Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

229-240 de 1379
  • 10'

    Artiga: Nova revista d'art contemporani a Tarragona

    Presentació de la revista Artiga L'entrevista presenta el llançament d'Artiga, una nova publicació dedicada a l'art i el pensament contemporani a les comarques de Tarragona. Dirigida per Assumpta Rosés, la revista neix amb una forta voluntat de divulgació i amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Tarragona. Origen i filosofia del nom El nom d'Artiga té una arrel rural molt profunda: - Prové de l'acció de recuperar terrenys feréstecs o erms per al conreu. - Simbolitza la voluntat de fer "productives" les terres tarragonines pel que fa a l'art contemporani. - Conté la paraula art de manera intrínseca. Continguts i estructura La publicació tindrà una periodicitat quadrimestral (tres números a l'any) i s'estructura de la següent manera: - Ressenyes d'exposicions: Espai per deixar constància d'activitats i art efímer que sovint no queden registrats. - Veu de l'artista: S'atorga una pàgina perquè els propis creadors expliquin els seus projectes sense la mediació exclusiva dels crítics. - Mirada exterior: Seccions dedicades a grans esdeveniments internacionals com la Biennal de Lió o la Documenta de Kassel per evitar l'aïllament local. Distribució i contacte La revista és de distribució gratuïta i es pot trobar de diverses maneres: - Encartada amb el diari El Punt. - En punts físics com el Museu d'Art Modern de Tarragona, museus de Reus, el Centre de Lectura i diverses galeries d'art (Anquins, Antoni Pinyol, etc.). "Si a la televisió i a la premsa es dediqués una dècima part del temps al món de l'art del que es dedica a l'esport, la gent l'entendria molt més." L'objectiu final és trencar els paràmetres del passat i ajudar el públic a fer un canvi de mentalitat per comprendre els nous llenguatges artístics.

  • 21'

    Entrevista a Xavier Sabater: Estratègia del PSC a Tarragona

    Xavier Sabater: Entre la Gestió de les Eleccions i la Campanya del PSC En aquesta entrevista de campanya, Xavier Sabater, cap de llista del PSC per Tarragona i conseller de Governació, analitza la situació política a pocs dies dels comicis del l'1 de novembre. Sabater destaca el repte de compaginar la seva responsabilitat institucional en l'organització del dispositiu electoral amb la seva faceta de candidat. Perspectives Electorals i Estratègia El candidat es mostra optimista respecte a la tendència a l'alça dels socialistes, contraposant-la a la que considera una tendència a la baixa de Convergència i Unió (CiU). Sabater atribueix aquesta millora a una campanya basada en propostes positives i a errors de l'adversari, com el polèmic DVD de CiU o el to d'Artur Mas en els debats. Objectiu a Tarragona: Passar dels 5 diputats actuals a un sisè escó, que considera totalment factible. Segona part del partit: Utilitza aquesta metàfora per reclamar la continuïtat del projecte de govern, argumentant que dos anys i mig de legislatura han estat insuficients per completar el canvi. Balanç del Govern de Progrés Sabater puntua l'etapa del tripartit amb un 7,5 (notable alt), destacant especialment les polítiques socials i l'obra pública al territori: Sanitat: Destaca la construcció i millora d'hospitals a Reus, Cambrils, El Vendrell i el Joan XXIII de Tarragona. Cohesió Social: Defensa la Llei de Barris com una eina més efectiva per a la integració i el sentiment de país que les campanyes lingüístiques tradicionals. "La llei de barris ha fet més per la cohesió social i la incorporació de la gent que no sent Catalunya com a pròpia que 50 campanyes de la quota o de la norma." Seguretat i Infraestructures Davant les crítiques de l'oposició, el conseller respon amb dades: 1. Mossos d'Esquadra: Recorda que el calendari de desplegament per al 2008 va ser pactat per l'anterior govern de CiU, i que el PSC ha aconseguit avançar-lo al 2007. 2. Infraestructures: Defensa la gestió de l'aeroport de Reus i el port de Tarragona, i promet la millora de les connexions amb l'interior (autovia Tarragona-Montblanc i Reus-Alcover) per als propers anys. Finalment, Sabater reivindica el caràcter internacionalista del PSC i celebra la presència de José Luis Rodríguez Zapatero en l'acte central de Tarragona, definint-lo com un aliat clau per al nou Estatut i el finançament de Catalunya.

  • 17'

    Preparatius del Nàstic davant la visita del Real Madrid

    El Nàstic es prepara per a un duel històric L'expectació a Tarragona és màxima davant la propera visita del Real Madrid al Nou Estadi. El programa recull les impressions de jugadors, responsables de premsa i l'afició sobre un esdeveniment que transcendeix l'àmbit esportiu. Declaracions dels protagonistes Ismael Irurzun: El davanter recorda amb emoció el seu debut a Primera Divisió de la mà de Fabio Capello al Santiago Bernabéu fa deu anys. > "Sempre recordaré aquesta data i l'oportunitat que em va donar el tècnic actual del Madrid." Miguel Ángel Llera: El defensa destaca la il·lusió de la plantilla i la necessitat de puntuar per revertir la mala ratxa de resultats, posant èmfasi en la concentració per aturar davanters de la talla de Ronaldo o Van Nistelrooy. Logística i cobertura mediàtica Ramon Font, responsable de premsa, detalla la complexitat organitzativa: Rècord de mitjans: Més de 300 professionals acreditats, incloent delegacions internacionals i grans cadenes com TV3 o La Sexta. Adequació de l'estadi: S'han creat noves zones mixtes i s'han habilitat llotges com a cabines de premsa provisionals. Entrades exhaurides: Les poques localitats disponibles per a no socis han generat cues de gent fent nit a les taquilles i s'adverteix contra la picaresca de la revenda. L'ambient a les grades La Federació de Penyes, representada per José Luis Molina, organitza diverses accions per animar l'equip: Llançament de 6.000 globus. Mosaics amb milers de paperets blancs i vermells. Càntics unificats per tot l'estadi per crear un clima de pressió positiva.

  • 8'

    Concurs de la Via T a la sabateria XXL Peuets

    Concurs i proximitat al centre de Tarragona Com cada dijous, l'espai de la Via T ens convida a recórrer els commerços de proximitat de Tarragona. En aquesta ocasió, la unitat mòbil s'ha desplaçat a un establiment del centre de la ciutat per realitzar el seu clàssic concurs d'endevinalles basat en pistes. Les pistes del carrer Unió Els locutors han ofert diversos detalls per ajudar els oients a identificar la ubicació exacta: * Zona cèntrica: Un carrer de difícil aparcament que connecta la Part Alta amb la part baixa de la ciutat. * Context històric: Antigament el carrer era conegut com a Hermanos Landa. * Ubicació física: Un carrer amb pendent que baixa cap a una plaça amb molts ocells. * L'establiment: Situat davant de l'antiga Casa Sabater, l'aparador destaca per tenir eines d'ofici antic penjades a la paret. XXL Peuets: Especialistes en talles grans Després d'algunes trucades infructuoses, l'oient Anna Bullet ha encertat el nom de l'establiment: XXL Peuets, situat al carrer Unió, 31. La Mari, responsable de la botiga, ha explicat la singularitat del seu negoci: Especialització: Es centren en calçat de disseny juvenil en talles poc habituals. Talles de dona: Ofereixen numeracions del 42 al 45, difícils de trobar en botigues convencionals. Talles d'home: Disposen de calçat del 46 al 50. Moda i marques: Treballen amb primeres marques com Converse, Bikkembergs o Geox, adaptant les tendències actuals (com la pana o la pell) a les necessitats dels peus grans. "Hem fet aquesta tendència perquè la majoria de nens venen amb els peus grans i no els podíem calçar amb sabates d'adult."

  • 21'

    L'art de la imitació a Polònia i Minoria Absoluta

    Explorant el món de la sàtira i la imitació Josep Sunyer presenta un recull de les millors intervencions de les jornades Comunica 06, organitzades per Tarragona Ràdio. L'episodi se centra en el treball dels actors i guionistes de programes emblemàtics com Polònia, Minoria Absoluta i Alguna Pregunta Més. La creació del personatge Els actors Bruno Oro i Adrià Cuatrecasses expliquen el procés minuciós per construir una bona imitació: Observació detallada: No només es tracta de la veu, sinó de captar petits tics, la manera de moure la mandíbula o gestos gairebé imperceptibles. L'empatia amb el personatge: Bruno Oro destaca que, per imitar bé algú, t'ha d'agradar el personatge (que no necessàriament la persona). Tècniques dispars: Mentre alguns usen el vídeo per fixar-se en la imatge, d'altres prefereixen tancar els ulls i centrar-se exclusivament en el timbre i el to de veu. Moments de tensió: El cara a cara Un dels punts més interessants és la incomoditat de trobar-se amb la persona real imitada. Es narren anècdotes sobre trobades amb Artur Mas o Mariano Rajoy: "Imitar el Zapatero a la seva cara em va crear bastant de respecte... però l'obligació nostra com a sàtirs és fotre'ls-hi algun pal." L'imaginari col·lectiu i la llicència creativa S'explica com, a vegades, els imitadors s'inventen vides paral·leles per a personatges que tenen poc recorregut públic, com el cas de l'home del temps Paco Montes de Oca, a qui el públic acaba associant amb la versió humorística i "animada" del programa. Actualitat i ràdio en directe L'episodi serveix com a prèvia de l'emissió del Versió RAC1 amb Toni Clapés des de l'auditori de Caixa Tarragona, destacant el recent Premi Ondas rebut per l'equip de Minoria Absoluta.

  • 26'

    Homenatges i ficció: Ràdio i literatura a Tarragona

    La ràdio com a eix literari L'episodi explora la intersecció entre la creació literària i el món radiofònic, a través de les experiències de diversos autors que han participat en un recull de relats amb motiu de l'aniversari de Tarragona Ràdio. Cada autor aporta la seva perspectiva única sobre la potència del mitjà i la seva relació personal i professional amb ell. Diversitat de relats i temàtiques Els autors descriuen els seus contes, que abasten des del misteri paranormal fins a la ficció històrica: • Jordi Tiñena i el seu homenatge a la periodista Iolanda García mitjançant una història amb clau de gènere negre situada a Tarragona. • Adam Manyé presenta Matrònom, un relat inquietant sobre una síndrome on les paraules pensades es reprodueixen a la ràdio. • Un relat sobre l'experiment de Filadèlfia situat a l'emissora local, barrejant misteri i humor. • Una proposta centrada en la Guerra Civil, destacant el valor de la ràdio com a únic mitjà de comunicació i el seu poder de convicció. Relació personal amb el mitjà • Alguns autors es defineixen com a oients compulsius que troben en la ràdio el seu fil conductor diari mentre treballen a casa. • Altres han viscut la ràdio des de dins, treballant en redaccions o en serveis tècnics, el que ha donat un caràcter autobiogràfic a les seves obres. • S'esmenta el concepte de l'encàrrec no com una limitació, sinó com un repte artístic comparable a les grans obres de la història. "La ràdio té un pes important perquè realment és el fil conductor i l'aparador on convergeix tot."

  • 10'

    Entrevista a Àngels Margarit: Dansa i l'espectacle L'Aranlanda

    Retorn de la companyia Mudances a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca el retorn de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit a la ciutat després de molts anys d'absència. L'ocasió és la presentació de l'espectacle L'Aranlanda al Teatre Metropol, dins el marc del festival d'art actual i multimèdia Trencart. Reflexions sobre la dansa contemporània Durant la conversa, Margarit analitza la situació del sector a Catalunya: Evolució del públic: Es reconeix la creació d'un espectador més format i constant a Tarragona en les darreres dècades. Interdisciplinarietat: La dansa es defineix com un llenguatge que conviu amb la música, la imatge i les noves tecnologies. Formació i pedagogia: Es subratlla la necessitat d'homologar els estudis superiors de dansa i de veure aquesta disciplina com un art de comunicació més enllà de l'entrenament físic. "La dansa, a part de ser un espectacle viu amb cossos virtuosos, és sobretot un llenguatge de comunicació." L'espectacle: L'Aranlanda L'obra es descriu com una exploració de la ciutat des d'una vessant arquitectònica i abstracta, dividida en tres parts: Arquitectura en moviment: Un treball de formes i distàncies on els ballarins actuen com un organisme viu. Si hi ha mesos: Una mirada intimista sobre la llar i les relacions personals, amb música indoturca. Velocitat i ritme: Una part enèrgica i físicament virtuosa inspirada en les autopistes i el ritme urbà contemporani.

  • 3'

    Enfonsament d'unes escales al carrer Escales d'Arbós

    Incident a la Part Alta de Tarragona Cap a les 9 del matí, s'ha produït un incident estructural al número 4 del carrer Escales d'Arbós, a tocar de l'Ajuntament. Una part de les escales interiors de l'immoble s'ha enfonsat, deixant l'edifici parcialment inaccessible i obligant a una actuació d'emergència. Afectacions i rescat L'incident ha causat conseqüències directes sobre els residents: Una noia ha resultat ferida lleu en cedir l'estructura, possiblement mentre baixava. Una veïna d'un dels pisos superiors ha hagut de ser rescatada pels bombers amb un camió escala, ja que havia quedat aïllada. L'immoble ha estat evacuat totalment i quedarà sota custòdia fins que se'n garanteixi la seguretat. Mesures i responsabilitats Segons ha informat el tinent d'alcalde d'urbanisme, Jordi Sendra, l'estructura general de l'edifici no perilla, però l'accés és impracticable: "Fins que els propietaris arreglin l'escala, evidentment no s'hi podrà tornar a entrar." Els bombers deixaran l'escala apuntalada i l'Ajuntament ja treballa per localitzar els quatre o cinc propietaris de l'immoble per tal que assumeixin la reparació de forma immediata. Cap veí podrà pernoctar a l'edifici fins que es resolgui la situació.

  • 24'

    Entrevista a Ernest Benach: Reptes de Tarragona i Futur Polític

    Introducció i Perfil de l'Entrevistat L'episodi comença amb una breu biografia d'Ernest Benach, nascut a Reus i amb una llarga trajectòria a la política catalana. Després de 14 anys com a regidor a Reus i diputat al Parlament de Catalunya des de 1992, Benach ha exercit el càrrec de President del Parlament durant l'última legislatura. Es presenta com a cap de llista d'Esquerra Republicana (ERC) per la demarcació de Tarragona. La Visió de Campanya d'ERC Benach defineix els candidats d'ERC com a "gent normal i corrent", destacant que el seu valor resideix en la seva vinculació amb el territori i no pas amb les elits de Barcelona. Critica la tendència de la campanya cap a la calúmnia i l'insult, argumentant que això allunya la ciutadania de les urnes. • Proximitat territorial: El projecte d'ERC busca impregnar la política nacional amb una visió descentralitzada. • Finançament electoral: Benach insta a respectar els límits de despesa marcats per la llei. Escenaris Post-electorals i Pactes de Govern Sobre el futur govern, Benach preveu que l'aritmètica parlamentària no variarà substancialment i que cap partit podrà governar en solitari. Identifica tres partits que ocupen la centralitat: PSC, Convergència i Unió (CiU) i ERC. "El futur govern de Catalunya sortirà de la combinació de dos d'aquests tres partits." Planteja diverses possibilitats, incloent-hi un govern d'obediència purament catalana, però critica les possibles "tornes" o pactes a Madrid que podrien hipotecar els interessos del país. Balanç de la Legislatura i Drets Socials El President del Parlament fa un balanç positiu dels últims tres anys, destacant canvis profunds en dos àmbits clau: Educació: Reimpuls del sistema amb la inauguració constant de centres i el Pacte Nacional per l'Educació. Serveis Socials: Una evolució conceptual on els serveis ja no es veuen com un ajut per als pobres, sinó com un dret universal equiparable a la salut. Infraestructures al Camp de Tarragona Pel que fa al territori, Benach aposta per optimitzar i connectar les infraestructures ja existents més que no pas per crear-ne de noves des de zero. El seu model es basa en: • El triangle ferroviari i logístic entre Reus, Tarragona i Valls. • La integració del Port de Tarragona i l'Aeroport de Reus en un sistema aeroportuari i portuari català ambiciós. • La millora del servei de rodalies i el desplegament del tren lleuger (TramCamp). • El desdoblament de la N-340 i l'eliminació dels peatges a l'A-7. Immigració i Seguretat Benach aborda la immigració com una oportunitat de país que requereix un pacte d'estat a Catalunya. Reclama la gestió directa de les competències en origen per poder parlar directament amb països com el Marroc. En l'àmbit de la seguretat, critica que Tarragona hagi estat l'última demarcació en el desplegament dels Mossos d'Esquadra. Exigeix que, mentre no es completi el desplegament, l'Estat espanyol mantingui els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ja que els ciutadans catalans paguen els seus impostos per rebre aquest servei.

  • 11'

    Congrés a Tarragona sobre Adolescència i Convivència

    Resum del Congrés sobre el Desenvolupament Adolescent L'entrevista amb l'Antoni Marcos, president de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Secundària de Catalunya, detalla els objectius del proper congrés a Tarragona. El focus principal és el desenvolupament personal dels adolescents i la necessitat d'una acció conjunta entre famílies, escoles i administracions. Eixos Temàtics i Gestió de Conflictes El congrés s'estructura al voltant de quatre pilars fonamentals: * L'Escola: Com a espai de mediació i aprenentatge acadèmic. * La Família: El suport emocional i les eines per a pares que sovint es troben "fora de joc". * Recursos Comunitaris: La implicació de les administracions i entitats socials. * Mitjans de Comunicació: L'anàlisi de l'excés d'informació i el risc de la desinformació. Crítica a la Criminalització del Jovent Marcos expressa un desacord frontal amb informes que, segons ell, manquen de rigor i tendeixen a generalitzar conductes violentes: "No podem acceptar de cap de les maneres que es criminalitzi a tots els joves... un cas que hi hagués és suficient per atacar-lo, però això no s'ha de generalitzar." Metodologia i Participació El congrés aposta per un format dinàmic que inclou: 1. Ponències d'experts: Com la de María José Díaz-Aguado en resolució de conflictes. 2. Experiències interactives: Ús del teatre social amb l'ONG Teatre Acció per abordar la mediació. 3. Taules de debat: Espais per consensuar conclusions que es traslladaran a les institucions per demanar més recursos i eines preventives.

  • 1h 15min

    Humor a la ràdio i actualitat a Tarragona

    Resum de l'episodi Aquest episodi de El matí de Tarragona Ràdio combina l'anàlisi de les arts escèniques amb l'actualitat informativa de la ciutat i una reflexió profunda sobre el paper de l'humor en els mitjans de comunicació. La Dansa i la Ciutat L'episodi comença amb una entrevista a Àngels Margarit, qui presenta l'espectacle de la companyia Mudances al Teatre Metropol. Els punts clau de l'obra inclouen: • Una mirada a la ciutat com a organisme viu i arquitectura de moviment. • La relació siamesa entre les persones que comparteixen una llar. • L'ús d'una banda sonora que va des de l'electrònica d'Oriol Rossell fins a música clàssica de Corelli i improvisacions indoturques. La Jornada 'Comunica 06': La Cuina de l'Humor Es dedica una part central a les jornades sobre l'humor a la ràdio, amb la participació d'experts com Josep Sunyer, Juanma Ortega i Carles Capdevila: • Equilibri matinal: Juanma Ortega destaca que un programa despertador ha d'oferir informació, música i humor en dosis equilibrades cada 30 minuts. • Professionalització: Es subratlla que l'humorista de ràdio ha de ser un professional i no només algú amb "gràcia natural". • Relació amb els polítics: Carles Capdevila desmitifica la idea que als polítics els agrada ser imitats; sovint ho accepten per projecció pública, però senten la pressió de la paròdia. "L'humor a les sis del matí ha de ser senzill i mastegat, perquè la gent encara no està preparada per pensar profundament." Actualitat i Successos a Tarragona El servei informatiu recull les notícies més destacades de la jornada: • Successos: L'ensorrament parcial d'una escala en un edifici de la Part Alta que ha deixat una ferida lleu. • Política Municipal: El conflicte de l'Ajuntament amb l'empresa Sistemas Alem pel retard i defectes en el pàrquing robotitzat de Jaume I. • Esports: El debut del Nàstic de Tarragona a la Copa del Rei contra el Valladolid. • Cultura: Presentació del cicle Pop d'Autor i les activitats de l'Escola de Lletres.

  • 23'

    Anàlisi científica de campanyes electorals amb Arantxa Capdevila

    Introducció a l'Anàlisi Política En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'experta Arantxa Capdevila, doctora en comunicació i professora de la URV, ofereix una mirada científica sobre com es construeixen les campanyes electorals. L'anàlisi destaca que, lluny de l'espontaneïtat, cada gest i missatge d'un líder polític està absolutament estudiat i mil·limetrat per equips professionals. L'Evolució de la Comunicació Política La comunicació ha passat de mètodes tradicionals dels anys 80 (megafonia i cartells emocionals) a una era domianda per: • La professionalització amb experts en publicitat i relacions públiques. • El control total sobre l'aparició en mitjans audiovisuals. • L'entrada d'internet i les xarxes com a nous canals estratègics. El Paper Crucial de la Televisió La televisió segueix sent el mitjà que més influeix en l'electorat. Es calcula que un 90% de la població s'informa exclusivament per aquesta via, la qual cosa prioritza la forma sobre el fons: • La imatge personal (pentinat, corbates) pot ser tan decisiva com el discurs. • Els debats cara a cara poden determinar el vot d'un 3-6% d'indecisos, clau en situacions d'empat tècnic. Perfils dels Candidats Catalans L'Arantxa analitza les estratègies particulars dels líders actuals: • Artur Mas: Un intent constant d'humanitzar una figura que inicialment es percebia com a massa perfecta o encarcarada. • José Montilla: Una estratègia potser errònia en intentar forçar-li una simpatia que no és el seu punt fort, en lloc de potenciar la seva eficàcia de gestió. • Josep-Lluís Carod-Rovira: Una campanya basada en la quotidianitat i la proximitat de les persones davant la dificultat d'explicar la gestió del tripartit. • Josep Piqué i Joan Saura: Un enfocament en la moderació en el primer cas, i un pas cap al personalisme en el segon, trencant la tradició coral d'Iniciativa. L'Impacte de les Enquestes i la Sàtira "Els partits no volen que les enquestes els donin una victòria massa clara per evitar la desmobilització de l'electorat." Es discuteix com les enquestes s'utilitzen com a eines de guerra psicològica per mobilitzar o desinflar el votant. Finalment, es reivindica la sàtira política com un element que, tot i les queixes dels polítics, els acaba humanitzant davant l'opinió pública.