Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

73-84 de 1392
  • 9'

    Remodelació i funcions del Laboratori Municipal de Tarragona

    Renovació de les instal·lacions del laboratori El laboratori microbiològic de l'Ajuntament de Tarragona s'ha sotmès a una remodelació integral amb una inversió aproximada de 50.000 euros. Les millores principals inclouen: Adequació normativa: S'han complert els requisits de la llei de sanitat alimentària i les normes ISO de qualitat. Millores estructurals: Canvi de terres (més fàcils de netejar), noves finestres, portes de seguretat i pintura. Compartimentació: Separació física entre la zona d'incubació de bacteris i les zones de treball amb mostres/sistemes informàtics per evitar contaminacions. Gestió digital: Implementació del sistema informàtic LIMS amb lector de barres per a la traçabilitat de les mostres. Tasques i competències del laboratori El laboratori realitza una funció vital de salut pública dividida en dos grans blocs: 1. Sanitat Alimentària Inspecció de menjadors escolars, escoles bressol, forns de pa i gelateries. Control del comerç minorista i mercats municipals. Recollida de mostres i anàlisis microbiològiques per detectar manipulacions incorrectes. 2. Sanitat Ambiental Control analític de l'aigua de les platges durant tot l'any. Inspecció de piscines i poliesportius (vestuaris i aigües). Control de les zones de joc infantils (sorrals). Gestió del control de plagues i centres de recollida d'animals. "L'analítica ajuda molt... hi ha coses que quan vas d'inspecció se t'escapen, però les dades són molt fiables i estadísticament fàcils de treballar." Equip humà i servei al ciutadà El centre compta amb un equip multidisciplinari format per veterinaris, biòlegs, químics, tècnics analistes i inspectors. És un dels pocs laboratoris exclusivament municipals que queden a Catalunya, juntament amb el de Barcelona. El servei recorda la disponibilitat del telèfon blanc (977-20071) per a consultes o denúncies ciutadanes sobre temes sanitaris.

  • 8'

    Gerard Quintana i Joel Joan: Secrets Compartits

    L'espectacle: Un cor viu i en constant renovació En aquesta conversa, Gerard Quintana ens endinsa en la naturalesa del seu projecte artístic amb Joel Joan. Tot i que ja s'ha presentat en diverses localitats, l'artista insisteix que cada funció manté un esperit d'estrena. L'espectacle es basa en una estructura sòlida, però deixa un ampli marge per a la improvisació i la incorporació de temes d'actualitat que aporten frescor i vigència a cada sessió. La dualitat entre Quintana i Joel Joan Quintana descriu la relació artística amb Joel Joan com una unió de polos oposats que es complementen perfectament: Joel Joan: Aporta un tarannà explosiu, enèrgic i un punt histriònic, molt marcat per la seva trajectòria televisiva. Gerard Quintana: Defineix la seva etapa actual com a més calmada i serena, exercint de contrapunt reflexiu. "No hi ha res prou important com per fer-nos perdre la calma." Contingut i referents literaris L'espectacle és una amalgama de textos i músiques triats personalment per Quintana i polits conjuntament. Entre els autors que conformen l'esquelet de l'obra destaquen: Poetes catalans: Com Joan Margarit i Enric Casasses. Autors internacionals: Robert Frost, Randall Jarrell o la premi Nobel Wislawa Szymborska. Narrativa llatinoamericana: Com l'uruguaià Eduardo Galeano. La recepció d'un públic divers L'obra aconsegueix atraure tres tipus d'espectadors: els seguidors musicals de Quintana, els fans de l'etapa televisiva de Joel Joan i un tercer grup que arriba per acompanyament. La reacció general és de sorpresa, ja que l'espectacle trenca els esquemes habituals de concert o obra de teatre convencional per oferir una experiència íntima i propera.

  • 16'

    Dansa iraquiana i resistència cultural a Tarragona

    L'espectacle de la companyia Akito al Teatre Metropol L'episodi tracta sobre l'arribada a Tarragona de la companyia de dansa iraquiana Akito, fruit de la col·laboració entre el Festival Entre Cultures de Tortosa i l'Ajuntament de Tarragona. L'obra, titulada originalment en àrab però referenciada com A dalt i a baix, a baix i a dalt, és una proposta de dansa contemporània que busca apropar la riquesa de la cultura àrab al públic català. Origen i context de la companyia La companyia va ser fundada per Talat Samawi, qui es va refugiar a Suècia però manté un compromís ferm amb la formació de joves artistes a Bagdad. El context de creació de l'espectacle és extremadament dur: * Es va produir durant els bombardejos de 2004. * Els assajos es fan en cases derruïdes i sense condicions bàsiques. * La companyia ha passat de tenir 39 membres a només vuit ballarins a causa de la guerra i la manca de documentació. Temàtica i llenguatge universal L'obra es basa en un clàssic de la literatura persa del segle VIII, concretament en les fàbules d'Ibn al-Muqaffa. A través del moviment, s'explora una crítica profunda sobre el poder i la condició humana: * Utilitza la figura dels animals com a tòtems per representar virtuts i defectes. * Planteja una reflexió política sobre qui exerceix el control i la injustícia social. * La música és una barreja de sons d'arreu del món, reforçant la idea que la dansa és un llenguatge universal que no necessita traducció. "Intentar fer un producte artístic en la quotidianitat de la guerra és un acte de resistència extraordinari." L'odisea de viatjar des de l'Iraq Els convidats expliquen les dificultats logístiques per arribar a Catalunya. Molts ballarins no tenen passaports perquè els arxius oficials han estat cremats. De fet, els membres de la companyia feia un any que no es veien personalment i només mantenien contacte per mitjans electrònics; el seu reretrobar-se a Tortosa ha estat un moment de gran càrrega emocional.

  • 15'

    Memòria històrica i social dels barris de Ponent

    Una visió participativa dels barris de Ponent El Museu d'Història de Tarragona presenta un nou recurs digital centrat en la història i realitat social de la Floresta, Parc Riu Clar i l'Albada. A diferència d'estudis acadèmics convencionals, aquest projecte destaca per ser una construcció col·lectiva feta des de les associacions i els mateixos veïns. Els punts clau de la iniciativa inclouen: Metodologia participativa: El contingut s'elabora mitjançant converses amb la gent del barri, recollint fotografies personals i vivències quotidianes. Riquesa documental: El CD inclou més de 400 imatges i 70 pàgines de text que contrasten dades històriques amb la realitat actual. Sentiment de pertinença: Es destaca com les lluites veïnals dels anys 60 i 70 per aconseguir serveis bàsics han forjat una identitat molt forta. Evolució històrica i urbanística L'estudi fa un recorregut que comença al segle XIII amb la zona dels Mongons i arriba fins a l'actualitat, diferenciant clarament dos models de creixement: Barris de reivindicació (Anys 60-70): Com la Floresta i Parc Riu Clar, nascuts de la immigració industrial on els serveis van arribar després de la construcció dels habitatges. Barris de nova planta (Segle XXI): Com l'Albada, que ja neix amb una planificació urbanística moderna i serveis complets des de l'inici. "No es tracta d'un CD oficialista amb dates i fets històrics, sinó que recull els caràcters populars i fets quotidians de cada dia." Finalment, el projecte també incorpora la visió infantil mitjançant dibuixos de les escoles locals, oferint un retrat complet i humà de la perifèria tarragonina.

  • 21'

    La successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona

    Polèmica per la successió a l'alcaldia de Tarragona El programa aborda la tensió política generada al voltant del relleu de Joan Miquel Nadal al capdavant de l'Ajuntament. La situació ha provocat un enfrontament públic entre els socis de la federació de Convergència i Unió (CiU), amb declaracions creuades entre dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Postures enfrontades Albert Vallbé (UDC): Crítica durament el que considera nepotisme, argumentant que l'alcalde no hauria de tenir el dret de designar directament el seu successor com si fos un "emperador romà". Joan Aregio (CDC): Tot i demanar disculpes a la ciutadania per l'espectacle poc edificant, defensa que l'alcalde mereix el respecte de decidir el com i el quan del seu relleu per la seva trajectòria. La resposta de Joan Miquel Nadal L'alcalde Nadal intervé per defensar la seva gestió i la seva planificació del relleu: Responsabilitat vs. Covardia: Nadal aclareix que el seu silenci no ha estat per por, sinó per responsabilitat institucional. Afirma que el límit de qualsevol picabaralla política és el benestar de Tarragona. Planificació del relleu: Reitera que la seva proposta de Joan Aregio com a successor es va fer fa més de dos anys i que no pensa canviar els seus plans ni accelerar el procés per pressions externes. Crítiques a l'oposició: Qualifica a Josep Fèlix Ballesteros com un "anestesista" i defensa que la ciutat no està paralitzada, citant èxits com l'arribada d'El Corte Inglés o els acords per la façana marítima. "Si jo veig que la meva responsabilitat com a alcalde m'obliga a fer alguna cosa, que no dubti ningú que la faré. El límit de tot és la ciutat de Tarragona."

  • 11'

    Preparatius de Nadal a Tarragona: Arbres i Pessebres

    L'estat dels preparatius nadalencs a Tarragona Amb l'arribada del 23 de novembre, la ciutat de Tarragona comença oficialment la seva transformació per a les festes. Aquest procés és liderat per la brigada municipal, encarregada dels elements més emblemàtics de l’espai públic: els arbres monumentals i els pessebres municipals. Els arbres de Nadal: Gestió i Logística La ciutat instal·la un total de vuit arbres, destacant el de la Rambla Nova que arriba gairebé als 20 metres d'alçada. Els aspectes clau de la seva gestió són: Origen sostenible: Procedeixen del massís del Montseny (Sant Hilari Sacalm) i formen part d'un cicle de conreu destinat a fusta o pasta de paper. Ubicacions estratègiques: Es reparteixen entre el centre (Rambla, Mercat, Fòrum) i barris com el Serrallo, Bonavista, la Granja, Boscos i Sant Pere i Sant Pau. Reciclatge: Un cop acabades les festes, el tronc s'aprofita per a tasques de fusteria de la pròpia brigada o per a estructures de futurs pessebres. Arbres urbans: També es decoren arbres ja plantats a la ciutat, com el de la plaça Mitjamlluna, per evitar tallar exemplars innecessàriament. Els Pessebres Municipals Un dels secrets més ben guardats de l'ajuntament és el disseny final dels pessebres. Enguany, s'ubicaran al Parc Saavedra i a Camp Clar. Treball col·lectiu: Hi participen entre 40 i 50 professionals de diversos oficis (jardiners, paletes, serrallers i pintors). Elements tradicionals: Inclouen animals vius cedits per proveïdors, horts, figures a mida natural i una arquitectura que busca la integració amb l'entorn. Calendari: El muntatge dura aproximadament tres setmanes i la inauguració sol ser al voltant del 20 de desembre. Il·luminació i inauguració La il·luminació oficial de la ciutat s'inaugurarà el 2 de desembre. Compta amb una potència de 450.000 watts amb tecnologia de sota consum per potenciar l'estalvi energètic, amb un pressupost de 180.000 euros assumit per l'Ajuntament. "No són arbres que es tallin perquè sí; nosaltres aprofitem un valor paisatgístic abans que vagin a la serradora."

  • 11'

    7è Congrés d'Infermeria Catalana a Tarragona

    Inici del 7è Congrés d'Infermeria Catalana El Palau de Congressos de Tarragona acull la setena edició del congrés quadrenal organitzat per l'Associació Catalana d'Infermeria (ACI). Aquesta trobada, que s'allargarà durant tres dies, aplega uns 400 professionals del sector assistencial i acadèmic per debatre el present i el futur de la professió a Catalunya. Objectius i temàtiques principals La presidenta de l'ACI, Joaquima Ribot, destaca que el congrés se centra en la innovació i el paper de la infermera al segle XXI. Entre els punts clau destaquen: Continüitat assistencial: La implementació de la infermera d'enllaç per connectar els hospitals amb l'atenció primària. Identitat científica: L'enfocament de l'ACI com una entitat purament científica i autònoma, diferenciada dels col·legis professionals i els sindicats. Excel·lència professional: El reconeixement de l'alta preparació de les infermeres catalanes com a referents al conjunt de l'Estat. El paper de la infermera i la percepció social Ribot subratlla la gran complicitat que existeix entre els pacients i el personal d'infermeria, especialment en les àrees bàsiques de salut. Tot i que el col·lectiu segueix sent majoritàriament femení, es nota una lleugera tendència a l'alça en la incorporació d'homes a la professió. "Volem que es noti que les infermeres de Catalunya no sols estan preparades, que ho estan i molt, sinó que de veritat estem fent ressò a tot arreu."

  • 14'

    La Mitja Marató Ciutat de Tarragona i el seu certamen fotogràfic

    Detalls de la Mitja Marató de Tarragona Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, destaca la Mitja Marató Ciutat de Tarragona com una de les proves millor posicionades a nivell estatal, especialment pel seu rigor en l'organització i l'escenari privilegiat que ofereix la ciutat. Inscripció i perfil del corredor Les inscripcions ja estan tancades a causa de l'èxit de convocatòria. Hi participen uns 1.500 corredors: 500 locals i 1.000 provinents de fora, principalment de Barcelona i rodalies. L'objectiu dels participants varia entre els experts que busquen marca i els debutants que només volen acabar la prova. Logística i afectacions a la ciutat La sortida serà diumenge a les 10:00 h des de la Rambla Vella i el circuit es manté idèntic al de l'any passat. L'organització fa una crida a la col·laboració de la ciutadania davant els talls de trànsit temporals que afectaran diverses zones i pàrquings de la ciutat. "Donada la demanda, ahir ja vam tancar les inscripcions. Tenim un clima privilegiat i la gent està molt motivada." El motor de la cursa: Voluntaris i Serveis L'esdeveniment mobilitza unes 300 persones vinculades a l'organització, que comencen a treballar a les 5 del matí i s'allarguen fins a la tarda per deixar-ho tot net i recollit. S'ofereixen serveis clau com: * Avituallaments complets. * Servei de massatges i podòlegs (unes 20 persones especialitzades). * Informació detallada per als acompanyants. Certamen Fotogràfic i participació artística Es destaca la consolidació de la cinquena edició del concurs de fotografia, obert a tothom (amateurs i professionals): 1. Trilogies: Conjunt de tres fotos que plasmin l'essència de la mitja. 2. Premis: 600 euros per a la millor trilogia i premis individuals. 3. Novetat: Enguany s'incorpora el Premi del Públic, que es decidirà durant l'exposició al pati de Jaume I al gener.

  • 9'

    Antoni Pladevall i el drama rural a 'Terres de Lloguer'

    El premi Pin i Soler i la veu d'Antoni Pladevall L'escriptor i doctor en filologia clàssica, Antoni Pladevall, reflexiona sobre la seva darrera obra, Terres de Lloguer, guardonada amb el prestigiós Premi Pin i Soler de Narrativa 2005. Pladevall, que compagina l'escriptura amb la docència de grec i llatí, explica que aquesta distinció a Tarragona li fa una il·lusió especial pel rigor del jurat i pel vincle acadèmic que manté amb la ciutat. Una elegia al món dels masovers La novel·la es defineix com una "antiepopeia" o una "elegia rural" que posa el focus en la desaparició d'un estil de vida. Els punts clau de la trama inclouen: El drama dels perdedors: La història se centra en els masovers, els qui treballen la terra sense ser-ne propietaris. El desnonament vital: El conflicte sorgeix quan, per motius com el turisme rural o la manca de relleu generacional, les famílies han d'abandonar el mas on han viscut durant generacions. L'escenari: Tot i no citar noms concrets, l'acció se situa a la Catalunya central (Osona, Bages o el Ripollès) a principis del segle XXI. Reflexió social i modernitat L'autor, que es defineix com un "producte rural 100%", utilitza la seva experiència personal en un mas familiar per dotar l'obra de realisme. Pladevall aclareix que la novel·la no és una crítica destructiva contra el progrés, sinó una advertència sobre el cost humà de la modernització: "No és una crítica a la modernitat ni al progrés... però potser alerta sobre el drama humà que sovint provoca l'aplicació d'aquesta modernitat." L'obra aborda com el sector primari s'està industrialitzant i terciaritzant, convertint antics paisatges agrícoles en camps de golf o complexos turístics, provocant la pèrdua d'un patrimoni cultural i sentimental irrepetible.

  • 16'

    Albert Vallbé i la crisi de successió a Tarragona

    Crisi a la Federació de CiU a Tarragona L'entrevista a Albert Vallbé, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), posa de manifest una profunda esquerda en la relació amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El nucli del conflicte és la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal i la definició de la candidatura per a les eleccions municipals del 2007. Els punts clau del conflicte Candidatura d'Unió: Vallbé confirma que l'executiva local d'UDC el proposarà com a número 1 del partit i, per extensió, com a cap de llista de la federació CiU, desafiant el relleu natural que CDC vol fer amb Joan Aregio. Crítica al "Nepotisme": Vallbé lamenta que l'alcalde Nadal vulgui designar el seu successor "a mano militar", comparant-ho amb pràctiques dignes d'emperadors romans. Manca de Diàleg: Segons el líder d'Unió, les relacions estan sota mínims. Afirma haver enviat fins a tres cartes a l'alcalde sense rebre cap resposta, evidenciant una comunicació interna totalment trencada. Sentit Patrimonial: Es critica que CDC actua amb un sentit patrimonial de l'alcaldia, ignorant que Unió és un soci necessari i que té dret a postular els seus millors actius. Resposta a les desqualificacions personals Vallbé es mostra dolgut per les crítiques de figures com Jordi Pujol o Felip Puig, que han qüestionat la seva idoneïtat personal per al càrrec: "No soc ni andalús ni ocorrent. El fet que el meu caràcter sigui positiu, obert i simpàtic no hauria de ser un element negatiu per a la política." El futur de la governabilitat Malgrat la tensió política, Vallbé assegura que la feina a l'Ajuntament continua funcionant amb normalitat i que no hi ha voluntat de trencar la governabilitat actual ni presentar mocions de censura. No obstant això, recorda que per llei, si l'alcalde plega, el següent en la llista per succeir-lo és ell mateix (com a número 2), cosa que complica els plans de CDC per entronitzar Aregio abans de les eleccions.

  • 11'

    Jornades sobre la Literatura de Postguerra a Tarragona

    La Literatura de Postguerra a Tarragona El professor Magí Sunyer, representant del Departament de Filologia de la URV, presenta unes jornades dedicades a explorar la història literària de Tarragona compresa entre els anys 1939 i 1975. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de pal·liar el profund desconeixement sobre la producció local d'aquesta època. Els nuclis de resistència cultural En un context marcat pel tòpic de Tarragona com a "ciutat de capellans i militars" i sota la forta influència d'un arquebisbat obertament franquista, existien nuclis de resistència cultural: La producció literària es veia fortament limitada per la censura i el control ideològic. Fins als anys 60, l'obertura va ser molt minsa i sotmesa a la possibilitat de retirada de llibres. Es destaca el paper de l'Església, que tot i la repressió, a vegades permetia certs espais d'intel·lectualitat vinculats al seminari. Autors i programa de les jornades L'episodi repassa algunes de les figures clau que seran analitzades durant el cicle: Olga Xirinacs: Tot i que la seva narrativa és posterior, se n'estudia la seva poesia inicial per context. Josep Anton Baixeres i Ramon Comas i Maduell: Autors amb un notable ressò nacional en el seu moment. Joaquim Icart: Traductor de clàssics llatins i figura sovint oblidada. Joan Antoni Guàrdies: Conegut poeta i llibreter de la ciutat. "La història literària de Tarragona era terriblement desconeguda... hi ha alguns aspectes pràcticament inèdits." Reptes de la investigació local Sunyer subratlla la dificultat de reconstruir aquest passat per la manca de bibliografia de referència i la pèrdua de fonts d'informació, com col·leccions de diaris desaparegudes. Aquesta precarietat ha obligat a posposar estudis sobre el segle XIX per la complexitat de treballar sobre un buit documental gairebé absolut.

  • 22'

    Projectes urbanístics i obres clau a Tarragona

    Projectes i obres a la ciutat de Tarragona El tinent d'alcalde d'urbanisme, Jordi Sendra, desgrana l'actualitat de les actuacions territorials a la ciutat, començant per la gestió de l'edifici afectat per l'explosió de la Rambla Nova. L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de l'enderroc a la propietat, tot i que vetllarà perquè es realitzi en un termini de 15 dies per recuperar la normalitat del trànsit. Principals actuacions al centre urbà Carrer Gasòmetre: Les obres avancen a bon ritme malgrat la meteorologia. S'espera que estiguin enllestides abans de Nadal, prioritzant l'ampliació de voreres per als vianants. Entorn del Mercat: Es preveu una licitació en bloc per als carrers Reding, Fortuny i Cervantes durant el 2006, amb l'objectiu de dignificar el patrimoni i guanyar espai per a les persones. Pere Martell i Francesc Bastos: Adjudicació imminent per a la pavimentació, soterrament de serveis i millora de l'enllumenat. Grans projectes de connexió i expansió Via Augusta: Una de les obres més ambicioses amb un pressupost de 5 milions d'euros. Inclourà la construcció de dues rotondes i el perllongament del carrer Joan Fuster per sota de la via per connectar directament amb la Ramballa de la Rabassada. Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Aquesta zona es convertirà en la "nova centralitat" de Tarragona, amb la creació d'una façana fluvial, zones verdes paral·leles a les obres viàries i la instal·lació d'equipaments com la Ciutat Judicial i l'escola oficial d'idiomes. "Hem de treballar cada vegada més per la persona que va a peu, probablement en detriment del vehicle." L'entrevista conclou amb una defensa de la inversió municipal, xifrada en uns 73 milions d'euros en marxa o licitació, negant així les crítiques de paràlisi de l'oposició.