Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

97-108 de 1392
  • 21'

    Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador

    Iniciativa pionera per a la convivència intercultural L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han posat en marxa el Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador. Es tracta d'una prova pilot pionera a la demarcació que busca estendre la tasca educativa més enllà de les aules, implicant tota la comunitat en un procés d'integració i coneixement mutu. Objectius i filosofia del projecte El projecte neix de la necessitat de gestionar la nova realitat demogràfica del barri, on aproximadament un 20% de l'alumnat és d'origen estranger. La filosofia del pla es basa en: Transversalitat: Coordinació entre centres educatius, serveis socials, sanitat (CAP) i entitats veïnals. Igualtat d'oportunitats: Recursos addicionals per a tot l'alumnat, tant nouvingut com autòcton. Interlaci barri-escola: Fer que l'aprenentatge de la llengua i la interculturalitat surti dels centres cap a les famílies i l'espai públic. Accions i aplicació pràctica El pla ja compta amb activitats concretes en funcionament o de futura implementació: Aules d'estudi assistit: Classes de reforç extraescolar amb monitors del mateix barri (estudiants universitaris) per afavorir el vincle i l'efectivitat. Tallers per a famílies: Espais de trobada per a pares i mares que fomenten la convivència. Activitats culturals: Exposicions com "Ni tu ni jo" de SOS Racisme, tallers de música intercultural i projeccions de cinema (pel·lícula Saïd). Formació professional: Xerrades per a mestres sobre el sistema escolar marroquí per entendre millor la procedència de l'alumnat. "L'educació no és només un tema del departament d'ensenyament; és un compromís de tot el barri per fer ciutat." Col·laboració institucional i futur L'èxit d'aquesta experiència recau en la xarxa social prèvia de Sant Salvador. La Generalitat aporta la major part del finançament (uns 21.000 €), mentre que l'Ajuntament posa a disposició les infraestructures i l'equip humà. Atesa la bona acollida, s'estudia exportar aquest model a altres barris de Tarragona durant el proper curs escolar.

  • 3'

    75 anys de l'Orfeó Canongí: Història i Cultura

    Trajectòria Històrica i Cultural de l'Orfeó Canongí L'entitat, amb una gran solera a la Canonja, celebra el seu 75è aniversari consolidada com una referència cultural mestre al Camp de Tarragona. Després d'uns inicis brillants als anys 30 sota la direcció del mestre Gols, l'entitat va patir un tall brusc a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura, període en què era impossible promoure la cultura en català. El Rexir de la Democràcia Amb l'arribada de la democràcia a la dècada dels 80, l'Orfeó va experimentar una revitalització clau: * Recuperació de l'activitat cultural i l'emprenedoria local. * Edició de llibres i creació de premis d'assaig. * Consolidació dels Dimarts Culturals. Celebració del 75è Aniversari Actualment, una comissió específica ha treballat durant dos anys per organitzar una programació especial que serveixi de cloenda a l'any de celebracions. L'acte central o "cirereta del pastís" d'aquesta desena cultural inclou: * La participació de personalitats de relleu en l'àmbit polític i esportiu. * La conferència destacada d'un expresident de la Generalitat. "Nosaltres sempre fem una miqueta d'identitat i de poble sempre que podem."

  • 15'

    2005-11-16 ORFEÓ CANONGÍ.JOSEP TORRENTS

    Celebració del 75è aniversari de l'Orfeó Canongí L'entitat cultural de la Canonja commemora tres quarts de segle amb una programació especial dins la seva Desena Cultural. Josep Torrents, membre de la comissió organitzadora, repassa la trajectòria de l'entitat i els actes més destacats d'enguany. Una història de resiliència cultural L'Orfeó va néixer als anys 30 de la mà del mestre Gols, però la seva activitat es va veure estroncada per la Guerra Civil. No va ser fins a la dècada dels 80 que l'entitat va tornar a reixir amb força, convertint-se en un referent cultural al Camp de Tarragona. "Som una entitat de solera que ha aconseguit un prestigi durant aquests anys i estem molt orgullosos de fer aquesta desena com a cirereta del pastís." Actes destacats de la Desena Cultural La programació d'enguany és especialment ambiciosa i inclou: Conferència de Jordi Pujol: L'expresident de la Generalitat parlarà sobre el nou Estatut de Catalunya i la identitat catalana. Música coral: Actuació del Cor Jove de l'Orfeó Català, mantenint el vincle amb la tradició musical original. Rafael Ribó: El Síndic de Greuges oferirà una ponència sobre la defensa dels drets de les persones. Memòria històrica: Projecció de filmacions recuperades de l'any 1981, corresponents a les noces d'or de l'entitat. Nit Literària: Sopar on es proclamarà el Canongí de l'Any mitjançant votació popular dels assistents. Innovació i futur L'entitat aprofita l'efemèride per actualitzar-se amb la creació d'una pàgina web pròpia per arribar a nous socis i simpatitzants, demostrant que la tradició no està renyida amb les noves tecnologies.

  • 14'

    Mozart i Arriaga: Genis Precoces i Somnis Simfònics

    La Connexió Harmònica entre Mozart i Arriaga L'episodi explora les fascinants paral·lelismes entre Wolfgang Amadeus Mozart i el basc Juan Crisóstomo de Arriaga, conegut popularment com el "Mozart espanyol". Tots dos van compartir un talent precoç extraordinari i destins tràgicament similars: Morts Prematures: Arriaga va morir amb només 20 anys, mentre que Mozart ho va fer als 35. Coincidències Històriques: Curiosament, ambdós van néixer un 27 de gener (amb 50 anys de diferència) i van acabar enterrats en fosses comunes. El Classicisme com a Repte Tècnic El resum destaca que interpretar aquests autors requereix una tècnica molt depurada per part de l'orquestra. El classicisme es defineix com l'art de "fer fàcil el difícil", amb una senzillesa aparent que amaga una complexitat d'execució extrema, especialment en els instruments de corda. Camerata XXI i el Creixement Professional L'orquestra Camerata XXI es presenta com una formació en plena expansió musical: Evolució: Ha passat de ser una orquestra de cambra a una formació simfònica clàssica amb uns 40 músics. Qualitat: L'exigència del repertori (com la Simfonia Hafner de Mozart) busca consolidar la maduresa del grup. Compromís: Es fa una crida al públic perquè doni suport a l'orquestra local com si s'estigués lluitant per la primera divisió de la cultura. "Mozart t'estén les mans... és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se emportar per aquests músics."

  • 11'

    Esfondrament de la muralla de Tarragona per les pluges

    Esfondrament de la muralla de Tarragona S'ha produït un incident d'última hora a Tarragona on un tram de la muralla, monument declarat Patrimoni Mundial, s'ha esfondrat a causa de les intenses i continuades pluges dels darrers dies. L'esfondrament ha tingut lloc en el sector proper al Pla de Palau i el carrer de la Guitarra. Detalls de l'incident Dimensions del dany: S'ha vist afectat un tram d'uns 20 metres de llargada i fins a 8 metres d'alçada. Localització: El material ha caigut cap a l'interior, concretament a l'anomenat hort de l'Arcabisbe. Causa tècnica: L'excés d'aigua ha filtrat en les terres de farciment entre els murs, provocant un esbombament i la posterior ensolcida del full intern de la muralla. Mesures de seguretat i intervenció "S'han pres les mesures adequades per apuntalar les zones properes i assegurar la seguretat de les persones i del monument." L'Ajuntament i l'Arcabisbat han activat un protocol d'emergència que inclou: Tancament preventiu: S'ha tancat el Passeig Arqueològic i el jardí de l'Arcabisbat per seguretat. Absència de víctimes: Afortunadament, no s'han hagut de lamentar danys personals. Reconstrucció: Els tècnics ja treballen en projectes de xoc per retirar terres i consolidar l'estructura amb els carreus originals, que s'han recuperat en la seva totalitat. Finalment, l'episodi recorda que, històricament, la muralla ha patit incidents similars pel mateix motiu, sent un monument de més de 2.000 anys que requereix manteniment constant.

  • 3'

    La família de Josep Vienditxo nega les especulacions sobre l'explosió

    Comunicat oficial de la família de Josep Vienditxo Vidal El lletrat i portaveu de la família, Jordi Pons, ha comparegut a la seu del Col·legi de Periodistes de Tarragona per llegir un comunicat oficial en resposta a les informacions aparegudes recentment sobre l'explosió a la Rambla Nova 72. Punts clau de la declaració Causa de la mort: L'informe del metge forense determina que la defunció va ser accidental i violenta, provocada directament per un esclafament arran de l'explosió. Absència d'altres indicis: En les diligències judicials actuals no consta cap altra circumstància que no sigui la mort accidental. Les fonts policials que lideren la investigació confirmen aquesta mateixa línia. Rebuig a les especulacions: La família denuncia que les informacions infundades només serveixen per augmentar el dolor dels familiars i confondre l'opinió pública. Accions legals: Es reserven el dret d'emprendre mesures legals per preservar la veritat i l'honor de la víctima. Peticions de la família "El desig de la família és que es respecti la tasca de la investigació que duen a terme la policia judicial i el jutge instructor i esperar els resultats definitius." L'objectiu principal d'aquesta intervenció ha estat desmentir rotundament les hipòtesis mediàtiques que suggerien un possible suïcidi o la implicació voluntària del difunt en el sinistre.

  • 12'

    Prejubilacions i tancament d'Altadis a Tarragona

    L'adéu emocional d'una generació a la Tabacalera L'episodi recull el testimonis dels treballadors de l'empresa Altadis (l'antiga Tabacalera) de Tarragona en una jornada marcada per les prejubilacions de 144 empleats. Els protagonistes descriuen una combinació de sentiments contradictoris: la satisfacció per un bon acord laboral i la tristesa de deixar enrere tota una vida dedicada a la fàbrica. Punts clau de la situació laboral Acord de prejubilació: Es destaca com un pacte positiu davant la crisi del sector del tabac i la concentració de la producció de les multinacionals. Incertesa pel futur: Tot i l'acord, unes 30 persones encara no tenen un destí clar quan la fàbrica tanqui definitivament el 2007. Relocalització: Els treballadors més joves, com el Joan Gomis, s'enfronten a la possibilitat de ser traslladats a Logista a Barcelona, tot i que manifesten la seva voluntat de quedar-se a Tarragona. Sentiments i vida compartida Els entrevistats defineixen l'empresa com una gran família. Molts hi han entrat de joves (als 16 o 18 anys) i hi han passat prop de 40 anys, seguint els passos dels seus pares. "No saps com et sents... després de 29 anys aquí, és molt fort que et treguin del món laboral als 51 anys." El futur de l'edifici Els membres del comitè d'empresa fan una crida directa a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde perquè l'emblemàtic edifici de la Tabacalera es conservi com a patrimoni per la ciutat, proposant usos culturals o un museu per evitar-ne la degradació. Qualitat de vida: Els prejubilats enceten una nova etapa amb la intenció de mantenir-se actius, aprofitant que encara es consideren joves i amb força per emprendre nous projectes o gaudir de la família.

  • 3'

    Tancament d'Altadis: l'adéu dels 144 treballadors

    Crònica del tancament de la fàbrica de Tabacalera a Tarragona Avui es viu una jornada clau i carregada de simbolisme a l'antiga fàbrica de Tabacalera (ara Altadis), on un total de 144 treballadors signen la seva liquidació i realitzen el seu darrer torn laboral. Aquest fet marca l'inici del procés de tancament definitiu de la planta tarragonina, resultat d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) negociat intensament durant l'últim any. Detalls de l'acord i l'impacte laboral El tancament, que inicialment s'havia de produir aquest estiu, es va aconseguir ajornar gràcies a la mediació de l'Ajuntament de Tarragona i la requalificació dels terrenys. Les condicions de sortida pactades per a la plantilla de 244 empleats inclouen: Prejubilacions per a majors de 50 anys: podran cobrar el 66% de la base reguladora. Prejubilacions per a majors de 54 anys: el percentatge s'incrementa fins al 70%. Calendari de sortides: 2005: Avui marxen 144 treballadors. 2006: Sortiran 52 treballadors més. 2007: Tancament definitiu amb la sortida dels últims 18 empleats i la recol·locació de 30 persones en altres plantes de Catalunya. Un procés de lluita sindical El corresponsal Josep Sunyer recorda que aquest acord ha estat fruit de mesos de mobilitzacions i protestes, especialment després que la Generalitat confirmés que no aportaria finançament directe al conveni. "Avui es fa efectiu aquest primer pas del conveni pel tancament de la fàbrica, d'aquest expedient de regulació que s'ha assolit després d'intenses negociacions." Es preveu que al llarg del matí es recullin els testimonis directes dels protagonistes d'aquesta darrera jornada laboral al Passeig de la Independència.

  • 3'

    La transformació dels espais de poder a la societat

    Els espais de poder en transformació El text explora la naturalesa dels espais de poder —com l'empresa, la medicina, la religió o l'educació— i com aquests estan experimentant una evolució paral·lela als canvis de la societat actual. Es planteja la tesi que, si bé el saber és immaterial, el poder ocupa un lloc físic i simbòlic que ara s'està redefinint. L'evolució de les institucions Es destaquen dos exemples clars de com ha canviat la fesomia d'aquests espais: La psiquiatria: S'ha passat del concepte de manicomi (llocs tancats per a l'aïllament) a institucions de caràcter completament diferent i més obert. L'empresa moderna: Ha deixat de ser un espai vinculat estrictament a un edifici físic. La desmaterialització del poder Un dels punts més rellevants és la reflexió sobre l'empresa en l'era de la globalització i Internet: Les grans multinacionals són ara entitats difuses i difícils de visualitzar geogràficament. La idea innovadora de Joan Roma suggereix que l'empresa és una construcció mental: "L'empresa és en el cap de la gent." Reptes i riscos per al ciutadà Aquesta transició cap a espais més virtuals o deslocalitzats presenta una dualitat per als ciutadans: Oportunitats: Una possibilitat immensa d'accés a la informació i connectivitat per a totes les edats. Rics: El perill de quedar engolit per la tecnologia, perdent el contacte amb la realitat o desenvolupant addiccions. La conclusió principal és la necessitat de dominar i controlar aquests nous espais de poder per evitar que sigui el ciutadà qui acabi sucumbint a ells.

  • 12'

    Dia Sense Alcohol: Entrevista a l'Associació de Rehabilitats

    L'Alcoholisme com a Malaltia Crònica Amb motiu del Dia Sense Alcohol, Francina Baquer, presidenta de l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona, subratlla la importància de reconèixer socialment l'alcoholisme no com un vici, sinó com una malaltia real i crònica. L'entitat, amb més de 25 anys de trajectòria, treballa per oferir suport i acompanyament en el difícil procés de rehabilitació. Funcionament i Suport de l'Entitat Grups d'autoajuda: L'associació realitza sessions setmanals on els membres comparteixen experiències. El contacte constant amb altres rehabilitats és el factor clau per evitar recaigudes. Col·laboració mèdica: Treballen estretament amb la unitat de drogodependències de l'hospital Joan XXIII. Ubicació: Actualment es troben a l'Hotel d'Entitats de Tarragona i compten amb uns 170 socis. Nous Perfils i Preocupacions L'entrevista destaca el canvi en el perfil de les persones que busquen ajuda: Joventut: Cada vegada arriben persones més joves (entre 20 i 30 anys). Policonsum: S'ha incrementat el nombre de politoxicòmans que combinen l'alcohol amb altres substàncies com la cocaïna. Estigma social: Encara existeix una barrera per acceptar la malaltia, i molts no demanen ajuda fins que han "tocat fons" professionalment o familiarment. "L'alcohol és una de les drogues més fortes que hi ha; el problema és que és una droga legal i costa molt de sortir-ne." Reivindicacions del Col·lectiu L'associació reclama més financiació i la necessitat d'incloure avisos de salut en les ampolles d'alcohol, de manera similar a com es fa amb el tabac, per conscienciar sobre els riscos d'un consum no moderat.

  • 19'

    Nou Centre d'Estudis del Mar al Fortí Sant Jordi

    Presentació del Projecte L'Ajuntament de Tarragona proposa la creació d'un Centre d'Estudis del Mar ubicat a l'històric Fortí Sant Jordi. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'entitats com DEPANA i la Societat d'Exploracions Submarines (SES), té com a pilars fonamentals l'educació ambiental i la recerca científica. Disseny Arquitectònic i Innovació L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, detalla una proposta que respecta la preservació del fortí però aprofita el subsòl: * Tres nivells subterranis: El centre s'excavarà a la roca fins a 15 metres de profunditat. * Grand àtrium central: Una entrada de llum natural que connecta les plantes i facilita la climatització eficient. * Aquari vertical: En lloc de les peixeres tradicionals, s'instal·larà un gran tub de vidre que permet veure la fauna marina segons la profunditat, simulant una immersió real. Objectivius Estratègics i Reserva Marina El projecte no és només un edifici, sinó que forma part d'un pla més ampli per al litoral tarragoní: * Creació d'una reserva marina que cobreixi el 90% del front marí (incloent el bosc de la Marquesa). * Integració amb la futura façana marítima i el soterrament de les vies del tren. Finançament i Aliances El cost estimat és de 1.500 milions de pessetes (~9 milions d'euros) amb un calendari d'execució trianual (2006-2008). El tinent d'alcalde Agustí Mallol subratlla la necessitat de col·laboració: * Institucions Públiques: Generalitat, Govern Central, Diputació i la Unió Europea. * Sector Privat: Es fa una crida al "deure moral" de les grans químiques com Repsol, Dow Chemical o Bayer per col·laborar en el projecte. "Tarragona necessitava un vaixell insígnia perquè milers de turistes de tot el món vinguin aquí." L'objectiu final és inaugurar el centre coincidint amb el Congrés Mundial de Reserves Naturals l'any 2008.

  • 17'

    Estat de la Casa Jaques i la Rambla Nova post-explosió

    Situació actual de l'immoble afectat Des de la Rambla Nova de Tarragona, s'informa sobre l'estat de l'edifici situat al número 72, conegut com la Casa Jaques, després de la greu explosió ocorreguda el passat dijous. Les tasques actuals se centren en el desenrunament i l'establiment de mesures de seguretat per als vianants. Gestió de la mobilitat i seguretat El trànsit de vehicles a la Rambla Nova s'ha restablert amb relativa normalitat, tot i que s'extrema la precaució a causa del vent. S'estan habilitat corredors segurs per a vianants tant al carrer Fortuny com a la façana principal de la Rambla per evitar que la gent hagi de creuar per la coca central. S'han instal·lat xarxes de protecció a la part superior per evitar la caiguda de cascots i runa. Informe tècnic i futur de l'estructura L'encarregat de l'empresa de construcció destaca que l'estructura està molt malmesa, especialment a les plantes superiors (tercer i quart pis), que pràcticament han desaparegut. "S'ha tret tot el que s'ha pogut manualment... ara estem parats fins que la Junta decideixi què s'ha de fer realment amb la façana." S'han col·locat testimonis a l'estructura per monitorar si l'edifici cedeix o es manté estable. Valor històric i arquitectònic de la Casa Jaques L'aparellador Josep Maria Buqueras analitza la rellevància d'aquest edifici dins del conjunt de la Rambla Nova: La Casa Jaques (finals del segle XIX) s'emmarca en el modernisme i destaca per la seva planta baixa i primera planta amb columnes de pedra i medallons. L'edifici formava part de la ruta d'edificis nobles de la ciutat. Buqueras suggereix que la resistència de les plantes inferiors indica una gran consistència dels fonaments i parets mestres, i defensa la conservació de la part que ha quedat dempeus com a testimoni de l'expansió de la burgesia tarragonina.