Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1379
  • 15'

    L'Amor al Segon Intent: Claus de Maduresa amb Antoni Bolinches

    En aquesta conversa, el reconegut psicòleg i sexòleg Antoni Bolinches presenta la seva visió sobre les crisis de parella i les segones oportunitats. A partir del seu llibre L'amor al segon intent, l'autor analitza per què fracassen les relacions i com es pot transformar aquest fracàs en un aprenentatge real. Les Segones Oportunitats i la Reflexió Bolinches sosté que una segona part pot ser millor que la primera si existeix una autocrítica constructiva. No es tracta de repetir el mateix model, sinó de generar un nou paradigma de relació. Per a les parelles que volen reintentar-ho amb la mateixa persona, proposa la separació cautelar com un mecanisme per: * Trobar a faltar l'altre. * Reflexionar sobre un mateix. * Recuperar la il·lusió emocional necessària per a la regeneració. Els Tres Secrets de la Felicitat en Parella L'expert sintetitza el seu model en tres pilars fonamentals: 1. Aprendre a escollir: Seleccionar la persona des de la maduresa i no des de la carència. 2. Aprendre a construir: Treballar diàriament en el projecte comú. 3. Aprendre a corregir: Tenir la humilitat de reconèixer les errades pròpies en lloc de culpar sistemàticament l'altre. Diferències de Gènere i Comportaments L'entrevista aborda com homes i dones gestionen la solitud i la infidelitat de manera distinta: * Els homes sovint busquen noves parelles més ràpidament per una manca d'autonomia domèstica o menor exigència. * Les dones tendeixen a ser més coherents amb els seus sentiments; davant d'un enamorament alternatiu, solen trencar la relació prèvia per evitar la incongruència. "La parella que dura és la parella que madura." Finalment, es destaca la importància de dedicar temps de qualitat tant a l'espai comú com al creixement personal, ja que sense temps no hi ha possibilitat de cura ni de maduració emocional.

  • 9'

    Lluís Soler i l'èxit massiu d'El Mètode Grönholm

    L'èxit imparable d'un fenomen teatral L'actor Lluís Soler analitza l'obertura de la temporada de tardor del Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. L'entrevista destaca un fet excepcional: les entrades per a la representació es van exhaurir en menys d'una hora, una situació que, segons l'actor, s'ha convertit en la tònica habitual a totes les ciutats on actuen. Claus de l'èxit segons Lluís Soler Tot i que el mateix repartiment no pot concretar una fórmula màgica, s'apunten diversos factors que fan d'aquesta obra una peça especial: La fusteria teatral: Jordi Galceran ha construït una estructura que atrapa l'espectador des de l'inici, mantenint l'atenció i la sorpresa fins a l'últim moment. Equilibri entre gèneres: Malgrat la duresa de la crítica social, la part de comèdia entre els quatre personatges que competeixen per un lloc de treball s'imposa a l'agressivitat de la trama. Relació amb el públic: L'humor serveix com a pont perquè l'espectador s'identifiqui amb els perfils representats a l'escenari. Ficció versus Realitat L'actor reflexiona sobre l'exigència i la crueltat de les proves de selecció de les multinacionals en la vida real, comparant-les amb la ficció de l'obra: "La realitat sempre supera la ficció... els mètodes que fan servir determinades empreses són molt més maquiavèlics que els que fem servir a El mètode Grönholm." Propers passos de la producció Amb més de 500 representacions a l'esquena, l'obra encara té un llarg camí per recórrer: Continuació de la gira actual fins a mitjans de novembre. Retorn al Teatre Poliorama de Barcelona el 15 de novembre per iniciar la seva tercera temporada. Tot i que s'anuncia com a la "tercera i última" temporada, Soler prefereix deixar que l'obra continuï el seu propi camí a causa de la gran demanda del públic.

  • 16'

    Dones sindicalistes i el llegat de Federica Montseny

    Dones sindicalistes: Una història per recuperar L'entrevista a la doctora en Història Contemporània, Dolors Marín, posa el focus en l'exposició Dones sindicalistes, organitzada per la CGT a l'Ajuntament de Tarragona. La conversa reivindica el paper fonamental de dones que han estat invisibilitzades pel relat històric tradicional, escrit majoritàriament per homes i marcat pel silenci del franquisme. El paradigma de Federica Montseny Es destaca la figura de Federica Montseny, una de les primeres dones ministres d'Europa (Ministeri de Sanitat durant la República). Malgrat la seva rellevància, Marín assenyala que encara queda molt per investigar sobre la seva vida i obra. També es recorda la seva mare, Teresa Mañé, la primera mestra laica de l'Estat espanyol. Obstacles i lluites quotidianes El resum dels punts clau de la lluita femenina en el sindicalisme inclou: Autoeducació: Moltes dones del proletariat, com la Teresa Claramunt, van haver d'aprendre a llegir i escriure de forma autodidacta davant la manca d'accés a l'escola. Rebuig intern: El mateix moviment obrer era sovint reaccionari, veient la dona treballadora com una amenaça al rol del "pare de família" o sota el terme despectiu de "xinxes de fàbrica". Ensenyament laic: La lluita per una educació coeducadora i igualitària va ser una prioritat absoluta contra el monopoli de l'Església. Vigència del seu pensament Marín subratlla que moltes de les idees plantejades als anys 30 continuen sent actuals: "No ens vam inventar res als anys 70; elles ja parlaven de planificació familiar, sexualitat i centres per a joves als anys 30." L'entrevista conclou afirmant que estem en ple procés de reconstrucció de la història de les dones, un camí que tot just comença a fer visibles les lluites quotidianes que han transformat la societat.

  • 22'

    Rafael Luna: Propostes i Estratègia del PP a Tarragona

    Rafael Luna a Tarragona Ràdio: Campanya i Pactes Electorals L'entrevista amb Rafael Luna, cap de llista del Partit Popular (PP) per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, se centra en la necessitat de recuperar el sentit comú i la gestió eficaç davant el que considera el fracàs del govern tripartit. Estratègia de Pactes i Governabilitat Luna és molt contundent pel que fa a la política de pactes post-electorals i la relació amb Convergència i Unió (CiU): Repte a Artur Mas: Exigeix al líder de CiU que vagi davant de notari per garantir que no pactarà amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Fi dels "xecs en blanc": El PP no donarà suport extern a Mas; exigeixen entrar al govern amb consellers propis per garantir serietat i rigor. Rebuig al Tripartit: L'objectiu prioritari és evitar una reedició del govern d'esquerres, que Luna defineix com un període de "desgovern" i baralles internes. Seguretat i Immigració El candidat detalla propostes clau en l'àmbit social i de l'ordre públic: Creació d'una Conselleria d'Immigració: Proposa un model centrat en la integració i la contractació en origen, criticant tant l'"aperturisme total" del PSC com el "racisme" que atribueix a la proposta de carnet per punts de CiU. Reforç policial: Demana arribar a una ràtio de 5 agents de Mossos d'Esquadra per cada 1.000 habitants, sumant 10.000 nous efectius a tot Catalunya. Infraestructures al Camp de Tarragona i l'Ebre Luna reivindica la inversió en el territori per potenciar la seva competitivitat: "El Camp de Tarragona ja és un fet i tots ens hem d'unir per tirar endavant." Mobilitat: Defensa el desdoblament de la N-340 i la gratuïtat de l'autopista AP-7 des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Cambrils. Projectes Estratègics: Aposta pel Tram Camp, el tercer carril, l'ample europeu fins a França i el desenvolupament de l'aeroport de Reus. Terres de l'Ebre: Crítica la gestió de l'aigua del tripartit i proposa potenciar l'eix de l'Ebre i millorar les connexions ferroviàries i costaneres. Expectatives Electorals Tot i les enquestes inicials, Luna es mostra optimista i aspira a recuperar el tercer diputat per la província de Tarragona, apel·lant al votant catalanista centrista i moderat que no vol un pacte nacionalista radical.

  • 20'

    L'evolució de l'humor a la ràdio i la televisió

    Crònica de la Setmana de la Comunicació El periodista Josep Sunyer analitza les sessions obertes a la URV, centrades en l'evolució dels formats de comunicació i l'humor. La jornada ha comptat amb la ponència magistral de Josep Maria Martí Martí, doctor en Ciències de la Informació, i la col·laboració d'humoristes de la factoria El Terrat. Conceptes clau de la ponència de Martí Martí Tot està inventat: Es defensa la idea que la ràdio ha estat el primer mitjà audiovisual i la base sobre la qual s'ha construït la televisió. Transvasament de talent: Amb l'arribada de la televisió, es va produir una fugida de professionals, formats i, especialment, de la publicitat (la gallina dels ous d'or). Gèneres radiofònics: S'identifiquen sis gèneres bàsics de l'humor: monòlegs, diàlegs estereotipats, xous, sitcoms, imitacions i morning shows. L'humor a través dels personatges "La ràdio té una cosa que no tindrà mai la televisió: la màgia d'excitar la imaginació de l'oient." Monologuistes: Destaca la figura de Miguel Gila com a pioner i Joan Capri en l'àmbit català. Parelles estereotipades: Referències a Tip y Top i, especialment, a l'èxit de Josep Maria Terrassa amb el personatge del Maginet Pelacanyes a Tarragona. La factoria El Terrat: Fermí Fernández i Oriol Grau expliquen com l'observació de la vida quotidiana i la improvisació són els motors dels seus gags a programes com Buenafuente. L'essència del mitjà Es conclou que, mentre la televisió requereix infraestructures gegantines (fins a 150 persones per programa), la ràdio conserva una capacitat única per connectar amb el públic mitjançant el relat i la creativitat individual.

  • 9'

    Protesta dels Agents Rurals contra la retallada de competències

    Conflicte pel nou reglament del Cos d'Agents Rurals El delegat sindical de CCOO, Francesc Coll, explica els motius de la mobilització i l'acampada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. El col·lectiu protesta contra un projecte de decret del Govern que pretén limitar les seves funcions en la investigació de delictes mediambientals. Punts clau de la reivindicació: Retallada d'atribucions: El nou reglament podria convertir els agents en simples observadors davant les agressions més greus al medi ambient. Investigació penal: Actualment, el cos és capdavanter en la investigació d'incendis forestals, enverinament de fauna i destrucció d'espais protegits. Reconeixement institucional: La Fiscalia de Medi Ambient del TSJC reconeix la tasca dels Agents Rurals com el cos més eficaç en la persecució de delinqüents ambientals. Pressions polítiques: El sindicat denuncia que les limitacions responen a interessos polítics i a la voluntat de l'administració de no ser fiscalitzada. Objectius de la protesta: "No volem ser part d'una política ambiental de parador; volem tenir capacitat d'actuació com tenim en aquests moments." Els agents demanen ser rebuts pel conseller portaveu per garantir que el reglament s'aprovi sense cap tipus de retallada de competències. Si no hi ha canvis, preveuen una gran mobilització el proper 30 de març amb el suport de forestals de tot l'Estat.

  • 21'

    Entrevista a Daniel Pi: Propostes d'ICV-EUiA

    Entrevista electoral amb Daniel Pi (ICV-EUiA) El candidat de Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per la demarcació de Tarragona, Daniel Pi, analitza l'actualitat política i presenta les línies mestres del seu programa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Balanç del Govern i Eslògan de Campanya Pi defensa la feina feta durant els darrers tres anys en l'executiu català, destacant que s'ha produït un canvi de tendència en la inversió social. L'eslògan "Un govern d'esquerres" reflecteix la voluntat de la seva formació de reeditar el pacte d'esquerres però amb una major influència d'ICV per marcar un caràcter propi. "Com més Iniciativa hi hagi en el proper govern, més polítiques d'esquerra, més polítiques ambientals i més transparència." Eixos Programàtics i Propostes Habitatge: Proposta d'una acció decidida per crear habitatge social (uns 2.000 pisos anuals al Camp de Tarragona) mitjançant la nova Llei del dret a l'habitatge. Medi Ambient i Aigua: Aposta per la Nova Cultura de l'Aigua, rebutjant transvasaments i apostant per dessaladores. Defensa un país equilibrat que no tracti el territori com una mercaderia. Infraestructures i Mobilitat: Crítica a l'ús excessiu del vehicle privat (92% a Tarragona). Prioritat absoluta al transport públic i al servei ferroviari de proximitat (Rodalies). Proposta d'eliminar peatges i millorar accessos a l'autopista existent en lloc de seguir asfaltant indiscriminadament. Polítiques Socials: Compromís amb l'accés universal a serveis de qualitat en educació i sanitat, amb l'objectiu d'arribar a la mitjana de despesa social europea. Perspectives de Futur El candidat es mostra optimista davant les enquestes que preveuen un creixement de la formació. Atribueix aquestes bones perspectives a la seriositat, rigorositat i falta de soroll amb què han treballat a les institucions.

  • 15'

    20 anys de Tarragona Ràdio: La Veu d'una Ciutat

    Vint anys d'història compartida L'exposició commemora les dues dècades de Tarragona Ràdio (1986-2006), establint un vincle indissoluble entre l'evolució de l'emissora i el creixement de la ciutat de Tarragona. A través de tres espais cronològics, la mostra ofereix un recorregut que va des del voluntarisme inicial fins a la professionalització tecnològica actual. Cronologia del trajecte radiofònic Primera Etapa (1986-1994): L'època de Ràdio Fòrum, caracteritzada per instal·lacions a la Part Alta i una ràdio feta amb col·laboració ciutadana i altruisme. Segona Etapa (1995-2001): El trasllat a la Rambla Nova i la consolidació de la Ràdio de la Ciutat, amb una programació de 24 hores i millors mitjans tècnics. Tercera Etapa (2001-2006): L'era moderna a l'Avinguda de Roma, marcada per la digitalització i l'era del telèfon mòbil. Moments sonors i fites històriques L'exposició no només mostra aparells antics com els Revox, bobines o micròfons pesants, sinó que se centra en un arxiu sonor excepcional que recull: Tragèdies i emergències: L'atemptat d'Empetrol (1987), les inundacions del Francolí (1994) o l'explosió de la Rambla (2005). Èxits esportius: L'històric ascens del Nàstic de Tarragona a Primera Divisió l'any 2006. Cultura i Patrimoni: El reconeixement de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, les diades castelleres i la reobertura del Teatre Metropol. "L'exposició pretén lligar la ràdio amb el que ha estat la ciutat de Tarragona en aquests 20 anys."

  • 17'

    Humor i llibertat d'expressió a Comunica 06

    Balanç de l'Humor i els seus Límits Legals En el marc de la setmana de la comunicació Comunica 06, s'ha dut a terme una tertúlia sobre l'evolució de l'humor a la ràdio catalana i les implicacions legals que comporta. El debat ha comptat amb la participació de l'actor Oriol Grau i el professor de dret constitucional Jordi Barrat. Els conceptes clau abordats: Dret a l'honor i la intimitat: Es discuteix la col·lisió entre l'article 20 (llibertat d'expressió) i el 18 (dret a l'honor) de la Constitució. Segons Barrat, la llibertat d'expressió té una major volada quan es tracta de personatges públics o polítics. L'insult gratuït com a límit: Tot i que la crítica pot ser ferotge, el límit teòric se situa en l'insult que busca la vexació o l'atac directe a la dignitat humana. L'humor com a espai de llibertat: S'introdueix el concepte d'animus iocandi (voluntat de fer riure), que permet una major flexibilitat legal de cara a possibles demandes. Experiències professionals i anècdotes: La hipocresia política: Oriol Grau defensa la funció social de l'humorista per desmascarar la hipocresia dels qui prediquen valors que no apliquen en l'àmbit privat. Censura i pressions: Grau distingeix entre la ràdio, on ha gaudit d'absoluta llibertat, i la televisió, on ha patit revisions de guió i pressions per part de directius. El cas de Kazajistan: S'esmenta com la sàtira pot arribar a generar conflictes diplomàtics, posant com a exemple un còmic que parodiava costums masclistes. "Els còmics estem obligats a enfotre-nos-en... especialment quan els polítics venen personatges en lloc de programes."

  • 26'

    Cinc anys dels Estudis de Comunicació a la URV

    Balanç de la Primera Promoció L'episodi commemora el cinquè aniversari de la implantació dels estudis de comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Bernat López, responsable de la unitat, juntament amb tres graduats de la primera promoció, reflexionen sobre l'evolució d'aquests estudis i el seu impacte a Tarragona. Perfil dels Estudiants i Vocació • Els convidats representen les diferents branques: periodisme i publicitat. • Es destaca la relació entre la història i el periodisme, amb casos d'estudiants que han cursat ambdues llicenciatures per vocació de recerca i escriptura. • Existeix una clara preferència pels mitjans audiovisuals (televisió i ràdio) davant del periodisme digital o la premsa escrita. L'Inserció en el Món Laboral "Som la generació dels mil euristes i és una confirmació de la situació actual del món periodístic." L'experiència dels joves graduats posa de manifest la duresa dels inicis professionals: • Inestabilitat laboral: Dificultats per trobar feina estable i unes condicions contractuals sovint precàries. • Formació pràctica: Es valora positivament que la URV inclogui pràctiques obligatòries, el que permet un primer contacte real amb el sector (ràdio local, diaris gratuïts, seguiment d'esports com el Nàstic). • Ràpida adaptació: La necessitat d'espavilar-se ràpidament sense grans equips de producció al darrere. El Futur de la Facultat i la Reforma de Bolonya Canvis en el Model Universitari • S'analitza l'arribada del Pla Bolonya per al 2010, que implicarà una reorganització dels títols cap a graus de quatre anys. • Hi ha incertesa sobre la creació d'un primer curs comú amb altres ciències socials com dret o economia. • La URV té l'objectiu estratègic d'incorporar la titulació de Comunicació Audiovisual, una mancança històrica que obliga a molts alumnes a marxar a Barcelona. Comunicació Local i Esdeveniments • Es defensa la comunicació de proximitat com un servei essencial que requereix els millors professionals. • Presentació de la Setmana de la Comunicació (Comunica 06), un exemple de col·laboració entre la universitat i els mitjans públics com Tarragona Ràdio.

  • 12'

    Comunica 06: L'èxit i els límits de la ràdio que fa riure

    L'humor com a eina de comunicació social Marta Montagut, professora i coordinadora de les jornades Comunica 06, analitza el paper de l'humor en l'actualitat radiofònica. Segons Montagut, els programes d'humor han esdevingut canals fonamentals per a la comprensió de la realitat, ja que molts oients afirmen entendre millor els conflictes socials i polítics a través d'aquests espais que mitjançant els informatius convencionals. Tipologia i gèneres de la ràdio humorística El programa de les jornades abasta diverses vessants d'aquest fenomen: Satira política: Amb referents com Minoria Absoluta, que destaca per la seva capacitat crítica i el rigor en els guions. Morning shows: Programes despertador com Anda Ya o el Fricandó Matiner, que utilitzen l'humor i les bromes per crear un "efecte club" i aglutinar una audiència jove. Espais contenidors: Píndoles d'humor dins de magazins seriosos com l'APM o el mític Jardín de los Bonsáis. Els límits de la llibertat d'expressió Un dels punts clau de debat en aquesta edició és el Marc legal de la sàtira: "En ràdio és molt difícil arribar al límit; pràcticament ho pots dir tot, tret de l'insult directe." Es planteja una comparativa amb la llibertat en televisió i es reivindica un humor intel·ligent i respectuós que serveixi com a vàlvula d'escapament i exercici democràtic. Convidats i ponents destacats Les jornades compten amb un cartell de "primeres espases" del sector: Professionals del sector: Josep Maria Martí (doctor en comunicació), Juanma Ortega (pioner dels morning shows), Toni Clapés i Manel Fuentes. Actors i creadors: Oriol Grau, Fermí Fernández (El Terrat), Bruno Oro, Sílvia Abril i l'equip d'El Cansancio. Directors i guionistes: Carles Capdevila (APM) i l'equip de RAC1.

  • 21'

    Visita a la Casa Canals: Història i Patrimoni de Tarragona

    Exploració de la Casa Canals amb Jordi Rovira Aquesta secció ens convida a un recorregut detallat per la Casa Canals, un dels edificis més emblemàtics de la noble Tarragona moderna, que va obrir les seves portes al públic el juny passat després d'una exhaustiva rehabilitació. Els Orígens i la Família La casa rep el seu nom de la família Canals, uns industrials reusencs que van prosperar en el sector químic durant el segle XVIII. Al llarg dels anys, van consolidar un vast patrimoni: * Van arribar a posseir fins a 30 cases grans a la ciutat. * L'esplendor actual de l'immoble es deu, en part, a l'enllaç matrimonial entre Joaquim de Canals i Maria Antònia de Castellarnau el 1852. * La unió de les dues famílies benestants va aportar una dot de 18.000 lliures catalanes, destinades a la decoració i millora del casaló. Espais Destacats de l'Immoble El recorregut ens mostra una casa que s'ha mantingut pràcticament intacta gràcies als inventaris històrics: Entrada i Muralla: La casa se sosté sobre la muralla romana, visible des del replà de l'escalinata principal. La Capella: És l'última casa noble de Tarragona amb dret a dir missa diària. Es conserva el parament original de l'altar i una cúpula circular. Saló Noble: És el saló més gran de totes les cases nobles de Tarragona, decorat en estil Imperi francès, amb daurats i llums de cristall. Saló Blau: Espai de recepció amb un paviment de València únic a Catalunya i mobiliari original. El Jardí: Situat al nivell del pis principal, destaca per un eucaliptus monumental i fonts amb rocalla del segle XIX. Futur i Activitats Culturals Actualment, la Casa Canals no només és un espai monumental, sinó també un centre cultural dinàmic: "Tenim una casa que és realment impressionant... ens mostra el millor edifici probablement del segle XVIII-XIX d'aquesta Tarragona moderna." * S'utilitzen les dependències per a exposicions temporals (com la de Tarragona Ràdio o Joan Baptista Plana). * S'han realitzat concerts de música de cambra al jardí amb gran èxit de públic. * Es preveu la rehabilitació de nous espais com la cuina i les antigues cavalleries per ampliar la visita.