Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

961-972 de 1392
  • 4'

    Funcionament i operatiu dels radars a Tarragona

    Funcionament dels controls de velocitat El sergent Lucena i l'agent Juanma detallen el procediment tècnic de la unitat de trànsit de la Guàrdia Urbana de Tarragona. L'objectiu principal és el control del casc urbà per garantir la seguretat en zones amb vianants i semàfors. Tipus de dispositius i tecnologia S'utilitzen principalment dos formats de radar: * Radar mòbil en vehicle: Disposa d'una antena davantera, un ordinador central i una consola de gestió. * Trípode: Un sistema extern que requereix més temps de muntatge i preparació. El sistema pot funcionar en mode manual (una sola captura) o automàtic (captures constants, fins i tot de dos vehicles simultanis). Quan es detecta una infracció, el sistema genera automàticament una fotografia. L'operatiu de denúncia L'equip treballa de forma coordinada mitjançant tres rols clau: 1. Operador de radar: Ubicat dins del vehicle, monitoritza la consola i identifica el vehicle infractor. 2. Comunicació: Es transmet via emissora la marca, color i carril del vehicle. 3. Notificadors: Agents situats uns metres més endavant que aturen el vehicle i tramiten la sanció en el moment. Normativa i seguretat "Es tracta que no circulin a més de la velocitat de 50, que és l'estipulada en ciutat." Marge de tolerància: A Tarragona s'aplica un marge de 16 km/h, començant a sancionar a partir dels 66 km/h. Objectius: Conscienciar els conductors per evitar accidents en zones urbanes, especialment prop de semàfors on la gent tendeix a accelerar. Tendència: S'observa una disminució de les infraccions gràcies a la conscienciació ciutadana, tot i que encara es detecten casos extrems (fins a 185 km/h en polígons).

  • 26'

    Història i Orígens dels Barris del Port de Tarragona

    Orígens i Evolució dels Barris Marítims L'episodi explora la transformació històrica de la zona baixa de Tarragona, centrant-se en el naixement del barri de la Marina i el Serrallo. Mitjançant el llibre editat pel Port de Tarragona, els autors Coya Escoda i Lluís Ballester detallen com la ciutat va créixer cap al mar a partir del segle XVIII. El Barri de la Marina: El Nucli Comercial És el sector més antic, situat entre la plaça del Prim i el port actual. Els seus inicis es remunten a: • Una zona originalment ocupada per horts, magatzems i terres de dipòsit del riu Francolí. • Un desenvolupament vinculat a la represa de les obres del port modern el 1790. • La construcció de l'edifici de la Duana com a punt de partida urbà. El Serrallo: La Identitat Pescadora A diferència de la Marina, el Serrallo neix com una necessitat social i logística a mitjans del segle XIX (1868-1869): • Els pescadors humils vivien prèviament en barraques a la platja en condicions de precarietat absoluta. • El creixement del port i l'arribada del ferrocarril van forçar diversos trasllats d'aquestes comunitats. • Finalment, es va pactar la cessió de terrenys fora de la sorra, consolidant el barri actual. Conflictivitat i Urbanisme Un dels punts clau de la discussió és la dualitat de poders en la gestió del territori: • Port vs. Ajuntament: Durant molts anys, la Junta d'Obres del Port donava els permisos d'obra i nivellava els carrers, no el consistori municipal. • Nomenclatura: Carrers com Smith o Apodaca porten noms de grans enginyers portuaris, reflectint el domini tècnic de l'autoritat portuària sobre la zona. "Les primeres cases del Serrallo havien de ser de fusta i mòbils; el barri es va pensar originalment com una solució provisional." Vida Quotidiana i Oficis El llibre recull una investigació exhaustiva d'arxiu que posa noms i cognoms als habitants, destacant oficis desapareguts o transformats com boters (indústria vital per a l'exportació de vins), calafats, mestres de vela i mossos d'amagatzem.

  • 9'

    La 10a Fira del Vi de Falset i el sector al Priorat

    La Fira del Vi: Més que una degustació L'entrevista amb l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, destaca que la Fira del Vi no es limita a la degustació popular, sinó que s'ha convertit en un espai de debat i reflexió estratègica per a la comarca del Priorat. Característiques clau del sector: Convivència de D.O.: El Priorat és l'única comarca catalana amb dues denominacions d'origen: la DOQ Priorat i la DO Montsant. Recerca i Formació: Es subratlla el paper vital de l'Escola d'Enologia i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per mantenir el teixit científic i tecnològic dels cellers. Enoturisme: S'aposta per un model on el vi no es ven sol, sinó lligat al paisatge, la cultura i el territori. "El vi es ven en un conjunt: es ven en un territori, en un paisatge, en uns pobles i en una gent." Activitats destacades del cap de setmana La fira aplega uns 60 cellers i combina propostes lúdiques amb tècniques: 1. Tast del Decenni: Una activitat professional per analitzar l'evolució dels vins després de deu anys. 2. Jornades d'Enoturisme: Debats sobre com integrar el turisme amb la producció vitivinícola. 3. Exposició i Degustació: Espais oberts al gran públic per conèixer les novetats de les dues DO.

  • 13'

    Tarragona celebra el Dia Internacional de la Dansa

    L'entrevista realitzada a Roser Prats, de l'Associació per al Foment de la Dansa, explora la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona i aprofundeix en el sacrifici i la passió que defineixen aquesta disciplina artística. Actes centrals a Tarragona La celebració a la ciutat destaca per portar l'art al carrer i apropar-lo a la ciutadania: * Manifest al Balcó del Mediterrani: La lectura del manifest mundial, que enguany anirà a càrrec del regidor de Cultura, serveix com a punt d'unió internacional. * Classe a la barana: S'aprofitarà la barana del Balcó del Mediterrani com a barra de clàssic per a una mostra pública. * Recorregut per la Rambla: Els alumnes realitzaran exercicis de centre i contemporani mentre baixen pel primer tram. * Escenari a la Plaça Verdaguer: Destinat als ballarins més joves (des dels 3 anys) per a actuacions més controlades. La realitat del ballarí: Sacrifici i formació L'entrevista posa de manifest les dificultats de compaginar la dansa amb el sistema educatiu actual: * Dedicació professional: Una formació acadèmica seriosa requereix un mínim de 5 hores diàries de treball físic. * L'impacte de la LOGSE: Es critica que el sistema educatiu dificulta la conciliació entre els estudis obligatoris i la dansa professional. * Vessant emocional: Més enllà de la tècnica, la dansa es defineix com un mitjà d'expressió vital. "La tècnica no es pot menjar mai el que un té dins i la seva manera d'expressar-se." Evolució i reconeixement social Es destaca que la dansa està guanyant presència en les programacions culturals estables, trencant amb les línies tradicionals i incorporant estils com el contemporani o el funky.

  • 12'

    Concurs de la Via T a la perfumeria Marionnaud

    Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'espai radiofònic de la Via T ha realitzat una nova edició del seu concurs per promoure el comerç tradicional de Tarragona. En aquesta ocasió, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un conegut establiment de la Rambla Nova per reptar els oients a endevinar-ne el nom mitjançant diverses pistes relacionades amb la seva ubicació i el tipus de producte que ofereixen. Dinàmica i participació dels oients El programa ha generat una gran expectació, tot i la dificultat per identificar el nom exacte del local: Ubicació precisa: L'establiment es troba a la Rambla Nova, entre els números 70 i 80 (específicament al 76). Sensacions: Els locutors han destacat la gran amalgama d'olors i essències que es perceben en entrar-hi. Dificultat amb el nom: Diversos oients han trucat afirmant conèixer la botiga físicament però sense recordar-ne el nom exacte, fins que la Margarita, una oient de la part baixa, s'hi ha apropat prou per ser declarada guanyadora. L'establiment: Marionnaud Finalment s'ha desvetllat que l'establiment és la perfumeria Marionnaud (anomenada sovint com a Maria Naut pels participants). La Norma, encarregada de la botiga, ha explicat alguns dels serveis que ofereixen: Productes de temporada: Especial èmfasi en les cremes solars i tractaments anticel·lulítics per preparar la pell per a l'estiu. Assessorament personalitzat: No només es dediquen a la venda, sinó que ofereixen cursos de maquillatge, cabines d'estètica i servei d'UVA. Fragàncies: S'han recomanat novetats de marques com Bioterm, Calvin Klein, Carolina Herrera i Clarins. "És un d'aquells establiments que tot l'any tenen clientela, ja sigui per un regal o per una necessitat de cura personal."

  • 12'

    Prevenció d'incendis al Camp de Tarragona: Estiu crític

    La greu situació de sequera als boscos del Camp de Tarragona L'entrevista amb Càndido Rincón, sotsinspector del cos d'Agents Rurals, revela un panorama preocupant per a la campanya forestal d'aquest any. La combinació d'una sequera prolongada i temperatures inusualment altes a finals d'abril ha deixat la vegetació en un estat de gran vulnerabilitat. Factors de risc i estat de la vegetació Dèficit hídric: En els darrers quatre mesos només han caigut uns 60 litres per metre quadrat, una xifra totalment insuficient per mantenir la humitat necessària. Aturada vegetativa: Les gràfiques mostren que el creixement de matolls com la garriga o el coscoll està gairebé parat per la falta d'aigua. ** Zones crítiques: Tot i que les fondalades aguanten millor, les solanes** de la serralada prelitoral, el Priorat i la Conca de Barberà presenten el risc més elevat. Tasques dels Agents Rurals i el Pla Alfa Actualment, diverses comarques ja es troben en el Pla Alfa nivell 2, cosa que implica una vigilància màxima i la dedicació exclusiva a la prevenció. Les funcions principals del cos són: Vigilància del territori: Control de cremes agrícoles, línies elèctriques i abocadors. Gestió d'autoritzacions: Supervisió estricta de les condicions en què els pagesos poden fer foc. Investigació: Determinació de les causes i els causants dels incendis per millorar la prevenció futura. "Els incendis més grans a les nostres comarques sempre estan relacionats amb els temporals de vent; quan bufa el ponent la situació es fa incontrolable." Crida a la precaució ciutadana Es fa un advertiment especial sobre les cremes agrícoles mal gestionades, que són la causa principal d'incendis durant el primer trimestre de l'any. El sotsinspector demana evitar qualsevol activitat amb foc si no és per una necessitat vital i sempre sota autorització especial.

  • 22'

    Situació de la Ciutat Judicial i actualitat judicial a Tarragona

    La problemàtica de la Ciutat Judicial de Tarragona El projecte de la Ciutat Judicial de Tarragona continua en un punt mort a causa de la falta d'acord sobre la seva ubicació definitiva. Segons el president de l'Audiència, Antonio Carril, la situació és de "profunda desesperança" davant la paràlisi institucional. Actualment, es barallen dues alternatives principals: L'antiga Casa dels Mestres: Una opció que la Generalitat veia amb bons ulls per estar ja urbanitzada, però que topa amb exigències econòmiques de l'Ajuntament que el govern català considera inassumibles. L'entorn del riu Francolí: Una opció que semblava acordada anteriorment però que la Generalitat hauria desestimat recentment. Conseqüències de la falta d'espai i dispersió Carril destaca que la situació és insostenible i perjudica directament el servei al ciutadà. El mes de juny es preveu una major dispersió judicial amb el trasllat de nous jutjats a zones perifèriques com Torre Roma per falta de lloc a l'edifici actual. "El servei al ciutadà ha de primar sobre els interessos de 'diners amunt, diners avall'. Estem originant un mal servei per la dispersió dels òrgans judicials." Altres qüestions de l'actualitat jurídica Durant l'entrevista es repassen diversos temes legislatius i socials de rellevància: Violència domèstica: L'entrada en vigor de la nova llei al juny genera preocupació entre els magistrats per la pressió mediàtica i social, fins al punt que cap jutge ha volgut assumir la plaça voluntàriament. Matrimonis homosexuals: Carril afirma amb rotunditat que els jutges acataran la llei amb total normalitat, independentment de les conviccions personals. Seguretat vial: Es demana màxima rigorositat i duresa contra els conductors que circulen sota els efectes de l'alcohol, proposant penes més severes i retirades de carnet prolongades. Judicis ràpids: Després de dos anys de funcionament, es valoren com a positius tot i que encara pateixen falta de coordinació i mitjans.

  • 17'

    Robatori de la maquinària del rellotge de la Chartreuse

    El robatori d'una peça històrica L'episodi se centra en la trista notícia del robatori de la maquinària del rellotge de l'antiga fàbrica de licors Chartreuse a Tarragona. Aquesta peça, datada aproximadament de l'any 1910, era considerada una joia de col·leccionista i un símbol per al barri. L'expert: Jordi Vidal L'entrevista compta amb el testimoni de Jordi Vidal, qui va treballar a la fàbrica durant més de 40 anys i va ser el responsable del manteniment del rellotge fins a la seva jubilació. Vidal destaca diversos punts clau: Funcionament de precisió: El rellotge regia la vida del barri i dels treballadors que hi passaven diàriament. Complexitat tècnica: La maquinària no estava situada darrere de l'esfera de la façana, sinó que es connectava mitjançant un sistema de barillatge de prop de 120 metres des de l'interior del pati. Materials nobles: Estava composta per nombrosos engranatges de bronze i metall, reparats per última vegada de forma integral cap a l'any 1957. Història i decadència de la fàbrica Durant la conversa, es repassa la trajectòria de la Chartreuse a Tarragona: Relació amb els monjos: Els monjos cartoixans venien trimestralment des de França per elaborar la fórmula secreta del licor. L'abandonament de l'edifici: Des que la Generalitat de Catalunya va adquirir la fàbrica l'any 1991, l'edifici ha patit una degradació progressiva i problemes d'inseguretat. Segons Vidal: "La primera llàstima va ser deixar perdre la Chartreuse de Tarragona; no hauria d'haver marxat mai." Crida a la conservació del patrimoni L'entrevistat expressa el seu desig que la maquinària pugui ser recuperada i que no hagi estat desballestada per a la venda del metall. Reclama més sensibilitat a les institucions per salvar l'edifici i convertir-lo en un museu que recordi la història industrial de la ciutat.

  • 10'

    Gestió de la sequera i actualitat ambiental a Tarragona

    Situació Hídrica i Prevenció de la Sequera L'entrevista amb Josep Lluís Pau, director territorial de Medi Ambient, comença analitzant l'estat dels embassaments a causa de la manca de pluges i les temperatures quasi estivals. Tot i la preocupació general a Catalunya, la situació al Camp de Tarragona presenta matisos: El pantà de Ciurana es troba al 83% de la seva capacitat. L'embassament de Riudecanyes està a un nivell més baix, entorn del 31%. S'està preparant un decret de mesures urgents contra la sequera per a mitjans de maig, centrat en la racionalització de l'ús de l'aigua i la regulació dels desenvassaments per a regadius i centrals elèctriques. "L'aigua és un bé escàs i l'hem de cuidar especialment, independentment de si estem en època de sequera o no." Qualitat de l'Aigua i Contaminació al Francolí Es repassa l'estat del riu Francolí després de l'episodi de contaminació per nitrats detectat l'octubre passat. Les actuacions actuals inclouen: Extracció i tractament de l'aigua de l'aqüífer contaminat. Seguiment dels nivells d'amoni, que han baixat de 50 mg/l a prop de 4 mg/l. Vigilància del cabal mínim a causa de la sequera, que dificulta la regeneració natural del riu. Investigació d'Olors i Seguretat Nuclear Finalment, s'aborden dos temes d'actualitat immediata: Episodi de pudors a Tarragona: El departament investiga l'origen de les olors que van afectar la zona de la Rambla Nova. Es descarten focus industrials fixos segons els mesuradors i el règim de vents; s'estan cartografiant les trucades al 112 per localitzar el núvol d'olor. Central de Vandellòs: El director reclama més competències per al Departament de Medi Ambient en el control de les centrals nuclears, criticant que actualment funcionen com una "illa tancada" sense supervisió ambiental directa de la Generalitat.

  • 12'

    Nou vestuari d'Antoni Miró per al Gremi de Carnissers

    Modernització i prestigi en el sector de la carnisseria El Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Catalunya ha presentat una iniciativa innovadora per renovar la seva imatge professional. A través d'una col·laboració amb el prestigiós dissenyador Antoni Miró, s'ha creat un nou uniforme que busca distingir la figura de l'artesà i el mestre de l'establiment. Detalls del disseny i materials L'elecció del vestuari trenca amb el blanc tradicional per introduir el negre com a color central, aportant sobrietat i un toc senyorial al sector. Els elements principals són: Color i estil: S'utilitza el negre i una milratlla molt fina en blanc i negre que dóna un aspecte grisenc i modern. Teixits: S'ha optat pel 100% cotó per evitar la retenció d'olors pròpia de les fibres sintètiques i garantir la comoditat del professional. Peces del conjunt: Inclou una camisa tipus guayabera, un davantal ample i protector, pantalons o faldilles amb goma a la cintura (sense botons ni cremalleres) i un barret amb visera. Objectius de la iniciativa "La idea era crear un vestuari per distingir el cap del comerç, el mestre artesà, perquè el client sàpiga a qui s'ha d'adreçar." L'objectiu principal és generar una imatge corporativa forta que identifiqui els professionals col·legiats i posi en valor la seva preparació i coneixement tècnic. Segons Vicenç Bardolet, vicepresident del gremi a Tarragona, el canvi pretén cohesionar el comerç tradicional i oferir una presència més elegant i actual davant el client. Es preveu que els professionals puguin començar a lluir aquest nou vestuari coincidint amb la campanya de Nadal d'enguany.

  • 8'

    La Fira d'Abril de Bonavista: Tradició i Festa a Tarragona

    Preparatius per a la Fira d'Abril de Bonavista L'entrevista amb Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista, detalla l'inici imminent de la Fira d'Abril, una de les cites més multitudinàries de Tarragona. L'esdeveniment s'ubica a la zona habitual del mercat i s'espera que superi l'assistència de l'any passat, xifrada en unes 40.000 persones. Organització i participants Enguany, la fira compta amb una estructura consolidada gràcies a la col·laboració amb l'empresa municipal Espimsa i el gremi de firaires. Els punts clau de l'organització inclouen: Un total de 17 casetes que inclouen entitats com la Torre del Oro, la Casa Regional de Andalucía, Alma Flamenca i diversos sindicats i partits polítics. Una oferta gastronòmica tradicional amb previsió de consum de milers de botelles de fino, manzanilla i el popular rebujito, acompanyats de pernil i tapes típiques. Espectacles de quadres flamencs propis de cada associació. Cultura i convivència Ramon López destaca que la fira és un espai obert per a tothom, on la gent es prepara durant mesos per ballar sevillanes i lluir els vestits tradicionals. "No cal saber-ne exclusivament, quan ets allà la festa et surt espontània." Horaris i personalitats La inauguració oficial serà el dijous a les 20:00h a càrrec de l'alcalde de la ciutat. La fira obrirà durant tot el cap de setmana amb horaris extensos que arriben fins a la matinada, i es confirma la visita de líders polítics destacats, subratllant la importància social i política de l'esdeveniment al barri de Bonavista.

  • 23'

    Sindicats i actualitat laboral a Tarragona davant l'1 de maig

    Commemoració de l'1 de Maig a Tarragona Els secretaris generals de la UGT i Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, Mrio Rigau i Jaume Pros, detallen les activitats per a la jornada reivindicativa. La manifestacio unitaria tindra lloc a les 12:00h des de la Rambla Nova sota el lema: "Ocupacio de qualitat i drets socials per a tothom." Activitats complementaries dels sindicats • CCOO: Organitza un esmorzar de germanor i commemora el 40 aniversari del sindicat a Catalunya. • UGT: Proposa novetats com la Cursa de l'Amistat al recinte portuari i l'ofrena floral a Pablo Iglesias. Reptes del Mercat Laboral i Sinistralitat Els líders sindicals expressen una profunda preocupacio per la sinistralitat laboral, vinculant-la directament amb la subcontractacio en cadena i la temporalitat. • Critiquen la manca de cultura preventiva en moltes empreses. • Exigeixen a l'administracio mecanismes de control mes estrictes i punitius. Situacions Empresarials Critiques El tancament d'Altadis i Bayer • Altadis (Tabacalera): El tancament sembla imminent aquest estiu. Els sindicats demanen responsabilitat a la direccio de l'empresa perqu no sigui noms una operacio de rendibilitat economica. • Sector Quimic (Bayer/Antex): Hi ha incertesa sobre el futur de la planta de Tarragona davant la possible competncia amb factories alemanyes. Estratgia Territorial i Atur Es reclama una descentralitzacio d'organismes de la Generalitat cap a Tarragona, especialment en els ambits d'energia i turisme, per potenciar el pes especific de la demarcacio. Pel que fa a l'atur, tot i la millora de les xifres per la campanya d'estiu, es lamenta que la nova ocupacio sigui majoritariament precaria i temporal.