El Pou Boronat: història i futur davant la sequera
Una mirada al Pou Boronat i la gestió de l'aigua En el marc de la nova entrada en vigor del decret contra la sequera de la Generalitat de Catalunya, Joan Boronat, responsable de l'històric Pou Boronat, analitza la situació hídrica actual i recorda el paper fonamental que va tenir aquesta instal·lació per al subministrament de Tarragona entre 1956 i els anys 80. Context històric i capacitats El pou, situat prop de la carretera de Valls i la zona educacional, destaca per les seves característiques tècniques singulars: Té una profunditat de 40 metres amb una gruta inferior que allotja cinc bombes de 100 cavalls. Històricament, subministrava uns 500.000 litres per hora de forma ininterrompuda. Es va descobrir que no era una simple bossa d'aigua, sinó una veta estable que manté el nivell d'aigua constant independentment de les pluges. Crítica a la gestió política de la sequera Joan Boronat es mostra crític amb l'actuació del govern envers el nou decret: Considera que l'executiu sovint utilitza el discurs de la sequera per a finalitats polítiques, com ara reduir l'oposició a futurs transvasaments o infraestructures. Sosté que les expropiacions ja eren possibles anteriorment sense necessitat d'aquest nou marc legal, titllant-lo de poc pràctic. Denuncia que, en el passat, es va utilitzar l'argument de la salinitat de l'aigua per afavorir l'arribada de l'aigua de l'Ebre, creant un ambient de "alerta roja". Oferiment i estat actual de la instal·lació Actualment, les instal·lacions porten uns 15 anys en desús i necessitarien una inversió important per tornar a ser operatives. Tot i així, Boronat reitera la seva total disposició a col·laborar: "Si Tarragona pateix sequera i necessita aigua, només cal que vinguin i la treguin; l'aigua és gratuïta." L'única preocupació manifestada és que l'administració pugui obtenir l'aigua sense cost i, posteriorment, el contribuent l'hagi de pagar a preu de mercat.

