Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1117-1128 de 1392
  • 21'

    2005-03-11 REPOR 11 M

    Memòria i crònica de l'atemptat de l'11 de març El text recull l'experiència viscuda per diversos periodistes tarragonins que van ser testimonis directes de les conseqüències dels atemptats terroristes a Madrid el 2004. A través dels seus testimonis, es reconstrueix el caos inicial i la magnitud de la tragèdia que va deixar 191 morts i més de 1.500 ferits. Les primeres hores i el caos La narració descriu el xoc emocional en rebre les primeres notícies i el ràpid trasllat cap a la capital: * L'activivitat frenètica a les redaccions i el viatge d'urgència cap a Madrid. * La situació crítica en punts clau com l'estació de Atocha, el carrer Téllez i el barri del Pozo. * La por viscuda davant les alertes de noves bombes mentre els professionals intentaven informar des del terreny. Impacte humà i solidaritat Els testimonis posen el focus en les petites històries personals que humanitzen la catàstrofe: "Va venir una dona desesperada, tremolant, dient-me: no trobo la meva filla, em pot ajudar? Es pensen que els periodistes tenim tota la informació." Es destaca especialment: - El silenci sepulcral que va envair el transport públic els dies posteriors. - La solidaritat ciutadana que va convertir hospitals i estacions en tanatoris improvisats i punts de suport. - L'absència de resposta violenta o xenòfoba, prioritzant el condol a través d'espelmes i dibuixos. Un any després: Conseqüències polítiques i psicològiques L'anàlisi conclou reflexionant sobre com l'atemptat, succeït poc abans de les eleccions generals, va canviar la percepció dels mitjans de comunicació i va deixar una ferida oberta en les víctimes secundàries (veïns i voluntaris) que encara avui pateixen les seqüeles psicològiques del que van veure.

  • 23'

    Entrevista a Lluís Arola, rector de la URV: futur i reptes

    Actualitat i Infraestructures de la URV El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, repassa l'estat dels projectes clau de la institució, destacant la necessitat de consolidar el creixement físic i acadèmic a Tarragona i Reus. Projectes de Campus i Trasllats • Facultat de Lletres i Infermeria: El trasllat a l'Avinguda Catalunya depèn d'un conveni amb l'Ajuntament. Tot i que el projecte executiu està llest, els terminis per al curs 2006-2007 són molt ajustats. • Campus Sescelades: Es treballa en les plantes pilot per a enginyeria, l'obra de més volum actualment. • Campus Bellissens (Reus): Planificació de la nova Escola d'Arquitectura i el trasllat de la Facultat de Medicina per crear un campus equivalent als de Tarragona. Finançament i Relació amb la Generalitat El rector destaca una millora significativa en el finançament ordinari, amb un increment del 30% en dos anys sota la gestió del conseller Carles Solà. Això ha permès a la URV situar-se en la mitjana de les universitats catalanes, abandonant les darreres posicions en recursos per estudiant. "Hem millorat sensiblement els nostres recursos... això ens ha permès sortir del risc de no tenir prou recursos per fer front a les despeses." Recerca i Innovació: Els Instituts La URV aposta per estructures de recerca potents per ser competitiva i oferir una docència de qualitat: • IPHES: L'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Humana, dirigit per Eudald Carbonell, ja és una realitat jurídica i busca seu definitiva. • Institut Pere Virgili: Un centre virtual que aglutina la recerca en biomedicina i nutrició. • Projectes territorials: Creació de centres d'R+D a Falset (enologia) i Vila-seca (turisme). El Projecte de la Sabinosa Arola defensa la viabilitat de transformar l'antic sanatori de la Sabinosa en un espai dedicat a la indústria cultural i la interculturalitat mediterrània. Malgrat la inversió estimada de 30 milions d'euros, el considera un "projecte de país" vital per a la diversificació econòmica de Tarragona. Futur Acadèmic i Relleu Institucional Nous Ensenyaments Per al curs vinent, la URV incorpora Arquitectura (a Reus) i Biotecnologia, cobrint així àrees de coneixement històricament absents a la universitat. Final de Mandat Lluís Arola confirma que no es presentarà a la reelecció el maig de 2006. Tot i que el canvi d'estatuts li permetria legalment, considera que la renovació és essencial: • Defensa la limitació a dos mandats per higiene democràtica. • Creu que les institucions necessiten nous equips per evitar inèrcies i mantenir l'esperit dinàmic.

  • 9'

    Homenatge a Tarragona: Primer aniversari de l'11M

    Commemoració de les víctimes de l'11M a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb la Plaça de la Font per retransmetre l'acte institucional en record de les víctimes dels atemptats terroristes del 11 de març a Madrid, coincidint amb el seu primer aniversari. L'esdeveniment s'ha centrat en un respectuós acte de silenci col·lectiu. Detalls de la convocatòria La jornada ha aplegat diversos sectors de la societat tarragonina en un acte de solidaritat compartida: Institucions: Membres del consistori municipal, representants de la Generalitat de Catalunya i la subdelegació del Govern. Centres Educatius: Participació activa d'escoles, instituts i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Infraestructures: Aturada simbòlica a l'estació de Renfe, amb el suport de treballadors i sindicats. Sector Privat: Diversos establiments comercials s'han sumat a la iniciativa des de les seves pròpies portes. Un silenci simbòlic El moment culminant de l'acte s'ha viscut amb cinc minuts de silenci absolut, que han estat acompanyats de manera simbòlica a través de la ràdio per la melodia de: "El Cant dels Ocells" Aquesta peça musical ha servit com a fil conductor per expressar el dol i el suport permanent a les famílies afectades i als supervivents de la tragèdia.

  • 12'

    Protestes veïnals per la variant de la N-340 i Tamarit

    Conflicte per la paralització de la variant a la Mora i Tamarit L'entrevista a Josep Maria González, president de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, detalla el malestar profund del col·lectiu davant l'absència d'obres a la carretera Nacional 340. Els veïns denuncien que, malgrat existir un projecte aprovat i partides pressupostàries, el canvi de govern a l'Estat ha aturat l'execució en favor de modificacions que no s'han concretat. Principals motius de la mobilització Paralització del projecte: El tram que va des de la rotonda de la Mora fins a la Budellera (enllaç de la Rebassada) ha quedat en l'aire per la proposta d'un nou segon cinturó. Risc de pèrdua d'inversions: Hi ha por que els 9.000 milions de pessetes pressupostats pel Ministeri de Foment es perdin si no s'executen aviat. Falta de diàleg: El consistori i el subdelegat del govern no han rebut els veïns, al·legant agendes plenes. Greuge comparatiu: Es compara la situació de Tarragona, amb infraestructures dels "anys 50", amb la millor xarxa de circumval·lació de Reus. Mesures de pressió anunciades Talls de carretera: Es realitzaran talls a la N-340 cada diumenge, de 17:00 a 18:00 hores, fins a obtenir un compromís documental real. Cerca d'aliances: Contactes amb la Cambra de Comerç, la FEEC i la Federació d'Associacions de Veïns per signar un manifest conjunt. Via judicial: No es descarta portar el Ministeri de Foment als tribunals com a darrera instància. "No podem permetre'ns el luxe de redactar un nou projecte i esperar sis anys més; la carretera és necessària pel volum de trànsit actual."

  • 30'

    10 anys del Teatre Metropol i actualitat política

    Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la informació d'actualitat amb una celebració especial des de Tarragona. S'analitza el panorama polític català i internacional abans de traslladar-se al Teatre Metropol per commemorar el seu 10è aniversari amb els seus protagonistes. Actualitat Política i Social • Moció de censura a Catalunya: Josep Piqué (PP) finalitza el seu discurs de moció contra el president Pasqual Maragall, centrant-se en la crisi del 3%. • Vaga General a França: Aturada massiva per la jornada laboral de 35 hores i el poder adquisitiu, amb afectacions en els vols al Prat i connexions ferroviàries. • Conflictes Internacionals: Tensió al Líban per la designació d'Omar Karame i nomenament del successor del líder txetxè Mashadov. Celebració del Teatre Metropol El programa es desplaça al vestíbul del teatre per conversar amb polítics i tècnics sobre la trajectòria d'aquest espai emblemàtic: • Gestió i Equipament: Joan Aregio i Albert Ballbé discuteixen la importància de tenir un teatre polivalent i ben equipat. Es destaca que la inversió inicial en infraestructures com el fosso d'orquestra ha estat clau per a la viabilitat econòmica. • Experiències Tècniques: Els tècnics del teatre expliquen la logística darrere de cada funció i la relació amb artistes com Juan Echanove, destacant la seva professionalitat. • Anècdotes i Emocions: Es recorden moments brillants, com la presència del falcó de la companyia La Cuadra de Sevilla o l'emoció de contemplar el teatre buit. "Un teatre de 500 a 600 persones és la mida ideal per a la ciutat; la inversió del primer dia encara és rendible avui." Cloenda i Sorteig El programa finalitza amb un sorteig d'un abonament de temporada per als oients de Tarragona Ràdio, premiant la fidelitat de l'audiència durant aquesta dècada de cultura.

  • 44'

    10 anys del Metropol: Records, gestió i el futur teatral

    Una dècada de cultura a Tarragona L'episodi commemora el desè aniversari de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona (1995-2005). A través d'una tertúlia amb responsables tècnics i polítics, es repassa la trajectòria del teatre des de la seva inauguració fins a l'actualitat. Gestió i Programació • Jordi Giramé, programador cultural, destaca la consolidació d'un públic fidel i la importància de la Festa de l'Espectacle, on es lliuren premis per votació popular. • S'ha passat d'uns inicis incerts a una programació estable que combina teatre de text, música i dansa, assolint sovint el 80-85% d'ocupació. L'Experiència Tècnica i el Factor Humà • Anton Baixeres explica les dificultats d'adaptar grans escenografies del Teatre Nacional de Catalunya a les dimensions reduïdes del Metropol, sovint recorrent a solucions enginyoses i imaginatives. • Lluïsa Fuentes, responsable de taquilla, subratlla el tracte personalitzat i la fidelitat dels abonats: "Hi ha abonats que mantenen el seu seient des del primer dia i no el volen deixar per res del món." El Futur i el nou Teatre Tarragona • Els regidors Albert Ballbé i Joan Aregio discuteixen la necessitat de "descomprimir" el Metropol (que actua com a únic gran espai estable) amb la construcció del nou Teatre Tarragona. • S'expliquen els endarreriments administratius per la negociació de terrenys amb el Ministeri de Defensa i la necessitat d'inversions de la Generalitat de Catalunya.

  • 6'

    Primavera d'hivern: L'amor en la maduresa

    Reivindicació de l'amor en la vellesa Antoni Dalmau presenta la seva novel·la Primavera d'hivern, una obra basada en una història real que explora el retrobament de dos amants després de 44 anys sense contacte. L'obra trenca amb els tabús socials que vinculen l'enamorament exclusivament amb la joventut. Els punts clau de la novel·la Basada en fets reals: El 90% del llibre descriu el cas d'un home de Cantàbria i una dona francesa que es van retrobar en la maduresa i fa deu anys que viuen feliços. Llibertat emocional: Segons l'autor, les persones grans viuen l'amor amb més generositat i lliures de prejudicis, ja que han tancat les etapes familiars i laborals més exigents. Intensitat i fugacitat: La consciència del temps limitat fa que aquestes relacions siguin especialment apassionades i urgents. El salt de la política a la literatura Dalmau reflexiona sobre el contrast entre la seva anterior faceta política i la seva actual dedicació a les històries de sentiments. Definit com un gest valent, l'autor defensa que els polítics sovint s'equivoquen en no estar a prop de la realitat emocional de les persones. "L'amor en totes les etapes de la vida és la tesi de la novel·la; els sentiments ens fan funcionar com a éssers humans."

  • 16'

    10 anys del Teatre Metropol: records i escena local

    Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol El programa es trasllada al Teatre Metropol de Tarragona per commemorar els deu anys de la seva reobertura després d'una gran remodelació. L'espai s'ha consolidat com un pilar de la vida cultural de la ciutat, acollint tant companyies professionals com entitats locals. Experiències de les companyies locals Diversos protagonistes de l'escena tarragonina comparteixen les seves vivències: Vicenç Canyón i Alberto Peralta (via telèfon), de la companyia Espai de Troc, recorden la forta impressió de trepitjar per primer cop l'escenari amb l'espectacle Tangai i la proximitat extrema amb el públic. Teresa Valls presenta la producció infantil Animalades, una revisió d'un clàssic que també compleix deu anys, destacant la motivació vital que suposa fer teatre malgrat les dificultats econòmiques. Es posa en valor l'endogàmia positiva del sector a Tarragona, on els diversos col·lectius col·laboren constantment en múltiples projectes. Reconeixement al personal i nous convidats "El teatre no és només l'edifici, les cortines i els focus, sinó el personal que hi treballa." Els convidats coincideixen a lloar la gran professionalitat dels tècnics i el personal de sala del Metropol. D'altra banda, s'incorpora a la conversa Antoni Dalmau, president de la Fundació del Teatre Lliure, que visita Tarragona per presentar la seva darrera novel·la i analitza la gestió teatral a Catalunya. Al final del programa, es convida a la ciutadania a participar en el sorteig d'un abonament per a la temporada de primavera.

  • 33'

    10 anys de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona

    Commemoració de la Reobertura (1995-2005) En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, es recorda la història de la reobertura del Teatre Metropol, ara fa exactament una dècada. El teatre, una joia de l'arquitectura modernista dissenyada per Josep Maria Jujol, va ser recuperat per a la ciutat gràcies a una ambiciosa restauració. La Rehabilitació i el Projecte Arquitectònic Diversos convidats vinculats al projecte expliquen els detalls de la recuperació: • Josep Llinàs va ser l'arquitecte responsable, destacat per la seva sensibilitat i respecte cap a l'obra original de Jujol. • El Col·legi d'Arquitectes de Tarragona va ser clau per evitar que el teatre es convertís en una botiga de sabates italià. • Es recorda la dificultat técnica de la caixa escènica, que va haver d'adaptar-se a l'estructura centenària de l'edifici. La Gala d'Inauguració amb Comedians El director del grup Comedians, Joan Font, intervé per explicar com es va dissenyar la inauguració de l'any 1995: • Es va plantejar com un viatge a les entranyes del teatre, on el públic podia veure els camerinos i l'escenari per dins. • L'objectiu era apropar el teatre a tota la ciutadania de Tarragona, traient part de la festa a la Rambla Nova. Filosofia de Programació i Cultura Local L'esperit del Metropol s'ha definit per l'equilibri entre companyies professionals de renom i el suport als grups de teatre local: • S'ha consolidat una programació estable malgrat les tensions inicials amb l'administració pel reconeixement dels grups no professionals. • El teatre ha acollit des de grans produccions com la de Salvador Tàbora fins a festivals de Dixieland. "El fet teatral sorgeix quan un artista es dirigeix a un públic... el Metropol és la casa dels somnis on tot és possible." Curiositats i Anecdotari • S'explica la història del foguerill, un element ornamental que va haver de ser recuperat en una "missió secreta" de Barcelona per retornar-lo al seu lloc original al teatre. • Es destaca el logotip del peix, extret d'un element arquitectònic del mateix edifici.

  • 7'

    Futur incert a Altadis Tarragona: Negociacions i assemblea

    Situació Crítica a l'Antiga Tabacalera L'actualitat de la fàbrica Altadis (antiga Tabacalera) a Tarragona es troba en un punt de màxima tensió a causa de la falta d'avenços en les negociacions sobre el seu futur. Amb l'amenaça del tancament de l'activitat productiva fixada per al 31 d'agost de 2005, els treballadors busquen solucions urgents per evitar la pèrdua de llocs de feina. L'Assemblea de Treballadors S'ha convocat una assemblea extraordinària per a demà divendres, entre les 13:30h i les 14:30h, amb els següents objectius: Informar sobre les gestions realitzades durant les darreres tres setmanes. Analitzar l'estat actual de les converses a nivell estatal i amb els responsables polítics. Plantejar un pla de mesures i possibles accions de protesta o mobilitzacions per conscienciar l'opinió pública. El Model de Sevilla com a Referència El delegat de l'UGT, Josep Aguirre, destaca la voluntat d'aconseguir un acord similar al que s'ha produït a Andalusia. Els punts clau d'aquest model són: Garantia de feina fins al desembre de 2007. Mesures de prejubilació a partir dels 50 anys. "Necessitem el recolzament de totes les administracions i buscar fórmules que, amb una mica d'imaginació, permetin trobar una solució semblant a la d'Andalusia." El Bloqueig Institucional Malgrat les demandes del comitè d'empresa, la Generalitat de Catalunya ha manifestat que no se sent vinculada al protocol andalús, al·legant que no disposa de les mateixes línies de finançació. Aquesta postura deixa els treballadors en una situació de vulnerabilitat i incertesa, atrapats entre la negativa de l'empresa a negociar sense ajuts públics i la falta de compromís polític clar.

  • 4'

    L'herència artística d'Ovidi Montlló i Toti Soler

    L'univers artístic i humà d'Ovidi Montlló Aquesta conversa entre amics i col·laboradors i el guitarrista Toti Soler ens apropa a la figura d'Ovidi Montlló, un artista d'una profunditat humana excepcional que actualment viu un procés de redescobriment, especialment entre les noves generacions. La relació entre Soler i Montlló transcendia l'àmbit professional per convertir-se en una amistat profunda nascuda a finals dels anys 60. L'autenticitat com a segell personal El que feia l'Ovidi realment singular era el seu tarannà i la seva naturalitat absoluta. Segons Soler, no hi havia diferència entre l'Ovidi que recitava, el que actuava al cinema, el que cantava o l'amic amb qui anava al futbol: "Era una persona absolutament autèntica i sense cap posat ni cap mania." "Deu catalans i un rus": El llegat poètic El títol de l'espectacle és una referència directa a la manera col·loquial com anomenaven els seus onze muntatges de poesia. Aquesta col·lecció incloïa: Deu poetes de parla catalana (mallorquins, valencians i catalans). Un poeta rus: Vladimir Maiakovski, amb el poema de 1979 La guerra i el món. L'espectacle memorial i la seva vigència L'actual muntatge és un viatge d'alta intensitat acústica que combina cançons emblemàtiques, peces per a guitarra i una tria de poemes realitzada pel poeta mallorquí Carles Rebassa. L'obra reivindica la faceta de l'Ovidi com a rapsode, una disciplina on gaudia de la màxima llibertat expressiva. Actualitat: Els joves veuen l'Ovidi com un referent ètic i polític d'actualitat absoluta. Contingut: Barreja de música de Toti Soler, poemes i cançons que l'Ovidi va fer seves al llarg de la seva carrera.

  • 20'

    Polèmica per la reforma de la Primària i el Col·legi de Metges

    Conflicte per la Jornada Laboral dels Metges de Cupo L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona, aborda la polèmica decisió del Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut (ICS) d'obligar els metges amb contractes de "cupo i zona" (dues hores i mitja de consulta) a integrar-se plenament al model de reforma de l'atenció primària. Punts clau de la discòrdia Ultimàtum de l'Administració: Els professionals han de triar entre ampliar la seva jornada a sis hores, demanar l'excedència forçosa o optar per la jubilació anticipada. Defensa del Col·lectiu: Soler Poblet subratlla que aquests metges (d'entre 50 i 65 anys) han estat els veritables sostres del sistema durant 25 anys. Nega rotundament que tinguin sous astronòmics de 70.000 euros o que la seva qualitat assistencial sigui inferior. Drets Adquirits: Es reclama el respecte a la voluntarietat d'integració que recull l'Estatut Marc i la Llei de la Seguretat Social. "No es pot canviar el reglament quan falten 10 minuts per acabar el partit. Aquests professionals han servit el sistema i l'han portat on és ara." Impacte Territorial i Accions Legals A Tarragona, la mesura afecta aproximadament un centenar de professionals. El Col·legi, tot i no ser un sindicat, ha activat la seva assessoria jurídica i col·labora amb el Sindicat metges de Catalunya per protegir els drets d'uns metges que fan una tasca domiciliària fonamental i sovint invisible en les estadístiques oficials. Compromís amb la Societat: Violència de Gènere A banda del conflicte laboral, el doctor destaca l'obertura del Col·legi a la ciutadania amb actes com: Conferència sobre violència de gènere: A càrrec del prestigiós doctor Miguel Lorente. Homenatge al doctor Pere Mallafrà: Reconeixement a títol pòstum com a exemple de la figura del "metge humanista".