Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1357-1368 de 1379
  • 17'

    Tarragona celebra el Dia Internacional de la Dansa

    Actes del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Maribel Soler i Amaya Dorronçoro, responsables de l'Escola de Dansa Màrmara i membres de l'Associació pel Foment de la Dansa, desgrana la programació especial per commemorar el Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril). L'objectiu principal d'enguany és treure la disciplina de l'entorn acadèmic i apropar-la a la ciutadania a través d'actes a l'espai públic. Programació Destacada Divendres a la tarda: Acte festiu i desenfadat a la Plaça Verdaguer amb la participació dels més petits (4-5 anys). Dissabte al matí: La tradicional classe oberta al Balcó del Mediterrani. Una exhibició de barra clàssica que ja és un clàssic a la ciutat, inspirada en actes similars de Donòstia. Dissabte a la tarda: Lectura del manifest a càrrec del mestre Arcadi Carbonell, figura clau del clàssic a la ciutat. Diumenge: Mostra de dansa al Teatre Metropol amb estils variats com contemporani, jazz, funky i flamenc. Maig: Actuacions professionals, com la de la companyia de Carmen Roche amb El Trencanous. L'Estat de la Dansa i les Noves Tendències Les convidades reflexionen sobre el boom actual de disciplines com el funky, el hip-hop o la dansa del ventre (impulsada per figures com Shakira). Tot i que ho veuen com una oportunitat per captar alumnat, adverteixen de la necessitat de mantenir la qualitat tècnica per evitar lesions: "No ens hem de tancar a les noves tendències, però cal mentalitzar la gent de la importància d'una bona tècnica i de tenir paciència." Finalment, es destaca que la dansa està vivint un procés de fusió amb altres arts (pintura, audiovisuals, teatre), trencant barreres i prejudicis i integrant-se plenament en la vida cultural de la ciutat.

  • 4'

    Inauguració de les noves rotondes de Ponent a Tarragona

    Inauguració de la xarxa de rotondes a la zona de Ponent Aquest matí s'ha celebrat l'acte oficial d'obertura al trànsit de les tres noves rotondes situades a la zona de Ponent de Tarragona. Aquesta infraestructura té com a objectiu principal millorar l'agilitat en l'accés i la sortida del centre de la ciutat, interconnectant punts clau de la xarxa viària. Detalls de la infraestructura Les tres rotondes estan dissenyades per funcionar de manera conjunta: * Rotonda de Ramon i Cajal: Situada a l'alçada de l'antiga CLH (Central Logística d'Hidrocarburs), connecta directament amb el Polígon Francolí. * Rotonda de l'Avinguda Roma: Ubicada prop del tanatori i de les instal·lacions d'emissores locals. * Rotonda de la T-11: És la més gran de les tres i connecta l'antiga N-420 (carretera de Reus) amb la zona de les Gavarres. Intervencions de les autoritats Durant l'acte protocol·lari, el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Maria Balló, i el cap de la demarcació de carreteres, Lluís Bonet, han destacat la importància d'aquestes obres dins de l'entramat d'infraestructures de la província. "Estem en un dels moments més importants de la darrera etapa pel que fa al tema d'infraestructures, amb fites com l'arribada de l'AVE i els nous trams de l'autovia del Mediterrani." Retards i pressupost L'execució del projecte ha patit variacions respecte a la planificació inicial: - Termini: Les obres han durat vuit mesos (des de setembre fins a l'abril), tot i que inicialment s'havien previst tres mesos. - Cost: El pressupost original d'1,9 milions d'euros s'ha vist incrementat lleugerament. - Obres pendents: Encara queda per finalitzar l'enllaç entre la rotonda de la T-11 i el pont de Santa Tecla o el polígon de Riuclar.

  • 12'

    Mercè Martínez presenta el musical Paradís al Metropol

    Entrevista amb Mercè Martínez pel musical Paradís L'actriu Mercè Martínez explica els detalls de l'obra de teatre musical Paradís, que es representa al Teatre Metropol. L'obra narra les peripècies de tres supervivents d'un naufragi en una illa deserta, sota una mirada irònica i un estil que recorda l'alta comèdia dels anys 20. Punts clau de la producció El personatge de l'illa: Mercè Martínez interpreta la veu de la consciència de l'illa, un personatge inexistent a l'original que aporta un toc de cabaret i salvatgisme. Repartiment de luxe: L'obra compta amb actors reconeguts com Àngels Gonyalons, Pep Anton Muñoz i Xavi Mira. Música d'autor: La banda sonora ha estat composta per Albert Guinovart, barrejant estils com el jazz, el tango i les balades. Origen i estil L'obra es basa en un text de Carles Soldevila i destaca per un humor que fuig de la broma fàcil, apostant per una estètica sofisticada però amb un rerefons crític cap a la conducta humana. "L'illa és una cabretera... no és molt sofisticada. Tira més a l'humor de cabaret davant la invasió d'aquests tres éssers humans." La relació amb la crítica L'actriu reconeix que la recepció de la crítica professional ha estat tèbia, possiblement per no haver captat el punt irònic i la paròdia de la cursileria que proposa el muntatge. Tot i això, defensa que l'opinió més important és la del públic que omple les butaques.

  • 17'

    Actes de l'UGT pel Primer de Maig i situació laboral a Tarragona

    Reivindicacions i Actes del Primer de Maig L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, se centra en la celebració del Primer de Maig, la festa del treballador. Enguany, el lema compartit a tot Catalunya posa l'èmfasi en la pau, l'ocupació estable i la igualtat. Els eixos principals de la jornada són: * La Pau: Vinculada especialment al context de la treva d'ETA. * Ocupació de Qualitat: Una lluita directa contra la precarietat i la sinistralitat laboral. * Igualtat Real: Fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar, i millorar la situació de les dones i els immigrants. "No hi ha millora en la precarietat. Continuem situant-nos al voltant del 95% de contractes precaris de tots els que es celebren a les nostres comarques." Radiografia del Sector Industrial i Econòmic Rigau analitza la salut econòmica del territori, destacant que, tot i la situació de tranquil·litat relativa, cal no baixar la guàrdia: * Sector Petroquímic: Té una salut acceptable, però es reclama més inversió en recerca i R+D per fixar la indústria al territori. * Sector Turístic: Presenta bones perspectives, tot i que pateix d'estacionalitat. * Crisi Industrial: Es mencionen situacions difícils en l'àmbit de l'automòbil a l'Alt Camp i a Torredembarra. Agenda d'Activitats i Memòria Històrica A banda de la manifestació conjunta (a les 12:00h des de la Plaça Imperial Tàraco), l'UGT organitza actes lúdics i de memòria: * Presència a la Fira d'Abril de Bonavista. * Cursa de l'Amistat i dinar popular al Port de Tarragona. * Homenatge a la memòria històrica amb motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil i el 75è de la Segona República. La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona Finalment, es detallen els progressos d'aquest nou ens de treball territorial. Rigau defensa el silenci mediàtic de l'organisme per permetre un treball rigorós sense pressions, anunciant que a finals d'any es podria presentar un document estratègic per al territori. Nega qualsevol conflicte amb el Consorci del Camp, ja que les mateixes entitats en formen part.

  • 10'

    11a Fira del Vi de Falset i Candidatura UNESCO

    La XI Fira del Vi de Falset: Més que una degustació L'alcalde de Falset, Jaume Domènech, presenta l'onzena edició de la Fira del Vi, que se celebra aquest cap de setmana fins al dilluns 1 de maig. El certamen s'ha consolidat com un referent nacional i internacional, reflectint la "dècada prodigiosa" que ha viscut el sector vinícola al Priorat. Eixos principals de l'edició Vessant Lúdica i Professional: La fira combina les degustacions al carrer amb actes tècnics, tastos selectius d'anyades especials i la presència de cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant. Regió Convidada: Enguany el convidat és la DO Jerez, que oferirà tastos explicatius amb la figura de l'escanciador i sessions dirigides pels seus enòlegs. Candidatura a la UNESCO: Un dels punts clau és l'impuls de la iniciativa per declarar el paisatge vinícola del Priorat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Futur i Territori L'alcalde destaca que l'èxit del vi va lligat a la identitat del territori, a la seva gent i al seu paisatge. En aquest sentit, subratlla dos suports fonamentals: Recerca Universitària: La recent col·locació de la primera pedra del centre d'investigació de la Universitat Rovira i Virgili. Suport Institucional: La necessitat que la Generalitat de Catalunya i altres ens s'impliquin en la gestió d'un certamen que ja supera la capacitat organitzativa municipal. "Volem que la gent conegui el territori i la nostra gent; el caràcter i la singularitat del vi van lligats als elements identitaris del Priorat."

  • 14'

    Visita a Albert Regals: 40 anys de tradició i proximitat

    El comerç de proximitat a Tarragona Ràdio En aquesta edició de l'espai dedicat a la Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a un establiment emblemàtic de la ciutat. L'objectiu és posar en valor el comerç de confiança i la proximitat que defineixen el teixit comercial tarragoní. Dinàmica i pistes de l'establiment Els locutors, Joan Maria Bertran i Josep Sunyer, ofereixen una sèrie de pistes per identificar la botiga: Està situada al centre de Tarragona, concretament en una zona peatonal a prop del carrer Sant Agustí. Es tracta d'una botiga amb una llarga trajectòria, de gairebé 40 anys. Destaca pel seu disseny arquitectònic, amb un aparador continu que convida el vianant a entrar gairebé sense adonar-se'n. Entrevista amb Maite Rovira, responsable d'Albert Regals Després que una oient (Montse Barceló) encerti el nom de l'establiment, Albert Regals, es manté una conversa amb la seva responsable, Maite Rovira, qui desgrana les claus de l'èxit del negoci: Varietat i preus: Ofereixen productes que van des dels 5 euros fins a imports molt més elevats, adaptant-se a tots els públics (comunions, regals personalitzats, complements). Evolució constant: Malgrat la seva antiguitat, la botiga es manté a l'avantguarda visitant fires i renovant l'estoc de moda, bijuteria i rellotgeria. Tracte personalitzat: Rovira destaca que en el comerç tradicional cal fer una mica de "psicòleg" per atendre adequadament cada generació. "Si no estàs al lloro, una botiga de 40 anys no se sosté. Cal estar a la cresta de l'onada i estimar el que fas."

  • 11'

    Seguiment de la vaga de metges a Tarragona

    Crònica de la jornada de vaga mèdica Els metges de Catalunya han reprès les mobilitzacions amb una nova jornada de vaga convocada per als dies d'avui i demà, seguint el conflicte obert amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. A Tarragona, la protesta s'ha concentrat davant de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, des d'on els professionals han iniciat una marxa lenta fins a la seu de la Direcció Territorial dels Serveis de Salut. Reivindicacions i punts de conflicte Durant la trobada entre els representants sindicals i el director territorial, Josep Maria Sabater, s'han posat sobre la taula els motius del bloqueig: L'anomenat conveni franja: la petició d'un conveni col·lectiu específic per al sector mèdic que permeti negociar directament amb el Govern. Millores en les condicions laborals i professionals. Crítiques per la manca d'accessibilitat i de reunions prèvies amb la delegació territorial. Dades de seguiment i impacte Pel que fa a la incidència de la vaga, les xifres varien segons la font: Generalitat: Estima un seguiment del 35% en el conjunt d'hospitals del Camp de Tarragona (amb pics del 58% a Santa Tecla). Sindicats: Elevan la xifra fins al 90% en alguns sectors. "No m'explico com no s'arriba a un acord. Segons les seves declaracions d'intencions estem molt a prop, però a l'hora de posar-ho sobre el paper, no hi ha manera." Afectació als usuaris Tot i que el servei d'Urgències ha funcionat amb relativa normalitat sota serveis mínims, s'han registrat queixes d'usuaris per la suspensió d'intervencions i problemes amb el transport sanitari. Fins ara, s'han hagut de reprogramar milers de consultes externes i centenars d'operacions no greus arran de les aturades anteriors. Si no s'arriba a un acord, la setmana vinent hi ha noves convocatòries per als dies 3 i 4 de maig.

  • 50'

    Sant Jordi a la presó: Memòria històrica i Jocs Florals

    Memòria Històrica i Literatura al Centre Penitenciari de Tarragona L'episodi d'avui del programa El matí de Tarragona Ràdio es trasllada al centre penitenciari per viure una jornada especial marcada per la cultura i la memòria. L'acte central és el lliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi, però també es manté una conversa profunda amb el periodista Raúl Riebenbauer sobre el seu llibre El silencio de Georg. La Investigació de Raúl Riebenbauer Raúl Riebenbauer explica el procés de recerca sobre Heinz Chez (realment Georg Welzel), una de les darreres persones executades a garrot vil per la dictadura franquista l'any 1974. • La identitat real: El llibre revela que Chez no era un apàtrida polonès, sinó un ciutadà alemany amb família, una veritat que les autoritats de l'època coneixien però van ocultar. • Obstacles judicials: L'autor detalla la seva lluita contra l'administració militar fins a arribar al Tribunal Supremo per accedir als expedients. • Vincle amb els interns: Riebenbauer destaca la seva experiència compartint aquesta història amb els actuals interns de Tarragona, remarcant la fragilitat de la línia que separa la llibertat de la reclusió. Lliurament dels Jocs Florals 2006 L'acte continua amb la celebració dels sisens Jocs Florals del centre, on els interns participen en diverses categories: • L'essència dels somnis: L'Alberto, un dels interns, reflexiona sobre la importància de somiar dins de la presó, citant clàssics com La vida es sueño de Calderón de la Barca. • Guanyadors i obres: Es lliuren premis en les modalitats de Narrativa, Poesia i Cartes d'Amor. Juan Alfonso García destaca com a doble guanyador per les seves obres personals i emotives. • Cerca de la reinserció: Es posa en valor l'escriptura i els tallers d'enquadernació i ceràmica com a eines d'expressió i possibles sortides laborals. "Els somnis ningú els pot empresonar, i ni tan sols ho intenten."

  • 53'

    Vida i activitats al Centre Penitenciari de Tarragona

    Una visió humana del voluntariat i la reinserció L'episodi comença amb una entrevista a la Manolita, una voluntària amb més de 22 anys d'experiència a la presó de Tarragona. La seva tasca se centra en l'acompanyament humà i la mediació amb els sistemes judicials : • Destaca la importància de la implicació personal per sobre del simple compliment horari. • Reflexiona sobre la doble moral de la societat, que exigeix reeducació però sovint rebutja els ex-reclusos un cop surten a la carrer. • Subratlla la necessitat d'una reinserció dual: la dels interns i la de la pròpia societat. Formació, Cultura i Educació El programa realitza un recorregut per diferents espais formatius clau per a la rehabilitació: Digitalització i Premsa Al taller d'informàtica (Punt Òmnia), es gestiona la revista del centre i la pàgina web. Les comunicacions per internet estan restringides per seguretat, evitant xats o correus. La Biblioteca És un espai molt transitat on els llibres més sol·licitats són el Codi Penal, la poesia i els diaris esportius. Interns com l'Octavi actuen com a assessors literaris per a altres companys. Tallers Productius i Ocupacionals L'art com a teràpia Els tallers de ceràmica i enquadernació permeten als interns expressar-se artísticament. Les obres sovint s'exposen a l'exterior, fet que ajuda a millorar l'autoestima dels reclusos. El CIRE i el treball remunerat El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) gestiona tallers on els interns realitzen muntatges industrials per a empreses externes (com Valira o Alcan) sota un contracte laboral : "El temps a la presó no passa lentament, el temps està aturat; per això necessitem el treball per sentir-nos vius." Esports i Alimentació • Esport: S'ha inaugurat recentment un camp nou gràcies a la Diputació. El futbol i la musculació són les activitats més demandades. • Cuina: Es preparen diversos menús diaris (diabètics, àrabs, vegetarians, etc.) per a uns 300 interns. La presó de Tarragona té fama de ser una de les millors de Catalunya pel que fa a la qualitat gastronòmica.

  • 53'

    Dia a dia i reinserció al Centre Penitenciari de Tarragona

    Radiografia del Centre Penitenciari de Tarragona El programa es trasllada a l'interior de la presó de Tarragona per donar a conèixer la realitat quotidiana d'un centre amb més de 370 interns. El director, Paco Romero, defineix la instal·lació com una "petita ciutat" que se sosté sobre dos pilars fonamentals: el règim interior de seguretat i el tractament per a la reinserció. Els Pilars del Funcionament Diari • L'organització horària: La vida dels interns s'estructura de manera similar a una residència d'estudiants, amb horaris estrictes per a la higiene, els àpats i, sobretot, les activitats ocupacionals i formatives. • Estructura radial: L'edifici, construït el 1951, té una configuració antiga que es veurà superada pel futur centre de Mas d'Enric, el qual permetrà una millor classificació modular i reduirà la massificació actual. • Contacte amb l'exterior: S'emfatitza la importància de les comunicacions (telefòniques, orals per vidre, familiars i íntimes) com un dret clau per mantenir els vincles afectius i facilitar la futura tornada a la societat. El Tractament i la Reinserció Un extens equip de professionals explica que la condemna no és només privació de llibertat, sinó una oportunitat per oferir eines de canvi: • Equip de tractament: Format per juristes, psicòlegs, educadors, pedagogs i mestres que treballen de manera coordinada. • Perfil dels interns: S'ha detectat un canvi significatiu amb un 35% de població estrangera, el que obliga a adaptar els programes lingüístics i legals. • Programes específics: Es duen a terme intervencions grupals i individuals per a toxicomanies, delictes violents i agressions sexuals. Educació i Formació L'escola del centre, anomenada Pau Casals, ofereix des d'alfabetització fins a suport per a estudis universitaris a distància (UNED). Malgrat que bona part dels interns són fruit del fracàs escolar, els professionals busquen que l'aprenentatge sigui un espai satisfactori i no una simple imposició. "El nostre objectiu no és un altre que donar eines, valors i possibilitats perquè els interns sàpiguen viure millor en llibertat."

  • 8'

    Música i convivència intergeneracional a Tarragona

    Un projecte intergeneracional a través de la música El Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, situat al carrer Cavallers, ha estat l'escenari d'una emotiva jornada d'intercanvi entre generacions. L'activitat ha reunit infants de P4 del Col·legi Mare Nostrum i gent gran del Casal Mare de Déu de la Mercè. Objectius de l'activitat Establir nexes d'unió: Utilitzar la música com a vehicle per connectar la realitat dels infants amb l'experiència dels avis. Exploració sensorial: Viure el conservatori "de portes endins", coneixent instruments com l'oboè, el corn anglès o la trompeta. Gestió emocional: Recordar emocions i sentiments a través dels sons i les melodies. Desenvolupament de la jornada Segons Mila Santolària, cap d'estudis del centre, la trobada és especialment significativa per la il·lusió compartida. El recorregut inclou: Visita a les aules per provar diferents instruments. L'ús del leitmotiv de la pel·lícula Somriures i llàgrimes per guiar els grups pels espais. Un conte musical final a la Sala Noble per tancar l'experiència de forma lúdica. La importància de la música en el desenvolupament Santolària destaca que la música és una eina fonamental per al desenvolupament mental i personal, independentment de si els nens es dediquen professionalment a la música en el futur. "Hem d'aprendre a viure el ritme de la música amb tota la vida, amb tots els entrebancs que ens porta, i la música t'ajuda amb tots els seus elements."

  • 13'

    Nova etapa a la Federació de Veïns Segle XXI

    Renovació i Nous Objectius Vecinals a Tarragona La Federació d'Associacions de Veïns Segle XXI de Tarragona ha iniciat un nou cicle amb l'elecció de Josep Maria González com a president. Aquesta nova etapa neix amb l'objectiu de sacsejar un moviment associatiu que, segons el nou responsable, ha perdut la confiança dels ciutadans i es troba en un moment baix de participació. Eixos Prioritaris d'Actuació La nova junta s'ha marcat tres pilars fonamentals per centrar els seus esforços immediats: Seguretat Ciutadana: És la prioritat absoluta davant l'augment de la inseguretat percebuda. Es demanaran més efectius i s'ha parlat fins i tot de recórrer a la Generalitat o al Govern de l'Estat si no hi ha solucions locals. Sanitat: Especial preocupació per la possible centralització de serveis com el 061 cap a Barcelona, fet que consideren inacceptable donada la naturalesa industrial (química i nuclear) de la zona. Transport i Medi Ambient: Millorar la connectivitat dels barris i urbanitzacions i crear una vocalia específica per a temes mediambientals. Reivindicació de la Participació Política González és molt crític amb el paper passiu que s'ha donat a les associacions fins ara. La seva estratègia passa per: Veu i vot: Exigir participació real en els òrgans on es prenen decisions que afecten directament els veïns. Professionalització: Distribuir el treball entre els 25 presidents d'associacions perquè cadascú gestioni una parcel·la concreta. Independència: Allunyar el moviment dels interessos partidistes que, segons ell, han bloquejat la unificació del veïnatge tarragoní. "El moviment associatiu ha de portar la bandera dels problemes concrets i no estar solament per quan hi ha festes o per signar temes puntuals." El Repte de la Unificació Sobre la divisió del moviment veïnal a Tarragona, el president es mostra caut. Tot i que no descarta una futura unificació amb l'altra federació de la ciutat, considera que primer cal recuperar la credibilitat i demostrar resultats mitjançant el treball diari abans d'abordar processos de fusió que ja han fracassat anteriorment.