Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

541-552 de 1392
  • 28'

    Ecologia, Salut a Tarragona i Cooperació a l'Amèrica Central

    Salut Pública i Indústria Química a Tarragona L'eix central de la conversa s'inicia amb el lliurament de 3.000 firmes a la delegació del Govern de la Generalitat. Aquesta acció, liderada per Àngel Juárez, busca pressionar per a la realització d'un estudi epidemiològic independent que determini l'impacte real de la petroquímica sobre la salut dels ciutadans. Punts clau de la reivindicació: • Manca de dades oficials i actualitzades sobre la relació entre la indústria i malalties com el càncer. • Crítica a les promeses polítiques incomplertes durant més de 25 anys. • Necessitat de conèixer els riscos reals davant l'exposició a dioxines i monòxid de carboni. • Proposta d'un grup de treball independent amb suport de la Universitat Rovira i Virgili. Projectes de Cooperació a l'Amèrica Central Andrea Lorente, ambientòloga de Mare Terra Fundació Mediterrània, detalla l'expedició realitzada a Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Hondures per supervisar projectes de desenvolupament sostenible. Accions destacades: • Guatemala: Implementació d'horts familiars ecològics en zones rurals per combatre la desnutrició i la dependència de llavors transgèniques. • Nicaragua: Inauguració d'un centre comunal amb plaques solars i rehabilitació d'escoles. • Hondures: Millora de les infraestructures escolars (aigua potable i mobiliari) i organització de brigades dentals. "No anem a donar el menjar, sinó els estris perquè ells mateixos puguin buscar-se la vida i millorar la seva dieta." Medi Ambient i Benestar Animal L'episodi clou amb una reflexió sobre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat a causa de les espècies invasores (com el cranc americà o el peix del llac Victòria). També es fa una denúncia pública contra el maltractament animal a les ciutats, exigint l'aplicació rigorosa de la legislació penal davant l'enverinament i la mort de colònies de gats a Tarragona i Reus.

  • 29'

    Patrimoni i Futur: Entrevista a Maria Mercè Martorell

    Gestió del Patrimoni i Polèmiques Urbanístiques L'entrevista comença abordant la polèmica per la possible obertura d'una cantera a prop del monument del Mèdol. L'Ajuntament de Tarragona ha presentat informes negatius per protegir l'entorn: • Es destaca la fragilitat de l'agulla del Mèdol davant les trepidacions. • Es recalca la importància del microclima i la reserva natural del clot. • Es proposa crear una figura de protecció d'espai històric, similar a la d'Atapuerca o Las Médulas. Activitats d'Estiu i Reconstrucció Històrica Es fa un balanç positiu de les activitats del Museu d'Història, destacant l'èxit de les visites gratuïtes i les novetats d'enguany: • La visita nocturna a la Vila Closa de Tamarit ha estat la gran sorpresa per la seva obertura al públic general. • Consolidació d'espais com l'Amfiteatre i les nits a la Torre de Minerva. • Problemes de finançament (FEDER) han endarrerit la segona fase d'obres a l'Amfiteatre. Commemoració del 5è Aniversari de la UNESCO De cara al darrer trimestre de 2005, el Museu d'Història prepara un calendari intens per celebrar la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial: • Nova senyalítica: Presentació al Pont del Diable (9 de setembre) i a la Muralla. • La gran maqueta: Estrena el 30 de novembre d'una representació de 22 m² de la Tarragona romana, la més gran després de la de Roma. • Esdeveniments lúdics: Actuació de l'American Ballet de Nova York (15 de setembre) al Palau de Congressos amb el ballarí Àngel Corella. "Volem que la maqueta sigui l'element màxim de difusió des d'on s'iniciïn totes les visites a la ciutat." Projecció Internacional i Xarxes de Cooperació S'anuncia la incorporació formal de Tarragona al grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni Mundial l'1 de gener i futurs intercanvis culturals amb museus de Nova York.

  • 13'

    Festa Major de Móra d'Ebre i del Carrer Goya

    Les Festes d'Estiu a la Ribera d'Ebre i Tarragona L'episodi d'avui de L'Embelat ens apropa a dues celebracions significatives del territori català: la Festa Major de Móra d'Ebre i el 15è aniversari de l'Associació de Veïns del Carrer Goya a Tarragona. Móra d'Ebre: Tradició i Identitat a la Ribera El regidor de festes, Julio Roca, descriu la vila com una capital acollidora i tranquil·la, on el Riu Ebre actua com a eix vertebrador de la vida i la cultura local. Els trets més destacats de la seva celebració són: La Festa del Riu: És l'esdeveniment central i més estimat, amb carreres de pontones i exhibicions als pals ensabonats. Accessibilitat: El programa destaca per ser molt popular, amb un preu simbòlic d'11 euros per accedir a tots els espectacles pagats, mentre que la resta són gratuïts. Innovació musical: S'ha consolidat una festa amb tres escenaris simultanis (per a gent gran, música ètnica i rock amb Els Whiskyn's) que permeten conviure diferents ambients en un mateix espai. Activitats infantils: Destaquen les festes de l'escuma i la divertida "guerra" amb pistoletes d'aigua. "Móra és un poble obert i acollidor, la nostra columna vertebral és el riu Ebre, del qual l'estimem tant i el cuidem." El 15è Aniversari del Carrer Goya a Tarragona La presidenta de l'associació, Montserrat Estopà, explica la singularitat d'aquesta petita comunitat de Tarragona: Origen: L'associació va néixer fa 15 anys per millorar l'urbanisme del carrer, que llavors encara era de pedra i sense asfaltar. Actes de germanor: La programació inclou un sopar de fideuà, esmorzars populars de pa amb tomàquet i un concurs de truita de patates. Homenatges: Enguany es retrà un tribut especial a la figura de Ramon Nin, persona molt vinculada a la festivitat del barri.

  • 21'

    La Fundació Joan Miró a la Ruta Amagada

    La Fundació Joan Miró: Entre l'Art i el Paisatge de Montjuïc En aquesta edició del concurs La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, l'espai protagonista ha estat la Fundació Joan Miró de Barcelona. El programa destaca la rellevància d'aquest centre no només com a museu, sinó com un punt de referència mundial per a l'art contemporani. Punts clau de l'episodi: Concurs fulgurant: Un oient, en Xavier d'Ostalot, ha endevinat l'indret amb la primera pista, identificant l'artista a través de l'emblemàtic logotip de "la Caixa". L'edifici i l'entorn: Situada a la muntanya de Montjuïc, la fundació destaca pel seu valor arquitectònic, sent un "continent" tan atractiu com el seu "contingut". L'obra de Miró: El centre acull la col·lecció més important del món de l'artista, recorrent totes les seves etapes, des del figurativisme inicial fins al seu llenguatge de signes universal. Entrevista amb Rosa Maria Malet La directora de la Fundació, Rosa Maria Malet, ha explicat la filosofia que diferencia una fundació d'un museu convencional: "La Fundació Miró és el lloc on es conserva la col·lecció de Miró més important del món... intentem explicar els diferents temes que li van interessar i com se sentia tocat pel contingut." Properes activitats: Exposició de bibliòfil: Mostra actual sobre els llibres d'artista fets per Miró. Mestres del Collage: Una gran exposició prevista per a la tardor amb obres de Picasso, Braque, Matisse i Max Ernst, explorant la tècnica que va revolucionar les avantguardes del segle XX. Espai 13: Un lloc dedicat a la creació més jove i alternativa.

  • 22'

    Aventura amb caiac i zodiac al litoral tarragoní

    Explorant el litoral de Tarragona amb Actiac L'empresa Actiac, situada al càmping Tamarit Park, ofereix una experiència que va més enllà del clàssic binomi de sol i platja. A través d'activitats dirigides i lloguer de material, els visitants poden descobrir el litoral del Tarragonès des d'una perspectiva totalment nova. Activitats i experiències destacades Caiac: Des de cursos d'iniciació amb caiac tancat fins a sortides lliures o en grup amb caiacs oberts. Navegació amb Zodiac: Una opció ideal per a famílies, sovint acompanyades per un monitor guia per garantir la seguretat. Rutes nocturnes: Una de les novetats més valorades on s'utilitzen antorxes per navegar sota la lluna plena, oferint una sensació de connexió intensa amb la natura. Snorkel i bivacs: Organització de sortides per explorar el fons marí o passar la nit en cales verges com Cala Becs. Seguretat i formació Els responsables d'Actiac, el Jordi i el Mauri, posen un èmfasi especial en la seguretat: - Ús obligatori de xalecos salvavides homologats, especialment per als més petits. - Explicacions tècniques prèvies sobre com palejar correctament per evitar el cansament i controlar l'embarcació. Història sota el mar: El vapor Navarra Un dels moments més interessants dels itineraris és la visita al vaixell Navarra, enfonsat durant la Guerra Civil per un submarí italià. Segons expliquen els guies: "És el primer vaixell que va enfonsar un submarí italià a tot Catalunya durant la Guerra Civil." Encara avui es poden veure les restes de la quilla a uns dos metres de profunditat, convertint la sortida en una lliçó d'història viva.

  • 13'

    La campanya del llibre de text a Tarragona

    La logística rera el llibre de text L'entrevista amb Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, revela la complexitat d'una campanya que, tot i fer-se visible a finals d'agost, comença realment al mes de maig o juny. Rovira destaca la paradoxa que suposa que les editorials tanquin per vacances a l'agost, just quan el sector més les necessita. Punts clau de la campanya escolar: Estacionalitat extrema: El gruix de les vendes es concentra entre el 15 d'agost i el 15 de setembre, tot i que la preparació interna és de mesos. Impacte econòmic: Representa entre un 10% i un 25% del volum de negoci anual d'una llibreria mitjana, però amb uns marges de benefici nets molt baixos, d'entre el 3% i el 4%. El paper de les editorials: Són les veritables impulsores de la venda, ja que negocien directament amb les escoles mesos abans de l'inici del curs. Reflexions sobre el model de negoci L'entrevistat es mostra crític amb l'elevat preu dels llibres, titllant-los de caríssims, especialment a l'ESO i Batxillerat, on els preus poden superar fàcilment els 30 euros per unitat. "Si l'ensenyament és gratuït, les eines per a l'ensenyament haurien de ser gratuïtes." Finalment, es subratlla la falta d'un debat social profund sobre el cost de la tornada a l'escola, un tema que només ocupa l'agenda mediàtica durant unes poques setmanes a l'any i després cau en l'oblit.

  • 14'

    La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Patrimoni

    L'Arbós: Una Joia Històrica al Penedès L'Arbós, situada entre l'Alt i el Baix Penedès, destaca per ser una vila reial amb una història rica que es remunta a l'època medieval. Amb concessions pròpies i una resistència heroica durant la Guerra del Francès, la vila ha mantingut la seva identitat intacta a través dels segles. La Festa Major: Una Tradició Viva La celebració, que té lloc el quart diumenge d'agost, és considerada una de les més típiques de Catalunya. A diferència d'altres poblacions, l'Arbós presumeix de no haver perdut mai el seu tronc folclòric, mantenint una estructura festiva que data de fa més d'un segle. Elements del Seguici: El Ball de Diables (amb la seva carretillada), el Ball de Bastons, els gegants i el drac Badalot. Actes Destacats: Castells, concerts gratuïts, l'empalmada de rock i teatre amb figures com Toni Albà. Devoció Popular: Tot i que la gran festa és a l'agost, el patró és Sant Julià, celebrat el 9 de gener. Un Poble Obert i Monumental L'Arbós no és només festa; és un municipi amb un caràcter integrador i amable. El seu patrimoni arquitectònic és excepcional, destacant: La Giralda: Una rèplica impressionant que forma part de la seva fesomia única. Edificis Modernistes: Construccions elegants que voregen el carrer Major. Museu de Puntes al Coixí: Reflex de l'artesania local. "Veuran una festa viva, veuran una passió amb totes les coses que es fan. No és un folclore de fer comèdia, és un sentiment real." Josep Maria Janer convida a tothom a descobrir aquest cap de setmana una celebració on el missatge de boca a boca és la millor publicitat.

  • 25'

    Josep Maria Andreu: El Nàstic davant la temporada 05-06

    Perspectives i Objectius Esportius El president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, analitza l'inici de la temporada 2005-2006 a la Segona Divisió A. Tot i que l'objectiu oficial és la permanència, Andreu no amaga l'ambició de lluitar per l'ascens a la Primera Divisió dins del projecte a cinc anys del Consell d'Administració. Configuració de la Plantilla • S'han realitzat 10 fitxatges de categoria, buscant reforçar cada posició sense trencar el bloc titular de l'any passat. • Encara es busca un davanter, però sense urgència ni obsessió, confiant en el potencial actual de jugadors com Bolo o Diego Torres. • El president valora positivament la pretemporada com un període necessari de càrrega física i adaptació, més que pels resultats obtinguts. Infraestructures i el Nou Estadi S'estan duent a terme reformes integrals per complir amb les normatives de la Lliga i millorar l'experiència del soci: • Nova gespa: Una renovació total necessària després de tres anys de dificultats. • Graderies: Reconstrucció del Gol de Mar per seguretat estructural i instal·lació de seients nous. • Futur: El club manté la ferma intenció de construir un estadi nou funcional i modern en els propers anys, prenent exemplars com el Bayer Arena d'Alemanya com a referent. "Tarragona es mereix un camp nou i treballarem perquè sigui una realitat en el futur proper." Gestió Econòmica i Drets de Televisió El pressupost per a aquesta campanya ronda els 5 milions d'euros, una xifra rècord que demostra la solidesa del projecte. Andreu destaca: • L'èxit del pool d'empreses col·laboradores i la fidelitat dels 7.000 socis. • La reivindicació davant de TV3 per un tracte equitatiu respecte a altres clubs catalans, demanant més presència i suport institucional. • La consolidació del Nàstic com el tercer club de Catalunya per història i massa social. Màrqueting i Marca Pròpia El club segueix apostant per la seva pròpia marca de roba i merchandising, una decisió estratègica que està generant rècords de vendes a la botiga oficial. La diversificació inclou productes com vi i cava personalitzats del Nàstic.

  • 10'

    2005-08-23 CASTELL TAMARIT

    Descobriment de la Vilaclosa de Tamarit En aquesta entrevista, la guia Àngels Galceran ens convida a descobrir que el que popularment es coneix com el Castell de Tamarit és, en realitat, una Vilaclosa: un antic nucli urbà emmurallat. Tot i que de l'estructura original del castell medieval només en resta una pilastra vertical, el conjunt monumental conserva una riquesa històrica excepcional. Punts clau de la visita històrica: Evolució del recinte: El municipi va arribar a allotjar unes 400 persones organitzades per gremis fins que les epidèmies i el trasllat de l'activitat portuària van provocar-ne l'abandonament cap a poblacions veïnes com Altafulla o Tarragona. Les Masmorres: Espais de 3 a 4 metres de profunditat que originalment servien per tancar pirates berberiscos durant les ràtzies cursàries i que, més tard, es van reconvertir en magatzems portuaris. Restauració de luxe: L'any 1916, el milionari americà Charles Deering va comprar tot el poble i en va encarregar la restauració al famós pintor Ramon Casas. Espais destacats de l'itinerari: Exteriors: El Raval, el pou de la vila i el cementiri. Cala Jovera: Antiga ubicació del port marítim del municipi, font principal de riquesa de la zona. Església Parroquial: Conserva un retaule del segle XVII i les tombes de diversos mossens. Residència senyorial: Visita a les estances privades amb mobiliari d'època. "La gent té un petit error d'identificar la Vilaclosa amb un castell, quan realment el que es visita és un petit municipi emmurallat."

  • 5'

    Estabilitzat l'incendi a Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca

    Estat actual de l'incendi La darrera hora sobre els incendis que afecten la Ribera d'Ebre i la Terra Alta indica que el foc està estabilitzat en tot el seu contorn. Tot i les bones notícies, l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, adverteix que encara no es pot considerar controlat a causa de: L'augment previst de les temperatures durant les hores centrals del dia. La possible incidència del vent que podria revifar algun focus. La necessitat de mantenir el dispositiu de 70 dotacions terrestres i 22 mitjans aeris. Afectació i desallotjaments L'incendi ha tingut un impacte significatiu en el territori, especialment pel que fa a la superfície forestal: Superfície cremada: Unes 900 hectàrees en total, de les quals 703 pertanyen al municipi de Riba-roja. Espais naturals: S'han vist afectades unes 300 hectàrees del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Retorn dels evacuats: Les persones desallotjades preventivament de càmpings i residències estan començant a tornar, tot i que amb ordres estrictes de no circular per les carreteres per facilitar el pas dels vehicles d'emergència. Infraestructures i transports Pel que fa a la mobilitat a la zona: La línia ferroviària entre Reus i Saragossa ja ha estat restablerta. Diverses carreteres locals, com la de la Pobla i el camí de les Modorres, romanen tallades per seguretat i per evitar col·lisions amb els camions de bombers que constantment subministren aigua i queviures. "S'ha de felicitar a tots els que han intervingut perquè han fet una feina rècord en l'extinció segons el que succeïa aquesta passada nit."

  • 21'

    La Vall de Boí: Joia de l'Art Romànic al Pirineu

    En aquest episodi de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, els oients participen en un concurs de pistes per descobrir un indret emblemàtic de Catalunya: la Vall de Boí. El programa destaca la riquesa cultural i històrica d'aquest municipi del Pirineu de Lleida, especialment el seu conjunt d'esglésies. Punts clau de la ruta Identificació de l'indret: L'oient Neus Salles desxifra les pistes, situant el destí al Pirineu de Lleida, un municipi format per vuit nuclis de població. Patrimoni de la Humanitat: La Vall de Boí va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000, el mateix dia que la ciutat de Tarragona. La joia del Romànic: Es destaca el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll com l'element més representatiu d'aquest estil artístic a Catalunya. Entrevista amb Joan Paralada (Alcalde) L'alcalde de la Vall de Boí subratlla diversos aspectes rellevants de la zona: - Reivindicació històrica: Existeix una demanda històrica per retornar les pintures originals que actualment es troben al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) a Barcelona. "El Pantocràtor està trist a Barcelona perquè està pintat per estar justament a Sant Climent." - Cinc anys de patrimoni: El balanç de la nominació de la UNESCO és positiu pel que fa al creixement de visitants (passant de 50.000 a 150.000), però l'alcalde critica la poca implicació econòmica de les administracions superiors. - Oferta turística completa: Més enllà del romànic, la vall ofereix natura (Parc Nacional d'Aigüestortes), gastronomia, salut (Balneari de Caldes de Boí) i esport (estació d'esquí de Boí Taüll). Recomanacions per al visitant Es recomana iniciar la visita al Centre d'Interpretació del Romànic situat a Erill la Vall. Actualment, hi ha sis esglésies obertes durant tot l'any a través d'un tiquet conjunt.

  • 9'

    Entrevista a Núria Pifarré: El fado de Néboa a Tarragona

    Entrevista a Núria Pifarré sobre el gènere del fado i el grup Néboa L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la figura de Núria Pifarré, vocalista del grup Néboa, amb motiu de la seva actuació al cicle Nits a Minerva a les Muralles de Tarragona. La conversa aprofundeix en la seva relació amb el fado, la creació musical i la seva visió artística. Néboa i la interpretació del fado El grup Néboa, format per Núria Pifarré, Eduard Iniesta (guitarra portuguesa), Joan Aguiar (guitarra clàssica) i Guillermo Prats (contrabaix), destaca per la seva aproximació única a aquest gènere portuguès des de Catalunya. Pifarré explica el seu procés d'evolució: Dels clàssics a la creació pròpia: Tot i que van començar versionant figures com Amàlia Rodrigues i posant música a poetes com Pessoa o Saramago, el grup ha anat derivant cap a la composició pròpia per aportar una veu diferencial. Obertura del gènere: L'artista defensa la necessitat de trencar l'hermetisme del fado tradicional per afegir-hi nous llenguatges i "notes de color". Projectes paral·lels i tècnica vocal A més de Néboa, Pifarré forma part de Brediaki, un grup de música tradicional grega especialitzat en el gènere Rembético, el qual considera molt proper al fado pel seu origen urbà i la seva expressivitat. Pel que fa a la cura de la veu, la cantant remarca la importància de la disciplina física: "És una mica com un esport... t'has de mantenir físicament bé, no agredir la veu, no fumar i dormir les hores que toca." Discografia i conceptes creatius L'entrevista repassa treballs com Mar de Fado (2002) i el seu darrer disc, Fado Distraído (2004). Sobre aquest últim, Pifarré reflexiona sobre el concepte de destí: Etimologia: Explica que la paraula fado prové del llatí i significa literalment "destí" o "atzar". Varietat musical: El disc inclou temes en català i castellà, a més de fados clàssics i poemes musicats, buscant sempre explorar el límit entre el que està escrit i el que és fruit de la casualitat.