Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

85-96 de 1392
  • 15'

    Festival Incurt: El Curtmetratge a Tarragona

    Incurt: Una Ponent Finestra al Cinema Regional i Europeu El festival Incurt es consolida com una plataforma essencial per a la visibilitat del curtmetratge a Europa i la Mediterrània. Amb una selecció de gairebé 60 peces, l'esdeveniment ofereix obres de països com Armènia, Lituània, Estònia o Grècia, que difícilment arribarien a les sales comercials convencionals. Reivindicació del Gènere i Tendències L'organització destaca que la durada d'una obra no en determina la qualitat. El festival aposta per una tornada al realisme narratiu i íntim, allunyant-se de l'estètica de videoclip dels anys 90. Es posa un èmfasi especial en: El guió: Considerat la peça clau per impactar en poc temps. Democratització digital: L'ús de tecnologia digital facilita que joves realitzadors locals puguin produir obres de qualitat amb menys costos. Visibilitat: Compensar la falta de suport de les sales comercials i la televisió cap a aquest format. "El curtmetratge no és un gènere menor; és un tour de força on el cineasta ha de convèncer i explicar una gran història en pocs minuts." Activitats i Novetats de l'Edició El festival no només inclou curts, sinó que s'amplia a altres formats i disciplines: Documentals de Llargmetratge: Projecció d'obres inèdites i estrenes mundials, com Sirlot, amb la presència dels seus directors (Joaquim Jordà, Ricardo Íscar, entre d'altres). Marató d'Escriptura de Guions: Una competició intensiva de 24 hores on 50 guionistes creen històries a partir d'una imatge, amb un premi de 3.000 euros per a la producció del guanyador. Espectacle de Cloenda: Secrets Compartits, una proposta única i efímera de Gerard Quintana i Joel Joan. Jurat de Prestigi: Professionals com Mireia Ros, Albert Espinosa i Paco Poch avaluaran les obres, repartint més de 20.000 euros en premis.

  • 9'

    La Facultat d'Enologia de la URV presenta el seu curs de sommelier

    La Facultat d'Enologia inicia el curs amb noves propostes L'acte d'inauguració de la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha servit per presentar la collita d'enguany i anunciar novetats acadèmiques rellevants. La Montse Nadal, vicedegana de la facultat i directora del celler Mas dels Frares, destaca el paper formatiu d'aquest centre experimental. Formació especialitzada: Nou curs de sommeliers Una de les grans novetats d'aquest any és el llançament d'un curs de sommeliers de dos anys de durada, organitzat conjuntament amb la Fundació URV i inspirat en el model de l'Escola de Montaner de Barcelona. Les claus d'aquesta formació són: Públic objectiu: Professionals de la restauració, l'hoteleria i la distribució de vins que volen evitar els desplaçaments a Barcelona. Demanda local: Respon a una manca de formació específica detectada en el sector turístic i gastronòmic de les comarques de Tarragona. Èxit d'inscripció: S'ha superat el límit inicial de 18 alumnes, arribant finalment a 22 matriculats. Els vins de la nova collita Tot i la forta sequera, que ha provocat una reducció de la producció d'entre el 30% i el 40%, la qualitat dels vins resultants és excel·lent: Es recuperen els vins blancs aromàtics (malvasia i mosquatell) que no es van poder elaborar l'any passat. S'han presentat vins joves negres, criances del 2003 i diversos vins escumosos elaborats pel mètode tradicionale. "Aquesta disminució de producció en el nostre cas a Constantí va comportar un increment de la qualitat molt important." Mas dels Frares: El laboratori d'aprenentatge El celler experimental de Mas dels Frares és un entorn idoni on els alumnes poden practicar tot el procés: Treball de camp: Gestió de les 5,5 hectàrees amb 17 varietats diferents. Vinificació: Ús de tines d'acer inoxidable amb diversos protocols d'elaboració. Pràctiques reals: Durant la verema, els estudiants passen un mes sencer integrats en les tasques de celler i laboratori.

  • 10'

    La Nit del Turisme a PortAventura: L'esforç de tota una escola

    La Nit del Turisme a PortAventura La setzena edició de la Nit del Turisme, promoguda pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se celebra aquest dijous a PortAventura. L'esdeveniment no només és un punt de trobada per als agents del sector i un espai per lliurar els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà, sinó que destaca per l'organització integral a càrrec de l'Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils. El protagonisme dels alumnes Bona part de l'èxit de la vetllada recau en el treball realitzat per uns 325 alumnes i 40 professors. Aquest projecte és especialment rellevant per diversos motius: Crèdit de síntesi: Els estudiants de segon de restauració gestionen el sopar com un cas real, des de la compra de mercaderies fins al servei final. Formació pràctica: Representa una oportunitat única per enfrontar-se a un banquet per a 625 convidats, un repte logístic que inclou el desplaçament d'instal·lacions i material. Coordinació interdepartamental: Implica les àrees de cuina, serveis, pastisseria, turisme, allotjament i animació. Gastronomia i maridatge: El Vi com a fil conductor Enguany, el tema central és el vi, fruit de la col·laboració amb la ruta de denominacions d'origen de la província. A diferència d'altres anys, el menú s'ha dissenyat a partir dels vins seleccionats: "Hem intentat, amb els vins que volen proposar, meridar uns plats que siguin adients, quan normalment és al revés." El Menú de la vetllada: Entrant: Timbal de llamàntol enfilat de daikon. Primer plat: Amanida de rap i carxofa amb vinagreta de caviar i mostassa. Segon plat: Cuixa d’ànec farcida amb pera al vi del Priorat. Postres: Pa, vi i sucre amb gelat de vainilla. L'acte es tancarà amb un brindis amb cava Brut Nature de la DO Conca de Barberà, tancant una setmana de gran motivació i treball intens per als futurs professionals del sector.

  • 16'

    Maria Barbal: Memòria, Literatura Catalana i 'País Íntim'

    L'evolució del panorama literari català Maria Barbal reflexiona sobre els canvis en el món editorial durant les darreres dues dècades. Segons l'autora, s'ha passat d'un moment d'entusiasme i receptivitat cap a la literatura en català a una etapa marcada per la concentració editorial en grans grups, cosa que dificulta la visibilitat de molts creadors. Globalització del lector: El públic actual té accés a múltiples llengües i literatures, fet que ha diluït l'interès específic per la producció pròpia. Fenòmens puntuals: L'autora adverteix que l'èxit massiu d'uns pocs títols pot crear una falsa sensació de bonança que no reflecteix la realitat de tot el col·lectiu. 'Pedra de Tartera' i el vincle amb els joves Trenta anys després de la seva publicació, la seva òpera prima continua vigent gràcies a la tasca dels educadors. L'obra serveix com a pont per explicar la història recent a les noves generacions. "És una novel·la que els ajudava a introduir-se a la història, que és memòria, i ens importa moltíssim que els joves la conservin." Anàlisi de 'País Íntim' La nova novel·la de Barbal aprofundeix en la memòria col·lectiva i individual a través de la complexa relació entre una mare i una filla. L'obra explora com els conflictes històrics, com la Guerra Civil, marquen no només qui els viu, sinó també les generacions posteriors. Temes clau de la novel·la: La reconciliació: L'autora aposta per la necessitat de demanar i acceptar el perdó per tancar ferides obertes. El Pallars com a escenari: El retorn al territori d'origen com a eix de la identitat de l'individu. Vida quotidiana: La integració d'elements com la música, les modes i l'escola per donar versemblança al relat. Coherència i maduresa creativa Barbal confessa que País Íntim és una obra que desitjava escriure fa temps, però que ha requerit un procés de maduresa personal per poder afrontar-la amb el rigor necessari. La decisió de presentar-la a un premi literari respon a la voluntat de garantir una difusió digna en un mercat cada cop més complicat per als autors en català.

  • 22'

    Jordi Pujol sobre l'Estatut, el boicot i l'alcaldia de Tarragona

    Reflexions sobre el paper actiu i l'actualitat política L'expresident Jordi Pujol analitza la seva nova etapa vital i la situació política a Catalunya i Espanya. Afirma que ha assumit amb naturalitat el fet de no ser a la primera línia de govern, subratllant que la seva transició va ser meditada i que se sent satisfet amb el relleu generacional a Convergència i Unió, especialment amb la figura d'Artur Mas. L'Estatut de Catalunya i la reacció de l'Estat Respecte a la tramitació del nou Estatut, Pujol es mostra prudent però esperançat: Reconeix que el procés ha estat complex, marcat inicialment per temes tàctics i condicions polítiques atípiques. Destaca que l'Estatut finalment aprovat al Parlament representa una millora substancial respecte al de 1979. Adverteix sobre la dificultat de la negociació a Madrid, citant la possibilitat de retirar-lo si el text acaba sent massa "prim" o claudicant. El boicot als productes catalans i la crispació política Pujol analitza amb preocupació la virulència de la reacció a la resta de l'Estat espanyol, atribuint-la en gran part a la situació de crispació del Partit Popular després de perdre el govern el 2004: "L'Estatut de Catalunya, des del punt de vista de la flamarada espanyola, crema molt i això s'ha avivat amb molta força." Sobre el boicot comercial, l'expresident demana calma i resistència: * Recorda que situacions similars ja es van viure l'any 1932. * Afirma que, tot i que el boicot pot tenir efectes puntuals a llocs com Madrid, en zones com Mallorca l'impacte és pràcticament inexistent. * Insta els empresaris i la societat a no espantar-se per no permetre que aquesta pressió condicioni les aspiracions del país. Política municipal a Tarragona En referència a l'anunci de renúncia de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Pujol lloa la seva trajectòria i la transformació de la ciutat sota el seu mandat. Tot i no voler interferir directament, destaca Joan Aregio com una persona "sòlida, seriosa i de fiar" per a la successió, criticant els partits que intenten demonitzar els pactes municipals amb el PP per interès partidista.

  • 6'

    2005-11-17 UM RELAJATE

    L'Equilibri entre Ment i Cos amb el Monjo Wang Chen En el marc de la fira Relàjate a Tarragona, un saló pioner dedicat a la qualitat de vida, el monjo budista tibetà Wang Chen comparteix la seva visió sobre la pau interior i la salut integral. El missatge central se centra en la necessitat de trobar un equilibri entre el món exterior (físic) i el món interior (espiritual) per combatre l'estrès de la vida moderna. El Mandala com a Eina Espiritual El monjo explica que participarà en la fira mitjançant la creació d'un mandala, definit com: "Un art espiritual on els monjos treballen la meditació i la concentració amb sorra de colors." Aquesta pràctica busca aportar serenitat i ajudar els assistents a comprendre millor com assolir una vida més digna i amb menys pressió externa. Dues Vies per a un Mateix Objectiu Wang Chen reflexiona sobre la convivència entre les empreses comercials de benestar i la meditació pura: Diversitat: La meditació no és l'única via; el ioga, els massatges i els productes naturals també són vàlids. Complementarietat: Tenir cura només del físic per ser "guapo o jove" deixa un buit si l'interior està trist. Interconnexió: Una ment sana requereix un cos sa, i viceversa. L'Espiritualitat més enllà de la Religió Davant l'alt percentatge de la població afectada per l'estrès, el monjo proposa recuperar els valors humans universals. Defensa que l'espiritualitat no s'ha de confondre necessàriament amb la religió, ja que l'objectiu comú de qualsevol persona —independentment de la seva ideologia o creença— és ser feliç i no patir.

  • 19'

    Les cinc visites de Franco a Tarragona i el context del 1975

    Memòria històrica: El pas del dictador per Tarragona En motiu del 30è aniversari de la mort de Francisco Franco, l'historiador i arxiver municipal Jordi Piqué analitza l'impacte i el context de les cinc visites oficials que el dictador va realitzar a la ciutat entre 1949 i 1967. L'episodi bascula entre la descripció del protocol oficial i la transformació d'una ciutat que va créixer ràpidament sota el jou de la dictadura. Cronologia de les visites El règim va utilitzar aquestes estades com a exercicis de propaganda i culte a la personalitat, sovint coincidint amb la inauguració de grans infraestructures: 1949: Una visita llampec de pas cap a Barcelona després de visitar les Terres de l'Ebre. 1952: Primera recepció de la medalla d'or de la ciutat i celebració de l'arribada dels trens directes Madrid-Barcelona. 1957: Inauguració de la Ciutat Residencial i la Universitat Laboral. 1963: Visita de caràcter religiós i personal a bord del iot Azor pels actes de Sant Pau. 1967: L'última visita, centrada en el polígon petroquímic (factories Dow i IQA) i el nou aeroport civil de Reus. Control social i litúrgia del règim Les visites estaven marcades per un dispositiu de seguretat obsessiu. Piqué recorda la imatge de la Policia Armada (els "grisos") vigilant des de cada terrat de la Part Alta. L'objectiu era doble: projectar un poder absolut i neutralitzar qualsevol dissidència, arrestant preventivament persones sospitoses d'ideologia d'esquerres abans de l'arribada de la comitiva. "El que hi hagi fotografies, cartells i retrats del dictador per arreu és un dels elements més d'aquest culte." La Tarragona del novembre de 1975 En el moment de la mort de Franco, Tarragona ja no era la petita capital de província dels anys 40. Havia superat els 100.000 habitants degut a les onades migratòries, presentant una forta dualitat: Barris perifèrics: Amb greus mancances de salubritat i serveis, on començava a bategar un teixit veïnal reivindicatiu. Administració local: Un Ajuntament franquista deslegitimat i superat pels problemes que no es renovaria democràticament fins al 1979. El 20 de novembre de 1975 es va viure a la ciutat amb una barreja de dol oficial profund per part dels guanyadors de la guerra i una joia íntima i prudent per part del sector antifranquista.

  • 22'

    Consells per a la pràctica d'esports de neu

    Guia per a la pràctica d'esports de neu En aquesta cita mensual amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, s'analitza l'inici de la temporada de neu i les pautes essencials per gaudir de la muntanya amb seguretat i confort. El debat compta amb la presència de Rosa Vallonrat, gerent del patronat, i els experts Rafa Olivier i Joan Carles Castellví. Preparació i Inidació Per als qui s'inicien en l'esquí o l'snowboard, els experts destaquen punts clau: * Preparació física: Tot i no ser atletes d'elit, cal un manteniment mínim. El cos nota el canvi d'alçada (del nivell del mar de Tarragona als 1.500 metres) i el fred, per la qual cosa la hidratació és fonamental. * La figura del monitor: Es recomana encaridament contractar un professional per evitar agafar vicis i reduir el desgast psicològic que pot suposar una mala primera experiència. * Progressió: Un curset de tres hores durant un cap de setmana sol ser suficient per començar a fer els primers descensos amb autonomia. Material i Equipament La qualitat de l'equip influeix directament en la seguretat i el gaudi: * Roba per capes: El secret és el teixit que toca la pell, que ha de ser capaç d'evacuar la suor ràpidament per evitar que el cos es refredi. * Protecció: L'ús del casc és altament recomanable tant per a nens com per a adults per protegir-se de col·lisions pròpies o amb tercers. * Lloguer vs. Compra: Per als principiants o esquiadors ocasionals, el lloguer és la millor opció, ja que permet disposar de material d'alta gamma revisat, encerat i afilat. Manteniment Tècnic Per als qui ja posseeixen material propi, és vital passar pel taller abans de començar la temporada: "Si no tens els cantos afilats i la sola encerada, l'esquí perd consistència i no podràs girar on tu vulguis, afectant la seguretat." Noves tendències a la neu Més enllà de l'esquí tradicional, el sector s'ha diversificat amb novetats com les raquetes de neu, snowbikes (bicicletes amb esquís) i zones de lleure familiar com els parcs de neu amb trineus o activitats més lúdiques.

  • 15'

    Atenció i terminologia sobre les persones sense llar

    Resum de l'entrevista sobre l'exclusió social L'entrevista se centra en la tasca de la Casa dels Transeünts de Tarragona i Càritas, abordant la realitat de les persones que viuen en situació d'extrema precarietat. Es fa un èmfasi especial en la necessitat de dignificar aquest col·lectiu i diferenciar clarament els conceptes per no estigmatitzar-los. Conceptes clau i terminologia És fonamental distingir entre els diferents perfils per oferir una atenció adequada: Sense sostre: Persones que viuen i pernocten literalment al carrer o en espais públics. Sense llar: Persones que, tot i no estar al carrer, viuen en centres d'acollida, albergs, hospitals o presons de forma temporal sense una alternativa estable. Realitat social i dades Segons estudis de Càritas i l'INE, s'estima que a l'estat espanyol hi ha entre 27.000 i 30.000 persones sense sostre. Tanmateix, si es comptabilitzen les persones en infrahabitatges o assentaments, la xifra podria pujar fins als 3 milions. Els perfils estan canviant i s'observa: * Un increment de dones soles al carrer. * Una mitjana d'edat més jove entre la població immigrant (al voltant dels 30 anys). * Problemàtiques greus de salut mental i addiccions, sovint derivades de la mateixa vida al carrer. * Situacions de pobresa hereditària i manca de suport familiar. Projectes de reinserció A la Casa dels Transeünts no només s'ofereix assistència puntual, sinó que es treballen projectes com Hèrcules, enfocat a la reinserció social, la formació laboral i la recuperació de l'autostima. "No podem valorar la nostra feina pel percentatge d'èxits; val la pena pels pocs que aconsegueixen recuperar-se." Reivindicació i sensibilització S'insta a les administracions a garantir els drets socials i a la societat civil a deixar de veure aquestes persones com a "mobiliari urbà". La jornada del diumenge a la plaça de les Peixateries Velles pretén visualitzar la persona que hi ha rere l'etiqueta, tot trencant la invisibilitat del col·lectiu.

  • 4'

    Enderroc de l'edifici sinistrat a la Rambla Nova

    Situació actual de l'immoble afectat Ens trobem al número 72 de la Rambla Nova, a la confluència amb el carrer Fortuny, davant d'un edifici que serà enderrocat totalment per ordre de l'Ajuntament de Tarragona en un termini màxim d'una setmana. Actualment, l'immoble presenta les següents característiques: Està pràcticament cobert per una xarxa de protecció per evitar la caiguda de fragments. L'activitat és inexistent en aquest moment, a l'espera que les màquines comencin les tasques de demolició. S'ha autoritzat el desmontatge peça a peça dels arcs de pedra de la planta baixa i l'entresol per a la seva futura conservació i reconstrucció. Detalls de l'operatiu d'enderroc L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de les obres als propietaris de l'immoble, la família Jaques. Tot i que el cost va a càrrec de la propietat, és probable que l'empresa Ferrocer s'encarregui de l'execució, donat que ja ha realitzat les tasques de desenrunament prèvies. "L'Ajuntament ha donat un termini de 15 dies als propietaris per tal que s'acabi d'enderrocar totalment l'edifici." Impacte en la via pública i mostres de condol El sinistre, que va tenir lloc el passat dijous a les 23:00 h, ha generat diverses afectacions: Homenatge a les víctimes: S'ha instal·lat un altar improvisat amb ciris i flors a la coca central de la Rambla com a mostra de condol per les persones mortes. Seguretat viària: Es demana màxima prudència als vianants. El pas per la vorera de l'edifici està tallat i moltes persones estan envaint la calçada imprudentment en lloc d'utilitzar la zona central. Activitat comercial: La normalitat és la tònica general a la zona, excepte pel restaurant Regina, que roman tancat des del dia de l'accident.

  • 14'

    Inici de la rehabilitació de la muralla de Tarragona

    Treballs d'urgència al Palau Arquebisbal Després de l'ensulcida parcial de la muralla a la zona del Palau Arquebisbal a causa de les pluges, s'han iniciat les primeres tasques de supervisió i rehabilitació. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha parlat amb els responsables per conèixer l'estat actual de l'estructura i les mesures de seguretat preses. Mesures immediates i protocol d'actuació L'arqueòleg Joan Manchón ha detallat el full de ruta per a la recuperació del tram afectat: Estintulament: Es realitzarà un apuntalament immediat per evitar nous desprendiments. Retirada controlada: S'eliminaran les terres que encara no han caigut per estabilitzar l'estructura. Tancament preventiu: El passeig arqueològic romandrà tancat al públic per precaució mentre es revisa tot el perímetre. Impacte i valor històric L'esfondrament s'ha produït de manera "tranquil·la" i sense causar danys personals, afectant principalment el jardí de l'arquebisbat. Els tècnics expliquen que el farciment de la muralla conté elements de diferents èpoques: Capa de toves d'època romana (farcit original sense coure). Farcits de terra i pedra d'època medieval o moderna. Crítica als mitjans de comunicació Dídac Bertran, delegat de comunicació, ha expressat el seu malestar per la cobertura d'alguns mitjans nacionals i estatals: "No siguem alarmistes ni catastrofistes. S'ha sobredimensionat l'incident per part de les grans televisions, creant un alarmisme que no existeix entre la gent del barri." Bertran ha lloat la tasca dels mitjans locals, que informen amb rigor sense caure en el sensacionalisme, destacant que la ciutat segueix sent segura i que les cases construïdes sobre la muralla són extremadament sòlides.

  • 20'

    Dos guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona

    Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'episodi presenta una entrevista amb dos dels guardonats de la recent edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Es tracta d'una conversa que explora tant la creació literària com el pes de la memòria històrica en la literatura actual. Lluís Olivan: El format digital i la narrativa curta Lluís Olivan ha estat el guanyador del Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet amb l'obra Dos germans asimètrics. Durant l'entrevista, exposa diversos punts sobre el gènere: El relat: L'obra guanyadora se centra en un joc d'asimetries narrat per algú que es mira al mirall i recorda un germà bessó mort. Facilitat d'accés: Olivan destaca que el format digital i l'enviament per internet faciliten la participació, especialment per a autors que no provenen del món periodístic o editorial. Gènere exigent: Tot i que la narrativa curta serveix sovint per iniciar-se, l'autor defensa que és un gènere de gran dificultat per la seva necessitat de concentració. Josep Gironès: Memòria rural de la postguerra Josep Gironès ha rebut el Premi Rovira i Virgili de Biografies, Memòries i Dietaris per l'obra Planys de Figuera Blanca. La seva intervenció aprofundeix en la voluntat de documentar una època viscuda: Visió de la postguerra: L'obra és una crònica autobiogràfica que recull els primers 25 anys de l'autor a la Fatarella (Terra Alta), posant èmfasi en la duresa de la vida rural i el clima de por de la postguerra. Memòria col·lectiva: L'autor destaca la importància d'explicar fets històrics, com els esdeveniments de la Batalla de l'Ebre i la repressió posterior, per tal que les generacions joves no els repeteixin. Anècdota vital: Com a dada curiosa, Gironès explica que oficialment consta que va néixer el 15 d'abril perquè la seva família va voler evitar registrar-lo el 14 d'abril, data de la proclamació de la República, per por a les represàlies. "Les persones a la vida som com els arbres: fem fruita, una se la menja el cuc... però finalment alguna arriba a bona fi, madura i gustosa."