Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

469-480 de 1379
  • 23'

    Ruta per Salamanca: Patrimoni, Llegende i Història

    Exploració de Salamanca: Ciutat de Llegenda L'episodi d'avui s'endinsa en la riquesa històrica i cultural de Salamanca, ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs participatiu i una entrevista detallada amb la guia oficial de turisme, Carmen Ingelmo, es descobreixen els secrets millor guardats d'aquesta ciutat universitària. Icones Arquitectòniques i Tradició L'itinerari proposat cobreix els punts més emblemàtics que defineixen la identitat salmantina: • La Universitat de Salamanca: Fundada el 1218, és la més antiga d'Espanya. Destaca la seva façana de l'estil plateresc, on es troba la famosa granota (o gripau) sobre una calavera, símbol de la luxúria que els estudiants han de superar per aprovar. • La Casa de les Conxes: Un palau gòtic civil amb 400 conxes a la façana que amaga llegendes sobre tresors d'or sota les seves pedres. • Les Dues Catedrals: La Catedral Nova (estil gòtic tardà) i la Catedral Vella (romànic de transició), amb la seva característica Torre del Gallo. Literatura i Espais Verds La ciutat és un escenari literari viu on la ficció s'entrellaça amb la realitat: • Hort de Calixto i Melibea: Un jardí que evoca l'escenari de l'obra La Celestina de Fernando de Rojas. • El Pont Romà i el Lazarillo de Tormes: Lloc on se situa l'inici de la novel·la picaresca amb l'episodi del cec i la soca de pedra (el toro berraco). Vida Social i Identitat "Salamanca és una ciutat tranquil·la, però a la vegada amb molta vida i cosmopolita gràcies als estudiants." La Plaza Mayor, considerada el "saló de la ciutat", és el centre neuràlgic on històricament es feien cercles de passeig per a festejos i corrides de toros. També s'explica l'origen de la tuna i el terme charro per referir-se als habitants de la zona.

  • 13'

    Gala lírica a Les Nits a Minerva amb Mari Carme Domingo

    Inici del Cicle de Concerts a la Torre de Minerva L'entrevista presenta l'estrena del cicle musical Les Nits a Minerva a Tarragona, que s'inicia demà dimecres amb una gala lírica a càrrec de la formació In Crescendo. Aquest esdeveniment segueix l'èxit aclaparador dels concerts a les Muralles, consolidant una oferta cultural d'estiu gratuïta i de gran qualitat organitzada per l'Ajuntament i el Museu d'Història. Repertori i Concepte: L'Amor com a Fil Conductor La soprano Mari Carme Domingo explica que el recital s'ha dissenyat sota un context de romanticisme de la segona meitat del segle XIX: Sarsuela i Òpera: El programa inclourà romances cèlebres i fragments d'òpera verista de compositors com Verdi o Bizet. Homenatge a Mozart: S'interpretarà una peça de Les noces de Figaro per commemorar l'any Mozart. Transmissió de sentiments: L'objectiu principal no és només la perfecció tècnica, sinó emocionar l'espectador. "La música és un mitjà de comunicació... la nostra missió principal és transmetre sentiments a través dels versos i les melodies." La Formació Artística El grup que protagonitza la vetllada està format per tres músics amb trajectòries consolidades: Mari Carme Domingo: Cantant (mezzo-soprano actuant com a soprano per a aquest repertori) i professora de música. Àngel Arévalo: Baríton expert i apassionat del gènere de la sarsuela. Maria Amàlia: Pianista de gran prestigi amb una llarga carrera en la pedagogia musical. Detalls del Cicle i Accés L'escenari, situat davant l'esvelta Torre de Minerva, és un marc patrimonial excepcional. Tot i que els concerts són gratuïts, l'accés requereix recollir prèviament una invitació a la Casa Museu Castellarnau, les quals s'exhaureixen ràpidament a causa de la gran demanda del públic tarragoní i dels visitants.

  • 12'

    Projecte de reserva marina al litoral de Tarragona

    Protecció del fons marí tarragoní L'Ajuntament de Tarragona, conjuntament amb l'entitat ecologista DEPANA i la Societat d'Exploracions Submarines (SES), treballa en la creació d'una reserva marina al litoral de la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de protegir un entorn marí que, a diferència de les zones terrestres properes, no gaudeix de cap figura de protecció oficial malgrat la seva riquesa ecològica. Objectius i beneficis de la reserva La reserva no s'ha d'entendre com un espai de restricció total, sinó com una via per a l'ordenació d'usos. Els punts clau inclouen: Preservació de la biodiversitat: Protecció de praderies de Posidònia Oceànica i Cymodocea Nodosa. Sostenibilitat pesquera: La regulació permet la regeneració de les espècies, garantint el futur de la pesca a la zona. Turisme de qualitat: Foment d'un model turístic sostenible i no massificat lligat als espais naturals. Procés participatiu i consens social Marta Grau, responsable de DEPANA, destaca l'èxit del procés participatiu realitzat amb veïns, pescadors i el sector turístic. L'objectiu ha estat evitar confusions i integrar les suggerències de la població per garantir que el projecte no sigui vist com una imposició. "Quan es declara una reserva marina no es parla de restricció, sinó d'ordenació; es tracta de buscar un equilibri entre l'ús de l'espai i la seva conservació." Fases i terminis del projecte El projecte es desenvoluparà en dues fases principals: Fase inicial: Protecció de la zona de la Punta de la Móra, aprofitant que ja és espai natural terrestre. Fase d'ampliació: Extensió de la reserva per tot el litoral fins al Miracle, excloent la zona industrial del port. Actuament es realitzen estudis de diagnosi del fons marí (gravacions i immersions) per presentar la documentació al Ministeri de Medi Ambient. Tot i l'optimisme dels promotors, es reconeix que els terminis administratius seran llargs i no s'espera una resolució immediata a curt termini.

  • 6'

    Guia d'actes culturals i festius d'agost a Altafulla

    Agenda Cultural d'Agost a Altafulla Aquest mes d'agost, la vila d'Altafulla ofereix una programació excepcional que combina tradició, música, solidaritat i esport en un entorn declarat patrimoni històric per la UNESCO. A través de la regidora de Turisme, Fuent Santa Garcia, repassem els esdeveniments més destacats: Esdeveniments Solidaris i Musicals Festa de l'Isopai: Celebrada a la platja davant del Club Nàutic, és una iniciativa dels joves locals en solidaritat amb els pobles indígenes. Els fons i recursos es destinen directament a projectes sobre el terreny gestionats per voluntaris de la zona. Cantada d'Havaneres: Un homenatge a les arrels marineres del municipi realitzat a la zona del Fortí. L'edició d'enguany ret homenatge al compositor Albert Sardà Pérez Rufill i estrena, com és tradició, una peça dedicada a Altafulla. Festival de Veus: Un cicle de música tradicional de gran prestigi que es realitza a la plaça de l'Església durant diverses dates d'agost. Fires i Tradicions Locals Fira d'Artesans (17 al 20 d'agost): Situada darrere del castell, compta amb més de 60 expositors de productes fets a mà, tallers infantils i zones de restauració. Cultura Popular (13 i 14 d'agost): Exhibició de la colla de Castellers d'Altafulla, cercavila amb les entitats locals i el tradicional correfoc a càrrec dels diables. Nit de Piano i Poemes (27 d'agost): Una vetllada íntima a la plaça de l'Església on els protagonistes són els artistes i escriptors locals i estiuejants. Esport al carrer "El bàsquet 3x3 celebra la seva tretzena edició amb categories que van des de Benjamins fins a nens que venen d'equips famosos." El tancament de l'agenda convida a descobrir el patrimoni de la Vila Closa i els vestigis romans de la Vila dels Munts, completant una oferta cultural de primer nivell.

  • 24'

    Recopilatori de Salutacions Noturnes

    Introducció al Contingut L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura altament repetitiva i un missatge central centrat en la cortesia i el protocol nocturn. Tot i la llargada de la sessió, l'eix vertebrador és una salutació constant que s'estén durant tota la durada de l'enregistrament. Dinàmica de la Sessió • Salutacions constants: El contingut es basa exclusivament en l'expressió bona nit. • Continuïtat temporal: No s'observen interrupcions temàtiques ni canvis en el discurs. Conclusió "Bona nit" L'episodi finalitza mantenint la mateixa línia discursiva que al seu inici, sense oferir variacions en el missatge final.

  • 24'

    10 anys de l'Associació Popular de la Gent Gran i la Residència Nostra Llar

    Trajectòria i Impacte Social de l'Entitat L'Associació Popular de la Gent Gran celebra el seu desè aniversari consolidant-se com una institució clau a la comarca del Tarragonès. Fundada el 1996 per Antoni Fernández, l'entitat va néixer amb la voluntat d'oferir un envelliment actiu i útil per a la societat, defugint de la idea de simple espai de lleure. Serveis i Gestió Integral • Assessorament Jurídic: Des dels inicis, l'associació ha destacat per la seva gestió en tràmits de jubilacions, pensions i herències, aconseguint èxits notables en la reclamació d'atrasos i recàlculs. • Xarxa de Descomptes: Tenen convenis amb més de 90 establiments a Tarragona i Reus, oferint avantatges en salut, estètica i comerç. • Obertura Generacional: Una característica única és la seva capacitat d'admetre socis a partir dels 30 anys, fomentant la interrelació entre diferents edats. La Residència La Nostra Llar: Un Model Pioner El projecte estrella de l'associació ha estat la construcció de la residència situada als Pallaresos. Es tracta d'un projecte innovador i únic a l'Estat espanyol per la seva naturalesa: Característiques del Model • Autofinançament: Les 126 habitacions han estat finançades pels mateixos socis, que en són els propietaris directes mitjançant escriptura pública. • Sense Ànim de Lucre: En ser una gestió sense benefici industrial, els costos per als usuaris es limiten a cobrir les despeses del servei, resultant en preus molt més competitius que els centres privats. • Conveni amb la Generalitat: L'entitat ha firmat recentment un acord per convertir la residència en centre col·laborador, permetent l'accés a places concertades per a persones amb rendes baixes. "És l'única residència d'Espanya autofinançada pels mateixos socis; hem creat un model que ens permet oferir serveis de qualitat al preu de cost." Activitats i Celebracions del Desè Aniversari L'entitat manté una agenda frenètica amb més de 30 activitats setmanals, on destaca el ball dels dissabtes, un element clau per a la socialització dels seus més de 1.200 socis. Per commemorar la dècada de vida, s'han organitzat viatges a Àustria, dinars multitudinaris per a mil persones i exposicions culturals.

  • 22'

    Repàs de les obres i transformació urbana de Tarragona

    Estat de les obres a la Via Augusta i el seu entorn L'obra de la Via Augusta avança segons els terminis previstos després de l'enderroc del pont del carrer Joan Fuster. Malgrat les pors inicials a col·lapses circulatoris, l'ajuntament destaca la bona resposta dels ciutadans en l'ús de rutes alternatives. Terminis: Es preveu que la circulació total es restableixi a finals d'any o principis del vinent. Acords: S'ha resolt el conflicte amb els veïns pel desnivell del terreny prioritzant la normativa del Pla General. Illes de vianants i renovació de voreres al centre Les actuacions al centre comercial (carrers Comte de Rius, Hospital, August i Sant Agustí) busquen potenciar l'activitat econòmica mitjançant la peatonalització. Es treballa amb màxima sensibilitat per minimitzar les molèsties als botiguers. S'està realitzant el soterrament de cables i serveis, instal·lant caixes elèctriques habitatge per habitatge. Altres actuacions destacades inclouen l'entorn del Mercat Central (carrers Soler i Reding) i la zona de Maria Cristina. Connectivitat amb els barris i cohesió territorial Un dels objectius estratègics és la unió dels Barris de Ponent amb el centre per mitjà de la construcció de voreres a la N-340. Camp Clar: Es duu a terme una regeneració urbanística i canvi d'enllumenat per millorar la cohesió social. Connexió: La nova vorera des de Bonavista fins a la Plaça Imperial s'espera que estigui enllestida el juny de l'any vinent. Desenvolupament del Pla Parcial 2 (Joan XXIII) El creixement urbà a la zona de l'hospital Joan XXIII inclou una aposta per la sostenibilitat: Creació de 33 hectàrees de zona verda i un parc fluvial mitjançant un sistema d'esculleres. Nou aparcament de més de 200 places per alleujar el trànsit escolar prop del col·legi César August. "Tarragona no avança si zones com Camp Clar no avancen també amb la resta de la ciutat." Pla d'Asfaltat i el nou estadi del Nàstic L'ajuntament ha aprovat un pla inversor de 600.000 euros per reasfaltar vies principals com la Rambla, l'Avinguda Catalunya i carrers de diversos barris. Finalment, es confirma que els tràmits per al nou estadi del Nàstic a Camp Clar segueixen el seu curs amb l'objectiu de jugar-hi la temporada 2007-2008.

  • 18'

    2006-08-08 CRISTINA SUPERNANI

    Espais de Comunicació entre Pares i Fills Aquesta conversa a Tarragona Ràdio amb la pedagoga Cristina Cosials García presenta un taller innovador centrat a crear espais de comunicació mitjançant la consciència corporal. El projecte va néixer de la necessitat de compartir temps de qualitat entre pares i fills, especialment en la franja d'edat de 3 a 6 anys. La Kinesiologia Educativa i el Tacte El taller es fonamenta en la kinesiologia educativa, una disciplina que utilitza el moviment i el cos per millorar processos neurològics. Els punts clau tractats inclouen: Consciència corporal: Exercicis de respiració, control físic i estimulació a través dels peus per millorar l'equilibri. La importància del tacte: Es reivindica el contacte físic com una forma de "nutrició" essencial per al desenvolupament infantil, sovint oblidada en créixer. Comunicació no verbal: Utilització de massatges i digitopuntura per transmetre seguretat i equilibri tant a infants com a adults. Educació i Diàleg Cristina reflexiona sobre l'estat actual de l'educació, proposant un canvi de perspectiva: Pactar i dialogar: Sovint es cometen incoherències demanant opinions a nens molt petits i imposant normes a adolescents. L'entrenament en el diàleg ha de començar des de la infància. Nens "no educats": L'experta suggereix que molts comportaments titllats de "mal educats" són, en realitat, fruit d'una manca d'orientació clara o de despistament social. Benestar de l'adult: Es subratlla que per educar correctament, l'adult (pare, mare o mestre) ha de gestionar primer el seu propi estrès i angoixa, ja que aquests estats es traslladen inconscientment als infants. "El tacte és el gran oblidat a mesura que ens anem fent grans... és com si deixessis de beure aigua o de respirar."

  • 15'

    Innovació i Competitivitat Empresarial a Tarragona

    L'estat de la R+D+I a la demarcació de Tarragona En aquesta conversa amb Joan Josep Barbel, responsable del CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial), s'analitza l'impacte de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació a les empreses tarragonines. Durant l'any 2005, la demarcació es va consolidar com la segona més important de Catalunya en volum d'inversió, amb prop de 12 milions d'euros. Conceptes clau de la competitivitat Diferenciació: La innovació no és només tecnologia, sinó crear elements que diferenciïn l'empresa en un mercat global, ja sigui en producte, organització o processos. Transversalitat: Es trenca el mite dels "investigadors amb bata blanca"; la R+D+I s'aplica a sectors tradicionals com el metalmecànic, la química o l'alimentació. Visió a llarg termini: Tot i que requereix una inversió inicial, l'objectiu és assegurar la viabilitat futura i la millora del compte de resultats. "Una empresa que fabrica el mateix producte des de fa 20 anys és, molt probablement, molt menys competitiva en el context actual." El paper de l'Administració Pública La Generalitat, a través del CIDEM, actua com a impulsora mitjançant: Ajuts i subvencions: Una línia de més de 25 milions d'euros anuals per a tot el territori català. Clàusules contra la deslocalització: Des de 2004, s'exigeix que les empreses beneficiàries mantinguin l'activitat i els llocs de treball per evitar el retorn dels fons públics. Pedagogia: Tasca de sensibilització per demostrar que la innovació té un impacte directe en l'estructura de costos de les Pimes. Infraestructura de suport a Tarragona El territori disposa de quatre punts d'innovació estratègics per assessorar els empresaris, situats a les Cambres de Comerç de Tarragona i Reus, la Confederació d'Empresaris i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

  • 15'

    El paper dels voluntaris de Protecció Civil a Tarragona

    El voluntariat de Protecció Civil: Compromís i Formació En aquesta entrevista, Antonio López, voluntari de l'Associació de Protecció Civil de Tarragona, detalla el funcionament i la importància d'aquest cos en la gestió d'esdeveniments multitudinaris i situacions d'emergència. A diferència d'altres entitats, ser voluntari aquí requereix un nomenament oficial de la Generalitat després de superar una formació específica. Requisits i Estructura de l'Associació Perfil: Cal ser major d'edat (entre 18 i 65 anys) i tenir disponibilitat per dedicar hores al servei, especialment els caps de setmana. Formació: Els aspirants reben cursos de la Generalitat i xerrades de reciclatge intern sobre transmissions, primers auxilis i habilitats sanitàries. Unitats Operatives: L'organització es divideix en unitats especialitzades com la sanitària o la de transmissions. Funcions i Àmbit d'Actuació Els voluntaris no són policies ni bombers, sinó que actuen com a suport i col·laboració amb les forces de seguretat. Les seves tasques inclouen: Esdeveniments lúdics i esportius: Gestió de la seguretat a les festes de Sant Magí, Santa Tecla, el Concurs de Castells o els partits del Nàstic. Emergències: Intervenció en incendis, inundacions, recerca de persones desaparegudes o catàstrofes (com el cas del Prestige o terratrèmols a l'estranger). Autoritat: Encara que no tenen el rang de policia, estan acreditats per la Generalitat per moure's i donar indicacions de seguretat a la ciutadania. Noves estratègies i recursos Amb l'ascens del Nàstic a primera divisió, l'entitat ha hagut de reforçar la seva logística, adquirint una nova ambulància i dissenyant dispositius específics per a les grades i l'atenció al públic en espais com el mercat de Bonavista. "Nosaltres ens dediquem precisament a col·laborar amb aquestes forces on elles no poden arribar, ajudant en tasques secundàries per protegir el ciutadà."

  • 17'

    Seguretat castellera i el projecte del casc infantil

    La Seguretat al Món Casteller i el Projecte del Casc Arran de la tràgica mort de la Mariona, una nena de 12 anys dels Capgrossos de Mataró, s'ha reobert el debat sobre la seguretat en els castells. El doctor Jaume Rosset, responsable científic del projecte del casc, analitza la realitat del risc i els avenços en protecció. Percepció de Risc vs. Dades Reals Malgrat l'impacte mediàtic de l'accident, els estudis científics realitzats des del 1996 demostren que: Els castells són una activitat de risc moderat, similar a l'esport escolar o el lleure. Un infant té, estadísticament, el doble de possibilitats de lesionar-se fora dels castells que dins de l'activitat. Tot i que la sinistralitat és baixa, hi ha una major incidència de lesions al cap en comparació amb altres activitats, fet que justifica la recerca de proteccions específiques. El Desenvolupament del Casc Casteller El projecte del casc no s'accelerarà per pressió mediàtica, ja que es vol mantenir una metodologia científica rigorosa. Els punts clau del dispositiu són: Disseny específic: Està pensat per a enxanetes i acotxadors, ja que els dosos requereixen requeriments tècnics diferents (que s'estudiaran en una fase posterior). Doble protecció: S'ha eliminat la carcassa rígida externa típica dels cascs de moto per evitar fer mal als castellers de la pinya. El material és deformable per absorbir l'energia de l'impacte tant per a qui el porta com per a qui rep el cop. "Si tenim una eina que es demostra útil i que pot evitar una lesió greu cada 25 anys, la lògica diu que s'anirà imposant pel seu propi pes." Reflexió sobre la Participació de Menors Rosset respon a les crítiques sobre la presència d'infants comparant-ho amb activitats quotidianes com viatjar en avió o en cotxe. Argumenta que la societat accepta riscos molt més elevats de forma natural i que el món casteller és extremadament curós: si un infant no ho veu clar, no se l'obliga mai a pujar.

  • 8'

    Festa Major de Pinell de Brai i la Catedral del Vi

    Celebració i Tradició a Pinell de Brai El municipi de Pinell de Brai, a la Terra Alta, celebra la seva Festa Major del 9 al 15 d'agost. Mònica Rolduà, regidora de Festes, detalla un programa dissenyat per a totes les edats que combina actes religiosos, esportius i lúdics. Actes Destacats de la Programació Inici i Tradició: Les festes arrenquen amb el pregó a càrrec de Josep Maria Vessori i la presentació de les pubilles i damisel·les. No hi falten els correfocs ni les ballades de jotes amb grups locals i convidats. Sant Llorenç: El dijous es dedica al patró amb una missa solemne, cercaviles de xaranga i el tradicional Cap de Dansa a la plaça de l'Església. Activitats per a la Canalla: Durant els matins s'organitzen parcs aquàtics infantils, espectacles de pallassos i curses pedestres. Esports i Nit: Partits de futbol regional de primer nivell, vòlei platja en sorra habilitada i grans gales amb orquestres com Xatanova, Volcán o Cimarron. Cloenda Popular: Un dels moments més massius és el sopar popular gratuït, que arriba a aplegar unes 800 persones, i el relaxat final de festa amb bingo i cinema a la fresca. Patrimoni i Turisme L'episodi subratlla que visitar Pinell de Brai durant les festes és una oportunitat per descobrir el seu llegat arquitectònic: "Si voleu anar a veure una obra bonica és la Cooperativa, la Catedral del Vi de César Martinell." També es recomana visitar el casc antic per observar les curioses cases penjades sobre el precipici.