Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

925-936 de 1392
  • 15'

    V Mostra de Teatre Universitari Transversal a Tarragona

    V Mostra de Teatre Universitari Transversal La ciutat de Tarragona es converteix en l'anfitriona de la V Mostra de Teatre Universitari Transversal, una iniciativa que neix d'un conveni entre les universitats de Lleida, Girona, Vic i la Rovira i Virgili (URV). La vice-rectora de la URV, Joana Saragossa, destaca que l'objectiu és donar visibilitat al teatre fet des de les universitats anomenades "perifèriques", reivindicant el seu paper cultural fora de l'àmbit barceloní. Programació i Propostes Teatrals L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre el Magatzem durant dos dies, amb sessions a les 20:00 h i a les 22:00 h. L'entrada és lliure i gratuïta fins a completar l'aforament: Dimarts: Representacions de la Universitat de Lleida (amb l'obra Les Bruixes de Salem) i la Universitat de Vic (amb textos de Sergi Belbel). Dimecres: Serà el torn de la Universitat de Girona i la URV, amb propostes més experimentals que combinen la paraula amb l'expressió corporal i la dansa. L'Aula de Teatre de la URV Amb 11 anys de trajectòria i sota la direcció de Joan Pasqual, l'aula compta actualment amb més de 80 inscrits. No s'entén només com un espai lúdic, sinó com un centre de recerca i innovació teatral on participen estudiants, exalumnes i personal de la universitat. Projectes de Futur: La Universitat de la Mediterrània La vice-rectora també ha anunciat la creació d'una Escola d'Estiu de la Mediterrània per al mes de juny, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest projecte busca: Apropar les universitats de l'arc mediterrani. Reivindicar l'ús de l'espai de la Sabinosa a Tarragona com a seu de referència. Consolidar cursos emblemàtics sobre turisme i altres temàtiques estratègiques. Finalment, s'ha confirmat la continuïtat de la Universitat d'Estiu tradicional, que mantindrà una trentena de cursos repartits pel territori (Reus, Cambrils, Vila-seca, etc.), incloent-hi novetats curioses com un curs de risoteràpia.

  • 1'

    Debat sobre la reforma successòria a la Corona

    Debat sobre la igualtat de gènere en la successió monàrquica Aquest segment recull diverses opinions ciutadanes sobre una possible reforma de la Constitució espanyola per permetre que la filla de la llavors Princesa d'Astúries pugui regnar independentment del seu gènere. El diàleg reflecteix una societat dividida entre el canvi cap a la igualtat i el manteniment de la tradició. Perspectives a favor de la reforma La majoria dels testimonis expressen una visió favorable al canvi, fonamentada en els següents punts: * Igualtat de drets: Es defensa que les dones tenen el mateix dret que els homes a accedir al tron. * Modernització: Consideren que la reforma s'hauria de fer el més aviat possible. * Visió indiferent: Alguns ciutadans consideren que el gènere no hauria de ser un factor rellevant en la societat actual. Perspectives crítiques i escèptiques D'altra banda, apareixen veus que qüestionen la prioritat o la necessitat d'aquest canvi: * Conservadorisme: Alguns interlocutors s'estimen més que la Constitució es quedi tal com està, argumentant que ha funcionat durant 25 anys. * Prioritat social: Existeix una crítica cap a una reforma que només beneficia la monarquia: "Si s'ha de mirar per aquests senyors, s'ha de mirar per tothom." * Desinterès: Una part de la població mostra una total indiferència cap als assumptes de la monarquia, prioritzant temes laborals o personals. Conclusió El debat mostra que, mentre que el concepte d'igualtat de gènere està àmpliament acceptat, la reforma constitucional genera dubtes quan es percep com un privilegi per a la institució monàrquica en lloc d'una millora per al conjunt de la ciutadania.

  • 9'

    Negociacions pel tancament d'Altadis a Tarragona

    Context de la Crisi a Altadis Aquesta setmana s'inicien les negociacions formals entre la direcció de l'empresa de tabac Altadis i el comitè d'empresa de la factoria de Tarragona (antiga Tabacalera). El conflicte sorgeix arran de la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta directament a més de 200 treballadors. Objectius i Estratègies de Negociació El comitè d'empresa, representat per Antoni Aguilar, ha canviat la seva postura inicial de resistència total al tancament per una estratègia de minimització de danys: Acord de referència: Es busca aconseguir condicions similars a les pactades a Andalusia, especialment pel que fa a les prejubilacions. Calendari de tancament: Els treballadors rebutgen tancar la fàbrica el 2005 i proposen ajornar-lo fins al 2007. Això permetria que el 90% de la plantilla es pogués acollir a prejubilacions a partir dels 50-53 anys. Alternatives per a joves: Per a la trentena de treballadors que no es poden jubilar, es proposen reubicacions a Barcelona en lloc de destins més llunyans com Logronyo o Alacant. El Paper de les Institucions Públiques L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat juguen un paper clau en la resolució del conflicte, no mitjançant el finançament directe de l'ERO (opció ja descartada per la Generalitat), sinó a través de l'actiu immobiliari: "No demanem que es financi l'expedient amb diners públics, sinó que l'administració adquireixi l'immoble ara per facilitar la sortida negociada." L'edifici de la Tabacalera està catalogat, i el comitè insta les institucions a avançar-ne la compra per pressionar l'empresa a millorar les condicions dels acomiadaments. Properes Passes Dijous: Primera presa de contacte oficial a Madrid. Divendres/Dilluns: Celebració d'una assemblea de treballadors per decidir possibles accions de protesta segons la voluntat negociadora que mostri l'empresa.

  • 10'

    Homenatge a les Brigades Internacionals amb Sam Russell

    Memòria Històrica i Brigades Internacionals El programa connecta amb la unitat mòbil a la facultat de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, on s'inicien unes jornades de commemoració del paper de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. L'acte central és una conferència de Sam Russell, veterà brigadista i periodista britànic. Testimonis de la Lluita per la Llibertat L'episodi compta amb la participació directe de protagonistes de l'època: Sam Russell: Brigadista anglès que va lluitar en la defensa de Madrid i al front de Còrdova. Originalment estudiant d'egiptologia, la guerra el va portar a ser corresponsal i a treballar a les emissions en anglès de Radio Barcelona. Leandre: Combatent republicà que va passar per l'escola militar el 1936, va lluitar al front d'Aragó i va sobreviure a camps de concentració i a la resistència contra la Gestapo a França. Angèlica Jackson: Autora del llibre Més enllà del camp de batalla, que documenta la història d'un hospital de campanya a la cova de la Bisbal de Falset. Programa d'Actes i Commemoracions Les activitats, organitzades per l'associació No jubilem la memòria, s'estenen durant tot el cap de setmana per diversos punts de la geografia tarragonina: Tarragona: Conferència inaugural a la URV sobre periodisme i guerra. Terra Alta: Actes a la Serra de Pàndols, Gandesa i el Pinell de Brai, escenaris clau de la Batalla de l'Ebre. Priorat: Cloenda a la Bisbal de Falset per recordar la rereguarda republicana. "No soy tan viejo, tengo solamente 90 años. No es tiempo para ser mito."

  • 7'

    Cabra del Camp: Processó contra la sequera i Festa Major

    La lluita espiritual contra la sequera a Cabra del Camp L'episodi se centra en la situació actual de Cabra del Camp, un petit municipi de l'Alt Camp que ha estat notícia pel seu intent d'invocar la pluja mitjançant la fe. L'alcalde, Joan Grimau, explica el context d'una processó històrica i els preparatius per a la propera Festa Major. Centenari de la Processó del Sant Cris Dissabte passat es va celebrar una processó excepcional per commemorar el centenari de les rogatives de 1905. Punts clau d'aquest fet: * Recerca històrica: S'han trobat actes a l'ajuntament de principis del segle XX on ja es demanaven oracions per la manca d'aigua. * Impacte multitudinari: L'any 1905, la processó va aplegar prop de 10.000 persones, una xifra impressionant que demostra la dependència del camp. * Objectiu actual: Malgrat que només han caigut "quatre gotes", l'acte ha servit per mantenir viva la tradició i expressar la preocupació dels pagesos. "Som una gent que sempre mirem cap dalt." Dependència agrícola i preocupació El municipi manté unes 10 o 11 explotacions agrícoles potents. Tot i que les famílies han diversificat els seus ingressos amb treballs fora del camp, la pèrdua de collites de cereal, vi, ametlla i oliva suposa un cop econòmic molt dur, ja que la zona no disposa de sistemes de regadiu. Agenda de la Festa Major Malgrat la sequera, el poble celebra la seva festa amb activitats diverses: 1. Cultura i esport: Rutes de senderisme i xerrades sobre temes socials com Càritas. 2. Tradició: Benedicció del terme i actuació castellera amb la Colla Jove dels Xiquets de Valls. 3. Intel·lecte: El certamen literari, els treballs del qual es publiquen posteriorment per Nadal.

  • 3'

    Experiències i valoracions del procés de regularització d'estrangers

    Perspectives sobre el procés de regularització El contingut recull diversos testimonis sobre el procés extraordinari de regularització administrativa per a persones estrangeres a Espanya. S'hi barregen veus de treballadors que busquen legalitzar la seva situació i d'ocupadors que valoren l'impacte en el mercat laboral. Experiències dels sol·licitants Situacions personals: Es presenten testimonis de persones que porten entre 4 i 9 anys al país. Alguns ja han aconseguit la legalitat, mentre que d'altres es dediquen a sectors com la construcció o la cura d'infants i veuen en aquest procés una oportunitat per obtenir els mateixos drets que qualsevol ciutadà. Facilitat en la gestió: Alguns usuaris destaquen que el seu gestor s'ha encarregat de tot el tràmit de forma ràpida i eficient. Valoració dels ocupadors i gestors Necessitat de personal: Els empresaris subratllen que el procés ajuda a disposar de més gent per treballar en sectors on costa trobar personal. Organització del procés: Es descriu com un procediment ben organitzat i amb una bona dotació de mitjans, malgrat l'exigència de la documentació i la saturació dels darrers dies. Punts crítics i traves administratives Tot i les valoracions positives, s'identifiquen diversos problemes: 1. L'empadronament: El requisit del padró municipal esdevé la principal barrera. Moltes persones no s'hi van registrar per ignorància o manca de documents certificadors. 2. Lentitud en les resolucions: Alguns expedients porten mesos d'espera sense resposta. 3. Rigidesa dels requisits: Es critica que el procés és massa tancat i deixa enrere molta gent que realment resideix al país però no pot demostrar-ho oficialment. "Han quedat molta gent enrere i és una llàstima perquè continuarem amb el mateix problema que existeix des de fa temps."

  • 2'

    Documentació i Tràmits d'Estrangeria al Règim General

    Guia de Procediments per a la Regularització Laboral Aquesta sessió, dirigida per Carmen Rubio, coordinadora del procés d'estrangeria, detalla els requisits i la documentació necessària per a la tramitació d'expedients de treballadors estrangers en el règim general. Documentació Necessària Perquè un expedient sigui considerat complet, cal presentar: Per part de l'empresa: Annex 1 (sol·licitud) correctament emplenat i signat per l'empresari. Escriptures de la societat i poders notarials. CIF de l'empresa i DNI de l'administrador. Per part del treballador: Passaport (original i fotocòpia completa). Certificat d'empadronament (document crític actualment). Certificat d'antecedents penals degudament traduït. Tipologia de Resolució dels Expedients Segons l'estat de la documentació presentada en el moment de la compareixença de l'empresari, es poden donar tres situacions: Admitit: Quan tota la documentació és completa i correcta. Pendent: Quan manquen documents específics com els penals o l'empadronament. Inadmitit a tràmit: Quan falten documents essencials o la persona que es presenta no és la legitimada. Dades de Seguiment del Procés S'observa un volum de treball superior a l'esperat, amb un 90% d'aprovació dels expedients presentats. Actualment, s'han superat amb escreix les previsions inicials: "El càlcul que havien fet seria que s'arribaria a uns 8.000 expedients i anem pels 12.000." S'emfatitza que, tot i que el treballador o el gestor poden acompanyar al tràmit, qui té l'obligació legal de personar-se per regularitzar la situació és l'empresari.

  • 3'

    Gestió de la Cita Prèvia i Dispositiu al Seguretat Social

    Gestió de l'Atenció i Cites Virgilio Arroyo, secretari provincial de l'Institut de Seguretat Social, detalla com s'ha gestionat l'increment massiu de la demanda. Inicialment, es preveia una xifra d'entre 10.000 i 12.000 cites, però la realitat ha superat les expectatives arribant a les 17.200 cites totalment cobertes. Adaptació Dinàmica del Servei El procés s'ha caracteritzat per la seva flexibilitat: * S'ha passat d'un inici incert a una mitjana de 40 meses d'atenció diàries. * El sistema de cita prèvia ha estat clau per preveure el flux de ciutadans i evitar col·lapses. * S'han registrat ja 16.600 atencions realitzades amb èxit. Dispositiu Especial de Dissabte Pel que fa a la recta final del termini, s'ha preparat un operatiu extraordinari: * L'horari serà ininterromput de 9:00 a 21:00 hores. * S'utilitzaran talonaris de números per organitzar les possibles cues i mantenir l'ordre a les oficines de Tarragona i el Vendrell. "A partir d'un temps curt i prudencial, es tallaran les transaccions informàtiques i serà impossible presentar res més." Tancament del Termini i Alternativa És fonamental tenir en compte que el sistema informàtic deixarà d'operar a les 21:00 hores. Per a aquells que no puguin ser atesos a temps a causa de l'excés de demanda, la Subdelegació del Govern obrirà el seu registre des de les 21:00 fins a les 24:00 hores per recollir la documentació pendent.

  • 7'

    Ambient estiuenc a la platja de la Rabassada al maig

    Un 'Preestiu' inusual a la costa de Tarragona L'episodi analitza com les temperatures atípiques i la manca de pluges estan modificant els hàbits de la població. Malgrat ser un dia laborable del mes de maig, la platja de la Rabassada presenta una imatge més pròpia de l'estiu, amb persones aprofitant el bon temps per prendre el sol o, fins i tot, banyar-se. Detalls de la jornada a la platja Ocupació: S'estimen unes 70 persones a la sorra, una vintena a la terrassa del xiringuito i uns pocs atrevits dins de l'aigua. Perfil dels visitants: Grups de joves de localitats properes com Valls i estudiants de Tarragona que aprofiten les hores lliures del matí. Activitats: Majoritàriament, els usuaris es dediquen a prendre el sol, xerrar, llegir o planificar l'oci del cap de setmana. Interacció amb els banyistes L'emissora connecta amb una unitat mòbil que entrevista diversos grups de joves: "Si fa bon dia, aprofitem i venim a la platjeta... venim sempre un parell d'hores, de dotze a dues o a tres." El reporter actua humorísticament com a mediador entre un grup de nois de Valls i unes noies de Tarragona, posant en relleu l'ambient distès i lúdic que es respira a la zona. Es descriu una situació de calma i benestar, on el so del mar només es veu interromput pel pas del tren.

  • 12'

    Roberto Alonso porta la dansa de l'angoixa a Tarragona

    Entrevista a Roberto Alonso: L'espectacle 'Obsessió' i el retorn a casa El coreògraf tarragoní Roberto Alonso torna al Teatre Metropol de Tarragona per presentar el seu darrer muntatge de dansa titulat ‘Obsessió’. Aquesta obra s'emmarca en una setmana especial per a la dansa a la ciutat, coincidint amb altres grans produccions com el ‘Trencanous’ de David Campos. Inspiració i estructura de l'obra L'espectacle neix d'una profunda base literària i emocional: Influència de Cocteau: L'obra s'inspira en el monòleg La veu humana de Jean Cocteau, que narra l'espera angoixant d'una trucada telefònica. De l'angoixa a la comèdia: El muntatge es divideix en dues parts clarament diferenciades: L'escenari (Dramatisme): Sis personatges viuen situacions límit (resultats mèdics, accidents) mentre esperen una trucada que canviarà les seves vides. La cabina (Comèdia): En sortir del teatre, els ballarins realitzen una acció al voltant d'una cabina de telèfons antiga per desdramatitzar i oferir una visió irònica de l'angoixa des de la distància. Ambientació i estètica dels anys 70 Un dels punts forts de la producció és la seva fidelitat històrica. No es tracta d'una recreació moderna, sinó de l'ús d'objectes originals: Objectes reals: S'han recopilat prop de 30 telèfons originals de roda (com el famós model Gòndola) i estris de cuina de baquelita o porcellana dels anys 70. Vestuari autèntic: Ús de teixits sintètics, percalis i estampats d'època per capturar l'essència d'una era on la dependència del telèfon fix era absoluta. "Volíem que el públic, a més de reflexionar, pogués entendre allò que veu i passar una bona estona." Primícia: El proper projecte al Grec Alonso ha avançat en exclusiva que la seva companyia estrenarà un nou espectacle al Festival Grec de Barcelona. Aquesta nova peça estarà inspirada en el món literari de Jean Genet, tancant una trilogia d'autors "maleïts" que va començar amb l'espectacle ‘L'Ulú Primera Nit’.

  • 6'

    Conveni de convivència a l'IES Vidal i Barraquer

    Projecte Convivència a les Aules a Tarragona L'IES Vidal i Barraquer s'ha convertit en el primer centre educatiu de Tarragona a signar un conveni pioner amb l'Ajuntament, l'Institut Municipal de Serveis Socials i la Creu Roja Joventut. L'objectiu principal és fomentar les relacions positives i la convivència dins la comunitat educativa. Eixos principals del projecte Prevenció i formació: Tot i que el centre no presenta conflictes greus, el projecte neix amb una voluntat preventiva per dotar l'alumnat d'eines personals. Intervenció integral: Involucra professors, alumnes, pares i personal no docent. Mediació escolar: S'implementen tallers de gestió de conflictes, habilitats socials i una escola de pares. Acompanyament expert: Tècnics de la Creu Roja i Serveis Socials actuen com a conductors i formadors al centre. Objectius i visió de futur La directora del centre, Maria Teresa Martínez, destaca que la finalitat és la formació integral de la persona. No es tracta només d'educar acadèmicament, sinó de preparar els joves per al món laboral i universitari, on saber gestionar les relacions amb persones de diferents cultures és essencial. "L'objectiu fonamental del centre és una formació integral de l'alumne, tant en els aspectes educatius com en els relacionals i socials." El conveni té una durada prevista de tres anys (2004-2007) i s'espera que serveixi de model exportable per a altres centres educatius de la ciutat.

  • 21'

    Estudiants de la URV visiten el Parlament i el Congrés

    Experiència Jurídica i Vida Parlamentària Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha compartit a Tarragona Ràdio la seva experiència visitant les principals institucions legislatives: el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta iniciativa forma part d'un programa pràctic que culminarà amb una simulació parlamentària al mes de juliol. Visions sobre el treball legislatiu Durant les visites, els alumnes han pogut desmitificar la idea que els parlamentaris no treballen quan l'hemicicle està buit. Alguns punts clau apresos són: El treball real es fa en comissió: L'activitat legislativa intensa es produeix en grups de treball reduïts i despatxos, no només durant els plens. Relacions personals: Han observat que, malgrat la confrontació política pública, existeix una relació cordial i vincles personals entre diputats de partits oposats. L'estratègia de la picabaralla: Els estudiants han percebut que els enfrontaments mediàtics sovint formen part d'una posada en escena estudiada per captar l'atenció dels mitjans. Contrast entre institucions Els estudiants han destacat les diferències de percepció entre les cambres: Parlament de Catalunya: Descrit com una institució més propera, de caràcter "més de casa" i amb distàncies físiques curtes. Congrés i Senat: Institucions amb una estructura més complexa on es debaten temes d'àmbit estatal i on el protagonisme recau sovint en el star system polític. "Quan l'hemicicle està buit és quan realment es treballa; quan el seient està calent és quan no es treballa." Objectiu Final: La Simulació L'aprenentatge teòric de les aules, com l'elaboració de mocions o projectes de llei, es traslladarà a la pràctica en una simulació on els alumnes hauran de defensar posicions i negociar aliances amb el màxim rigor jurídic.