Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1392
  • 23'

    Futur de l'Aeroport de Reus: Gestió i Turisme

    Reestructuració de la Gestió al Consorci del Camp Salvatore Pellicer, president de la FEHT, lidera el nou grup de professionals que assumirà la negociació amb les aerolínies de baix cost. Aquest canvi d'estratègia busca professionalitzar els contactes comercials davant la marxa de companyies com Transàvia, Air Berlin i Blue Air. Diagnòstic de la Situació Actual L'aeroport de Reus s'enfronta a diversos reptes estructurals: • Competència de Barcelona: L'ampliació de l'aeroport del Prat ha atret les aerolínies que busquen maximitzar la seva ocupació i rendibilitat tot l'any. • Dependència de Ryanair: A partir del gener, la companyia irlandesa serà l'única que operarà vols regulars a Reus. • Estacionalitat: El territori perd atractiu durant l'hivern, dificultant que les aerolínies mantinguin rutes fixes fora de la temporada d'estiu. Estratègies de Futur i Promoció El nou òrgan consultor, format per set membres del sector empresarial i de la Cambra de Comerç, treballarà en: • Mercats prioritaris: Es prioritzaran països com França o Itàlia per evitar la competència directa amb els touroperadors britànics. • Inversió en origen: Garantir que els ajuts econòmics a les aerolínies vagin lligats a campanyes de promoció reals en els països de procedència. • Segregació de mercaderies: Es manté la petició a la indústria química local (Messer, Carburos) per minimitzar l'impacte visual i millorar la convivència amb el turisme. "No es tracta de buscar culpables, sinó de tenir una millor coordinació de tots els agents implicats en la promoció del territori." Desenvolupament i Territori Pellicer insisteix que l'administració local ha de liderar l'oferta de serveis (seguretat, neteja i comerç) durant tot l'any per donar suport a iniciatives com les de Port Aventura, clau per a la desestacionalització.

  • 8'

    Exposició: 42 il·lustradors interpreten Joan Brossa

    L'obra de Brossa sota la mirada de la il·lustració Aquesta secció del programa de Tarragona Ràdio presenta l'exposició itinerant que s'inaugura a l'Antiga Audiència de Tarragona, fruit de la col·laboració entre la Fundació Caixa Sabadell i l'Associació d'Il·lustradors Professionals de Catalunya (APIC). L'exposició proposa una interpretació visual de l'univers de Joan Brossa, estructurada en quatre àmbits principals aconsellats per especialistes: * Màgia i teatre. * Ombres xineses i carnaval. * Alfabets visuals. * Interpretació lliure de versos de l'autor. La professió de l'il·lustrador a Catalunya Gemma Cortavirte, gerent de l'APIC, destaca la riquesa i heterogeneïtat del sector, recordant que la il·lustració és una forma de comunicació imprescindible present en la publicitat, la premsa, el còmic i la literatura infantil. "L'exposició mostra la pluralitat de camps en què els il·lustradors es mouen i la qualitat gràfica de la indústria a Catalunya." Itinerància i reconeixement La mostra, que porta dos anys recorrent diverses localitats, busca apropar la poesia visual i heterogènia de Brossa a tota mena de públics, no només a les grans ciutats, reivindicant tant la figura del poeta com el valor professional del col·lectiu d'il·lustradors.

  • 19'

    Dimissió i balanç de Rafael Tatay a la FUB

    Rafael Tatay deixa la presidència del comerç tarragoní El president de la Federació d'Unions de Botiguers (FUB) de Tarragona, Rafael Tatay, ha anunciat la seva renúncia al càrrec després d'un any de gestió. Aquesta decisió, motivada per qüestions de salut i pel compromís previ de romandre només dotze mesos a l'entitat, obre un procés electoral que culminarà la segona quinzena de gener. Crítiques i suports en el sector L'anunci ha generat reaccions contraposades dins del teixit comercial: * Juli Martínez (Via T): Acusa Tatay d'haver provocat la divisió del sector i d'haver actuat en contra de l'arribada d'El Corte Inglés. * Alfons Muñiz (Sant Pere i Sant Pau): Defensa la gestió de Tatay, destacant el seu prestigi aportat a la federació i el seu caràcter emprenedor. Reivindicacions i reptes de futur Durant l'entrevista, Tatay ha abordat els temes més polèmics que afecten el comerç local: 1. El Corte Inglés: Tot i les crítiques, Tatay aclareix que el seu posicionament buscava protegir el petit comerç i negociar 27 punts de millora amb l'Ajuntament. 2. La unitat comercial: Ha fet una crida a la cohesió per evitar la fragmentació del sector, advertint sobre el risc de crear noves federacions paral·leles. 3. Competència externa: Ha criticat durament les campanyes de grans superfícies a Les Gavarres, considerant-les un perill que resta clientela al centre de la ciutat. Balanç d'un any de gestió Tatay ha volgut desmentir que hagi estat un "any sabàtic" enumerant assoliments concrets: "Hem aconseguit que els llums de Nadal siguin gratuïts per al comerç i hem gairebé doblat el nombre d'associacions integrades a la federació." Altres fites inclouen la publicació regular de la revista El Botiguer, acords per reduir les comissions de les targetes de crèdit en un 60% i el disseny d'una futura targeta de fidelització per als clients del teixit associatiu.

  • 6'

    Nova seu per a l'EOI de Tarragona a l'antiga Chertré

    Trasllat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a la Chertré La Generalitat de Catalunya ha anunciat oficialment la rehabilitació de l'antiga fàbrica Chertré per acollir la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. La consellera d'Educació, Marta Cid, ha confirmat que el projecte pretén iniciar les obres l'any 2006 i que el servei estigui plenament operatiu l'any 2008. Detalls de l'emplaçament i ús de l'edifici La decisió d'ubicar l'escola al nucli urbà respon a una demanda històrica per facilitar l'accés dels alumnes. L'edifici es distribuirà de la següent manera: * Planta baixa i primera planta: Destinades exclusivament a l'escola. * Edifici annex: També per a ús educatiu de l'EOI. * Segona planta: Es reservarà per a usos culturals sota gestió de l'Ajuntament. Situació actual i volum d'alumnat La directora del centre, Jolanda Escot, destaca la necessitat urgent d'aquest canvi a causa de la precarietat de les instal·lacions actuals, que s'han quedat petites per gestionar un volum considerable de persones: * Prop de 3.000 alumnes actius (2.700 presencials i 200 a distància). * Un increment d'unes 1.000 persones addicionals durant el període d'exàmens al juny. Reacció de la comunitat educativa Malgrat l'optimisme general, existeix un cert escepticisme moderat a causa de promeses anteriors no complertes durant els darrers 20 anys. "Esperem i creiem realment que aquesta vegada és la bona, perquè la situació és molt precària i Tarragona es mereix un edifici com Déu mana." L'anunci posa fi a anys d'especulacions sobre altres ubicacions com els Quatre Garrofers o Joan XXIII, consolidant la Xertres com l'opció definitiva.

  • 22'

    Exposició sobre Superconductivitat i el Tren Magnètic a Tarragona

    Introducció a la Superconductivitat a Tarragona L'exposició, situada al Col·legi Saavedra i organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), forma part del projecte europeu LIFE. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal la divulgació de la física i la tecnologia d'avantguarda entre els estudiants de secundària i la ciutadania en general. Principis Fonamentals i Experiments En Francesc Díez, responsable de física a la URV, explica els dos pilars que sustenten l'exposició: Absència de resistència elèctrica: Es demostra com un superconductor pot transportar energia sense generar calor ni pèrdues, a diferència del coure convencional. Levitació magnètica: Gràcies a la capacitat dels materials superconductors de rebuig del camp magnètic (efecte de memorització), es poden fer surar objectes sense cap tipus de fregament mecànic. "Els superconductors tenen la resposta a no tenir pèrdues d'energia en el transport; farem un món més sostenible." Aplicacions de Futur: El Tren Magnètic i la Medicina L'exposició destaca diverses aplicacions pràctiques que revolucionaran el nostre dia a dia: Transport d'Alta Velocitat: Es presenta una maqueta d'un tren magnètic (Maglev) que pot arribar als 600 km/h sense risc de descarrilament, ja que no toca la via. Sostenibilitat: L'ús de superconductors en motors industrials eliminaria el 40% de les pèrdues actuals per fregament. Medicina de Precisió: La tecnologia de la magnetoencefalografia permet escanejar el cervell de forma totalment innòcua detectant camps magnètics diminuts. Energia Neta: Es menciona la rellevància dels superconductors en projectes com l'ITER per al control del plasma en la fusió nuclear.

  • 3'

    Comiat i Tancament de la Sessió

    Resum del Comiat Aquest fragment recull una sèrie de comiats i expressions de tancament que es repeteixen de manera constant al llarg de la gravació. El contingut és purament ritual i marca la fi de l'activitat o comunicació del dia. Punts Destacats: Reitiració del comiat: L'ús de la fórmula "Fins demà!" subratlla la intenció de reprendre el contacte en la jornada següent. Expressivitat final: Les intervencions passen de frases completes a exclamacions curtes, indicant un tancament progressiu de la sessió. "Fins demà!" L'estructura del text mostra una clara seqüència de finalització, on els interlocutors asseguren la continuïtat de la relació amb una cita per al dia posterior.

  • 24'

    Comerç i actualitat política a Tarragona

    Campanya de Nadal i Enllumenat L'Ajuntament de Tarragona posa en marxa la campanya de Nadal amb l'encesa oficial de l'enllumenat a la Rambla Nova. Com a novetat destacada, aquest any el consistori assumeix el 100% del cost de les llums, alliberant els botiguers d'aquesta càrrega econòmica per a que puguin invertir en activitats de dinamització al carrer. Detalls de la il·luminació • S'han instal·lat prop de 700 figures, de les quals 300 són completament noves. • S'aposta per la tecnologia de baix consum i baix impacte lumínic. • Zones clau com la Rambla i la Plaça Imperial Tàrraco tindran una ambientació especial com a benvinguda. Reptes del Teixit Comercial L'entrevista aborda el relleu a la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB) i la necessitat d'un teixit associatiu fort davant l'arribada d'operadors com El Corte Inglés. "El teixit comercial tradicional ha d'estar organitzat per saber fer seus els fluxos d'atracció que generarà la gran superfície." Polèmica amb MediaMarkt Francesc Ricomà critica la campanya publicitària d'aquesta multinacional que utilitza l'eslògan 'Tarragona és cara'. Considera que és una estratègia egoista i irresponsable que distorsiona la realitat i perjudica la imatge global de la ciutat. Dinamització als Barris i Política Municipal Es detallen els plans per a Torreforta i el Serrallo, supeditats a la creació d'associacions estables de botiguers que gestionin les eines que ofereix l'Ajuntament. En l'àmbit polític, Ricomà expressa la seva preocupació per la crisi interna de CiU: • El Partit Popular demana estabilitat per no paralitzar l'Ajuntament. • No descarta que l'alcalde Nadal hagi de continuar fins al final de la legislatura per responsabilitat. • Recorda que el govern se sosté gràcies als 4 regidors del PP.

  • 2'

    Nova estratègia d'enllumenat i comerç per Nadal a Tarragona

    Nova col·laboració entre l'Ajuntament i el sector comercial L'Ajuntament de Tarragona i les associacions de botiguers han arribat a un acord estratègic per optimitzar els recursos durant les festes nadalenques. El canvi principal és que el consistori assumirà el 100% del cost de l'enllumenat públic (en lloc del 90% habitual), permetent que els comerciants destinin la seva part del pressupost a altres activitats. Dinamització del carrer i activitats Gràcies a aquest estalvi per als botiguers, s'ha adquirit el compromís de potenciar l'ambientació de la ciutat amb accions directes: - Presència de personatges tradicionals com Pares Noels i patges reials. - Instal·lació de zones musicalitzades per acompanyar les compres. - Creació de campanyes promocionals i sortejos de Nadal per fomentar el consum local. Renovació i eficiència de l'enllumenat L'enllumenat d'enguany aposta per la sostenibilitat i la innovació visual: - Ús de tecnologia de baix consum i sistemes de no-neon per evitar la contaminació lumínica. - Es desplegaran gairebé 700 figures, de les quals unes 300 seran totalment noves. - Destaca la renovació total de la Rambla Nova i la nova benvinguda visual a la Plaça Imperial Tàrraco. "Volem que Tarragona visqui el Nadal, que la gent surti al carrer i que se senti acollida en aquestes festes tan entranyables."

  • 11'

    Avenços al CIM el Camp: la segona logistica de Catalunya

    Detalls de la infraestructura i estat actual L'entrevista amb Ignasi Regas, director de Cimalsa, revela que el Centre Integral de Mercaderies (CIM) el Camp es troba en una fase d'execució molt avançada. Situat estratègicament entre Tarragona i Reus, aquest complex esdevindrà la segona plataforma logística més gran de Catalunya, només superada per la del Port de Barcelona. Característiques de la construcció Extensió total: El projecte preveu una superfície de 87 hectàrees dividides en dues fases. Primera fase: Ocupa 42 hectàrees i la urbanització estarà enllestida el gener del 2006. Inversió: S'han destinat aproximadament 42 milions d'euros només per a la fase inicial. Segona fase: Contempla una ampliació de 45 hectàrees addicionals un cop es consolidi la primera. Impacte econòmic i empreses confirmades L'impacte al territori serà significatiu, tant per la modernització del sector del transport com per la creació d'ocupació. Ocupació Directa: S'estima la generació d'uns 2.000 llocs de treball al Camp de Tarragona. Ocupació d'espais: Tot i no haver acabat les obres, ja s'ha reservat prop del 50% del sòl logístic. Clients clau: S'ha tancat un acord amb Seur i hi ha negociacions avançades amb vuit empreses més. Objectiu comercial: Es pretén que durant el 2006 tot l'espai estigui ocupat o compromès. Serveis i accessibilitat del centre La plataforma ha estat dissenyada amb una visió integral per oferir serveis que cobreixin tres àmbits: Persones i transportistes: Restauració, hostaleria i atenció mèdica. Vehicles: Tallers de reparació i serveis de pneumàtics. Empreses: Gestories, consultories i un parc de negocis amb 100.000 m² de sostre per a activitats terciàries. Respecte a la connectivitat, s'han resolt els accessos amb la T-11 i l'A-7, garantint que el trànsit pesat connecti directament amb les vies de gran capacitat sense afectar la xarxa secundària.

  • 19'

    Unió reclama l'alcaldia de Tarragona amb Albert Vallbé

    Pugna política a Tarragona: Unió proclama el seu candidat L'entrevista a Xavier Franquet, cap local d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, revela la tensió existent dins de la federació de Convergència i Unió (CiU) de cara a les eleccions municipals de 2007. El punt central és l'assemblea local per proclamar Albert Vallbé com a aspirant a l'alcaldia. Arguments a favor d'Albert Vallbé Franquet defensa aferrissadament la figura de Vallbé davant els intents de Convergència de minimitzar-lo: * Trajectòria professional: Es destaca que és un advocat d'èxit amb un despatx de prestigi, defensant que cal tenir una carrera professional abans d'entrar en política. * Experiència política: Ha estat senador, vicepresident de la Diputació i número dos a l'Ajuntament. * Connexió popular: Critica les mofes sobre el seu paper com a Magí de les Timbales, afirmant que és un orgull tarragoní i una mostra de la seva gran capacitat de connectar amb la ciutadania. Conflicte amb Convergència i Joan Aregio La relació entre els socis de federació passa per un moment delicat a causa de la successió de Joan Miquel Nadal: * Unió considera que Joan Aregio (proposat per CDC) és un "bon gestor" però que li manca la simpatia i el caliu popular de Vallbé. * Franquet denuncia la "política de fets consumats" de Convergència i la manca d'un relleu clar i planificat. * > "Havíem frenat la campanya per responsabilitat durant un any, però la situació no és seriosa i no podíem esperar més." Diferències en el model de ciutat Més enllà dels noms, Unió planteja discrepàncies en la gestió municipal: * Urbanisme: Crítiques al projecte de La Móra 2, que Franquet defineix com un model aïllat i poc sostenible que recorda als polígons dels anys 60. * Visualització: Lamenten que les grans operacions (Corte Inglés, Tabacalera) siguin capitalitzades exclusivament per l'alcalde Nadal, deixant poc marge als socis d'Unió. Perspectives de futur Tot i la picabaralla, Unió manté la porta oberta a la negociació, però amb fermesa: * Afirmen que els pactes de federació permeten que Unió encapçali la llista a Tarragona (com a excepció a la norma general). * No descarten cap escenari si no s'arriba a un acord satisfactori sobre el candidat i el programa de govern.

  • 9'

    2005-12-01 ST.ELOI. JOIERS I RELLOT. DE

    Crisi de seguretat al sector de la joieria L'entrevista amb Jordi Borràs, membre de la Junta del Col·legi de Joiers de Catalunya, aborda el profund malestar i la commoció del sector arran de l'atracament brutal a Castelldefels que va acabar amb la vida de tres joiers. Aquest incident ha posat en relleu una problemàtica històrica d'inseguretat que afecta tant a botiguers com a artesans de tallers. Mesures de protesta i acció judicial El sector ha decidit emprendre accions davant la gravetat dels fets: * Aturada simbòlica: Es convoca un tancament de bitlles de 10 minuts a les 12 del migdia com a mostra de dol i solidaritat. * Via judicial: El Col·legi ha presentat una querella contra el govern espanyol per l'incompliment del deure constitucional de garantir la seguretat ciutadana. Crítica a la reincidència i al sistema Borràs reflexiona sobre el fet que les mesures de protecció física (vidres antibales, alarmes) resulten insuficients davant la violència inaudita dels assaltants: "Alguna cosa no funciona quan una persona que va matar un joier fa 12 anys surt de la presó i en mata tres més." L'entrevistat subratlla la preocupació per la reincidència i la sensació de desemparament malgrat l'esforç policial, demanant una reflexió profunda sobre el sistema penal i la protecció efectiva dels professionals que viuen amb la por constant de patir atracaments salvatges.

  • 15'

    Patrimoni oral a les comarques de Tarragona

    Exploració del Patrimoni Oral i Material Aquesta conversa entre l’entrevistador i la Carme Oriol gira al voltant de la publicació del llibre El patrimoni oral a les comarques de Tarragona, editat per la Diputació. L'obra proposa un viatge pel territori que connecta el patrimoni tangible (pedres, roques, monuments) amb el patrimoni intangible (històries, llegendes i creences). Tipologies de relats segons la tradició El llibre no és només una recull de contes, sinó que inclou un estudi introductori per categoritzar la riquesa de l'oralitat: Contarelles: Relats breus de caràcter humorístic o còmic. Solen destacar l'enginy del protagonista (sovint un noi espavilat) per vèncer figures com el diable o les bruixes. Llegendes: A diferència de les contarelles, estan lligades al sistema de creences i solen tenir una funció moralitzant o un càstig diví per qui incompleix les normes. Tradicions explicatives: Històries creades per donar sentit a elements físics del paisatge, com el Pont del Diable o la Roca de la Bruixeta. Etimologies populars: Explicacions imaginatives i simpàtiques sobre l'origen dels noms dels pobles, com el cas d'Arnes i la seva defensa amb abelles. Metodologia i recerca L'autora explica que s'ha seguit un criteri de distribució comarcal equitativa, incloent-hi una quarantena de municipis. Els materials provenen de tres fonts principals: 1. Treball de camp: Entrevistes directes transscrites respectant l'espontaneïtat de l'oralitat. 2. Bibliografia prèvia: Resums de relats ja publicats però integrats en el nou context. 3. Arxiu de Folclore: Fons de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "Hem volgut relacionar aquests llocs concrets amb relats que expliquen el per què d'aquella roca o d'aquell nom, d'acord amb la creativitat popular." L'objectiu final és una obra divulgativa i visualment atractiva gràcies a les fotografies de Ramon Cornadona, que busca animar la gent a valorar la memòria oral que encara perdura en les generacions actuals.