Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

457-468 de 1379
  • 12'

    Risc extrem d'incendi a Tarragona i Terres de l'Ebre

    Situació de Risc i Alerta Meteorològica L'entrevista amb el sotinspector dels Agents Rurals, Miquel Àngel García, posa de manifest una situació de calma tensa a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Degut a les altes temperatures (fins a 30 graus), la baixa humitat i el vent de mestral, s'ha activat el Pla Alfa 3 en diversos massissos. Mesures derivades del Nivell 3 (Risc Màxim): Restricció d'accessos: Prohibició d'entrada a zones forestals per a activitats de lleure (excursionisme, motos, quads). Només es permet l'accés a veïns i activitats econòmiques essencials com la pastura o l'agricultura. Suspensió de treballs forestals: Queden prohibits els treballs que puguin generar espurnes, com l'ús de radials, desbrossadores o bufadors. Vigilància coordinada: Dispositiu conjunt entre Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, Bombers, Guàrdia Civil i les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Prevenció i Conscienciació Ciutadana: El sotinspector recorda que la majoria d'incendis es produeixen per causes humanes, ja sigui per negligències o intencionalitat. Es fa un èmfasi especial en: No llançar puntes de cigarreta per la finestra del vehicle. Evitar qualsevol activitat en àrees recreatives forestals durant el pont. Trucar immediatament al 112 davant qualsevol columna de fum. "Tenim tots els ingredients per a que la situació sigui de molt alt risc: vent, sequera acumulada de mesos i vegetació molt seca." Finalment, es destaca que, tot i la virulència dels petits focus recents, la ràpida detecció gràcies a la tecnologia mòbil i la col·laboració ciutadana estan sent claus per evitar grans catàstrofes forestals.

  • 15'

    Agenda Cultural i Festes Majors al Camp de Tarragona

    Panorama Cultural i Festiu del Cap de Setmana L'agenda cultural d'aquest cap de setmana ve marcada per una gran vitalitat a les terres de Tarragona, amb una especial rellevància de les festes majors prèvies a la diada del 15 d'agost. Les propostes van des del cinema clàssic fins a cercaviles tradicionals i concerts multitudinaris. Cinema i Música: L'Univers de Méliès A Tarragona ciutat destaca l'espectacle Méliès-Localis, una proposta que combina el setè art amb la música en directe: Projecció d'11 curtmetratges muts de Georges Méliès, el pare dels efectes especials. Acompanyament musical a càrrec del grup Joquali, que utilitza músiques populars d'arreu del món per crear una nova banda sonora. L'objectiu és recuperar la màgia dels inicis del cinema en un entorn privilegiat com l'amfiteatre. Salou: Nits d'Aurades i Grans Concerts El municipi de Salou presenta una oferta tant per a residents com per a turistes amb el cicle Nits d'Aurades 2006: Concert d'"La Oreja de Van Gogh": L'acte estrella de dissabte al camp de futbol, presentant el seu disc Guapa. Cultura urbana: Diumenge se celebra una mostra de hip-hop amb grafits, breakdance i DJs. Activitats familiars: Parcs inflables i animació infantil durant tot el cap de setmana. Recorregut per les Festes Majors del Territori Diverses localitats celebren les seves festivitats amb actes molt arrelats: Coma-ruga: Destaca el castell de focs artificials, el ball amb l'orquestra Venus i la cercavila de foc. Ferran: La tradicional Sardinada Popular preveu reunir unes 800 persones en un nucli de només 75 habitants. Pinell de Brai: Propostes familiars amb parc aquàtic infantil i actuacions d'orquestres. Capafons: Inici de les festes amb el Sopar de Germanor per carrers i un festival revival dels anys 60. Falset i La Canonja: Cercaviles de danses, l'espígol i la batalla de flors a la capital del Priorat. Altres Propostes Destacades Riudoms: Presenta la Nit de Llàgrimes, una caminada nocturna fins a La Mussara per observar la pluja d'estels coincidint amb la Fira de l'Avellana. Torredembarra: El festival Pleniluni ofereix la millor mostra de circ del Baix Gaià amb artistes de renom del sector. Altafulla: Exhibicions castelleres amb els Xiquets del Serrallo i correfocs amb els diables locals.

  • 8'

    Joves d'Esquerra Verda demanen estalvi d'aigua a Sant Magí

    Acció simbòlica davant l'Ajuntament de Tarragona El col·lectiu Joves d'Esquerra Verda ha realitzat una acció davant l'Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà (OMAC) per lliurar una instància formal a les autoritats municipals. L'objectiu és sol·licitar un compromís ferm per part del consistori respecte a la gestió de l'aigua durant les festes de Sant Magí. Principals demandes i propostes Aigua 100% reutilitzada: Exigeixen que els 70.000 litres d'aigua previstos per a la revetlla remullada de la nit del 18 al 19 d'agost no provinguin de la Conca de l'Ebre. Transparència total: Critiquen l'opacitat de l'any passat i demanen que s'expliqui clarament l'origen de l'aigua reutilitzada que s'utilitzi. Ordenança d'estalvi: Han presentat un document de 50 pàgines amb un model d'ordenança municipal d'estalvi d'aigua, ja que Tarragona porta 16 anys sense una normativa d'aquest tipus. Mesures tècniques proposades El portaveu Jordi Soler ha destacat diversos punts clau del document entregat: Urbanisme i jardineria: Potenciar l'ús d'espècies mediterrànies amb baix consum hídric als parcs públics. Gestió de serveis: Evitar l'ús d'aigua potabilitzada (aigua de boca) per al reg de carrers, proposant alternatives no tractades. Edificació: Implementar mesures d'estalvi obligatòries en els habitatges de nova construcció i dependències municipals. "No té sentit que les administracions no prediquin amb l'exemple de posar en marxa mecanismes d'estalvi d'aigua a nivell municipal i en actes lúdics." Tot i que la situació de sequera no és tan extrema com la de l'any passat, la formació recorda que els nivells de la conca de l'Ebre segueixen sent crítics i per sota de la mitjana, fet que justifica la necessitat d'actuar amb pedagogia i responsabilitat.

  • 11'

    Cinquena edició del Pleniluni: El Festival de Circ del Baix Gaià

    El Festival Pleniluni arriba a la seva consolidació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, David Sánchez, director del festival, ens explica els detalls de la cinquena edició del Pleniluni, la Mostra de Circ del Baix Gaià. El que va començar com una aposta puntual a Torredembarra sota el nom de Festa de la Lluna Plena, s'ha convertit en un esdeveniment referent que s'estén per diversos municipis de la comarca històrica. Expansió territorial i programació El festival ha crescut per buscar complicitats amb els pobles veïns, repartint els seus espectacles entre: * Torredembarra (nucli central). * Altafulla, Roda de Barà i Creixell (municipis col·laboradors). Propostes artístiques destacades Aquesta edició aposta fort pel circ català de qualitat, amb un 90% de companyies del territori. Destaquen: Nani Cogorno: Un xouman argentí resident a Catalunya, conegut pel seu humor boig i excèntric. Cabaret de Circ (Divendres): Amb l'Albert Viñas (cia. Clownx), Mags i Corto Cirquito. Gala de Cloenda (Dissabte): Amb l'espectacle Cafè d’Olla de la companyia Aticus Cia, que ofereix una experiència sensorial repartint cafè al públic. "Nosaltres no creiem en el circ per a nens, sinó que el circ és una art escènica que crida l'atenció a tothom pel seu to d'humor i qualitat." La Carpa de Passabarret i l'evolucio del circ Una de les grans novetats de la companyia Passabarret (directors artístics) és l'adquisició d'una carpa pròpia, encara que petita, que exemplifica la nova tendència del circ actual: propostes de proximitat, de petit format i que trenquen amb el concepte clàssic per adaptar-se a espais urbans i itinerants.

  • 21'

    Ruta per Salamanca i el seu Museu de l'Automoció

    Descobrint Salamanca: Patrimoni i Tradició L'episodi d'avui ens proposa un recorregut per Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un dinàmic concurs telefònic, s'aprofundeix en la història i les curiositats d'aquesta capital castellana, destacant-ne el seu cor social i arquitectònic. Curiositats i Llegendes La Plaza Mayor: Coneguda com el Salón de Salamanca, té una capacitat per a 20.000 persones i destaca pels seus 88 pòrtics barrocs. El Lazarillo de Tormes: Es recorda la llegenda de l'escultura del toro (o berraco) al pont romà, on el cec fa una broma pesada al jove protagonista. El Lunes de Aguas: Una festa singular que es remunta al segle XVI. Originalment celebrava el retorn de les prostitutes a la ciutat després de la Quaresma; avui dia, és una jornada festiva per menjar l'hornazo al camp. Museu d'Història de l'Automoció de Salamanca L'entrevista central de l'episodi compta amb Javier Gómez Casillas, responsable del Museu d'Història de l'Automoció, una institució capdavantera a l'estat espanyol. Un viatge pel disseny i la tecnologia Origen històric: El museu no només mostra cotxes, sinó que explica l'afany humà de moviment, partint d'experiments de vapor del segle I a.C. fins a arribar als prototips de futur. Peces clau: La joia de la corona és un Hispano-Suiza de 1910 que es conserva en perfecte estat sense haver estat mai restaurat. Simbologia popular: Inclou vehicles icònics que formen part de la memòria col·lectiva espanyola, com el Seat 600. Arxiu i recerca: El museu treballa per consolidar un fons documental sobre la història de l'automoció a Espanya, essencial per a futurs investigadors. "L'automòbil que funciona amb pila d'hidrogen ja està desenvolupat i funcionant; podria estar al carrer."

  • 21'

    Balanç de les 100 propostes de la CEPTA sobre Tarragona

    Anàlisi de l'acció de govern i el món empresarial El director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, analitza el compliment de les cent propostes formulades l'any 2003 abans de les eleccions al Parlament. Tres anys després, el balanç revela un panorama marcat per l'agenda política i els retards històrics. L'impacte del debat estatutari Segons Gallardo, el debat de l'Estatut ha centrat tota l'atenció de la Generalitat, actuant com un condicionant que ha restat impuls a l'acció executiva. Punts clau destacats: * La focalització en la norma superior ha dificultat el desenvolupament de projectes i planificacions pendents. * Amb l'entrada en vigor del nou Estatut, la CEPTA considera que ja no hi ha excuses per no executar les competències autonòmiques. Infraestructures: Una assignatura pendent L'anàlisi de les infraestructures mostra dues realitats oposades a la demarcació de Tarragona: * El Port de Tarragona: És l'exemple positiu, amb un Pla Director que s'està complint gràcies a la col·laboració públic-privada. * Carreteres i Ferrocarril: Es denuncia un retard de 20 anys en projectes bàsics com el desdoblament de la N-340 o l'autovia a Valls-Montblanc. * L'alta velocitat (AVE): Existeix una gran incertesa sobre l'estació de Perafort. Es critica la falta de connectivitat i la poca "creença" del territori en aquesta infraestructura, malgrat la seva posada en marxa imminent. Governança i territori Es dedica una crítica especial a la gestió del Consorci del Camp de Tarragona. La CEPTA defensa que: "La no professionalització del Consorci ha impedit tenir una veu comuna i consensuada davant d'altres àrees metropolitanes com Barcelona o Madrid." Gallardo conclou que el Camp de Tarragona és un sistema de ciutats que necessita unitat tècnica i política per defensar els seus interessos econòmics i de mobilitat.

  • 24'

    Pobresa i persones sense sostre: la tasca de Càritas

    Realitat de la Pobresa a Tarragona L'episodi aborda la crua realitat de les persones sense sostre, destacant una tendència preocupant cap a la juvenització i feminització del col·lectiu. Segons dades de Càritas, gairebé la meitat de les persones ateses són infants i joves, i un 60% dels usuaris no disposen d'ingressos fixos. Gestió i Serveis de Càritas a l'Estiu Durant el mes d'agost, la casa d'acollida per a transeünts realitza tasques de manteniment i reformes, però el servei no s'atura: • S'ofereix atenció mitjançant una treballadora social a la part baixa de la ciutat. • Es realitzen reubicacions en pensions o altres centres per a usuaris de llarga estada. • Existeixen convenis amb bars i restaurants per garantir àpats calents. Perfil de l'Usuari i Projectes de Futur La Victòria Forns detalla que el perfil del sense sostre ha canviat: ara es troben persones més formades però víctimes de pressions estructurals, com la manca d'habitatge social o atur de llarga durada. "Donar-los identitat, humanitzar aquestes persones que, encara que tinguin un aspecte diferent, quan rascaf, hi ha ànima i sentiments." Proposta d'Atenció Integral Càritas ha dissenyat un nou projecte d'atenció externalitzada per funcionar tot l'any, incloent: Baixa exigència: Espais amb normes més flexibles per a qui té dificultats d'adaptació. Serveis bàsics: Higiene personal, bugaderia, consigna i servei de correu. Suport psicosocial: Acompanyament per iniciar processos de normalització i autonomia.

  • 7'

    2006-08-10 L'ENVELAT

    Celebracions de la Festa Major a Ferran El nucli històric de Ferran, a Tarragona, celebra la seva Festa Major del 12 al 15 d'agost. Tot i ser un poble petit de només 75 habitants, l'esdeveniment destaca per la seva gran capacitat d'acollida, esperant fins a 800 persones en els seus actes principals. Actes Principals i Gastronomia La Gran Sardinada Popular: És l'acte estrella del dissabte 12 d'agost. Els veïns preparen barbacoes metàl·liques fabricades per ells mateixos per servir centenars de persones en un ambient de caliu impressionant. Cultura i Espectacles: La festa inclou una cantada d'havaneres amb el grup Olla Barrejada, rom cremat, xaranga i actuacions d'humor com les de Les Shakiras. Tradició Local: Enguany es compta amb la participació de les manotes i gralles de la Riera de Gaià, reforçant el caràcter popular de la celebració. "És una festa absolutament de carrer... el bonic és que pràcticament tothom ens coneixem." Programació per a Tothom Activitats Infantils: El grup Pepsi-Colan tanca les festes amb una animació de referència per a la mainada el dimarts 15. Homenatges: Es realitza un ofici solemne a la Mare de Déu d'Agost seguit d'un vermut popular i un homenatge a la gent gran. Cloenda: La festivitat acaba amb la tradicional trencada d'olla, una xocolatada i cinema a la fresca.

  • 16'

    Nou complex sociosanitari per a majors de 55 anys a Altafulla

    Un projecte pioner al territori L'empresa BigSan, amb seu a la Torre d'en Barra, ha impulsat la creació d'un dels complexos geriàtrics i residencials més grans de l'Estat espanyol, ubicat a Altafulla. Aquest macroprojecte és fruit d'una col·laboració estratègica amb Sanirres Mediterrània (formada per Bancaja i Prassa), aportant tant el know-how assistencial com l'estabilitat financera necessària. Característiques del complex El projecte destaca per les seves dimensions i un concepte innovador de jubilació daurada: Ubicació i espai: Situat en una finca de 53-54 hectàrees prop de la urbanització Brises del Mar. Capacitat: Compta amb prop de 300-350 unitats residencials (apartaments i bungalows de 70 a 100 m²) i un centre geriàtric central. Públic objectiu: Persones majors de 55 anys amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt. Densitat baixa: El disseny aposta per grans zones verdes que permeten una vida natural i oberta, allunyada de la densitat urbana. Serveis i model de gestió L'objectiu és oferir una assistència integral que evolucioni amb les necessitats de l'usuari: Independència inicial: Habitatges amb serveis a la carta (neteja, menjador, teleassistència). Atenció sociosanitària: Accés a metges, fisioterapeutes i serveis assistencials permanents. Vida social: Espais comunitaris per fomentar la interconnexió entre els residents i crear una "vida de poble". "El bo és que hi hagi interconnexió amb la gent i que la gent pugui desenvolupar tot el final de la seva vida en aquest centre." Aspectes econòmics i terminis La inversió total s'estima entre els 90 i 100 milions d'euros. Els promotors preveuen uns preus de venda entre un 10% i un 20% per sota del mercat convencional. Pel que fa al calendari, s'espera l'aprovació definitiva del pla parcial durant el primer trimestre del 2007 per iniciar immediatament la construcció i comercialització.

  • 6'

    Festa Major de Capafons: Tradició i natura al Baix Camp

    Celebració de la Festa Major a Capafons El municipi de Capafons, situat al cor de les Muntanyes de Prades, celebra la seva festa major del divendres 11 fins al 16 d'agost. Aquest esdeveniment combina la germanor dels veïns amb una àmplia oferta d'activitats culturals i lúdiques. Programació destacada d'actes L'alcalde, Antoni Marca, detalla un programa que busca la participació de totes les edats: Divendres 11 d'agost: Inici amb el pregó de festes i el Sopar de Germanó, on els veïns treuen les taules al carrer per sopar plegats. La nit finalitza amb el festival Vival anys 60. Cap de setmana: Activitats com el Ball de Gitanes, la Festa dels Avis, partits de futbol al poliesportiu i actuacions d'havaneres i disco mòbil per als joves. Dilluns 14 d'agost: Festa a la piscina municipal i el Gran Ball de Gala a la sala municipal. Dimarts 15 (Dia de la Patrona): Jornada religiosa i gastronòmica amb la Missa de la Patrona i una mostra de cuina tradicional on destaca el menjar blanc i la crema catalana. Dimecres 16 (Dia del Gos): Una jornada dedicada exclusivament al descans per tancar les festes. Un entorn natural privilegiat Capafons no només destaca per les seves festes, sinó també pel seu impressionant patrimoni natural i cultural: Riquesa hídrica: El municipi compta amb unes 52 fonts naturals, destacant la de la Llòdriga. Llocs d'interès: La Cova de les Gralles, el Pic Rundant, l'Ermita de Barrulles i ponts històrics com el de Goi o el Pont Vell. Esports d'aventura: L'entorn permet practicar ràpel, escalada, parapent i vols amb globus. "El millor que té Capafons és la natura, on la natura crida a tothom." El poble, que normalment té uns 126 habitants, arriba a acollir-ne més de 500 durant l'estiu gràcies al seu atractiu turístic i paisatgístic.

  • 20'

    L'impacte de la pujada de l'Euríbor en les hipoteques

    Anàlisi de la situació actual de l'Euríbor En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Ramon Puig, cap de màrqueting de Caixa Tarragona, detalla l'evolució recent de l'Euríbor, que s'ha situat per sobre del 3,5%. Aquesta pujada respon directament a l'increment del preu del diner dictat pel Banc Central Europeu (BCE), en un intent de normalitzar els tipus d'interès després d'un període de mínims històrics. Tendències i previsions de mercat Segons l'expert, ens trobem en un escenari de transició cap a l'estabilitat, tot i que la tendència continua sent a l'alça: Es preveu que els tipus d'interès es puguin estabilitzar al voltant del 4% en un termini d'un any. La situació viscuda anteriorment es considera excepcional, comparant-la amb el cas del Japó o el dinamisme dels Estats Units (on els tipus són més elevats, entorn del 5,25%). Les pujades seran progressives i lentes, descartant tornar als escenaris de tipus extremadament baixos d'anys anteriors. Conseqüències per als hipotecats L'impacte directe serà l'encariment de les quotes mensuals, especialment per a aquells que han contractat préstecs en els últims dos anys. Malgrat això, Puig llança un missatge de tranquil·litat: No es detecta un augment de la morositat significativa. Les entitats financeres estan adaptant els productes allargant els terminis (hipoteques a 40 o 50 anys) per mantenir quotes assumibles. S'està produint un canvi de mentalitat: el client ja no prioritza el tipus d'interès, sinó la quota mensual que pot pagar. "L'Euríbor l'únic que fa és reflectir l'evolució del preu del diner... estem anant cap a un escenari més lògic i estable." Nous productes i solucions financeres A causa de la volatilitat, han sorgit fórmules més imaginatives: Hipoteques amb carència: On només es paguen interessos durant un temps. Assegurances de tipus (CAPS): Productes que cobreixen el client si l'interès supera una barrera (per exemple, el 5%). Hipoteques inverses: Ús del patrimoni immobiliari per part de la gent gran. Heredabilitat: La possibilitat que els deutes hipotecaris passin de pares a fills com a part d'un patrimoni que s'ha revaloritzat.

  • 12'

    Eudald Carbonell i les claus de l'evolució

    L'evolució humana a debat amb Eudald Carbonell En aquesta conversa amb el prestigiós arqueòleg Eudald Carbonell, codirector d'Atapuerca i director de l'IPHES, s'exploren les darreres troballes sobre el nostre passat i la importància de la socialització de la ciència. Troballes a Atapuerca: Canibalisme i antiguitat L'estada a Atapuerca durant el mes de juliol ha deixat resultats excepcionals que han tingut un gran impacte mediàtic: * Canibalisme cultural: S'ha confirmat la pràctica del canibalisme sistemàtic fa 800.000 anys per part de l'Homo antecessor. * Selecció infantil: Les restes indiquen que les víctimes eren majoritàriament infants, el que suggereix una estratègia per eliminar la competència i marcar territori. * Presència humana remota: S'ha ratificat la presència d'homínids a la serra fa 1,4 milions d'anys, acostant-nos cada cop més als orígens dels primers euroasiàtics. El jaciment de l'Abric Romaní Actualment, l'equip treballa a l'Abric Romaní (Capellades), un dels jaciments del Paleolític mitjà més importants del món per l'estudi dels neandertals: * Objectiu: Reconstruir la paleobiologia i la vida quotidiana (fogars, eines, zones de dormitori) de fa entre 40.000 i 70.000 anys. * Mètode: S'estan traient centenars de tones de sediment per arribar als nivells on es conserva la cultura material. Ciència, futur i societat Carbonell reflexiona sobre el paper de l'arqueologia en el món modern: "El que m'interessa és conèixer el futur per construir-lo de forma més consistent; per fer-ho, cal buscar en el passat quins errors han tingut les espècies humanes en adaptar-se." Socialització del coneixement: L'expert subratlla que és vital que la gent del carrer s'interessi per l'evolució per desenvolupar una capacitat crítica. Abast global: L'equip liderat per Carbonell col·labora actualment en projectes a l'Àfrica, Etiòpia, Corea i Extremadura, consolidant l'arqueologia catalana com un referent mundial.