventiva que realitza l'associació Adara (Associació contra la Violència Familiar) als instituts de secundària i batxillerat del Tarragonès. Els mites i la realitat entre els adolescents A través de tallers realitzats amb prop de 800 joves d'entre 12 i 18 anys, s'ha detectat que la violència de gènere és una realitat present i sovint normalitzada. Els punts clau discutits inclouen: • La persistència d'estereotips clàssics com el del príncep blau. • La identificació de formes de violència subtil disfressades d'amor o protecció. • La creença errònia que la violència és exclusivament física o producte de malalties i addiccions. "Moltes joves perceben l'actitud controladora i apassionada del seu company com una mostra d'amor, quan realment és una forma de possessió." Desigualtat i pressió social Les expertes emfatitzen que la violència de gènere neix d'una desigualtat de poder estructural en la societat. • La pressió social del grup d'amics, la família i els mitjans de comunicació perpetua aquests rols. • És necessari un canvi profund en els valors íntims de les persones, més enllà dels canvis legislatius. • El procés educatiu ha d'ajudar els joves a identificar el control i a basar les relacions en la llibertat i el respecte mutu.