Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

853-864 de 1392
  • 12'

    Gala dels Millors 2004 al Teatre Metropol

    Crònica de la Gala dels Millors 2004 El programa repassa la celebració de la Gala dels Millors 2004, una festa que no només va premiar l'excel·lència artística, sinó que també va commemorar el 10è aniversari de la remodelació del Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle, dirigit pel cineasta Jesús Montlleó, va destacar pel seu caràcter local i una posada en escena amb un marcat estil Star System. Una experiència immersiva per al públic La gala va ser concebuda com un homenatge als espectadors, amb diversos elements destacats: Atmosfera cinematogràfica: Catifa vermella, limusines i un còctel de benvinguda. Participació activa: Es va realitzar un càsting fictici als assistents, que van rebre una fotografia de record i un pin exclusiu de la joieria Serramià. Muntatge innovador: Connexions en directe entre l'interior del teatre i la Rambla de Tarragona a través de nou pantalles gegants. Els grans guardonats de la nit El palmarès va estar protagonitzat per figures de gran relleu cultural: Lluís Pasqual: El gran triomfador, emportant-se quatre guardons (millor espectacle, direcció i actriu per l'obra 8, a més de la col·laboració amb Sara Baras). El director reusenc va destacar la importància de la fidelitat del públic tarragoní. Josep Maria Pou: Premiat per segon any consecutiu com a millor intèrpret masculí. Durant l'entrega, es va realitzar una acció reivindicativa al solar de l'antic Teatre Tarragona. Carlinhos Brown: Guanyador del premi al millor espectacle musical. "Espero que aviat canvieu aquest mur ignoble per una façana de teatre de veritat." — Josep Maria Pou en referència al Teatre Tarragona.

  • 12'

    La repressió franquista a Tarragona amb Josep Recasenys

    La memòria de la repressió a la ciutat de Tarragona L'autor i mestre jubilat Josep Recasenys Llort presenta el seu llibre La repressió franquista a Tarragona, una obra que documenta exhaustivament el període immediatament posterior a la Guerra Civil a la capital tarragonina. Aquest treball forma part d'una sèrie d'investigacions que cobreixen diverses comarques de la província. Xifres i perfil dels represaliats L'estudi detalla un balanç tràgic de la repressió a la ciutat: Un total de 766 persones represaliades a la capital. 46 afusellats, provinents principalment dels sectors secundari i terciari. 720 reclosos temporals que van patir llargues penes de presó. Diferenciació de gènere: 81 dones i 684 homes. Condicions de vida a les presons Tarragona va ser un centre neuràlgic de reclusió amb tres espais principals on l'amuntegament i les malalties eren constants: Pilats: Va arribar a albergar més de 1.000 persones en condicions infrahumanes. La Punxa: Amb xifres que superaven els 1.100 presos. Les Oblates: Lloc de reclusió per a les dones. L'autor destaca que, a banda de la persecució política, moltes persones (especialment dones) van acabar a la presó per delictes relacionats amb l'estraperlo o per no poder pagar multes de 1.000 pessetes imposades pel Governador Civil. La labor d'investigació Recasenys ha consultat prop de 30.000 expedients judicials per oferir una visió veraç, més enllà dels odis i les enveges personals que sovint motivaven les denúncies: "Moltes persones van ser jutjades sense causa... per un intent de voler-les posar a la presó per enveges i odis personals." L'autor continua treballant en futurs volums de comarques com el Baix Camp, l'Alt Camp (recentment presentat) i el Baix Ebre, on la xifra de represaliats podria superar el miler.

  • 22'

    Projectes urbanístics i obres a Tarragona el 2005

    En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Sendra, tinent d'alcalde d'urbanisme, detalla l'estat de les principals actuacions de transformació urbana de la ciutat durant l'any 2005. L'enfocament principal se centra en la connectivitat a peu, la millora dels accessos als barris i la creació de noves zones verdes. Eixos principals de l'entrevista: Continuitat de la Rambla: S'està executant el tram de Francesc Macià per connectar el Balcó del Mediterrani amb Joan XXIII. Sendra destaca la instal·lació d'un monument al president Lluís Companys, obra de Bruno Gallart, que inclourà la cèlebre frase: > "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer." Desenvolupament del Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Conjuntament amb la construcció de 2.000 habitatges, s'anuncia la creació de la zona verda més gran de la ciutat (14 hectàrees) i la instal·lació d'equipaments com la nova caserna de la Guàrdia Urbana i el centre comercial El Corte Inglés. Millora de la Via Augusta: Es preveu la licitació de la remodelació del tram baix per dignificar l'entrada de la ciutat, incloent-hi rotondes per millorar el trànsit i la canalització d'aigües. Connexió amb els Barris de Ponent: Un projecte clau de 2,5 milions d'euros per crear una vorera contínua que permeti anar caminant des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a Bona Vista, passant per Icomar i Torreforta. Actuacions al centre històric i estació: Es destaca la reforma del carrer Gasòmetre (amb prioritat per al vianant) i la dignificació de l'entorn de l'estació de tren, on es valora instal·lar la recuperada locomotora Tarraco.

  • 11'

    10 anys del Teatre Metropol: Preparatius de la Gala de l'Espectacle

    Celebració de la dècada del Teatre Metropol El Teatre Metropol de Tarragona commemora el desè aniversari de la seva remodelació amb una gala especial dissenyada pel cineasta Jesús Montlleó. L'esdeveniment, que tindrà lloc aquesta nit, serveix per retre homenatge als millors espectacles i professionals que han passat per l'escenari tarragoní durant l'últim any. Detalls de la producció i l'espectacle La unitat mòbil s'ha desplacat fins al teatre per copsar l'ambient de treball frenètic previ a la inauguració. Els punts clau de la gala inclouen: Estètica i concepte: L'ús del color blau i la temàtica marítima sota el lema "10 anys navegant amb tu". L'escenari es transformarà d'un vapor de 1908 a una nau tecnològica. Tecnologia i Audiovisuals: Montlleó destaca la gran dificultat tècnica de la gala, que barrejarà imatges virtuals amb la realitat, convertint la caixa escènica en una mena de televisió gegant. Interactivitat: La presentadora Sílvia Petit ha revelat que el públic no serà un simple espectador, sinó que haurà de participar activament i fins i tot passar per un càsting fictici. Curiositats i logística "Aquesta nit les imatges han de sortir a temps i els actors s'han de moure de manera adequada; hi ha tota una part tècnica que no es veu però que és vital." Un detall emotiu és la participació de la mare del director en la confecció del vestuari, de forma totalment casual. Pel que fa a l'assistència, les entrades ja estan exaurides, confirmant l'expectació ciutadana per aquest esdeveniment que promet un ritme cinematogràfic i moltes sorpreses.

  • 12'

    Activitats i estades d'estiu del Patronat d'Esports

    Activitats d'estiu a Tarragona: Estades i Natació El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona obre el període d'inscripcions per a les seves activitats d'estiu, centrades en les estades esportives, els cursets de natació i l'oferta lúdica a la platja. L'objectiu és oferir als joves d’entre 4 i 14 anys un estiu profitós amb una vessant didàctica i recreativa. Les Estades Esportives Les estades s'organitzen per setmanes, des de l'última de juny fins a finals de juliol, amb un ventall d'activitats adaptades per edats: Per als més petits (4-7 anys): Activitats basades en el joc, psicomotricitat i tallers creatius de pintura. Per als més grans (8-14 anys): Introducció a esports clàssics (rugbi, bàsquet, vòlei, futbol) des d'una vessant totalment recreativa, sense regles rígides. També s'inclouen novetats com tallers de màgia, escacs, grafiti i primers auxilis. Sortides exteriors: Els grups de més edat realitzen activitats d'aventura als Pallaresos i esports a la Platja de l'Arrabassada. Cursets de Natació i Modalitat d'Inscripció Els cursos de natació són quinzenals i intensius, disponibles per a nadons (8 mesos a 3 anys), infants i adults. Com a novetat per evitar cues, s'utilitza un sistema de preinscripció i sorteig per cognoms: "Es va optar per aquesta modalitat per evitar que la gent hagués de fer cua a les sis del matí; és una manera més equitativa i menys estressant." Esports a la Platja i Altres Propostes A partir de l'1 de juliol, la instal·lació de la Platja de l'Arrabassada oferirà accés gratuït a camps de vòlei i futbol platja per a majors de 8 anys. A més, es coordinen activitats com l'aeròbic a la platja i tallers de tai-chi al Parc de la Ciutat a través de l'àrea de Joventut.

  • 3'

    Opinió ciutadana sobre la conservació dels monuments

    Anàlisi de l'Estat del Patrimoni Històric Aquest recull d'entrevistes a peu de carrer explora la percepció dels ciutadans sobre l'estat dels monuments, especialment en una ciutat amb elements declarats Patrimoni de la Humanitat. Les respostes revelen un contrast significatiu entre el desconeixement i la preocupació per la manca d'inversió. Principals temes discutits Desconnexió amb el patrimoni: Diversos entrevistats, tot i viure a la ciutat des de fa dècades, admeten no haver visitat mai l'anfiteatre o les muralles. Existeix una clara barrera entre la vida quotidiana i l'activitat turística o cultural. Manteniment i inversió: Alguns ciutadans qualifiquen l'estat actual com a "regular" i subratllen la necessitat urgent d'invertir més recursos en conservació. Es destaca que tenir monuments no serveix de res si no es mantenen adequadament. L'incivisme com a problema clau: Un dels punts més repetits és que la degradació no només és institucional, sinó també social. "En la seva majoria estan bastant descuidats, sobretot per l'incivisme de la gent." Conclusions generals La percepció oscil·la entre el desinterès dels qui no freqüenten les zones històriques i la crítica constructiva dels qui veuen una deixadesa generalitzada, tant en els monuments com en els espais públics adjacents (parcs i carrers).

  • 16'

    Escletxa salarial i desigualtat a Tarragona

    L'estat de la igualtat laboral a Tarragona L'entrevista amb Eva Granyena, tècnica de la CEPTA (Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona), desglossa les conclusions d'un estudi sobre la situació salarial de les dones a la demarcació. Les dades revelen una realitat preocupant però necessària d'analitzar per aplicar mesures correctores. Dades clau de l'estudi Les dones a Tarragona perceben un 35,9% menys de salari que els homes. Tarragona presenta una desigualtat superior a la mitjana de Catalunya, situant-se per darrere de Girona i Barcelona. El sector del comerç, molt feminitzat, és on es concentren els salaris més baixos. S'ha detectat que, en categories idèntiques (com administratius), la diferència pot arribar als 200 euros mensuals. Causes i barreres estructurals L'estudi identifica diversos factors que perpetuen aquesta situació, més enllà de la discriminació directa: Sectors feminitzats: Les tasques traditionally vinculades a la cura o serveis estan pitjor remunerades que la indústria o les finances. L'accés a la formació vs. ocupació: Les dones de la mostra tenen més formació universitària que els homes, però ocupen llocs de menor categoria professional. Dificultats de promoció: La falta de conciliació fa que moltes dones renunciïn a càrrecs directius pels horaris extensos. Negociació salarial: S'observa que els homes solen ser més actius o agressius en la negociació de condicions. Projectes de futur i el valor de la conciliació Des de la CEPTA s'impulsa el projecte "Compartim el futur en igualtat", que busca sensibilitzar les empreses i oferir eines de coaching per a dones directives. Es proposa un canvi de model basat en: Treballar per objectius en lloc de per presencialitat extrema. Revalorar competències organitzatives i de coordinació, sovint infravalorades respecte a la força física o la gestió directa de diners. Implementar mesures simbòliques però efectives (compres online des de la feina, ajuts per a fills, flexibilitat familiar). "Les empreses estan formades per persones; si no cuidem les persones, tot va en detriment de l'empresa."

  • 15'

    I Congrés de Prevenció i Seguretat als Estadis a Tarragona

    Tarragona, epicentre del futbol i la seguretat La ciutat de Tarragona acull el primer congrés nacional dedicat íntegrament a la prevenció i la seguretat en els estadis de futbol. Aquest esdeveniment, sense precedents a Catalunya ni a la resta de l'Estat, se celebrarà al Palau Firal i de Congressos els dies 1, 2 i 3 de juny, reunint més de 90 ponents i uns 400 compromissaris d'àmbit nacional i internacional. Eixos principals del congrés L'objectiu central és analitzar solucions per erradicar la violència i fomentar el civisme: Control de grups violents: Estratègies per a la vigilància en estadis i coordinació entre cossos policials. Lluita contra el racisme: Abordatge de la xenofòbia i comportaments incívics a les grades. Seguretat pública i privada: Col·laboració i noves tecnologies per garantir la pau en l'espectacle. Educació i pedagogia: Una sessió específica dedicada a inculcar els valors del fair play i l'esperit olímpic als infants. Ponents i protagonistes destacats El congrés compta amb una nòmina de participants de primer nivell, incloent-hi directius, tècnics i esportistes que han viscut la violència de prop: Joan Laporta, president del FC Barcelona, qui farà la conferència de clausura. Exentrenadors i figures com Javier Clemente, Javier Azkargorta i Amancio. Exjugadors com Quim Rifé, Thomas N'Kono i Kiko Narváez. Àrbitres com Manuel Díaz Vega, que aportaran la visió dels col·legiats davant les agressions. Responsables de seguretat d'estadis emblemàtics com el Santiago Bernabéu. "Un dels objectius principals és aconseguir que un partit de futbol sigui una festa i no un problema." Impacte local i internacional L'Ajuntament de Tarragona destaca que aquest acte posiciona la ciutat com un referent mediàtic i sectorial. A més, paral·lelament se celebra el primer congrés de penyes de clubs de futbol, involucrant l'afició directament en la solució del problema. L'esdeveniment coincideix amb un moment d'eufòria local per la permanència del Gimnàstic de Tarragona a Segona Divisió, el president del qual lidera el comitè organitzador.

  • 22'

    Càritas Tarragona: Noves Pobreses i Acció Social

    Balanç i Reptes de Càritas Diocesana de Tarragona Representants de Càritas Diocesana de Tarragona, la Carme González (Administració) i la Victòria Forns (Acció Social), analitzen la memòria anual de l'entitat i la realitat social del territori. L'organització destaca la seva funció dual: l'atenció directa a les persones vulnerables i la denúncia pública de les desigualtats. Les "Noves Pobreses" L'entitat alerta sobre un canvi en el perfil de les persones ateses, identificant situacions de vulnerabilitat creixent: Famílies monoparentals: Especialment dones joves amb fills a càrrec, poca formació i dificultats per conciliar horaris laborals amb guarderies públiques. Feminització del sensellarisme: Un increment notable de dones en situació de transeuntisme, un perfil que històricament era majoritàriament masculí. Precarietat juvenil: Joves i adults joves afectats per la inestabilitat laboral i els preus de l'habitatge. Gent gran i soledat: Avis amb pensions mínimes que pateixen aïllament social i depressió. "Tenim la sensació que ens pensem que tenim una societat millor de la que realment tenim; hi ha més necessitats de les que la gent percep." Programes d'Acció Social Càritas compta amb una xarxa de 900 voluntaris i 92 delegacions parroquials que gestionen diversos projectes: Suport a la infància: El projecte Som-hi Tots de reforç escolar i treball educatiu mitjançant l'esport al carrer. Inserció laboral: Projectes de reutilització de roba usada amb magatzems a Tarragona, Reus, Valls i altres localitats, que ofereixen contractes pont per a joves. Habitatge: Pisos tutelats i acompanyament en la cerca d'habitatge per a immigrants i famílies. Atenció a la immigració: Suport en processos de normalització, classes de llengua i orientació laboral. Relació amb l'Administració Tot i que existeix col·laboració (com el finançament del 50% de la Casa d'Acollida de Transeunts per part de l'Ajuntament), subratllen la necessitat d'augmentar les places públiques per a la gent gran i millorar la coordinació per combatre l'exclusió social d'aquells que no poden accedir al mercat laboral ordinari.

  • 15'

    Tarragona, seu del Concurs Nacional de Dansa 2006

    Tarragona, epicentre europeu de la dansa el 2006 Tarragona ha estat escollida per acollir el Concurs Nacional de Dansa 2006, un esdeveniment de gran magnitud organitzat per l'Associació Nacional per al Suport i la Promoció de la Dansa a Espanya en col·laboració amb la Confederació Nacional de la Dansa de França. Aquest certamen no només pretén ser una competició, sinó una plataforma de formació i visibilitat per a joves ballarins. Estructura i participació del concurs El concurs destaca per la seva complexitat organitzativa i el seu caràcter inclusiu: * Participants: Està obert a ballarins d'entre 8 i 25 anys, tant amateurs com pre-professionals, que s'han de presentar a través de les seves escoles. * Estils: Inclou disciplines variades com la dansa clàssica, jazz, hip-hop, flamenco i escola bolera. * Sistema de puntuació: Els participants no competeixen directament entre ells, sinó que se sotmeten a un jurat extern que puntua l'execució d'una variació obligatòria. Logística i activitats paral·leles L'esdeveniment tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona del 17 al 19 de març, amb una previsió de mobilitzar uns 1.500 participants i milers de familiars. A més de la competició, s'organitzarà una fira monogràfica de material de dansa que inclourà productes d'artesania i equipament especialitzat. La realitat del sector Durant l'entrevista, els experts reflexionen sobre la duresa de la carrera de ballarí: "Dins de les arts escèniques, la més complicada és la dansa... el clàssic pur és molt car de mantenir i necessita infraestructures molt grans." Tot i les dificultats, s'ha destacat l'èxit de les ballarines tarragonines en edicions anteriors a França i les bones perspectives en àmbits com el contemporani o la dansa espanyola.

  • 13'

    Tarraco Viva: Reconstrucció Històrica i Rigor Científic

    Introducció al Festival Tarraco Viva L'episodi se situa al Camp del Roqueral, on s'estan duent a terme els preparatius per a les jornades de reconstrucció històrica romana Tarraco Viva. El programa destaca la magnitud de l'esdeveniment, que s'ha convertit en un referent europeu pel seu rigor científic i la qualitat de les seves demostracions. Artilleria i Vida Militar Magí Seritxol, coordinador de l'esdeveniment, detalla aspectes fascinants de la maquinària militar que s'utilitzarà: La Ballesta Gegant: Una peça d'artilleria massissa que requereix una grua per al seu muntatge a causa del seu pes (més d'una tona). Scorpio: Definit com el "bazuca" de l'època, un llançador de fletxes amb un abast superior als 110 metres, ideal per frenar la cavalleria. Campament Romà: La presència del grup alemany Roman Korten i la Legio VIII Augusta (o B-Vitrix) permetrà veure un campament amb 11 tendes de pell de cabra, cosides a mà seguint rèpliques arqueològiques exactes. Divulgació i Patrimoni L'objectiu principal no és el pur entreteniment, sinó la didàctica. Segons els organitzadors: "Tot el que estàs veient està basat en rèpliques arqueològiques documentades... hi ha un esforç enorme perquè la gent vegi el més real al que era històricament." Es destaquen també les fires de museus, que serveixen com a aparador per al turisme cultural, connectant Tarragona amb altres jaciments de l'estat i d'Europa, com Segobriga o jaciments a Àustria i Alemanya. Novetats i Logística Maria Mercè Martorell, responsable de patrimoni, explica la consolidació del festival: Transport: S'ha habilitat una línia especial d'autobús de l'EMT per connectar els diferents espais (Amfiteatre, Roqueral, Circ, Camp de Mar). Gastronomia: Introducció de tallers de cuina romana on els participants poden elaborar i tastar els seus propis plats. Expansió: Voluntat d'estendre les activitats a altres monuments del conjunt de Tàrraco, com Sant Celoni o l'arc de Barà.

  • 7'

    La ballesta romana gegant de Tarraco Viva

    Reconstrucció històrica al Camp del Roqueral En el marc de les jornades Tarraco Viva, el grup de reconstrucció alemany Legio VI-VII Vitrix presenta una de les peces més espectaculars de l'esdeveniment: una ballesta romana de dimensions descomunals. Actualment, l'equip es troba al Camp del Roqueral, sota les muralles de Tarragona, gestionant la complexa logística de descàrrega d'aquest material. Detalls de la ballesta i l'equipament militar La recerca de l'autenticitat històrica és el pilar fonamental d'aquest grup, que compta amb més de 20 anys d'experiència: Dimensions i potència: La ballesta té una estructura central de gairebé quatre metres de llarg i pot disparar boles de fins a 10 quilos a una distància de d’entre 90 i 130 metres. Fabricació artesanal: El procés de construcció d'aquesta màquina de guerra va durar uns sis mesos, amb cada peça feta a mida seguint els models antics. Logística pesada: L'arma pesa prop de 1.000 quilos, i requereix maquinària elevadora per moure les seves parts principals. Campament romà: A més de l'artilleria, han portat 11 tendes de legionari fabricades íntegrament amb pell de vaca, a més d'escuts i armadures completes. "És un dels grups de reconstrucció romana més importants d'Alemanya i d'Europa, dedicats a fer demostracions per a museus i centres arqueològics." Programació de les jornades El grup oferirà demostracions de la vida militar i civil de l'època romana durant tot el cap de setmana a Tarragona. Les activitats estaran disponibles: Divendres: A partir de les 19:00h. Dissabte i diumenge: Durant tot el dia al Camp del Roqueral. Es tracta d'una oportunitat única per veure en acció un grup que fins i tot ha participat en produccions cinematogràfiques històriques pel seu gran rigor.