Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

733-744 de 1392
  • 13'

    Cooperació i educació a Nicaragua: L'Escola Quincho Barrilete

    Solidaritat entre Tarragona i Nicaragua En un context de forta crisi socioeconòmica, l'organització Setem Tarragona manté una col·laboració estreta amb Nicaragua, centrada especialment en el projecte educatiu de l'escola Quincho Barrilete de Managua. Aquesta institució, representada pel seu subdirector Luis Manuel Fariñas, treballa des de fa 24 anys per oferir una alternativa de vida als infants més vulnerables. Un refugi per als infants de la carrer L'escola atén actualment uns 950 menors (i ha format més de 10.000 al llarg de la seva història) que viuen en situacions d'extrema pobresa. Els perfils més habituals inclouen: Infants que treballen venent o cantant als autobusos. Joves en situació d'alt risc social i pobresa extrema. Fills de famílies desintegrades que s'enfronten a la delinqüència, la droga i la violència intrafamiliar. L'objectiu principal és oferir un projecte de vida mitjançant un horari intensiu (de 7:00 a 17:00) que combina l'escolarització formal amb les anomenades "tardes preventives", on es fomenta l'el lleure, la comunicació i el suport emocional. El programa de beques i el relleu generacional Una de les fites més importants és el programa de beques universitàries i tècniques, impulsat fa 10 anys amb el suport de Setem. Aquest programa permet que els joves no hagin d'abandonar els estudis per necessitat econòmica en acabar el batxillerat. "Si no formem gent per a que serveixi a aquest país, aquest país fracassarà. El que no viu per servir, no serveix per viure." Gràcies a aquesta iniciativa, l'escola ja ha vist néixer generacions de metges, advocats i enginyers que ara s'encarreguen de gestionar i protegir la mateixa institució, assegurant un futur per a la pròxima generació. Un context polític advers Fariñas denuncia la falta de suport del govern nicaragüenc, que ha retallat les subvencions al centre. Defineix la situació política com a incerta i desencantada, on la societat civil i la solidaritat internacional esdevenen l'única esperança real per als més pobres.

  • 9'

    Tractament i prevenció del linfedema post-càncer

    L'Associació contra el Càncer i el nou servei de fisioteràpia En aquesta sessió, la ginecòloga Isabel Sabaté i la fisioterapeuta Dolors Segarra presenten els serveis de l'Associació Espanyola de Catalunya contra el Càncer a Tarragona. L'entitat, coneguda per oferir suport psicològic i diagnòstic precoç, ha implementat recentment un servei especialitzat en la millora del linfedema. Què és el linfedema? El linfedema o edema limfàtic és la seqüela més important després d'un tractament de càncer de mama. Es caracteritza per la inflamació i l'enduriment del braç a causa de l'extirpació de ganglis limfàtics durant la mastectomia. Afecta una de cada quatre dones intervingudes. Apareix en el 75% dels casos durant el primer any. La combinació de cirurgia i radioteràpia augmenta el risc fins a un 25%. Tractament mitjançant la fisioteràpia El tractament principal és el drenatge limfàtic manual, una tècnica que estimula els ganglis superficials per reabsorbir el líquid acumulat. Els beneficis inclouen: * Reducció de la inflamació i la sensació de pesadesa. * Relaxació de contractures secundàries a les espatlles. * Millora de la mobilitat gràcies a tècniques d'osteopatia. Consells pràctics i prevenció La doctora Sabaté posa èmfasi en diverses precaucions diàries per evitar la linfangitis (infecció del braç): * Higiene extrema i hidratació constant de la pell. * Evitar roba ajustada, rellotges o anells al braç afectat. * No fer extraccions de sang ni prendre la tensió en aquesta extremitat. * Protegir el braç de talls, cremades, calor excessiva (saunes, sol directe) i picades d'animals. * Mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, evitant el sobrepès i l'excés de sal. "El linfedema és la seqüela més important que apareix després d'un tractament de càncer de mama i pot limitar moltíssim el ritme de vida si no es tracta." Els serveis de l'associació són gratuïts i es poden sol·licitar a la seva seu de la Rambla Nova de Tarragona.

  • 16'

    L'ITER i el futur de la fusió nuclear a Tarragona

    L'Acord Mundial per a l'ITER i la Seu de Cadarache L'episodi se centra en la satisfacció de la comunitat científica, reunida a la Conferència Europea de Física de Plasma a Tarragona, després de la proclamació de la ciutat francesa de Cadarache com a seu del reactor de fusió nuclear ITER. Joaquín Sánchez, director de l'Obertori Nacional de Fusió del CIEMAT, destaca que l'èxit principal no és només la ubicació europea, sinó l'acord global entre els sis socis principals (Europa, Japó, EUA, Corea, Rússia i Xina). El paper d'Espanya i la seu de Barcelona Tot i que la candidatura de Vandellòs no va ser l'escollida per allotjar el reactor, Espanya manté un rol estratègic fonamental: * Agència de Gestió: Espanya acollirà l'agència encarregada de gestionar els contractes europeus de l'ITER. * Sede a Barcelona: Es preveu la instal·lació d'aquesta agència a Barcelona per la seva visibilitat internacional i excel·lents comunicacions. * Representació científica: Es calcula que la participació d'enginyers i científics espanyols serà proporcional al pes econòmic del país en el projecte (entorn del 7% dins d'Europa). Conceptes Clau: El Plasma i la Fusió El plasma es defineix com un estat de la matèria on les molècules i àtoms estan «trencats», formant una barreja de nuclis i electrons lliures. El repte de l'ITER és: 1. Confinament Magnètic: Com que el plasma per a la fusió ha d'assolir els 100 milions de graus, no es pot retenir en cap recipient material i s'utilitzen camps magnètics en forma de rosquilla (Tokamak). 2. Viabilitat Energètica: L'objectiu és demostrar que es pot generar més energia de la que es consumeix per mantenir la reacció. Història i Comparativa Tecnològica Sánchez repassa l'evolució des dels anys 50 amb els pioners a Rússia (Tokamak) i els EUA. També destaca el pes del Stellarator (o Accelerator), una tecnologia més avançada i estacionària en la qual el CIEMAT ha treballat des dels anys 80, posicionant Espanya com un referent tècnic de primer nivell. "L'èxit de l'ITER dependrà de la capacitat d'establir una col·laboració fluida entre nacions, un desafiament social que sovint és més complex que el científic."

  • 16'

    Agustí Centelles: El llegat del fotoperiodisme bèl·lic

    L'obra i el llegat d'Agustí Centelles Aquesta conversa amb Àlex Susanna, director de la Fundació Caixa Catalunya, ens apropa a la figura d'Agustí Centelles, un dels fotoperiodistes més rellevants del segle XX. L'entrevista posa en relleu com la seva obra ha transcendit el reportatge bèl·lic per esdevenir un referent artístic i històric d'abast internacional. De la crònica a l'art Tot i que Centelles treballava com a periodista de guerra amb una mirada inicialment neutra, el seu estil va evolucionar cap a una maduresa on la subjectivitat i l'empatia marcaven la diferència. Segons Susanna: "És el pas d’una primera fase més objectiva... a una segona fase en la qual el fotògraf pren partit al servei d’unes estratègies ètico-estètiques." Històries darrere l'objectiu L'episodi repassa moments clau capturats per la seva càmera: * El bombardeig de Lleida: Una de les seves primeres tasques oficials per a la Generalitat Republicana, on va retratar escenes de gran dramatisme. * Identitats descobertes: Com el periodista Josep Pernau va descobrir els seus propis pares en una de les fotos de Centelles, reconeixent el cadàver del seu pare al costat de la seva mare desesperada. * Rereguarda i nens: Imatges colpidores com Nens jugant a guerra, que mostren la normalització de la violència en la infància. La maleta dels 4.000 negatius Un dels punts més fascinants és la història de la seva maleta llegendària. Davant la derrota republicana, Centelles va exiliar-se a França amb més de 4.000 negatius. Després de passar per camps de concentració com el de Bram, va confiar el material a uns pagesos de Carcassona abans de tornar a Espanya. No va ser fins després de la mort de Franco que va poder recuperar el material intacte, iniciant així la seva rehabilitació com a figura clau de la memòria històrica.

  • 27'

    Gala de l'Esport de Tarragona i futur dels clubs d'elit

    Presentació de la Gala de l'Esport de Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la pròxima Gala de l'Esport, un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament i el Patronat Municipal d'Esports per reconèixer la tasca d'atletes i entitats durant la temporada 2004. Els nous premis Eutitxes Una de les grans novetats d'aquesta edició és el bateig dels guardons com a premis Eutitxes, en honor al primer gran esportista mediàtic de la tàrraco romana. Els finalistes optaran a tres categories de distinció: • Eutitxes d'or (primer premi) • Eutitxes de plata (segon premi) • Eutitxes de bronze (tercer premi) Categories i finalistes destacats Es detallen les sis categories principals, dividides segons el gènere i el tipus de competició: • Millor esportista (Sènior): Destaquen noms com Miquel Puigdevall (tenis) i Jesús Mari Serrano (futbol). • Esportista revelació: Enfocat a joves promeses com Gerard Cintes (trial) o Julio Andrés López (handbol). • Millors equips: Es reconeix la trajectòria del Gimnàstic de Tarragona i modalitats menys d'elit com la motonàutica o les activitats subaquàtiques. Distincions especials i honorífiques L'ajuntament atorga 10 distincions addicionals per reconèixer trajectòries vitals i valors: • Llegenda esportiva: Atorgat al Sr. Santellas per la seva constància diària en el tenis als seus gairebé 80 anys. • Gestió i internacionalitat: Reconeixement a Agustí Pujol (expresident de la Federació Espanyola de Tenis) i Albert Cabestany (trial). • Educació física: Homenatge a professors històrics que han format milers de joves a la ciutat. Polèmica amb l'esport d'elit a la ciutat En el tram final, el regidor Raül Font aborda la crisi econòmica de certs clubs. Es mostra contundent respecte al Vòlei Sant Pere i Sant Pau, afirmant que l'Ajuntament no pot incrementar més les subvencions: "Un club no pot funcionar amb el 82% del seu pressupost provinent de l'Ajuntament, i menys quan és un club professional." El regidor defensa la necessitat de prioritzar l'esport de base per davant d'estructures professionals que no han aconseguit generar una massa social suficient a la ciutat.

  • 23'

    10 anys de la Fundació Eura: Suport a joves i inclusió social

    Més d'una dècada acompanyant joves en risc L'episodi commemora el 10è aniversari de la Fundació Eura, una entitat dedicada a la guia i integració de joves que, en assolir la majoria d'edat, han de sortir dels centres de protecció de la Generalitat. La seva presidenta, Montse Grisó, explica la tasca crucial que realitzen per evitar que aquests nois i noies es trobin sols i sense recursos. El model d'intervenció: Pisos tutelats La fundació treballa principalment mitjançant pisos tutelats, oferint un entorn d'autonomia controlada a Tarragona i Reus. Grisó destaca que no es tracta d'un nou centre assistencial, sinó de facilitar una vida normalitzada. • L'evolució del perfil: En els darrers 5 anys, les necessitats han canviat i s'ha detectat un augment de dones en situació de risc i víctimes de maltractament. • Gestió de la frustració: Els professionals treballen diàriament amb les limitacions i capacitats de superació de cada jove, sovint marcades per una falta d'estimulació prèvia. • Burocràcia vs. Necessitat: La presidenta critica l'excés de tràmits i defensa que qualsevol jove que ho necessiti ha de rebre ajuda, independentment de si encaixa estrictament en els perfils administratius. Sensibilització i esdeveniments benèfics Per celebrar aquesta fita, s'organitza un partit de futbol benèfic al Nou Estadi de Tarragona amb l'objectiu de recaptar fons i, sobretot, donar a conèixer la fundació. "No podem fer oïdes sordes i fer negació de tot el que està passant en aquesta societat; si no ho mirem, un dia esclatarà i ens perjudicarà a tots." L'esdeveniment comptarà amb figures conegudes del món de l'esport, el periodisme i la televisió, com ara: • Tomi N'Kono (ex-porter de l'Espanyol) • Carles Francino (periodista) • Actors de la sèrie Ventdelplà Aquesta acció busca utilitzar la influència de personalitats i polítics per fer arribar el missatge de la inclusió social a tots els estaments de l'administració.

  • 10'

    Festes Majors als barris de la Floresta i Icomar

    Les festes de la perifèria tarragonina: La Floresta i Icomar L'episodi d'aquest espai L'Embalat es dedica a explorar la vitalitat de les festes majors de dos barris emblemàtics de Tarragona: la Floresta i Icomar. A través d'entrevistes amb els seus presidents veïnals, es desgrana la programació, la història i l'esperit de convivència d'aquestes celebracions. La Floresta: Tradició i Noves Tecnologies Antoni Peco, president de l'Associació de Veïns del Barri de la Floresta, destaca que les festes tenen més de 30 anys d'història. Novetat digital: Enguany s'inaugura la pàgina web del barri per donar a conèixer les seves activitats i reivindicacions. Cultura i circ: S'incorpora una activitat de circ al carrer per dinamitzar l'oferta cultural. Implicació col·lectiva: Es subratlla la participació d'entitats com el col·lectiu de dones, l'esplai i el club de futbol. Homenatges i gastronomia: Destaca l'acte dedicat a la gent gran i la tradicional paellada popular de diumenge als espais verds del barri. Música de proximitat: Concerts de grups de rock, pop i rumba de zones veïnes com Camp Clar, Torreforta i la Granja. Icomar: Convivència i nous espais Lluïsa Expósito, presidenta de l'associació de veïns d'Icomar, explica les particularitats d'aquest barri fundat al voltant de 1978. Canvi d'ubicació: Per motius de seguretat (deixar pas a les emergències) i per evitar molèsties als veïns grans, el nucli de la festa es trasllada entre el camp de futbol i les cotxeres. Gastronomia al carrer: El sopar de germanor de divendres i el dinar de diumenge són els moments de màxima participació. Història i adaptació: Les festes es van moure de la data de Sant Joan a la primera setmana de juliol per reduir els costos de les orquestres i adaptar-se al pressupost d'un barri petit. "El que s'intenta en una festa de barri és que la gent tingui una convivència entre els mateixos veïns."

  • 12'

    2005-06-28 UM MANIFEST ORGULL GAY

    Acte Institucional a la plaça de la Font En motiu del Dia Internacional de l'Orgull Gai, la ciutat de Tarragona ha celebrat un acte institucional per reivindicar els drets del col·lectiu LGBT. L'esdeveniment ha comptat amb la participació de l'alcalde Joan Miquel Nadal i representants de diverses entitats. Punts clau del manifest institucional L'alcalde ha destacat la necessitat de passar de la simple tolerància a una inclusió real i respectuosa. Els punts principals han estat: El reconeixement de la diversitat de models familiars. La denúncia de la homofòbia i la violència que encara pateixen moltes persones a nivell mundial. L'acceptació del respecte com un criteri irrenunciable en una societat democràtica. "Hem de fer inclusió del dret humà a expressar sentiments i desig cap a persones del mateix sexe o gènere." Reivindicacions del col·lectiu H2O i Lambda Representants del col·lectiu H2O del Camp de Tarragona i la presidenta del col·lectiu Lambda de València, Luisa Notario, han pres la paraula per exposar les mancances que encara persisteixen: Àmbit familiar i educatiu: Es demana que les famílies no rebutgin els joves i que les escoles fomentin el respecte a la individualitat. Àmbit laboral: Cal erradicar la discriminació en la contractació i el tracte dins les empreses. Visibilitat territorial: S'ha posat èmfasi en la importància de viure la sexualitat amb llibertat a ciutats com Reus, Valls o Tarragona, sense haver d'emigrar a grans metròpolis per sentir-se segurs. L'acte ha finalitzat amb el desplegament simbòlic d'una catifa amb els colors de l'arc de Sant Martí, refermant el compromís de la ciutat amb la llibertat afectiva i sexual.

  • 15'

    Amnistia Internacional analitza la violència de gènere a Tarragona

    Estudi sobre la violència de gènere: Tarragona, Reus i Cambrils L'entitat Amnistia Internacional ha presentat l'informe anomenat "Més enllà del paper", un projecte pilot que analitza les polítiques de serveis socials en matèria de violència de gènere a la demarcació de Tarragona, concretament als municipis de Tarragona, Reus i Cambrils. Maria Pilar García, portaveu de l'entitat, exposa les conclusions i deficiències detectades en el sistema actual de protecció. Dades alarmants i falta de confiança L'informe destaca una realitat extremadament preocupant sobre la situació de les víctimes: Més del 95% de les dones maltractades no presenten denúncia oficial. Existeix una profunda manca de confiança en l'eficàcia de les autoritats per garantir una protecció real. El procés psicològic de la por es combina amb la percepció que els recursos de l'administració són insuficients o inadequats. Deficiències en els recursos d'emergència Un dels punts crítics analitzats és la qualitat dels allotjaments d'emergència previs a l'entrada en cases d'acollida: A Tarragona, s'utilitzen majoritàriament hotels i pensions mitjançant convenis municipals, un recurs que ni les víctimes ni les organitzacions consideren adient. Tot i que Reus i Cambrils disposen de pisos d'emergència, sovint estan ocupats i s'ha de recórrer també a places hoteleres. Propostes i requeriments de millora "Les organitzacions de víctimes i dones han de tenir un paper actiu tant en la planificació com en l'avaluació de les mesures." Amnistia Internacional proposa un canvi de model que vagi més enllà del marc legal de la Llei Integral: Participació activa: Que les víctimes col·laborin directament en la redacció dels protocols de prevenció. Atenció integral: Substituir protocols de coordinació per un Pla d'Acció que abasti des de la detecció primerenca fins a l'avaluació final. Protecció de col·lectius vulnerables: Millorar l'accessibilitat per a dones amb discapacitats i adaptar els recursos a les especificitats culturals (com en el cas de l'ètnia gitana) o de situació administrativa (immigrants). Finalment, l'entitat subratlla que l'objectiu no és fer rànquings entre municipis, sinó garantir que els drets humans es respectin de forma efectiva a través d'una avaluació constant i una millora del servei públic.

  • 8'

    Les Festes de Sant Pere de Reus: Tradició i el Masclet

    Les Celebracions de Sant Pere a Reus L'episodi d'avui de L'Embalat ens trasllada a Reus per viure la vigília i la festivitat de Sant Pere, el patró de la ciutat. Aquests dies són l'única oportunitat anual en què els reusencs poden veure la imatge del seu patró, que normalment resta tancada al sagrari de la prioral. Novetats i Seguici Festiu L'entrevistat, Antoni Saez (de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus), destaca les principals novetats d'enguany: La incorporació del Ball de Gitanes gran al seguici festiu. La primera participació oficial del Gió a les festes de Sant Pere. El manteniment d'elements tradicionals com el drac, els nanos, la mulassa, els gegants i el carrasclet. El Masclet: La Beguda Oficial i la seva Cançó Una de les tradicions més ocioses i populars és el consum del Masclet, una beguda que combina: Vermut de Reus. Plim (un refresc de fruites tropicals molt dolç). Un complement alcohòlic variable segons l'establiment. "Anem de Cercavila, tots plegats bevent masclet, quina cosa més dolça, de la bota ben fresquet." Com a novetat, per fomentar el control i la participació en la cercavila, els assistents han de cantar la lletra de la nova cançó del masclet per poder rebre la consumició als bars col·laboradors. Agenda d'Actes Destacats Vigília: Toc de festa, cercavila de gegants, espectacles infantils, anada a Completes i la mítica Tronada a la plaça del Mercadal. Nit: Nit de marxa a la Palma amb concerts i revetlles a la plaça de la Llibertat. Dia de Sant Pere: Processó solemne, ballada final de tots els grups festius i l'última tronada de la Festa Major.

  • 44'

    Programació i Novetats del Festival d'Estiu FET 2005

    Presentació de la Programació del FET 2005 L'episodi se centra en la presentació detallada dels continguts i la filosofia del Festival d'Estiu de Tarragona (FET 2005). Jordi Giramé, director del festival, destaca que l'oferta d'enguany és com una "cuina de temporada", seleccionant espectacles que s'adapten perfectament a l'atmosfera màgica del Camp de Mart i el Peu de les Muralles. Música i Grans Concerts La programació musical és un dels pilars fonamentals del festival: • OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya): Realitzarà un concert tradicional que inclou l'estrena de l'obra guanyadora del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona de Paolo Boggio, combinada amb la Cinquena Simfonia de Beethoven. • Soweto Gospel Choir: Una formació sud-africana de gran prestigi, coneguda pel seu compromís contra l'apartheid i les seves veus formidables. • Noa: L'artista israeliana tancarà el festival al Camp de Mart en un dels concerts més esperats de l'estiu. • Setmana Cantant: Un esdeveniment trianual que reunirà més de 300 cantaires d'arreu del món, culminant amb el concert de Zoltán Kodály. Teatre i Dansa Dins l'apartat de les arts escèniques, destaquen propostes de diversos estils: • Teatre: L'obra Al vostre gust de Shakespeare, dirigida per Xicu Masó, i la comèdia Aquí no paga nadie de Dario Fo, protagonitzada per Sílvia Marsó i Esteve Ferrer. • Dansa: La inauguració corre a càrrec de la prestigiosa companyia de Víctor Ullate. També es destaca l'espectacle Bulgarian Dream Dancers, que fusiona gimnàstica rítmica i dansa tradicional. • Cicles Paral·lels: Es mantenen el cicle Dansa el Cel Obert, el QS (amb sons del Brasil com el grup Ilê Aiyê) i els concerts de Camerata 21. Homenatges i Canvis Especials L'edició d'enguany ret un homenatge especial a Mossèn Ritort en el 50è aniversari de la seva mort amb la participació d'entitats locals com la Banda Unió Musical de Tarragona. D'altra banda, s'anuncia una "parada tècnica" del cicle Música als Patis després de 14 anys d'activitat per a una futura reformulació. "El món és un escenari i tots interpretem el nostre paper; tots tenim les nostres entrades i sortides."

  • 12'

    La festa de Sant Agapitobís al carrer Comte de Tarragona

    Resum de l'episodi L'episodi se centra en l'entrevista a Javier Luján, portaveu dels veïns del carrer Comte i la plaça Pallol a la Part Alta de Tarragona. Després de gairebé cinc mesos de viure fora de casa per unes obres d'emergència a causa d'esquerdes as edificis, els veïns celebren el seu retorn amb una festa batejada com Sant Agapitobís. Els mesos de patiment Prop d'una trentena de veïns han viscut en hotels durant quatre mesos i mig, una situació que el portaveu descriu com un via crucis. Luján destaca la pèrdua de la quonitidianeïtat i la dificultat de viure en una habitació reduïda d'hotel, especialment per a famílies amb nens en època d'estudi. Les obres estan a punt de finalitzar, tot i que encara es fan treballs menors de pintura, fusteria i reparació d'esquerdes interiors de forma més relaxada. Programa de la festa "Sant Agapitobís" La celebració, que tindrà lloc aquest dissabte a la plaça Pallol, vol ser un agraïment a la ciutat de Tarragona pel seu suport: Cercavila i sardinada popular: Començarà a les 10 del matí. Homenatges: Es farà un reconeixement especial al senyor Pedro i la Juana, veïns que han viscut el trasllat i celebren les seves bodes d'or. Actuacions i concerts: El cartell inclou Paco en la Luna, la Martirio Vis i tancarà la nit amb l'orquestra Sabor Cubano. Caràcter solidari: Encara que hi ha un sopar per invitació per a personalitats i periodistes, la resta de la festa és oberta al públic amb preus simbòlics. Impacte personal i futur "Per a nosaltres la gran joia era estar tranquils a casa, però oferim la festa a tots els ciutadans que ens han recolzat." Javier Luján confessa que aquests mesos han estat un bloqueig per a la seva activitat artística, ja que la manca de concentració i el soroll han impedit la seva feina solitària habitual. Els veïns esperen que aquesta celebració esdevingui una tradició anual al barri.