Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

985-996 de 1392
  • 12'

    La Setmana Medieval de Montblanc arriba a la seva majoria d'edat

    Celebració dels 18 anys de la Setmana Medieval L'episodi se centra en la presentació de la XVIII Setmana Medieval de Montblanc, una edició especial que coincideix amb la majoria d'edat de la festa. L'entrevista a Joan López, membre de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, desvetlla com el poble s'ha bolcat històricament en aquesta celebració que ja és un referent a tot Catalunya. Elecció de la Princesa i Sant Jordi Un dels pilars de la festa és la tria dels protagonistes, que enguany té una coincidència simbòlica: La Princesa (Anna Lafebre): Seguint la tradició, ha estat escollida l'any que compleix els 18 anys. Sant Jordi (Jordi Albalat): Té 21 anys, l'edat fixada per al paper del cavaller. El Procés: Es realitza un procés de selecció entre els joves empadronats a la vila, valorant la seva capacitat teatral i improvisació en un sopar de gala de caràcter popular. Participació i Rigor Històric La festa destaca per la implicació massiva de la població: El poble és l'actor: No és una festa polititzada, sinó un esdeveniment que neix i creix gràcies al treball voluntari dels montblanquins. Vestuari d'època: Es posa èmfasi que no són "disfresses", sinó reproduccions històriques. L'associació fins i tot disposa d'una comissió de vestuari per assessorar els participants. Afluència massiva: S'espera que la vila, de 6.500 habitants, rebi entre 20.000 i 30.000 visitants, especialment en caure la Diada de Sant Jordi en dissabte. Actes Destacats del Programa "Montblanc és on Sant Jordi va matar el drac, i aquest any, caient en dissabte, les previsions desborden qualsevol any anterior." Dracum Nocte: Espectacle nocturn amb l'arribada de les forces del mal i música folk. Representació de la llegenda: El macroespectacle central que mobilitza centenars d'actors. Mercat Medieval i Oficis: Durant els dos caps de setmana, amb parades d'artesania i gastronomia focalitzada en els productes de la Conca de Barberà.

  • 22'

    Activitats literàries i culturals per Sant Jordi a Tarragona

    Una Diada de Sant Jordi focalitzada en la paraula El programa d'enguany a Tarragona destaca per una aposta ferma per la cultura local i la creació literària, anant més enllà de la tradicional venda de llibres i roses. L'epicentre de les activitats serà una jaima lúdico-cultural instal·lada a la Rambla, davant del Col·legi de les Teresines, on més de 40 novetats d'autors del Camp de Tarragona tindran el seu espai de protagonisme. Principals iniciatives culturals Construïm Literatura (Escola de Lletres): L'alumnat de l'escola oferirà tres sessions de lectures públiques amb components dramàtics. L'activitat més destacada serà el servei de "poemes a la carta", on els escriptors de l'escola redactaran versos personalitzats segons les peticions del públic. Mercat de Paraules: Organitzat pel col·lectiu Calilé per encàrrec del Gremi de Llibreters. Inspirat en el llibre La cabina màgica, es tracta d'una representació de teatre de carrer amb mercaders que "venen" paraules i fan referències a efemèrides com el Quixot o Hans Christian Andersen. La pell del llavi - Vol de roses i lletres: Una acció poètica que consisteix en un intercanvi de globus (roses d'aire) per paraules escrites. L'acte finalitzarà amb un llançament col·lectiu de globus en honor als 108 escriptors de les comarques tarragonines. Sinergies i col·laboració institucional S'ha subratllat la importància de la suma d'esforços entre col·lectius com l'Associació Cultural Ariadna, el Gremi de Llibreters i l'Ajuntament de Tarragona. Les convidades coincideixen que la ciutat té una gran activitat cultural "soterrada" que ara surt a la llum gràcies a una programació coordinada. "L'escriptor ha de publicar des d'una honestedat, oferint coses que continguin algun missatge i tenint sempre un respecte sagrat per la literatura."

  • 11'

    Recomanacions literàries de Xavier Port

    Lectures clàssiques i de ciència-ficció En aquesta sessió, Xavier Port, director general de l'Associació Química de Tarragona, comparteix les seves preferències literàries, destacant obres que van des dels clàssics universals fins a la ciència-ficció científica. El quart centenari del Quixot Port ha decidit aprofitar l'efemèride del quart centenari per completar la lectura de Don Quixote de la Manxa. Destaca la facilitat de lectura gràcies a la seva estructura en capítols curts, que funcionen com a petits fascicles independents. "Cada dia, a la tarda, es llegeix un capítol... són històries separades i no és com un llibre d'aventures que has d'arribar al final per no quedar-te en tensió." La passió per la ciència-ficció i la divulgació Com a professional del sector industrial, mostra un gran interès per autors que combinen el rigor amb la imaginació: Isaac Asimov: Menciona especialment un relat sobre la selecció d'un president mitjançant un sistema electrònic que tria una única persona aïllada. Carl Sagan: Referencia l'obra Cosmos (L'Univers) com un pilar de la divulgació científica. L'entorn ideal per a la lectura Pel que fa als hàbits, prefereix un ambient tranquil i aïllat, normalment en una butaca còmoda i lluny de la televisió. Tot i que no acostuma a posar música expressament, tolera i gaudeix de la música clàssica si ja sona, especialment autors com Mozart o Vivaldi, evitant aquells que requereixen una concentració excessiva.

  • 20'

    De l'autor a la llibreria: El procés editorial

    El camí d'un llibre: Del manuscrit al prestatge L'episodi explora el fascinant viatge que realitza una obra literària des que neix de la mà de l'autor fins que arriba a les llibreries, especialment en el context de la diada de Sant Jordi. 1. La decisió editorial i el contracte Tot comença amb la valoració de la proposta. L'editor, en aquest cas Alfred Arola, destaca que cal diferenciar entre el que és escriure i el que és publicable: Criteris de qualitat: Es busca el rigor, especialment en obres d'història o natura, i la qualitat literària en narrativa o poesia. Estructura consultiva: Les editorials utilitzen directors de col·lecció o experts per decidir si una obra encaixa. Condicions econòmiques: El llibre sol començar amb un contracte on l'autor rep, habitualment, el 10% del preu de venda al públic (PVP). 2. El procés de producció tècnica Un cop firmat el contracte, s'inicia una fase minuciosa de transformació del text: Correcció: Es realitzen normalment dues rondes de correcció (podent arribar a cinc) per polir l'estil i l'ortografia. Disseny i maquetació: La coberta és un element clau per a l'èxit comercial. Com diu l'Alfred: "Un bon llibre es pot desgraciar per un mal títol o una mala portada." Impressió: Actualment, el 99,9% es fa mitjançant el sistema Offset, que permet imprimir full per full o en rotatives de gran volum. 3. La logística i la distribució Els llibres no arriben sols a les tendes; depenen d'una gran maquinària logística: Les distribuïdores: Són empreses especialitzades que visiten els llibreters per presentar les novetats. La gestió de l'espai: Els llibreters, com en Ricard de la Capona, han de triar quins títols reforcen segons l'interès del seu públic, gestionant una entrada massiva d'exemplars que sovint supera la demanda. 4. La realitat del llibreter i l'editor Malgrat la visió romàntica del sector, el dia a dia és exigent: Saturació per Sant Jordi: Es publiquen massa llibres acumulats en una sola data, el que pot fer que obres d'autors poc coneguts quedin totalment diluïdes. La incògnita de l'èxit: De cada deu llibres, potser només un funciona realment bé. És un negoci on cal comportar-se com una empresa rigorosa per sobreviure.

  • 10'

    Visita a laLlibreria de la Rambla de Tarragona

    El comerç tradicional de Tarragona: Via T L'espai radiofònic Via T t'escolta ens convida a recórrer els comerços de Tarragona, considerats un centre comercial a cel obert. En aquesta edició, la unitat mòbil amb el periodista Josep Sunyer es desplça a un establiment emblemàtic per proposar un joc d'endevinalles als oients. Pistes i endevinalla de l'establiment Per tal que l'audiència pugui identificar el local, s'ofereixen diversos indicis clau: * Disposa d'un aparador de fusta molt gran i antic. * Està situat en un passeig emblemàtic, a prop de monuments i llocs històrics de la ciutat. * Es tracta d'un negoci veterà amb gran vinculació cultural. Després d'un primer intent fallit per part d'un oient, la Pilar Aleu aconsegueix identificar correctament el local: la Llibreria de la Rambla. Cultura i tradició a la Rambla La Rosa Marrugat, responsable de l'establiment, explica la trajectòria d'aquesta llibreria fundada l'any 1968. Durant la seva història, ha estat un punt vital per a: 1. La promoció de la vida cultural de Tarragona en temps difícils. 2. L'organització d'exposicions, conferències i setmanes culturals. 3. L'oferta de llibres especialitzats en temàtiques locals i novetats editorials. Preparatius per Sant Jordi La conversa destaca el moment de gran activitat que viu la llibreria per la proximitat de la diada de Sant Jordi. Malgrat la feina intensa dels mesos previs, l'establiment ja té totes les novetats a punt per a la gran festa del llibre al carrer. "Aquí podeu trobar de tot i passejar per la llibreria una bona estona; aquests són dies de molta feina i tràfec."

  • 3'

    Anàlisi de 'Les tres germanes' d'Anton Txékhov

    La lluita entre el desig i la realitat L'obra narra la història de tres germanes i un germà que, després de la mort del seu pare, es troben atrapats en un poble de províncies rus. Malgrat la seva elevada formació intel·lectual (dominen quatre idiomes i tenen una àmplia cultura), viuen en una situació de paràlisi emocional en un entorn que consideren mediocre i allunyat de les seves aspiracions. El desig de Moscou El motor principal de l'acció és l'ideal de tornar a Moscou, el lloc on van créixer i que simbolitza: - Un passat daurat quan la mare encara vivia. - Un futur ple de cultura i vitalitat. - Una fugida del present que les asfixia. L'evolució dels personatges L'obra posa un focus especial en el personatge de l'Irina, que representa la pèrdua de la innocència. Al llarg de quatre anys, l'espectador veu com les seves ferides s'obren en passar de la il·lusió juvenil a la desesperació absoluta en veure que els seus somnis no es materialitzen. En contrast, la cunyada representa la part més racional i pragmàtica de la vida, que acaba imposant-se a les il·lusions de la família. "Txékhov deia que la vida no s'atura perquè tu tinguis un drama." L'estil dramàtic de Txékhov L'obra destaca per una combinació magistral de drama i comèdia. El muntatge actual de l'Ariel aconsegueix transmetre aquesta dualitat, fent que el públic passi de l'emoció profunda al riure en qüestió de minuts, reflectint la complexitat de la vida quotidiana.

  • 17'

    Segona edició del Premi T6000 de Repsol per a la cultura popular

    Ajuts a la cultura tradicional i popular de Tarragona El programa aborda la resolució de la segona edició del Premi T6000, una iniciativa de Repsol IPF dotada amb 6.000 euros destinada a finançar projectes que promoguin el Seguici Popular i les festes de Santa Tecla. L'objectiu principal és facilitar que entitats de tota mena, no només les tradicionals, puguin presentar propostes de restauració, creació o difusió d'elements festius. Projectes premiats en aquesta edició L'enjurat ha decidit repartir el premi entre dues iniciatives significatives: AMPA del Col·legi L'Estonac (4.500 €): Destinats a la creació de les figures del Negrito i la Negrita en format petit per a la Cercavila Petita. El projecte compta amb l'escultora Àngels Cantos i pretén fomentar la participació dels infants en la festa. Colla Jove Xiquets de Tarragona (1.500 €): Una ajuda per a l'edició d'un llibre commemoratiu dels 25 anys d'història de la colla. Es tracta d'una obra amb un gran suport gràfic que recull la trajectòria d'una entitat clau en la recuperació democràtica de les festes tarragonines. Perspectives de futur i finançament Durant la tertúlia, s'ha destacat que aquests premis sovint actuen com un impuls inicial, ja que els projectes solen requerir un pressupost superior que es completa amb el suport d'institucions com l'Ajuntament, la Diputació o la Generalitat. "Rapsol segurament entenem de fer gasolines, però no entenem de coses de cultura tradicional; per això una comissió examina els projectes i valora quin s'ajusta més a les bases." Josep Bertran ha confirmat la voluntat de mantenir la convocatòria de cara a l'any vinent, ajustant els terminis perquè les entitats tinguin prou marge per executar les seves propostes abans de les festes de setembre.

  • 20'

    Nomenament de Benet XVI i actualitat de l'Arquebisbat

    Balanç del nomenament de Benet XVI Mossèn Miquel Barberà, vicari general de l'Arquebisbat de Tarragona, analitza l'elecció de Josep Ratzinger com a nou Papa. L'entrevista destaca diversos punts clau: Sorpresa i rapidesa: Barberà admet que, malgrat ser un favorit, la velocitat del conclave ha estat sorprenent. Perfil de transició?: Es planteja si un pontificat d'una persona de 78 anys serà realment de transició, recordant que el cas de Joan XXIII va acabar sent una revolució per a l'Església. De l'ortodòxia al govern: El vicari demana no jutjar precipitadament; tot i la seva fama de guardià de la fe, Ratzinger haurà d'adoptar ara un rol de govern global més ampli. "Hem de reaccionar com a persones madures, ni amb fílies ni amb fòbies." Actualitat a l'Arquebisbat de Tarragona L'entrevista també repassa la situació local sota el nou lideratge de l'arquebisbe Jaume Pujol: Continuïtat institucional: Miquel Barberà ha estat confirmat com a vicari general per tres anys més després d'una àmplia consulta a la diòcesi. Pla Pastoral Triennal: S'està treballant en un nou full de ruta per aplicar les directrius del Concili Provincial Tarraconense. Restauració de la Catedral: Es confirma que la tercera fase de les obres (teulades i façana oest) està assegurada pressupostàriament pel Govern Central, mentre s'espera la renovació del conveni amb la Generalitat de Catalunya.

  • 6'

    Jesús Moncada, Literatura Universal i Plaers de Lectura

    Jesús Moncada i la Universalitat de Mequinensa Rosa Maria Ibar, directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, destaca la figura de Jesús Moncada com un dels grans escriptors de la literatura catalana. Recomana especialment l'obra Camí de Sirga, que considera un clàssic imprescindible. Respecte a l'obra de Moncada, subratlla els següents punts: * Universalitat des del localisme: Tot i que descriu la vida i els personatges del poble de Mequinensa abans de ser inundat, els sentiments que transmet són universals. * Comparació literària: Ibar compara l'univers de Moncada amb el de Gabriel García Márquez, destacant la capacitat d'ambdós per crear personatges que connecten profundament amb el lector. Hàbits de Lectura i Traduccions L'entrevistada es defineix com una lectora eclèctica que gaudeix d'autors d'arreu del món gràcies a la gran qualitat de les traduccions actuals tant en català com en castellà. "Gràcies a les bones traduccions, tens accés a la literatura de tot el món i coneixes altres cultures i maneres de pensar." Entre les seves lectures recents i preferències trobem: * Novel·la negra: Ha explorat la societat sueca a través de l'inspector Wallander, de l'autor Henning Mankell. * Narrativa contemporània: Menciona l'inici del llibre El cielo de Madrid de Julio Llamazares. * Rutina diària: Tot i les exigències de la feina i la lectura d'informes, intenta dedicar almenys tres quarts d'hora cada nit a la lectura personal. Música i Ambientació Finalment, comenta que prefereix llegir en silenci o amb música suau. L'òpera és una de les seves companyies preferides per a la lectura, citant clàssics com: 1. Turandot (Puccini), especialment l'ària Nessun dorma. 2. Tosca i Rigoletto. 3. La flauta màgica de Mozart.

  • 5'

    Festival Juvenil de Teatre Grecollatí a Tarragona

    El Teatre Clàssic torna a l'escena tarragonina En aquesta entrevista, Josep Maria Rota, president de la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, detalla les activitats del Festival Juvenil de Teatre Grecollatí celebrat al Teatre Auditori del Camp de Mar. L'objectiu principal és apropar el llegat de la cultura romana i grega als estudiants de batxillerat i universitaris, demostrant la plena vigència d'aquests textos 2.500 anys després. Programació i Equilibri Artístic El festival busca un balanç entre gèneres i llengües clàssiques, combinant: * Tragèdia grega: Representació de Les Bacants d'Eurípides. * Comèdia llatina: Representació d'obres de Plauta com Els Captius i la comèdia del fantasma (Mostellaria). La Vigència dels Clàssics i el Repte de l'Adaptació Rota subratlla que, mentre que les tragèdies mantenen el seu impacte emocional gairebé intacte, les comèdies requereixen una adaptació lingüística per traslladar el sentit de l'humor i els jocs de paraules llatins al públic actual. Tot i així, els arquetips de personatges creats per Plauta continuen sent la base del teatre modern: "El personatge del vell, el Senex, o l'esclau enredador, el Servus Currens, són tipus teatrals que han estat copiats i imitats al llarg de tota la història." Produccions Semiprofessionals Tot i ser un festival adreçat a joves, els grups participants com Menadés o Taleia (vinculat a Tarraco Viva) són formacions semiprofessionals o d'adults que garanteixen una qualitat interpretativa elevada, anant més enllà del que seria el teatre escolar convencional.

  • 20'

    L'estat d'internet i els 10 anys de Tinet a Tarragona

    Evolució de la Societat de la Informació a Tarragona L'entrevista amb Enric Brull, director d'Oasi (Observatori per a la Societat de la Informació), analitza els resultats de l'enquesta anual sobre l'ús de les noves tecnologies a les comarques tarragonines. Tot i que les dades mostren un creixement, s'adverteix d'un possible estancament si no es milloren les infraestructures. Dades Clau del Comportament Digital Ús d'internet: Ha pujat un 2%, situant-se en un 43,1% de la població, una xifra d'excel·lència en l'àmbit estatal però encara per sota de la mitjana europea. Equipament a les llars: Un 63,2% de les cases disposen d'ordinador, fet que marca el sostre actual de possibles internautes. Canvi de tecnologia: S'ha produït un salt significatiu del mòdem cap a l'ADSL, que ja representa el 60% de les connexions. Freqüència d'ús: Augmenta la fidelitat; el 59% dels usuaris es connecten cada dia. Barreres i Desafiaments L'estudi identifica diversos frens que impedeixen un creixement més ràpid: 1. Cost Elevat: Tant dels equips com de les tarifes d'ADSL, que són de les més cares d'Europa. 2. Manca d'Infraestructures: Entre 60 i 70 municipis de la demarcació encara no tenen accés a banda ampla. 3. Fractura Digital: Existeix una bretxa generacional molt marcada a partir dels 40-55 anys, on l'ús del ratolí encara suposa una dificultat. El 10è Aniversari de Tinet Es destaca la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana pionera que celebra una dècada de vida: "Tinet és una referència a nivell de l'Estat i d'Europa; és la segona xarxa ciutadana creada al continent." Per commemorar aquestes dades, es preparen novetats com el nou portal temàtic, una mascota institucional, un congrés internacional al Palau de Congressos i la publicació d'un llibre sobre la seva història.

  • 10'

    Lectures i reflexions literàries de Pilar Sada

    Lectures recents i anàlisi literària La directora del Museu Nacional d'Arqueològia de Tarragona, Pilar Sada, comparteix la seva passió per la lectura a través de dos títols que l'han colpit recentment. Destaca la capacitat de la literatura per construir universos personals complexos i la importància del llenguatge: Una dona difícil, de John Irving: Una crònica vital sobre el procés maduratiu d'una dona, des de la infantesa fins a l'edat adulta, marcada per daltabaixos personals i la descoberta dels propis sentiments davant l'amor i el fracàs. Plenilunio, d'Antonio Muñoz Molina: Una història dramàtica centrada en la recerca d'un psicòpata en una ciutat petita. L'autora subratlla la lluita entre la llei i el crim, i com aquesta situació distorsiona la convivència social i les relacions humanes. El procés de lectura i les influències Sada explica que no se cenyeix a un gènere definit, sinó que les seves tries depenen del seu estat emocional i dels interessos del moment. Actualment, compagina dues lectures: L'escriptura o la vida, de Jorge Semprún: Un clàssic que tenia pendent i que l'atrau tant per l'estil com per la figura de l'escriptor. Corazón de Ulises, de Javier Reverte: Una tria vinculada a la seva tasca professional, concretament a l'exposició Periple Mediterrani. El llibre explora la cultura grega i la seva relació amb el present. L'entorn ideal: El valor del silenci Per a Pilar Sada, l'acte de llegir està estretament lligat a la recerca de la tranquil·litat. Tot i que pot llegir a qualsevol lloc si la lectura l'atrapa, prefereix: Espais oberts i en contacte amb la natura, especialment prop del mar. El silenci absolut com a element indispensable per gaudir del "so de la lectura". "M'agrada fer-me el meu propi so del que estic llegint... m'agrada moltíssim el silenci, penso que és un tema que possiblement no valorem prou en la nostra societat." Finalment, distingeix clarament l'ús de la música: mentre que gaudeix de gèneres variats (Mozart, salsa, tango o pop) en moments específics d'escolta activa, prefereix el silenci total per a qualsevol altra activitat intel·lectual.