Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

13-24 de 1392
  • 23'

    Assemblea dels Infants de Tarragona i actualitat educativa

    L'Assemblea dels Infants i el Projecte Educatiu El podcast detalla l'organització i els objectius de la primera Assemblea dels Infants de Tarragona, una iniciativa que neix del treball conjunt entre l'Ajuntament i diversos centres escolars. Aquest projecte busca fomentar la ciutadania responsable des de la infància. Temes principals de l'assemblea • Sostenibilitat i medi ambient: El treball es basa en l'Agenda 21 escolar i els principis de la Carta de la Terra. • Participació activa: Els alumnes han analitzat la sostenibilitat dels seus propis centres i barris. • Manifest i compromís: Cada escola presentarà un manifest a l'alcalde amb peticions concretes per millorar el municipi. Dinàmica de la jornada La jornada se celebrarà al Palau de Congressos amb la participació d'uns 1.000 alumnes de 11 escoles (5è i 6è de primària). L'acte inclou: 1. Exposició de pòsters amb els resultats de les anàlisis. 2. Mostra d'escultures realitzades amb material reciclat. 3. Acte oficial amb el consistori per signar els compromisos de continuïtat. "Volem que els nens i nenes ja siguin responsables i conscients del respecte al medi ambient i al seu entorn." Actualitat en l'ensenyament municipal La tinent d'alcalde, Carme Duc, repassa altres punts clau de la gestió educativa a la ciutat: • Llars d'infants: S'anuncia l'obertura de la llar d'infants de l'Arrabassada al gener, amb una demanda que cobreix pràcticament tota l'oferta de places. • Unitat d'Escolarització Compartida (UEC): S'ha inaugurat una nova seu per atendre joves amb risc d'absentisme, oferint-los una formació més enfocada a oficis i destreses pràctiques. • Infraestructures: Es confirma que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubicarà a l'antiga fàbrica de la Chartreuse i es prioritza la construcció d'un nou CEIP a la zona de Joan XXIII.

  • 3'

    Anàlisi de 'Mestres Antics' de Thomas Bernhard

    Reflexions sobre l'art i la crítica radical Aquesta conversa explora la profunditat de l'obra literària i teatral centrada en la figura d'un crític musical austríac singular, que durant 36 anys ha mantingut el ritual de seure davant del quadre L'home de la Barba Blanca de Tintoretto al Museu d'Història de l'Art de Viena. Els personatges principals Reger: El protagonista, un home que escriu pel Times i que utilitza el museu com a espai de reflexió per destil·lar una visió del món sarcàstica i brutal. L'historiador: Qui observa el protagonista amb una barreja de fascinació i complicitat ideològica. Irrsigler (el bidell): Actua com un alter ego de Reger, havent memoritzat gran part del seu discurs a força de xerrar-hi diàriament. Temes i estil de l'obra L'obra es caracteritza per un llenguatge repetitiu i singular que permet que les idees calin profundament en l'espectador. Es transita constantment entre el silenci i el riure, combinant grans discursos filosòfics amb la quotidianitat més senzilla. "És una obra que ho qüestiona tot, que ho gira tot, és una obra absolutament actual." La crítica institucional Finalment, el debat es tanca amb una reflexió sobre la vigència del text pel que fa a la situació cultural actual. Es denuncia com els Estats, lluny de protegir la cultura, la manipulen per a la seva pròpia conveniència, creant una dependència estatal de la qual és extremadament difícil escapar per sobreviure.

  • 17'

    L'IGEC a Tarragona: Suport als joves empresaris

    L'IGEC a Tarragona: Un impuls per al jove empresari L'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (IGEC), amb una trajectòria de 20 anys a nivell nacional, ha consolidat la seva delegació a la província de Tarragona després d'un any de funcionament. L'Anna Tarragona, presidenta de la delegació, i l'Eduard Vicente, vocal, expliquen la missió d'aquesta entitat centrada exclusivament en l'emprenedor jove fins als 40 anys. Inquietuds i serveis clau L'associació detecta que les principals preocupacions dels emprenedors no són només econòmiques, sinó també de gestió i suport emocional: Formació i experiència: La manca d'experiència pràctica en temes jurídics, de màrqueting i recursos humans és un dels grans reptes. Finançament: Especialment per a projectes que només estan sobre el paper o per a empreses amb 4-5 anys de vida que pateixen una crisi de creixement. Assessorament personalitzat: Ofereixen el servei d'autoempresa, on experts assessoren de forma gratuïta aquells que volen materialitzar una idea. Estratègia i territori L'entitat destaca la singularitat de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre com un pol de gran activitat emprenedora. Un dels punts més rellevants és la necessitat de descentralitzar els serveis de Barcelona per apropar-los al territori, ja que el jove empresari sol patir una gran manca de temps. "L'emprenedor, el jove empresari, és l'empresari del futur." Reptes i futur De cara a l'any vinent, l'associació té com a objectiu principal organitzar el Congrés de Joves Empresaris de Catalunya a la demarcació de Tarragona, convertint-se en un interlocutor de pressió davant les administracions per unificar els punts d'informació i suport empresarial.

  • 10'

    Contractació d’infermers espanyols al Regne Unit

    El programa d'internacionalització d'infermeria L'Ambaixada Britànica ha posat en marxa un programa per facilitar la contractació de personal d'infermeria format a l'estat espanyol per treballar en els hospitals públics del Regne Unit. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de cobrir el dèficit de professionals sanitaris davant l'augment de la inversió en el sistema públic de salut britànic. Condicions i avantatges de l'oferta El programa ofereix un paquet de beneficis molt atractiu per als joves graduats: Contracte professional: Contracte inicial de dos anys amb possibilitat de pròrroga indefinida. Condicions econòmiques: Salari base d'uns 29.000 euros, a més de complements per torns de nit i hores extres. Suport logístic: Inclou allotjament, bitllet d'avió i ajuda en la tramitació de la col·legiació professional. Desenvolupament personal: Aprenentatge d'un idioma, immersió cultural i creixement professional en equips multidisciplinars. Diferències entre el sistema espanyol i el britànic L'entrevista destaca el contrast en les condicions laborals entre els dos països: Precaritat a casa nostra: A Catalunya i a la resta de l'estat, els nous graduats sovint es troben amb contractes temporals molt curts i inestabilitat laboral. Ràtio infermer-pacient: Al Regne Unit, la ràtio és més baixa, el que permet un millor desenvolupament de les competències autònomes de l'infermer. Reconeixement professional: "Allí senten que la seva professió està més valorada i que formen part real d'un equip multidisciplinar on la seva veu compta per a l'alta dels pacients." Formació d'elit a Tarragona Es posa de manifest l'alta qualitat de la formació acadèmica dels alumnes de Tarragona. El prestigi tècnic i la qualitat humana dels infermers espanyols fan que siguin altament demandats no només pel Regne Unit, sinó també per països com França, Itàlia i Portugal.

  • 11'

    Activitats i Festival de Nadal de la Gent Gran a Tarragona

    Celebració i Vitalitat a la Gent Gran de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Juan Martínez Manzano, membre de l'Executiva del Consell Municipal de la Gent Gran, explica la intensa activitat que es duu a terme a les llars municipals de la ciutat i el gran tancament de l'any amb la festa de Nadal al Teatre Metropol. Les Llars com a Espai de Convivència Tarragona disposa d'unes 14 llars municipals, a les quals se sumen entitats com la Caixa i diverses associacions. Aquests espais són fonamentals per a la gent gran perquè: * Ofereixen tallers i activitats com pintura, ganxet (bolillos), ball de saló, ioga, informàtica, petanca i teatre. * Organitzen competicions de jocs de taula (botifarra, dominó, tute, escacs, parxís). * Fomenten la socialització i eviten l'aïllament, creant cercles d'amistat que van més enllà del barri. El Paper Social i la Gratuïtat del Transport Un dels punts clau destacats per en Juan és la importància de l'autobús gratuït, que permet una gran mobilitat entre barris: "Tenir l'autobús gratis és la vida més gran que ens han pogut donar... ens permet moure'ns per totes les llars i conèixer gent." L'entrevistat també reivindica el paper de la gent gran com a pilar de la societat actual, exercint de cangurs dels nets i oferint suport econòmic i voluntariat, accions que sovint no es reconeixen prou. El Festival al Teatre Metropol Com a culminació de l'any, s'organitza un festival obert a tota la ciutadania on es mostren les habilitats artístiques apreses: * Actuacions: Grups de teatre, ranxeres i el debut d'un grup d'havaneres. * Objectiu: Demostrar que l'aprenentatge és possible a qualsevol edat i que es pot recuperar el temps que no es va tenir durant la joventut. * Relació intergeneracional: Inviten la gent jove a assistir-hi per veure la seva il·lusió i feina.

  • 5'

    Vaga de taxistes a Tarragona per la seguretat

    Aturada de taxistes en protesta per la inseguretat Els taxistes de Tarragona s'han sumat a una aturada a nivell estatal per mostrar el seu dol i rebuig davant l'assassinat d'un company a Bilbao. La concentració, que té lloc al carrer Pere Martell, serveix per visibilitzar la creixent situació de perill que viu el sector, especialment durant els torns de nit. Reivindicacions principals Enduriment de la llei: Sol·liciten que el Codi Penal sigui més sever per tal que els crims contra els professionals no quedin impunes. Mesures de seguretat física: Es demanen ajudes per instal·lar mampares de seguretat, tot i que presenten inconvenients com l'alt cost (unes 200.000 pessetes) i la manca d'espai en els vehicles actuals. Tecnologia de l'emergència: La implementació de sistemes de GPS connectats al 112, tot i que alguns ja en porten, critiquen que el funcionament encara és massa lent. Impacte en el servei "Cada vegada hi ha més perill anar amb el taxi... la gent procura treballar més de dia que de nit perquè et veus més impotent amb la seguretat." L'aturada s'ha mantingut fins a la una del migdia, respectant únicament els serveis mínims, i s'ha estès per tota la demarcació, incloent ciutats com Reus i Barcelona.

  • 6'

    2005-12-13 UM AMINISTRACIO 1 LOTERIA

    Panorama del Sorteig de Nadal a Tarragona En Pere Sanz, responsable de l'administració número 1 de Tarragona, analitza la campanya de la Loteria de Nadal d'enguany. Tot i que les vendes locals s'han mantingut estables o han baixat lleugerament, s'ha detectat un increment molt notable de compradors forasters provinents de Barcelona, Lleida, Girona, Terol i Saragossa. L'impacte d'Internet i la cerca de números La tecnologia ha canviat la manera en què els compradors interactuen amb l'administració: * Molts clients utilitzen el web oficial de Loteries per localitzar números concrets. * Es fan reserves telefòniques i molta gent es desplaça expressament a la ciutat per recollir el seu dècim. * La venda comença al juliol, aprofitant el flux de turistes i visitants durant l'estiu. Les terminacions més buscades Aquest any, el gran protagonista ha estat el número 5. Aquest èxit s'atribueix a dos factors principals: 1. L'any corrent (2005). 2. El naixement de la infanta Leonor (filla de Letícia), que ha incentivat la petició d'aquesta terminació. També destaca l'interès per números considerats "lleigs" visualment, com el 60.007, que ha tingut una gran demanda inesperada. Històric de premis i anècdotes Pere Sanz recorda que, tot i la creença popular que a la ciutat no toca mai res, Tarragona ha repartit segons premis de Nadal i el primer premi de la Loteria del Nen en dues ocasions. "L'únic premi que no s'ha donat mai a Tarragona és la Grossa de Nadal, tots els altres sí que han caigut." Com a anècdota curiosa, un supervivent d'una explosió de gas a la ciutat va ser l'encarregat d'escollir el número per a tota la seva empresa, buscant que la seva bona sort es transmetés al dècim triat.

  • 9'

    Eduardo Soutullo guanya el Premi de Composició de Tarragona

    Eduardo Soutullo, premiat a la XIII edició del certamen El compositor gallec Eduardo Soutullo s'ha proclamat guanyador de la tretzena edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. El guardó, que destaca pel seu prestigi i dotació, inclou: Un premi en metàl·lic de 12.021 euros. L'estrena de l'obra durant el Festival d'Estiu de Tarragona de l'any vinent. La interpretació a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Detalls de l'obra i el veredicte L'obra premiada és una composició simfònica per a gran orquestra amb una durada aproximada de 15 minuts. Soutullo descriu la seva creació com una peça que cerca nous aspectes del so sense situar-se en l'avantguarda extrema. Per la seva banda, Zulema de la Cruz, membre del jurat, ha destacat la dificultat de la tria: "Perquè set jurats internacionals es posin d'acord entre 165 partitures, l'obra ha de tenir molts valors i complir gustos molt diversos." Prestigi internacional del concurs El premi s'ha consolidat com un referent mundial en l'àmbit de la música culta per diversos factors: Alta participació: S'han presentat 185 treballs de 35 països diferents, incloent-hi l'Austràlia. Qualitat del jurat: Format per set professionals de diverses nacionalitats amb perspectives musicals variades. Consolidació: Amb tretze anys d'història, es considera un dels certàmens més importants a nivell internacional. Reflexions sobre el panorama musical Eduardo Soutullo ha aprofitat l'entrevista per reflexionar sobre la situació de la música contemporània a Espanya. Tot i l'alt nivell de les noves generacions de compositors, lamenta la manca de continuïtat de les obres després de les estrenes, ja que poques vegades passen a formar part del repertori estable de les orquestres.

  • 10'

    L'art com a via de reinserció a Tarragona

    La ceràmica com a eina rehabilitadora El Centre Penitenciari de Tarragona ha inaugurat la quarta edició de la seva mostra d'art al pati Jaume I de l'Ajuntament. L'exposició, titulada "El pas del temps", no és només una exhibició de peces artístiques, sinó el resultat d'un procés profund de reinserció i millora de l'autoestima dels interns. Objectius i beneficis dels tallers La subdirectora de tractament, Misericòrdia Benavent, destaca que la finalitat transcendeix l'àmbit estètic: Reconeixement social: Permet que la ciutat vegi els interns des d'una perspectiva positiva abans del seu retorn definitiu a la societat. Habilitats socials: A través de la creació, es treballen valors fonamentals com el respecte, la convivència i la disciplina. Autoestima: Veure l'obra exposada en un espai públic suposa un gran reforç emocional per a l'intern. "Educar per a la llibertat des d'un medi tancat pot semblar una paradoxa, però realment és el que hem de fer." Una oferta formativa variada Més enllà de la ceràmica, el centre ofereix diversos itineraris per optimitzar el temps de condemna: Formació bàsica: L'escola és l'única activitat obligatòria per a aquells que no tenen el nivell mínim. Cursos ocupacionals: Fusteria, pintura, informàtica i manipulació d'aliments. Desenvolupament personal: Tallers d'educació viària i habilitats de relació. L'èxit d'aquestes iniciatives recau en la capacitat dels professionals per presentar ofertes atractives que motivin els interns a participar voluntàriament, evitant la passivitat durant el compliment de la pena.

  • 22'

    Situació política i urbanística a Tarragona amb Josep Fèlix Ballesteros

    Balanç del Mandat i Crítica al Govern Municipal El portaveu del PSC a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ofereix una visió crítica sobre l'estat de la ciutat quan falta un any i mig per a les eleccions municipals. Defineix la situació actual com una "aturada de la dinàmica municipal" provocada, segons ell, per un equip de govern (CiU i PP) que no té un rumb clar. El Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) Ballesteros denuncia el bloqueig del Pla General, una eina clau que porta sis anys de retard. Els punts principals de la seva crítica són: Manca de documentació: Afirma que només es coneix el 20% del projecte real, malgrat que l'alcalde Nadal sosté que l'oposició en té el 80%. Absència d'informes clau: Falten encara els estudis econòmic-financers, de sostenibilitat, de mobilitat i l'informe social sobre l'habitatge. Discrepàncies territorials: El PSC es mostra contrari a urbanitzar zones properes a la Mora i el Mèdul per motius de sostenibilitat econòmica i falta de serveis. "Aquest pla defineix el que ha de ser la ciutat de la propera dècada i portem sis anys esperant." Grans Projectes i Infraestructures L'entrevista repassa diversos projectes estratègics per al futur de Tarragona: Façana Marítima: Ballesteros critica la inacció de l'Ajuntament. Tot i els convenis signats, considera que no s'ha presentat un projecte real ni s'ha negociat amb Madrid ni Barcelona, a diferència de l'Autoritat Portuària que sí que està fent els deures. Variant de l'A-340: Tot i les queixes veïnals, celebra que s'estan complint els terminis de licitació i que hi ha perspectives positives per minimitzar les afectacions. La Chartreuse: Celebra la futura ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes i proposa crear un hotel d'entitats als espais sobrants per donar cabuda a associacions com la de músics. El Consorci del Camp i el Transport El portaveu socialista puntua amb un 1,5 sobre 10 la gestió de l'alcalde Nadal al capdavant del Consorci del Camp. Acusa l'organisme de limitar-se a gestionar vols de baix cost en lloc de planificar les infraestructures i el territori de forma conjunta per evitar que el disseny de la regió es faci des de fora. Política Municipal i Successió Respecte a la polèmica per la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Ballesteros assegura que el que realment li preocupa no és qui ocupi la cadira, sinó la paràlisi inversora de la ciutat (només s'hauria executat entre un 15% i un 20% del pressupost d'inversions).

  • 11'

    Nova perspectiva sobre la Verge Maria a Tarragona

    Revisió de la figura de Maria des d'una òptica femenina L'escriptora Núria Gómez i la regidora Maria Mercè Martorell protagonitzen una xerrada a la Casa Museu Castellarnau de Tarragona per analitzar la figura de la Verge Maria. L'acte, organitzat pels col·lectius Dones d'Avui i l'Associació Internacional de Dones en les Arts (AIMA), proposa una mirada humana i històrica que s'allunya de la interpretació purament divina o paternalista. Punts clau de la reflexió Humanització del personatge: Es pretén explorar com es va sentir Maria com a dona davant l'embaràs, el patiment i les seves responsabilitats històriques. Perspectiva de gènere: Núria Gómez reivindica la figura de Maria des d'un feminisme compromès, destacant la seva valentia en acceptar un destí que canviaria la humanitat. Context històric i social: Maria Mercè Martorell s'encarrega d'emmarcar la situació jurídica i social de les dones en l'època de Maria per entendre millor la seva rellevància. Diàleg entre tradicions: La xerrada aborda tant la visió catòlica com les interpretacions del protestantisme i l'ortodòxia. "Maria és la persona que ens pot ajudar més a reconèixer la nostra feminitat... Algú s'ha parat a pensar per què plorava, Maria?" L'acte coincideix amb la festivitat de Santa Llúcia, patrona de la vista, simbolitzant una voluntat de "dedicar una nova mirada" a un personatge central de la cultura occidental però sovint desconegut en la seva faceta més terrenal.

  • 11'

    Inauguració del nou CAP Tàrraco i seqüeles per fumigació

    Inauguració i Context del Nou CAP Tàrraco Aquest dilluns s'han inaugurat les noves instal·lacions del CAP Tàrraco, situat al costat de l'hospital Joan XXIII (Sociosanitari Francolí). El centre obre amb l'objectiu de recuperar els 20.000 usuaris que havien estat redistribuïts per altres centres com Muralles i Jaume I durant els darrers dos anys. El Calvari de les Afectades per la Fumigació L'obertura d'aquest centre arriba després d'un període tràgic per a part de l'antiga plantilla. La doctora Anna Millán descriu els darrers dos anys com un "calvari complet" a causa d'una fumigació tòxica que va patir l'antic edifici. Conseqüències de salut: Moltes treballadores han desenvolupat Síndrome d'Intolerància Química Múltiple, fatiga crònica o fibromiàlgia. Invalidesa: Almenys 8 o 9 persones ja tenen reconeguda la invalidesa permanent absoluta, i entre 20 i 30 es troben en situació similar. Situació judicial: El procés penal està aturat per la marxa de la jutgessa titular, deixant les víctimes sense la compensació moral i econòmica que reclamen. "No ens deixem fumigar perquè no som cucaraches, som persones." Característiques del Nou Centre L'Amàlia Morro, directora adjunta d'Infermeria, detalla la nova infraestructura: Capacitat: Disposa de 14 consultes: 10 de medicina general, 2 de pediatria i 2 polivalents. Plantilla: L'equip actual compta amb 14 metges i 11 infermers. Horari: Servei de dilluns a divendres (8:00h a 21:00h) i dissabtes (9:00h a 15:00h). Els usuaris entrevistats mostren la seva satisfacció per la recuperació de la proximitat del servei i valoren positivament l'atenció rebuda malgrat que l'edifici encara estigui acabant de polir detalls d'instal·lació.