Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

277-288 de 582
  • 10'

    Els inicis de Shirley MacLaine: de Harlem a Broadway

    Els desafiaments de Shirley MacLaine a Nova York En aquest episodi, l'Andrés ens narra l'etapa més dura i formativa de la llegendària actriu Shirley MacLaine. Després d'una lesió al turmell que va marcar el seu rumb professional, la jove artista va decidir traslladar-se a Nova York per triomfar en el món de la dansa i el teatre, enfrontant-se a la manca de suport familiar. Una vida de sacrificis al cor de Harlem Els pares de Shirley no van acceptar la seva aventura i li van retirar tota ajuda econòmica. Això la va portar a viure situacions de precarietat: Va haver de residir en un apartament humil al barri de Harlem. Treballava com a cangur durant les hores lliures per pagar el lloguer. La seva dieta es basava pràcticament en llimonades i sandvitxos de mantega de cacauet. El canvi de nom i l'èxit professional El 1953, mentre participava en el musical Me and Juliet, va prendre una decisió clau: adoptar el cognom de soltera de la seva mare, convertint-se oficialment en Shirley MacLaine. Curiosament, el seu germà, Warren Beatty, va conservar el cognom original amb una lleugera variant ortogràfica. Relació personal i estabilitat L'estabilitat li va arribar amb les més de 350 representacions de l'obra al Majestic Theatre, moment en què també va conèixer el seu futur marit, Steve Parker, un veterà de guerra i aspirant a productor amb una biografia tan fascinant com la de la mateixa actriu. "L'Apartamento era pràcticament un luxe comparat amb el seu pis de Harlem."

  • 11'

    Cine a l'Antiquari i l'ascens de Shirley MacLaine

    L'episodi d'avui combina l'actualitat cultural de l'Antiquari amb la biografia de la llegendària actriu Shirley MacLaine. El programa comença anunciant la projecció de la pel·lícula de culte japonesa Battle Royale (2000), dirigida per Kinji Fukasaku, que es podrà veure de forma gratuïta aquest vespre. La segona part del programa continua repassant la vida de MacLaine, centrant-se en punts clau de la seva carrera: Relació personal: La seva intensa història amb William Steve Parker, un veterà i expert en el Japó amb qui es va casar el 1954. El salt a la fama: El seu èxit imprevist a Broadway amb el musical The Pajama Game, on va haver de substituir la protagonista, Carol Haney, en el número musical Hernando’s Hideaway. Inici a Hollywood: Com el magnat Hal Wallis la va descobrir, portant-la a debutar amb Alfred Hitchcock a la pel·lícula The Trouble with Harry (Qui va matar en Harry?). "Va resultar que la sinceritat tan gran que es desprenia de les seves paraules va ser suficient perquè Hitchcock pronunciés un sec: okey, està vostè contractada." Tot el relat està acompanyat musicalment per temes de la banda sonora de The Apartment, incloent-hi el seu leitmotiv principal i peces com Soulful It Hope.

  • 10'

    Shirley MacLaine: L'enorme versatilitat d'una estrella

    Homenatge a una artista polifacètica L'espai d'avui es dedica a repassar la trajectòria professional i vital de la immortal Shirley MacLaine, una figura que destaca per la seva increïble capacitat d'adaptació en diversos àmbits de l'espectacle. L'Andrés d'Andrés condueix aquesta anàlisi partint de la seva icònica participació en el film El Apartamento. Inicis i versatilitat professional Debut de gala: La seva carrera va rebre l'impuls definitiu l'any 1955 de la mà d'Alfred Hitchcock, qui la va triar per protagonitzar la comèdia negra Però qui ha mort en Harry?. Múltiples talents: Més enllà de la interpretació, MacLaine s'ha consolidat com a cantant, ballarina, escriptora, productora i fins i tot codirectora de documentals. Presència a Espanya: Es recorda especialment el seu pas pel Palau de Congressos de Madrid en les gales nadalenques de Televisió Espanyola. Formació i superació personal "Va actuar amb un turmell fet malbé, el que li va obligar després de l'actuació a estar immòbil durant quatre llargs mesos." Es destaca la seva ferreja disciplina des de ben jove: Formació musical completa: Va aprendre a tocar el piano, la flauta, el violí i el trombó. Professionalitat extrema: Ja als 16 anys, interpretant la Cenicienta, va demostrar el seu compromís amb l'escenari malgrat les lesions físiques. Maduresa artística: A diferència d'altres estrelles que queden relegades amb l'edat, MacLaine ha sabut mantenir el seu encant i personalitat en papers de senyora gran, continuant enlluernant l'audiència.

  • 24'

    Entrevista a Miguel Alberto Cruz, president de l'AMT

    L'Associació de Músics de Tarragona i els seus projectes El nou president de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT), Miguel Alberto Cruz, detalla els plans de futur de l'entitat i els reptes que afronten els músics locals. Cruz, que va agafar el relleu de Ramón el passat agost, destaca necessitat de professionalitzar l'escena i aconseguir una seu estable. Projectes Immediats i Protagonisme Local • Presentació del CD Multimèdia 2005: Un recopilatori que inclou treballs dels grups de l'associació i que es presenta oficialment el proper dimarts. • Sant Jordi pel Tsunami: Concert benèfic previst per al 23 d'abril a la Chartres per recaptar fons per a la Unicef. • Dia de la Música: Celebració del 25è aniversari d'aquesta jornada internacional amb concerts gratuïts al carrer. El Conflicte de la Chartres i la Falta d'Espais L'AMT reclama l'ús de l'antiga fàbrica Chartres com a espai cultural estable. Cruz denuncia la manca de sales adequades per a la música en directe a Tarragona en comparació amb Reus: "Si vols fer un concert d'aquest tipus, solament el podem fer a Reus. I això és molt fort." Avantatges per als Socis i Creixement L'entitat segueix potenciant el carnet de soci, que ofereix: • Descomptes en botigues d'instruments i escoles de música. • Un assegurança col·lectiva de gran nivell per a instruments i cobertures personals. • Accés al butlletí de l'AMT, que ara busca un aire més periodístic sota la direcció de Guillem, periodista i músic.

  • 13'

    Bandes sonores: El sud del Pacífic i Can Can

    Viatge musical amb Andrés d'Andrés En aquesta edició, l'expert Andrés d'Andrés ens convida a un recorregut per algunes de les bandes sonores més emblemàtiques del cinema clàssic, centrant-se especialment en les adaptacions de musicals de Broadway a la gran pantalla. Continuació d'El sud del Pacífic (1958) Es reprèn l'anàlisi de la pel·lícula South Pacific, destacant la riquesa de les seves composicions i les curiositats darrere de les veus dels personatges: Doblatge Vocal: S'explica que l'actor Rossano Brazzi va ser doblat pel cantant d'òpera Giorgio Tozzi per interpretar la romança amorosa cap al personatge de Nellie Forbush (Mitzi Gaynor). Estils Musicals: La peça presenta matisos operístics, recordant que en la seva estrena teatral va ser protagonitzada pel famós Ezio Pinza. Recuperació de Partitures: Es narra la història de la cançó Més jove que la primavera. Tot i que Richard Rodgers la tenia oblidada en un calaix, la seva filla Mary el va convèncer per incloure-la al musical. Salt a París amb Can Can El programa tanca amb un canvi d'escenari, traslladant-nos de l'illa del Pacífic a la capital francesa: L'obra de Cole Porter: Es presenta la cançó I Love Paris, descrita com una de les lloances més sofisticades mai escrites per a una ciutat. Cine i Teatre: L'obra es va estrenar com a musical l'any 1953 i va arribar al cinema sota la direcció de Walter Lang, comptant amb les veus de Frank Sinatra i Maurice Chevalier. "Mai una ciutat havia tingut tants piropos i frases d'elevança com París amb aquesta sofisticada cançó de Cole Porter."

  • 13'

    Cinema Clàssic i Musicals: El Signe de la Creu i Sud del Pacífic

    Cinema i Música: De l'Antiga Roma al Sud del Pacífic Aquesta sessió radiofònica ens apropa a dues grans obres del món audiovisual: una joia del cinema clàssic que es projecta a Tarragona i un recorregut musical per un dels musicals més emblemàtics de l'escena americana. Projecció a l'Antiga Audiència Avui, a les 18:00 h, es projecta a la Plaça del Pallol (Antiga Audiència) de Tarragona la pel·lícula "El Signe de la Creu" (1932), dirigida pel reconegut Cecil B. DeMille. Detalls de l'esdeveniment: L'entrada és gratuïta. Format: Es projectarà en versió original subtitulada, una decisió que, tot i generar opinions dividides, permet apreciar les veus autèntiques dels actors. Repartiment: Destaca la presència de Charles Laughton en el paper de Neró, acompanyat de Fredric March i Claudette Colbert. Viatge Musical: Sud del Pacífic L'espai musical ens trasllada avui a l'any 1958 amb la pel·lícula "Sud del Pacífic", obra del compositor Richard Rogers. La peça destacada: La cançó "Bali Ha'i" (referenciada com Valley High), que descriu els encants d'una illa exòtica. La inspiració: Segons s'explica, la música va sorgir d'una forma gairebé immediata després que Richard Rogers llegís la lletra d'Oscar Hammerstein II durant un sopar. Interpretació: S'escolta la versió interpretada per l'orquestra del Festival de Londres. "Hi ha una sèrie de coincidències i de circumstàncies que a vegades porten la inspiració divina de les lletres."

  • 11'

    Cicle de Cinema Clàssic: De Rio de Janeiro a Brasil

    En aquesta nova col·laboració de l'espai Ja Tardes, l'expert Andrés d'Andrés ens convida a un recorregut pel cinema clàssic i les seves bandes sonores, centrant-se en dues produccions icòniques connectades pel nom del país sud-americà. Cinema a l'Antiquari: Ulisses (1954) Abans d'entrar en matèria musical, es fa una recomanació cultural per als espectadors: * Projecció gratuïta de la pel·lícula Ulisses a l'antiquari del carrer Santana. * Protagonitzada per Kirk Douglas, Silvana Mangano i Anthony Quinn. * Un clàssic del gènere d'aventures mitològiques dirigit per Mario Camerini. L'ascens de Fred Astaire i Ginger Rogers El programa analitza la pel·lícula Volando hacia Rio de Janeiro (1933), destacant el següent: * Tot i que els protagonistes eren Jane Raymond i Dolores del Rio, la parella de ball secundària va robar el protagonisme. * Fred Astaire i Ginger Rogers van aparèixer junts per primera vegada, iniciant una de les col·laboracions més reeixides del cinema musical. * Es destaca el tema "Carioca", de Vincent Youmans, que va rebre una nominació a l'Òscar. La visió de Terry Gilliam: Brasil (1985) Finalment, es fa un salt temporal per comentar la pel·lícula Brazil: * Dirigida per Terry Gilliam, membre dels Monty Python. * Descrita com una obra càustica, desenfadada i delirant que va obtenir un gran reconeixement de la crítica. * S'escolta la versió d'Stanley Black del tema central, una cançó que ha estat utilitzada en nombroses produccions cinematogràfiques. "Fred Astaire i Ginger Rogers van captar el favor del públic en el que va ser el memorable començament d'una sèrie de pel·lícules de gran èxit."

  • 9'

    L'època daurada del Cinerama i la música de Morton Gould

    El retorn als cinemes: L'experiència del Cinerama L'episodi explora la transformació de l'experiència cinematogràfica amb l'arribada del Cinerama, un sistema innovador creat als Estats Units per competir amb la creixent popularitat de la televisió. Aquest format es basava en l'ús de tres càmeres simultànies i una pantalla gegantina corbada que buscava la immersió total de l'espectador. Impacte visual i sensorial Efecte sorpresa: Les projeccions començaven amb una pantalla petita, que s'anava obrint fins a revelar una panoràmica immensa que ocupava tota la visió perifèrica. Immersió sonora: L'ús d'entre 18 i 20 altaveus estratègicament col·locats generava una sensació de realisme mai vista. Reacció del públic: Es recorden moments emblemàtics com l'escena de la muntanya russa, on la gent movia el cos físicament seguint el moviment de la càmera. "L'important era la imatge i l'efecte visual, per sobre de l'argument de la pel·lícula." Bandes sonores i programació cultural El programa destaca la producció Fiesta en Cinerama (Cinerama Holiday), el segon dels cinc programes mítics que van recórrer el món. La banda sonora d'aquesta peça va ser composta per Morton Gould, un autor que va saber capturar l'essència de la música urbana americana i que és reconegut per obres com Holocausto (1978). Finalment, s'anuncia una nova etapa cinematogràfica a l'Antiga Audiència (Plaça Pallol), on es projectarà de forma gratuïta la versió íntegra de la minisèrie El pájaro espino durant els dimarts del mes.

  • 16'

    Cicle de cinema de Setmana Santa i bandes sonores

    Cinema i Música: Un viatge emocional En aquesta sessió, l'Andrés comparteix la seva passió pel setè art i la música, destacant les seves darreres adquisicions de col·leccionista i anunciant la nova programació cultural. L'episodi se centra en la connexió entre la música incidental i el viatge geogràfic a través de les bandes sonores més emblemàtiques. Novetats de la Filmoteca Andrés Noves adquisicions: L'Andrés ha comprat 24 pel·lícules noves, incloent títols com Música i Llàgrimes (Glenn Miller) i Cavalleros sin espada. Cinema a la carta: Es convida l'audiència a demanar títols específics per ser retransmesos pel programa, seguint el model de l'Antiquari. Programació a l'Antiga Audiència Es presenta el nou cicle de cinema a la Plaça Pallol amb entrada gratuïta (dimarts i dijous a les 18:00h): * Dimarts Especial: Dedicat a l'obra completa d' El Pàjaro Espino. * Dijous de Setmana Santa: Programació de clàssics de Cecil B. de Mille com El signo de la cruz (1932) i Las cruzadas (1935). Anàlisi musical: La volta al món en 80 dies El segment final ret homenatge al compositor Víctor Young i la seva obra mestra per al film protagonitzat per David Niven i Cantinflas: * Estils variats: La banda sonora recull des de ritmes espanyols i himes britànics fins a balades índies i sons exòtics. * Reconeixement pòstum: Young va guanyar l'Òscar a la millor banda sonora original l'any 1956, tot i que va morir poc abans de la cerimònia. "Víctor Young era el compositor més dotat per la melodia de la història del cine."

  • 10'

    Bandes sonores de Malcolm Arnold i musicals clàssics

    Anàlisi de la banda sonora de 9 hores de terror Aquest episodi ens proposa un viatge musical cap a la Índia a través de la pel·lícula de Mark Robson, centrada en els moments previs a l'assassinat de Mahatma Gandhi. El compositor analitzat és Malcolm Arnold, una figura clau en la història de la música cinematogràfica anglesa. Característiques de la partitura La música d'Arnold en aquest film destaca per la seva dualitat, barrejant dos estils molt diferenciats: Estil Occidental: Utilitzat com a acompanyament dramàtic amb el so clàssic del prestigiós autor. Estil Hindú: Una aposta pionera que inclou sonoritats orientals per a escenes de festes i concerts. "Aquest aspecte oriental és interessant perquè encara no s'havia posat de moda a Occident a través dels Beatles o Ravi Shankar; Arnold es va avançar a ells." Recordant el musical El rei i jo En la segona part, es comenta una de les escenes més tendres i divertides d'aquest clàssic cinematogràfic: Es descriu el contrast entre la societat refinada de la protagonista i el caràcter autoritari del rei. Es destaca la coreografia dels nens fent reverències davant la seva institutriu, comparant la dinàmica amb una mena de Pigmalió a la inversa. La música que acompanya l'escena té un marcat caràcter de comèdia i tendresa.

  • 9'

    Bandes sonores de King Kong i Nascuda Lliure

    John Barry i el vessant romàntic de la natura L'episodi d'avui explora la música cinematogràfica centrada en grans criatures, destacant la feina del compositor John Barry. En primer lloc, s'analitza la versió de King Kong produïda per Dino de Laurentiis, que va suposar el debut de l'actriu Jessica Lange. Un enfocament melòdic per al monstre A diferència de la versió original de Max Steiner, la banda sonora de John Barry per a King Kong és descrita com a més lírica i romàntica. L'objectiu d'aquesta música era dolcificar la relació entre la bèstia i la protagonista, mostrant un King Kong amb sentiments més que no pas un monstre terrorífic. S'escolta el tema principal interpretat per l'orquestra de Paul Mauriat. La llibertat d'Àfrica a 'Nascuda Lliure' El programa es desplaça de les selves d'Indonèsia a l'Àfrica per parlar del film Nascuda Lliure (Born Free), dirigit per James Hill. La pel·lícula narra la història real de la lleona Elsa, que va ser criada en llibertat pels seus cuidadors. La banda sonora de Barry va aconseguir una gran popularitat gràcies a la seva orquestració exòtica, guanyant dos premis Òscar l'any 1966: millor banda sonora i millor cançó. "Era l'altre punt de vista, no?, del King Kong no era dolent, el que passa que tenia un sentiment." Per concloure, els interlocutors anticipen futurs viatges musicals cap a l'oest americà o Europa per a la setmana vinent.

  • 11'

    Cicle de cinema a l'Antiga Audiència i viatge musical pel Brasil

    Cinema i Banda Sonora: Projeccions i el Brasil En aquesta sessió, l'Andrés ens porta novetats sobre la cartellera cinematogràfica local i un viatge auditiu a través del país de la samba. Noves Projeccions a l'Antiga Audiència A partir del dia 1 del mes vinent, s'amplia l'oferta de cinema amb sessions a la sala de l'Antiga Audiència amb entrada gratuïta: * Dimarts a les 18:00h: Cinema més especial i d'autor. Es projectarà l'obra completa de El Pajero Espino (8 hores de metratge dividides en quatre setmanes). * Dijous a les 18:00h: Cinema clàssic comercial de gran qualitat, amb títols com El signo de la Cruz, Cleopatra, Las Cruzadas i Siguiendo mi camino. Viatge Musical pel Brasil El recorregut musical d'avui se centra en dues peces emblemàtiques del cinema vinculades a la cultura brasilera: "Manhã de Carnaval" (1959): Pertany a la pel·lícula Orfeo Negro, dirigida per Marcel Camus, guanyadora de la Palma d'Or a Canes. És un tema líric interpretat per una guitarra solitària que evoca el mite d'Orfeu i Eurídice en el context del Carnaval de Rio. "Bahia" (1945): De la pel·lícula de Walt Disney Los tres caballeros. Aquest film va ser part de l'estratègia de Disney per entrar al mercat sud-americà durant la Segona Guerra Mundial. El tema, de Joaquim Antonio Barroso, acompanya el personatge de José Carioca mentre ensenya la ciutat de Bahia al Pato Donald. "El brasiler cantat és fantàstic, la sonoritat de la veu m'agrada molt." L'audició d'aquesta darrera peça es presenta sota la interpretació de la gran orquestra de Stanley Black.