Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1105-1116 de 1392
  • 21'

    Futur de les Germanetes dels Pobres i Benestar a Tarragona

    Situació de la residència de les Germanetes dels Pobres El tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres a l'Avinguda de Catalunya ha generat una gran inquietud social a Tarragona. El director territorial, Jordi Tous, ha confirmat que la Generalitat ja s'ha reunit amb la congregació per abordar tres prioritats: Garantir el benestar dels usuaris actuals: La congregació s'ha compromès a reubicar els residents. Evitar la pèrdua de places: El Tarragonès té un fort dèficit de places (cobertura del 2,55% davant l'objectiu del 5%). Manteniment de l'ús sociosanitari: L'Ajuntament i la Generalitat volen que l'edifici segueixi destinat a la gent gran. "El que està clar és que aquesta zona, aquest solar, aquest edifici, està destinat a equipaments sociosanitaris i, per tant, aquesta serà la seva finalitat." Noves inversions i equipaments per al 2005-2006 El Departament de Benestar i Família preveu diverses actuacions clau al Camp de Tarragona per pal·liar la manca d'infraestructures: Casal Cívic de Camp Clar: Rehabilitació integral amb una inversió inicial d'un milió d'euros; les obres començaran a l'octubre de 2005. Residència de la Mercè: Remodelació per ampliar el centre amb 40-50 noves places d'assistència. Complex Llevant: Obertura imminent de 60 places de residència assistida. CRAE La Pastoreta (Reus): Renovació total del centre de menors amb un pressupost superior al milió d'euros. Atenció a la violència de gènere: Creació d'una nova casa d'acollida per a dones maltractades a Tarragona. Planificació territorial per col·lectius Jordi Tous destaca que, per primer cop, s'està planificant en funció de la demanda real i no només de l'oferta. Es prioritzen tres àmbits: Discapacitats: Suport a projectes de llarga residència com el de la Muntanyeta. Salut Mental: Impuls de tallers prelaborals i llars residència (com la nova de la Fundació Pere Mata) per facilitar la inserció laboral. Gent Gran: L'objectiu nacional és arribar a una cobertura del 5% per a majors de 65 anys el 2006.

  • 19'

    El Festival de Dixieland de Tarragona i John Seiger

    El Dixieland a Tarragona: Una Música Viva al Carrer L'episodi explora la naturalesa del Festival de Dixieland de Tarragona, destacant la seva capacitat per apropar el jazz al gran públic. A diferència dels festivals de jazz més intel·lectuals o acadèmics, el format de Tarragona es caracteritza per: Interacció directa: La música es trasllada al carrer, eliminant les barreres entre intèrpret i públic. Caràcter festiu: El Dixieland es descriu com una manifestació espontània que perd el seu sentit sense el component d'intercanvi i celebració. Accessibilitat: El festival ha aconseguit trencar el mite que el jazz és una música avorrida o només per a entesos. John Seiger i l'Homenatge a Louis Armstrong El programa compta amb la presència de John Seiger, líder de The All Stars, considerat un dels millors intèrprets de l'estil de Louis Armstrong. Llegat de Louis Armstrong: Seiger destaca que Armstrong és el músic més popular del gènere, capaç de fer somriure a tot el món. Repertori variat: Tot i la influència d'Armstrong, la banda també incorpora temes d'altres figures clau com Ella Fitzgerald, Count Basie i Cab Calloway. La naturalesa del Jazz: El grup defensa que no hi ha una barrera real entre el jazz clàssic i el contemporani, ja que cada actuació és una "nova imatge" que es crea al moment. La Importància de la Improvisació i el Ritme Durant l'entrevista, es subratlla el paper crucial del bateria (Joe Nemerth) i la frescor de la música en directe: "Mai toquem la mateixa cançó exactament de la mateixa manera dues vegades; sempre ha d'evolucionar i canviar." El bateria no només marca el ritme, sinó que pot determinar l'èxit o el fracàs d'una formació musical a través del seu suport al solista. Es tanca la secció amb una interpretació en directe de la introducció de West End Blues, demostrant la sonoritat característica de la trompeta de Seiger.

  • 22'

    Previsions turístiques i reptes del sector a la Costa Daurada

    Actualitat del Sector Turístic i Hoteler a Tarragona Salvador Pallisset, vicepresident de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona, analitza la situació del sector davant una Setmana Santa primerenca i els reptes de la nova temporada. Previsions per a la Setmana Santa Ocupació elevada: S'espera superar el 90% d'ocupació en els dies centrals (de dijous a diumenge), tot i que l'oferta de places serà del 70% (unes 31.000 places) a causa del calendari. Reserves d'última hora: Es confirma la tendència de reservar a darrera hora, fet que fa que el sector depengui críticament de les previsions meteorològiques. Competència estacional: En caure al març, el sector del turisme de platja competeix directament amb les estacions d'esquí, que encara presenten bones condicions. Estratègies de Mercat i Nous Visitants Mercats tradicionals: El públic nacional (Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc) continua sent el pilar principal. L'aposta pel mercat escandinau: Gràcies a un conveni amb TUI Nordic, s'espera l'arribada d'uns 12.000 turistes de Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca, un perfil amb alt poder adquisitiu interessat en el golf i el ral·li. Desestacionalització: Es destaca la importància de l'aeroport de Reus i els vols de baix cost per mantenir l'activitat durant tot l'any. Impacte d'Esdeveniments i Infraestructures Rally Costa Daurada: Es preveu un impacte econòmic de 17 milions d'euros, actuant com una campanya promocional mundial immillorable. Port Aventura: Continua sent el gran motor d'atracció i un soci estratègic per a la logística de grans esdeveniments. Conflicte amb la indústria química: El sector turístic estudia presentar un recurs contra el Pla Director de la Química si no es garanteix la segregació de mercaderies perilloses dels vials d'ús turístic i ciutadà. "No es tracta tant de comptar el número de clients, sinó de mantenir els rendiments i la qualitat que ens diferencia dels competidors."

  • 10'

    Impacte del nou pla d'habitatge a Tarragona

    L'impacte de l'habitatge social en el mercat lliure El president de l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona, Manel Niñarola, analitza les conseqüències del nou pla d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. La preocupació principal del sector és que l'obligació de reservar un 30% del terreny per a habitatge protegit pugui encarir la resta de promocions. Riscos i costos de construcció Encariment del sector lliure: Es preveu que l'increment del preu dels pisos no protegits podria arribar al 30% en els nous polígons per compensar el preu insuficient dels mòduls d'habitatge social. Desfase de preus: Els promotors alerten que el preu de mòdul actual és insuficient per cobrir els costos de recuperació del solar i de la construcció. L'escassetat de sòl: L'arrel del problema, segons Niñarola, no és només la falta de sòl, sinó la falta de "sòl a preu adequat" per garantir la viabilitat empresarial. Previsions per al 2005 i solucions proposades Tendència del mercat: Tot i que es preveu una certa moderació, els preus continuaran pujant entre un 10% i un 12% anual a la província de Tarragona. Gestió administrativa: El sector demana a les administracions més valentia per qualificar nous terrenys rústics com a urbanitzables i agilitzar la gestió urbanística. Cooperació públic-privada: Es proposa potenciar els convenis amb l'Incasòl i altres organismes per facilitar l'accés a terrenys assequibles. "A menor oferta i mateixa demanda, major preu; cal que les administracions agilitzin la gestió més que la multiplicitat de lleis."

  • 14'

    Emili Rosales i els secrets de 'La ciutat invisible'

    L'escriptor i editor Emili Rosales presenta la seva novel·la La ciutat invisible, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2004. L'obra és fruit d'una recerca fascinant sobre un projecte real però inacabat del segle XVIII: la fundació d'una ciutat monumental a les Terres de l'Ebre sota el regnat de Carles III. Els eixos de la novel·la La història es construeix sobre dos pilars temporals i temàtics: El paral·lelisme històric: Rosales compara el projecte de Sant Carles de la Ràpita amb el de Sant Petersburg. Ambdós van ser dissenyats per monarques il·lustrats en desembocadures de rius amb una finalitat comercial i estratègica. Doble línia temporal: La narrativa alterna entre l'actualitat, protagonitzada per un galerista d'art anomenat Emili, i el segle XVIII, a través de les memòries de l'arquitecte del projecte. El món de l'art: La figura del pintor venecià Tiepolo és clau en la trama, servint com a nexe entre la política, l'economia i les intrigues personals. Reflexió sobre el territori L'autor, originari de la Ràpita, explica que la memòria d'aquell projecte grandiós s'havia perdut o distorsionat entre la gent del lloc. Tot i que la novel·la toca temes com el pla hidrològic, Rosales aclareix que no és una novel·la política, sinó una exploració de conflictes personals i de la identitat del territori: "La novel·la és la història d'un nen que es perd un dia i que, per trobar el camí de tornar a casa, ha de viatjar fins fa 250 anys." La literatura catalana actual Com a editor i escriptor, Rosales es mostra optimista sobre el moment que viu la narrativa catalana, destacant el seu prestigi internacional creixent i la qualitat de la producció actual, malgrat la sensació històrica de falta de repercussió social.

  • 14'

    Expedició al Damavand: Dones, Esforç i Muntanya

    Un repte entre l'alpinisme i el testimoni social L'expedició formada per l'Anna Vidal, la Montse Robles i la Mireia Torrell (absent a l'entrevista) es prepara per a l'ascensió al Damavand, un volcà semiactiu a l'Iran de 5.671 metres. Acompanyades pel realitzador David Palos, l'objectiu no és només esportiu, sinó també cinematogràfic. El Documental: "Dones, Esforç i Muntanya" La fita quedarà enregistrada en un documental que busca anar més enllà de la crònica d'una ascensió: - Contrast cultural: Es vol reflectir la realitat de les dones iranianes en comparació amb les occidentals. - Visibilitat femenina: El títol del projecte posa èmfasi en el paper de la dona en l'esport d'alt nivell. - Objectiu competitiu: La voluntat de David Palos és presentar el resultat al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Detalls Tècnics de l'Ascensió El projecte destaca per la seva complexitat logística i física: - Esquí de muntanya: L'ascensió i el descens es realitzaran amb esquís, utilitzant la tècnica de foquejar (pells de foca per a la pujada). - Condicions extremes: El volcà encara desprèn gasos sulfurosos i les temperatures hivernals poden ser molt rigoroses. - Aclimatació exprés: Les expedicionàries tenen molt poc temps (uns 6-7 dies en total) per adaptar-se a l'alçada abans de fer el cim. "No és només un tema alpinístic, el país també fa gràcia... conèixer les persones i contrastar la realitat de les dones d'allí amb les d'aquí."

  • 17'

    Exposició Mirades en Diàleg sobre la Diversitat Religiosa

    Mirades en Diàleg: Una immersió en la diversitat religiosa L'Ajuntament de Tarragona acull l'exposició Mirades en Diàleg, una iniciativa pedagògica i social dissenyada per l'Equip Alfa (grup de professors de secundària i primària) amb el suport de l'UNESCOCAT. L'objectiu principal és fomentar la convivència i el respecte mutu a través del coneixement de les diverses realitats espirituals presents a Catalunya. Estructura i Continguts de la Mostra L'exposició es divideix en tres grans eixos que faciliten la comprensió de les set religions representades (cristianisme, islam, judaisme, budisme, hinduisme, sikhisme i bahaïsme): Bloc Visual: Panells informatius amb textos, fotografies i objectes sobre els orígens, lilibres sagrats i pràctiques morals. Audiovisual: Un vídeo de 25 minuts on nens i joves de Catalunya expliquen la seva experiència personal amb la fe. Apartat Didàctic: Inclou materials del Museu Bíblic de Tarragona i recursos per treballar a l'aula (com maquetes de temples). La Veu dels Protagonistes L'episodi compta amb el testimoni de diversos participants: Josep Aponte (Professor): Destaca que el nexe comú de totes les religions és la persona i la recerca de la transcendència des de la llibertat. Maria del Mar Cervera (Professora): Explica com s'integra l'exposició en el currículum escolar mitjançant treballs continus i maquetes. Alumnes de l'IES Bonavista i La Canonja: Comparteixen la seva sorpresa en descobrir religions menys conegudes a casa nostra, com el bahaïsme o el sikhisme. "L'exposició és precisament un mirar a l'altre, allò que possibilita el diàleg, tenint un fil conductor que és la religió." Properes Activitats Com a cloenda, el 16 d'abril se celebrarà una taula rodona i tallers a l'Antiga Audiència amb representants directes de totes les confessions per aprofundir en el diàleg interreligiós.

  • 17'

    El futur del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

    Reflexió i Diagnòstic del Territori L'entrevista amb Jordi Cáceres, responsable del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona, desgrana els objectius del recent simposi sobre el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Aquest seminari, realitzat en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, ha servit per fer un "vol d'ocell" sobre la realitat actual i plantejar un diagnòstic de les problemàtiques i oportunitats de la regió. Conceptes Clau del Pla El pla es defineix com un document marc que coordinarà altres projectes més específics (com els de mobilitat o els directors de química i turisme). Es basa en tres eixos fonamentals: Espais oberts: Identificació de les zones que s'han de preservar i no ocupar. Desenvolupament residencial i industrial: Planificació de com i on han de créixer els serveis i la indústria. Infraestructures: Fixació de les xarxes de transport i serveis en el territori. El Repte de la Supermunicipalitat i el Consens Un dels debats més intensos del simposi va girar al voltant de la supermunicipalitat. S'ha alertat sobre el risc que les decisions unilaterals dels ajuntaments afectin negativament els municipis veïns. "El pla no ha d'anar contra els municipis, sinó que ha d'anar a coordinar la tasca que fan molts d'ells." Es busca una coordinació supracomarcal que superi les dinàmiques locals per adaptar-se a una realitat on el ciutadà es mou i consumeix serveis en diversos municipis de les sis comarques del Camp. Creixement i Sostenibilitat cap al 2026 Les previsions demogràfiques són impactants: es preveu que la població pugui arribar als 808.000 habitants l'any 2026, gairebé duplicant la xifra actual. Davant d'aquest escenari, Cáceres subratlla la importància de: Planificació anticipada: Evitar la improvisació davant de corrents migratoris i creixements ràpids. Sostenibilitat: Aplicar la Llei d'Urbanisme de 2002 per fomentar un creixement concentrat que minimitzi l'impacte ambiental. Participació ciutadana: El secretari de Planificació, Oriol Nel·lo, ha anunciat un període de quatre mesos de consulta pública i debats per enriquir el document final.

  • 21'

    Movidec: La Fira del Moble i la Decoració a Tarragona

    Presentació de la 3a edició de Movidec Tarragona es prepara per acollir la tercera edició de Movidec, la Fira del Moble i la Decoració de Catalunya, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de dijous a diumenge. Aquest certamen s'ha consolidat com un punt de trobada clau tant per al públic general com per als professionals del sector. Tendències i Estils per als Propers Anys Segons els experts convidats, les tendències actuals marquen un clar retorn al passat amb un enfocament renovat: Retorn als 70 i 80: Es recuperen estils dels anys 70, amb materials com l'escai i tapisseries cridaneres, adaptats als nous temps. Minimalisme Pragmàtic: Després d'anys de minimalisme pur, ara es busca la funcionalitat: "molt senzill, però que sigui molt útil". Combinació d'Estils: Es fomenta la barreja de peces clàssiques de qualitat amb noves tendències per crear llars personalitzades. Novetats Destacades de l'Edició L'edició d'enguany ve carregada de curiositats i activitats paral·leles per atraure els més de 20.000 visitants previstos: L'urinari femení: Una innovació de disseny italià que es presenta per primer cop a l'estat espanyol, enfocada a millorar la higiene en espais públics. Assessorament personalitzat: Estudiants de l'Escola d'Art i Disseny oferiran consells gratuïts per optimitzar els espais de les vivendes. Activitats Culturals: S'inclouen concerts de música sufí (flauta turca) i exposicions de pintura i escultura. Premis: Es repartiran 9.000 euros en 60 vals de 150 euros per incentivar les compres entre els expositors. El Valor del Sector Local Els interlocutors destaquen que la demarcació de Tarragona té una gran concentració de comerços de mobles. La fira vol desmitificar que el bon disseny sigui exclusiu per a elits: "Busquin i comparin, que segur que trobaran la relació qualitat-preu millor aquí a la nostra zona que no pas anant a grans superfícies fora." L'objectiu principal de Movidec és l'excel·lència i el bon gust, garantint que el consumidor trobi des de mobles rústics fins a les últimes innovacions en mobiliari de jardí i oficina.

  • 4'

    2005-03-14 ENQUESTA ZP

    Anàlisi de l'opinió ciutadana sobre el govern El text recull un mosaic de percepcions sobre el primer any de mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Les opinions es divideixen clarament entre la satisfacció pel canvi de tarannà i les crítiques a la gestió internacional i econòmica. Punts de vista positius Millora respecte l'etapa anterior: Diversos ciutadans valoren positivament el contrast amb el govern d'Aznar, destacant un canvi en la imatge pública i una sensació de millora general. Relacions internacionals especifiques: Ciutadans procedents de l'estranger, especialment del Marroc, destaquen una millora en les relacions bilaterals. Decisions clau: S'esmenta la retirada del Pla Hidrològic Nacional com un encert estratègic, especialment celebrat a zones com les Terres de l'Ebre. Crítiques i aspectes negatius Política exterior: Alguns enquestats lamenten la pèrdua d'influència internacional i la manca d'amistats amb altres nacions. Segons una de les intervencions: "Hem quedat malament amb moltes nacions i tenim poques amistats." Descontentament econòmic: Els jubilats expressen la seva decepció perquè les promeses de pujada de les pensions no s'han complert totalment. Manca de substància: Apareix la crítica que, malgrat el soroll mediàtic, hi ha "poques nous" o resultats tangibles. Diferències demogràfiques S'observa una dualitat entre els residents locals, més centrats en infraestructures i pensions, i els ciutadans d'origen estranger, que tendeixen a veure la situació de manera més positiva pel que fa a la inclusió i la imatge exterior.

  • 10'

    Conxita Boncomte i l'art de les receptes pintades

    L'art culinari de Conxita Boncomte L'artista Conxita Boncomte presenta la seva exposició Cuina Mediterrània, receptes tarragonines al Palau de la Diputació de Tarragona, disponible fins al 3 d'abril. Aquesta mostra destaca per una proposta singular que l'autora defineix com quadres-receptes, on el subjecte de l'obra no és un bodegó estàtic, sinó el procés d'elaboració gastronòmica. Un estil basat en el moviment i el color Més enllà del bodegó: A diferència de la pintura sedentària, Boncomte reflecteix el dinamisme de les cassoles, on els ingredients apareixen i desapareixen seguint el ritme de la cuina. Influències italianes: L'obra està impregnada de la riquesa del gòtic internacional que l'autora va estudiar a la Toscana, adaptant-la al seu estil personal amb una gamma cromàtica extremadament viva. El procés creatiu: L'autora primer cuina el plat, pren notes i desprès trasllada a la tela els moments visuals més impactants del procés. Connexió amb Tarragona L'exposició inclou plats emblemàtics de la zona, com: * L'arrossejat del Serrallo. * El rap al romesco. * La coca de recapta. "Per mi el subjecte de l'obra és la recepta. El que explico en els meus quadres és una recepta." Finalment, l'entrevista clou amb una nota pràctica on l'artista comparteix una recepta d'amanida de taronja siciliana, destacant que la seva pintura neix d'una passió real per la cuina que ha viscut des de petita.

  • 15'

    Projecte Bàsquet Ponent: Esport i Valors a Tarragona

    Iniciativa Esportiva als Barris de Ponent L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el projecte Bàsquet als barris de Ponent, una iniciativa impulsada per l'Associació Esportiva Torreforta (ADT) amb l'objectiu de promoure l'esport de base. El programa compta amb la participació de Robert Hernández, president de l'ADT, i Alfonso Rodríguez, director de l'empresa Cementos L'Esfera, patrocinadora principal. Objectius i Implementació del Projecte La iniciativa no té un caràcter purament competitiu, sinó que busca la formació integral dels infants a través del bàsquet. Els punts clau de la seva implementació són: Abast: Actualment hi participen 12 escoles dels barris de Ponent, arribant a uns 400 nens i nenes. Edats: El projecte se centra en infants d'entre 5 i 14 anys. Suport: L'ADT proporciona monitors, material esportiu (com cistelles en escoles que no en tenien) i organitza concentracions bimensuals. Vessant Social: Es busca oferir una alternativa saludable de lleure per evitar que els joves passin massa temps al carrer sense activitat. El Compromís de l'Empresa Privada Cementos L'Esfera ha decidit donar un suport econòmic directe. Segons Alfonso Rodríguez, aquesta col·laboració s'emmarca dins de la responsabilitat social de l'empresa cap als seus veïns. "Tenir tants nens i nenes fent esport i desenvolupant-se com a persones dins d'un ambient esportiu és importantíssim socialment." Calendari i Futur de la Iniciativa Cloenda de temporada: El proper 1 de maig, coincidint amb l'aniversari de la fundació del club a la Plaça Primer de Maig, es realitzarà una macrodiada per reunir tots els participants. Continuïtat: Tot i que el balanç d'aquest primer curs (2004-2005) és molt positiu, l'objectiu és millorar i, possiblement, ampliar el projecte a altres zones que ja han mostrat interès.