Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis

RSS

episodis

517-528 de 1392

14 de juny del 2005
20'
Tarragona acull la sortida de la 8a etapa de La Vuelta
La Vuelta Ciclista torna a Tarragona L'entrevista amb Raül Font, tinent d'alcalde d'Esports, detalla l'organització de la sortida de la vuitena etapa de la Vuelta Ciclista a España. La ciutat reafirma la seva bona sintonia amb l'organització, recuperant una tradició que ja va tenir moments destacats els anys 2000 i 2001. Logística i recorregut per la ciutat L'esdeveniment destaca per una sortida neutralitzada que permetrà als ciutadans veure de prop els ciclistes a una velocitat moderada abans del començament oficial de la competició. Els punts clau del recorregut inclouen: Inici a Bonavista: La caravana s'instal·larà a l'esplanada del mercadet, un espai de 6 hectàrees ideal per l'amplada i la logística dels equips. Homenatge als barris: El pilot passarà per Camp Clar com a reconeixement al club ciclista local, i seguirà per Torreforta i la Granja. Centre neuràlgic: Els corredors creuaran el cor de la ciutat passant per la Rambla Nova, la Rambla Vella i la Via Augusta. Sortida real: El cronòmetre es posarà a zero a l'alçada de la benzinera de la Sabinosa. Impacte econòmic i estratègic El senyor Font subratlla que l'acord amb l'organització és especialment avantatjós per a Tarragona: "A nosaltres això ens costa 18.000 euros, però entre la gestió a través d'Espimsa i la recuperació de l'IVA, el cost real per al ciutadà és mínim comparat amb els 68 milions de pessetes que poden pagar altres ciutats per una contrarellotge." L'objectiu principal és reforçar la capitalitat esportiva de Tarragona i obtenir un gran impacte mediàtic i publicitari a través de la televisió i la ràdio, posicionant la ciutat en el context internacional.
14 de juny del 2005
13'
La Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra
Celebració de Santa Rosalia a Torredembarra L'episodi d'avui de L'embalat ens apropa a la vila de Torredembarra, a la Costa Daurada, per descobrir la seva Festa Major en honor a Santa Rosalia. Amb la participació de Gerard Siuró, president del Patronat Municipal de Cultura, s'explora la història, les tradicions i els actes més moderns d'aquesta celebració que s'allarga durant onze dies. Origen i Significat Històric La festivitat té unes arrels profundes que es remunten a l'any 1640, quan la vila es va encomanar a la santa per alliberar-se de la pesta. Des de llavors, Santa Rosalia és la patrona de Torredembarra, celebrant-se la festa petita (el Quadre) el 15 de juliol i la Festa Major el 4 de setembre. El Seguici Popular i la Tradició Un dels pilars fonamentals és el seguici popular, considerat un dels més importants de la zona juntament amb els de Tarragona i Valls. Entre els seus elements destaquen: Gegants i nans: Els elements més antics de la festa. Nois de la Torre: La colla castellera local, que enguany celebra el seu 30è aniversari. Bestiari i balls: L'Àliga, la Virgília, la Molassa, el ball de Diables, Bastons, Pastorets i Cavallets. Relleu generacional: La importància del seguici infantil (Santa Rosalieta) per garantir el futur de la tradició. Actes Moderns i Ambient Festiu La festa combina l'arrelament històric amb una vessant lúdica pensada per a totes les edats: Música i oci nocturn: Concerts a la Plaça del Castell amb grups com Escatalà i l'orquestra Girassol, a més de xarangues i discoteca mòbil. Públic infantil: Espectacles diaris a la plaça de l'Escorxador. "L'important és respirar l'ambient que es viu al carrer, un esperit festiu que et provoca ganes de passar-t'ho bé." Gerard Siuró convida a tothom a visitar la vila, especialment els dies 3 i 4 de setembre, per viure una de les festes més massives i participatives dels darrers anys.
14 de juny del 2005
13'
L'Estudi de Música de Tarragona celebra 20 anys
Inici del curs i període de matriculació L'Estudi de Música de Tarragona ha encetat el període d'inscripció per al curs 2005-2006. Teresa Valls, presidenta de l'entitat, explica que, tot i que el gruix d'alumnes es matricula al juny, el setembre serveix per tancar l'oferta i ajustar horaris abans de començar les classes el dia 12 de setembre. Oferta educativa per a totes les edats L'escola destaca per una oferta inclusiva que abasta des de nadons fins a la gent gran: Petits Músics: Programa d'estimulació per a nens d'un any acompanyats d'un adult. Iniciació i Sensibilització: Per a infants de 4 a 7 anys. Grau Elemental i Mitjà: A partir dels 8 anys, on s'introdueix l'estudi formal d'un instrument, llenguatge musical i cant coral. Àrea d'Adults i Gent Gran: Classes adaptades per a persones de més de 60 anys que busquen cultura musical o complir el desig de tocar un instrument. Música Moderna: Formació en combos, bateria, baix i guitarra elèctrica amb llista d'espera alta. Beneficis de la formació musical Segons Valls, la música no només desenvolupa la sensibilitat, sinó que fomenta l'ordre i l'autodisciplina en els joves, ajudant-los a millorar en altres matèries escolars com les matemàtiques. "Els joves que fan música són molt més ordenats a l'hora d'estudiar... saben que si no s'hi posen, allò no funciona." Celebració del 20è aniversari Aquest curs és especialment rellevant ja que l'escola celebra dues dècades de trajectòria. Per commemorar-ho, s'ha programat un calendari d'actes entre novembre i juny: Cicle de concerts amb grups formats per professors del centre. Activitats de teatre infantil i classes obertes. Una cantata al Teatre Metropol com a cloenda de curs. Un ball final amb l'Orquestra Marina per a tota la ciutat.
14 de juny del 2005
2h 9min
La gesta històrica de Sant Fèlix: La torre de 9 sense manilles
Resum de la Jornada Castellera de Sant Fèlix L'episodi d'avui narra una de les diades més memorables de la història castellera a la plaça de la Vila de Vilafranca. El protagonista indiscutible han estat els Castellers de Vilafranca, que han aconseguit una fita inèdita: carregar la torre de nou sense manilles, el considerat castell total. Els Grans Moments de la Diada • Castellers de Vilafranca: Han completat la millor actuació de la seva història amb el 4 de 9 amb folre i l'agulla, la torre de 9 sense manilles (carregada), el 3 de 10 amb folre i manilles (carregat) i el pilar de 8 amb folre i manilles (carregat). • Minyons de Terrassa: Han descarregat una espectacular torre de 9 amb folre i manilles a la primera ronda, tot i que la caiguda de la canalla ha condicionat la resta de la seva actuació. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han tancat una diada molt sòlida amb el 3 de 9 amb folre (carregat), el 4 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el pilar de 7 amb folre. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han sorprès tothom descarregant un pilar de 7 amb folre improvisat i completant la tripleta màgica. Reflexions Tècniques "Estem davant d'un moment històric, un moment que s'hagués pogut anticipar l'any passat, s'ha de perfilar tot al mil·límetre." Els experts han destacat la dificultat de la torre de nou sense manilles, una estructura extremadament tècnica i fràgil que requereix un assaig constant i un tronc molt precís per evitar desequilibris. El Duel Vallenc als Pilars Un dels punts més vibrants ha estat el duel final de pilars, on la Colla Joves ha respost a l'èxit de la Colla Vella traient-se de la "xistera" un pilar de 7 amb folre que no tenien previst, demostrant una gran capacitat de reacció i coratge.
14 de juny del 2005
1h 54min
Diada de Sant Fèlix: Una jornada històrica a Vilafranca
Crònica de la Diada de Sant Fèlix Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix una retransmissió detallada de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, coneguda com la Final Four del món casteller. La jornada reuneix les quatre colles més punteres en un escenari d'alta tensió i ambició tècnica. Desenvolupament de la jornada • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han obert la plaça amb el 3 de 9 amb folre, que malauradament només han pogut carregar en patir una caiguda a la sortida de l'enxaneta. A la segona ronda, s'han rescabalat descarregant amb autoritat el 4 de 9 amb folre. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han sorprès amb una sortida agosarada provant el 5 de 9 amb folre, que ha quedat en intent desmuntat per indecisió de la canalla. Finalment, han assegurat la ronda descarregant un impecable 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre. • Castellers de Vilafranca: Els locals han demostrat el seu gran estat de forma descarregant el 4 de 9 amb folre i l'agulla. El moment de màxima expectació ha arribat amb els intents de la torre de 9 amb folre (sense manilles), un castell inèdit en la història. • Minyons de Terrassa: Han signat una de les millors actuacions de la ronda inicial descarregant la torre de 9 amb folre i manilles, tot i una caiguda espectacular de la canalla un cop el castell ja s'havia completat. El repte de la Torre de 9 sense manilles L'episodi dedica un temps significatiu a analitzar la dificultat extrema d'aquest castell inèdit provat pels verds de Vilafranca: "Ens disposem a presenciar no només un dels moments més importants d'aquesta diada, sinó de la història del món casteller." Temes transversals • La rivalitat històrica i les aliances a plaça entre colles. • Les reivindicacions socials com la Vegueria Penedès o la crítica de preus d'Unió de Pagesos. • El paper de la canalla i la pressió psicològica en les grans diades.
14 de juny del 2005
6'
Meli Tango Quintet: El tango modern arriba a les Muralles de Tarragona
El comiat de les Nits a Minerva amb Enrique Tellería L'entrevista se centra en la cloenda del cicle de concerts Nits a Minerva, que tindrà lloc a les històriques Muralles de Tarragona. El protagonista és el reconegut bandoneonista Enrique Tellería, que encapçala el grup Meli Tango Quintet en una actuació que promet ser excepcional. L'ànima de l'instrument: El Bandoneó Tellería descriu la seva relació amb el bandoneó com una cosa profundament personal i familiar: - El considera com un fill i una part de la seva pròpia sang. - Va començar a tocar-lo als cinc anys i actualment disposa de cinc instruments de concert. - Explica la diferència tècnica amb l'acordió: el bandoneó és diatònic, el que significa que una mateixa tecla produeix sons diferents en obrir o tancar l'estri. Una proposta musical de fusió El concert no serà una exhibició de tango clàssic convencional, sinó una proposta de tango en concert: - Fusió d'estils: Els arranjaments barregen l'arrel tanguera amb el jazz i la música clàssica. - Músics d'alt nivell: El quintet està format per solistes provinents d'institucions com l'OEC, la Banda Municipal de Barcelona o el Conservatori del Liceu. - La veu: Comptaran amb la col·laboració de la cantant argentina Maite Caparrós. El vincle amb Tarragona L'artista destaca el respecte que li mereix el públic de Tarragona per la seva tradició cultural. Tot i haver tocat davant de milers de persones a Alemanya o Rússia, afirma que el marc de la muralla, amb el públic tan a prop, genera una connexió única i íntima que el motiva especialment. "El tango és un sentiment que es balla, una música trista que necessitava un instrument com el bandoneó."
14 de juny del 2005
11'
La Festa Medieval del Rei en Jaume a Salou
Commemoració de la conquesta de Mallorca a Salou L'episodi de l'Embalat a Tarragona Ràdio presenta la sisena edició del Mercat Medieval i la Festa del Rei en Jaume a Salou. Aquesta celebració recorda el 5 de setembre de 1229, quan el rei Jaume I va salpar des del port de Salou amb el seu estol per conquerir l'illa de Mallorca. Estratègia de dinamització local La regidora de comerç, Martina Forrier, explica que la festa neix com una eina per al pla de dinamització del comerç del nucli antic. L'objectiu és oferir una celebració completa que combina la recreació històrica amb l'oferta comercial artesana. Activitats destacades La programació d'enguany inclou diverses vessants per a tots els públics: * Recreació històrica: La rua que simula la partida del rei. * Divulgació: Jornades d'aproximació històrica amb conferències i documentals. * Animació al carrer: Espectacles nocturns, equilibristes, músics i un domador de serps. * Espai infantil: Jocs de fusta tradicionals, maquillatge medieval i la popular caravana de rucs al jardí de la biblioteca. "Salou estava totalment ocupada pels soldats, els mariners i les bèsties que es preparaven per sortir cap a Mallorca." Novetats d'aquesta edició Com a novetat, la festa s'avança un dia amb la figura del Vila Pregoner, que recorrerà tant la zona comercial (carrer Barcelona) com la zona turística (Passeig Jaume I) realitzant un pregó en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès.
14 de juny del 2005
20'
Telecentres a Tarragona: Accés i Alfabetització Digital
Iniciativa Municipal per a la Societat de la Informació L'Ajuntament de Tarragona ha implementat una xarxa de quatre telecentres d'accés gratuït a internet amb l'objectiu primordial de combatre la fractura digital. Aquest projecte és el resultat d'un treball transversal entre les àrees de Noves Tecnologies, Serveis Socials i Ocupació. Objectius i Públic Objectiu La iniciativa busca facilitar l'aprenentatge tecnològic a col·lectius que tradicionalment han quedat al marge de la revolució digital: * Gent gran que vol connectar amb les seves famílies. * Persones immigrades que necessiten eines de comunicació. * Mestresses de casa i persones fora del mercat laboral. * Qualsevol ciutadà sense recursos o coneixements tècnics suficients. Serveis i Tecnologia Lliure Un dels pilars del projecte Nodat és l'ús de programari lliure, fomentant que els ciutadans puguin utilitzar i descarregar programes sense cost de llicències. Els centres ofereixen: 1. Assessorament personalitzat per part d'enginyers tècnics qualificats. 2. Cursos de formació en horaris de matí i tarda. 3. Accés lliure a internet (generalment limitat a una hora per persona/dia). 4. Tràmits administratius online, facilitant la descàrrega i impressió de volants de residència o preinscripcions escolars. "Volem que no hi hagi aquesta fractura digital entre unes persones que tenen un domini d'aquestes eines i unes persones que no hi ha manera que acabin d'accedir." Comunitat Virtual i Futur El projecte preveu la creació d'una comunitat virtual tarragonina que inclourà un banc de temps (intercanvi de serveis online) i una enciclopèdia col·laborativa sobre costums i expressions locals, com ara la història de "tocar ferro". S'està treballant per ampliar la xarxa mitjançant convenis amb universitats i associacions de veïns.
14 de juny del 2005
10'
20 anys de l'històric primer ascens català a l'Everest
Commemoració d'una gesta històrica L'entrevista a Tarragona Ràdio celebra el 20è aniversari de la primera expedició catalana que va coronar l'Everest el 28 d'agost de 1985. L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach, cap d'aquella expedició, rememora els detalls i l'impacte d'aquella fita. El significat de l'ascens del 1985 Ressò Mediàtic: La celebració de l'aniversari va aplegar unes 300 persones, demostrant que la gesta encara es recorda amb gran interès. Context Polític i Social: En una democràcia encara jove, l'ascens es va viure com una "necessitat nacional" i una expedició de caràcter patriòtic. Innovació Tècnica: Van ser els primers occidentals a pujar per la cara nord (Tíbet), una ruta que en aquell moment no disposava de les facilitats tecnològiques actuals com Internet. L'evolució de l'alpinisme català Cadiach reflexiona sobre com ha canviat el panorama esportiu des d'aleshores: La frase "Hem fet el cim" s'ha integrat en el llenguatge quotidià del país com a símbol d'assoliment d'objectius. Tot i que hi ha més practicants, Cadiach observa una certa manca d'imaginació en les noves generacions, que tendeixen a repetir rutes ja establertes en lloc d'obrir-ne de noves. Una vida dedicada a la muntanya Per a l'alpinista, l'Everest va ser la culminació d'un somni d'infantesa, però només una part d'una trajectòria molt més àmplia: "L'ascensió a l'Everest va ser una gran culminació d'un objectiu que m'havia plantejat al llarg dels anys, però he fet moltes altres activitats que formen part de la meva vida." Actualment, segueix actiu com a guia i instructor a l'Escola Pia, preparant futurs alpinistes i projectant noves expedicions a cims inèdits de l'Himàlaia.
14 de juny del 2005
15'
Estratègies per un Futur Sostenible i Conscient
Resum de la Sessió sobre Sostenibilitat Aquesta sessió explora la necessitat urgent de redefinir la nostra relació amb el medi ambient i els sistemes de producció. S'emfatitza que la sostenibilitat no és només una opció ètica, sinó una necessitat estructural per a la supervivència a llarg termini del nostre entorn socioeconòmic. Eixos Principals de la Discussió Consciència Colectiva: La importància de passar de l'acció individual a moviments sistèmics que transformin la indústria. Innovació i Tecnologia: Com les noves eines poden ajudar a optimitzar recursos sense comprometre el benestar de les generacions futures. Ètica en el Consum: La revisió dels nostres hàbits de compra com un motor de canvi real. "El canvi real comença quan entenem que els recursos són finits i la nostra creativitat per gestionar-los ha de ser infinita." Conclusions Clau Es conclou que la col·laboració entre el sector públic i privat és essencial per establir marcs legals que protegeixin la biodiversitat i fomentin l'economia circular.
14 de juny del 2005
14'
Crisi de preus a la vendímia i protestes al sector del cava
La problemàtica dels preus de la vendímia a Catalunya L'entrevista amb Joan Santor, responsable vitivinícola de la Unió de Pagesos, desgrana la situació crítica que viu el sector coincidint amb l'inici de la collita. El focus principal és la manca d'acord en els preus del raïm i del vi base, especialment per a la producció de la DO Cava. Els punts clau del conflicte: Monopoli de compra: El mercat està dominat per un nombre molt reduït de grans empreses (com Freixenet, Codorniu i Torres), fet que permet que el comprador fixi preus que sovint no cobreixen els costos de producció. Risc de desaparició: Santor alerta que quan un pagès abandona la seva explotació per falta de rendibilitat, és un "viatge sense tornada", posant en perill el relleu generacional i el territori. Preus insuficients: Aproximadament el 70% de la producció es paga per sota del seu valor real, arribant en alguns casos a representar només el 50% del que costa produir-lo. Accions de protesta programades Davant la manca de propostes satisfactòries per part de la indústria el passat 24 d'agost, el sindicat ha anunciat mesures de pressió: Bloqueig de cellers: El proper 5 de setembre es preveu bloquejar l'entrada de raïm a les principals plantes elaboradores. Jornada de lluita: Es demana la complicitat d'altres cooperatives i petits productors per aturar la descàrrega de mercaderia. "Volem ser proveïdors dels diferents elaboradors i embotelladors, però a un preu raonable, ja que el producte que fem és de qualitat." Crítica a les administracions El sector també lamenta la manca de suport institucional i les campanyes que, al seu parer, estigmatitzen el vi equiparant-lo estrictament amb l'alcohol o les drogues, sense valorar-lo com un producte alimentari dins la dieta mediterrània.
14 de juny del 2005
20'
La Garrotxa: Volcans i Natura a la Ruta Amagada
Descobriment de la Zona Volcànica de la Garrotxa En aquesta edició del concurs La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, els oients han de descobrir un indret emblemàtic de Catalunya: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L'episodi combina la dinàmica del joc amb una entrevista divulgativa sobre la riquesa geològica i biològica de la regió. Dinàmica del Concurs Participació: Els oients truquen al programa per endevinar l'indret basant-se en pistes. Pistes clau: La necessitat de visitar-lo en globus per la seva visió aèria, la proximitat al poble de Santa Pau i el seu passat marcat per la lava. Guanyador: En Roger de Sant Pere i Sant Pau endevina el destí a la primera pista clara, enduent-se el lot de premis de l'estiu. Entrevista amb Octavi Bonet L'Octavi Bonet, responsable dels serveis pedagògics del Parc, detalla les característiques que fan d'aquest espai una joia única: Geologia i Volcanisme: El parc compta amb uns 40 volcans inactius. Destaquen el Croscat (el més alt i d'una sola erupció) i el de Santa Margarida, amb la seva ermita característica al centre del cràter. Inactivitat volcànica: Tot i que les estructures actuals no entraran en erupció, no es descarta que n'hi hagi de noves d'aquí a uns 2.000 o 3.000 anys. Cuina Volcànica: Es defineix per l'ús d'ingredients cultivats en terres de greda (terreny volcànic molt permeable), com els famosos fesols de Santa Pau i els naps. Biodiversitat: El clima permet la coexistència de vegetació d'influència atlàntica (com el raure pènel) i mediterrània en una mateixa zona gràcies a l'orografia. Consells per a la visita "Recomano que si la gent pot estar dos o tres dies, millor que no pas un dia, per descobrir no només la realitat volcànica, sinó també la social i cultural." Millor època: El mes de setembre és ideal per l'agradable temperatura i la menor afluència de visitants. Informació: El Parc Nou d'Olot és el punt de referència per a obtenir indicacions sobre els deu punts d'interès principals. Vols en globus: Una activitat altament recomanada per apreciar la magnitud dels cons volcànics des de l'aire.