Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

613-624 de 1379
  • 11'

    Visita a la botiga @Roba: Moda masculina a la Rambla

    El Concurs de la Via T L'espai de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil de Josep Sonyer, situada a la Rambla Nova, davant del monument a la Sardana. El concurs convida els oients a endevinar el nom de l'establiment visitat mitjançant pistes geogràfiques i descriptives. L'establiment: @Roba L'oient Marc Oso encerta el nom de la botiga, coneguda tant com @Roba com per la seva marca principal, Antonio Miró. Com a premi, s'emporta una samarreta de l'establiment. Oferta de moda i tendències La Sònia, responsable de la botiga, detalla la varietat de productes i marques que ofereixen per a l'home modern: Marques de prestigi: Treballen amb dissenyadors com Antonio Miró, Amaya Arzuaga, Josep Abril i la marca italiana Rare. Productes estrella: Samarretes i polos amb estampats originals (com el plànol del Metro de Londres o raquetes de ping-pong). Tratges a mida: Especialització en sastreria juvenil i entallada amb marca pròpia. Complements sostenibles: Bosses fetes amb banderoles reciclades (BAU) i abarques artesanes de Menorca. "És una botiga on entres i és impossible sortir-ne sense comprar res, pel seu estil modern i elegant a la vegada." Estètica i ambientació L'establiment destaca pel seu mural de Rosselló al sostre, que proporciona una gran lluminositat, i una decoració que aposta pel colorit i el risc en les peces de vestir, ideal per a l'època de casaments i l'estiu.

  • 19'

    La Gastronomia d'Àvila: Entre la Tradició i l'Avantguarda

    Exploració Gastronòmica de la Ciutat d'Àvila L'episodi d'avui en Tarragona Ràdio ens trasllada a Àvila, ciutat Patrimoni de la Humanitat, per descobrir els seus secrets culinaris més destacats. A través d'un concurs interactiu i una entrevista amb un expert del sector, es repassen els plats que han donat fama internacional a aquesta regió castellana. Concurs d'Identitat Gastronòmica El programa proposa una sèrie de preguntes als oients sobre productes típics de la zona per sortejar una estada a l'hotel Àvila Golf. S'han destacat els següents elements: Plats principals: S'han esmentat les famoses judiones d'El Barco i la truita del Tormes com a elements autòctons, descartant les gatxes manxegues. Rebosteria: Les Yemes de Santa Teresa s'identifiquen com el dolç més emblemàtic, elaborades principalment amb rovell d'ou, sucre, canyella i llimona. Viticultura: S'ha parlat de la importància de la varietat garnatxa a les zones vinícoles de Cebreros i El Tiemblo. Entrevista amb Miguel Ángel Blázquez (Restaurant Barbacana) L'expert convidat, propietari d'un establiment referent a Àvila, ha explicat com evolucionen les receptes clàssiques cap a la cuina d'autor: Patates revolcones: Presentades en versió moderna amb escuma de iogurt, rovell cru i clara fregida, incorporant foie. Carn d'Àvila: Es destaca el reconegut chuletón i el solomillo d'avilenya, posant èmfasi en la qualitat de la carn gràcies a la transhumància i les pastures de la zona. Cultura de la tapa: Àvila manté una tradició molt forta de tapes, exemplificada en la tapa guanyadora de l'any passat del restaurant: una broqueta de vedella amb formatge de Monte Enebro. "Ávila puja fort per la cuina avantguardista, intentant progressar cada dia sense quedar-se enrere, però respectant les arrels de productes com les judies o la vedella."

  • 2'

    Agraïments i Cortesia Professional

    Resum de la Sessió Aquesta breu intervenció es caracteritza per una sèrie de manifestacions de gratitud reiterades pel ponent. L'objectiu principal sembla ser l'establiment d'un clima de cortesia i reconeixement mutu entre els assistents. Punts Destacats Reiteració de l'agraïment: Es repeteix la fórmula de cortesia en diversos intervals. To professional: Manté una actitud educada i pausada durant tota la seqüència. Estructura temporal: Les expressions es distribueixen de manera periòdica cada 30 segons. "Gràcies." Aquesta cita resumeix la totalitat del contingut expressat en els diferents segments temporals, emfatitzant la importància del reconeixement en la comunicació interprofessional.

  • 19'

    Concurs de Focs a Tarragona: Entrevista a La Rosa Fireworks

    Preparatius del Concurs de Focs Artificials de Tarragona Josep Sunyès connecta des de la Platja del Miracle per explicar l'ambient previ a la tercera nit del Concurs Internacional de Focs Artificials. Milers de persones es desplacen cada vespre a Tarragona per gaudir de l'espectacle pirotècnic. Entrevista amb Lorenzo La Rosa (La Rosa Fireworks) L'empresa siciliana La Rosa Fireworks, guanyadora l'any 2001, torna a Tarragona per participar en l'edició de Campió de Campions. Lorenzo destaca diversos aspectes: Sentimentalitat: Guanyar a Tarragona va ser el seu primer èxit internacional i per això disparen "amb el cor". Innovació tècnica: Presenten carcasses de 40 cm de diàmetre i un sistema de dispar seqüencial controlat per ordinador. Estil: Prometen un espectacle purament italià amb molt de ritme, so i color. Seguretat i Protecció Civil Lluís Mangrané, de Protecció Civil, detalla el dispositiu de seguretat format per 24 voluntaris diaris, Creu Roja, Guàrdia Urbana i Bombers. Les principals recomanacions són: Arribar amb temps i evitar aparcar en zones de pas d'emergències. Tenir cura a les zones de roques per evitar caigudes. Protegir els ulls de l'eventual caiguda de cendra (brossa) si el vent bufa cap al públic. "Esperem que el vent ens acompanyi aquesta nit, ja que les dues primeres jornades la visibilitat s'ha vist perjudicada per la fumera." Puntuacions i properes jornades S'han fet públiques les notes del jurat per a les primeres actuacions: 8,40 per a Ricardo Caballer i 8,19 per a Tamaya. Finalment, s'anuncia que demà l'empresa Igual dispararà des del mar mitjançant plataformes aquàtiques, una de les grans novetats d'enguany.

  • 13'

    Cicle de música a la Ruta del Cister 2023

    La Ruta del Cister: Patrimoni i Cultura m En aquesta entrevista, Mods Corbella, membre de l'oficina de la Ruta del Cister, presenta la programaci de l'emblemtic cicle de música que tindr lloc entre el 15 de juliol i el 26 d'agost. L'objectiu principal d'aquest esdeveniment s vincular el ric patrimoni arquitectnic de la zona amb activitats culturals vives que impliquin tant els visitants com els habitants del territori. Novetats i Espais El projecte s'eixampla incorporant nous escenaris ms enll dels tres grans monestirs (Poblet, Santes Creus i Vallbona): * Convent de Sant Bartomeu: Nou espai que clour el cicle. * Territorialitat: Es reivindica la ruta com una unitat de 65 municipis i tres comarques (l'Alt Camp, la Conca de Barber i l'Urgell) amb vincles histrics de gaireb mil anys. * Turisme integral: Es fomenta la interacci entre el patrimoni, la gastronomia de l'oli, el vi i el blat, el senderisme (GR 175) i l'artesania. Programaci Musical El cicle aposta per l'heterogene tat de gneres per arribar a tot tipus de pblic: 1. Msica Clssica: Concert inaugural a Poblet sota el lema de la pau i homenatges a Mozart i Schumann. 2. Gospel: Actuaci destacada del London Community Gospel Choir. 3. Msica Tradicional: Les Violines actuaran a Vallbona el dia de Sant Bernat. 4. Msiques del Mn: Tancament amb l'Orquestrina i sons eslaus/orientals. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural, ms enll de les pedres." L’entrevista conclou destacant la importncia de la collaboraci entre el sector pblic i privat per consolidar la marca turística i generar riquesa econmica a la regi.

  • 4'

    La Ruta del Cister: Paisatge, Turisme i Cultura

    La Ruta del Cister: Un Paisatge Cultural Viu La Ruta del Cister no és només una destinació de monuments històrics; es defineix com un paisatge cultural on la natura i la intervenció humana han coexistit durant més de 900 anys. Els visitants hi busquen una experiència completa que combina aprenentatge, descoberta i consum local. Elements Clau de l'Experiència Els tres paisatges: Identificats pel blat, l'oli i el vi, que marquen la identitat del territori. Turisme actiu: Un recorregut GR de 107 quilòmetres que connecta els tres monestirs per gaudir-ne a peu o en bicicleta. Consum de proximitat: Valorització de la gastronomia, l'artesania i l'allotjament local com a motors econòmics. Col·laboració Público-Privada El creixement de la ruta depèn de la implicació tant d'administracions com del sector privat. S'emfatitza que el turisme és una font de generació de llocs de treball i moviment econòmic per a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Dinamització Cultural Per tal que els monestirs no siguin només "pedres", s'ha impulsat un cicle de concerts d'estiu. Aquest festival es caracteritza per: * La seva heterogeneïtat: No es limita a la música religiosa o clàssica. * L'obertura a nous públics: Pensat tant per a turistes com per als habitants del territori. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural."

  • 16'

    Entrevista a Xavier Jou, nou Fiscal en Cap de Tarragona

    Presentació del Repte i Nous Objectius L'entrevista se centra en la figura de Xavier Jou, qui assumeix el càrrec de Fiscal en Cap de l'Audiència de Tarragona després de més de 20 anys de mandat de José María Parra. Jou destaca que la fiscalia ha crescut significativament fins a arribar als 34 fiscals, deixant enrere l'estructura petita de dècades anteriors. Les mancances del sistema judicial Les principals preocupacions expressades pel nou fiscal inclouen: - Manca de personal: L'increment d'òrgans judicials no va acompanyat d'un augment immediat de places de fiscalia, generant desfasaments en el temps. - Infraestructures: Es denuncia la dispersió d'edificis i la falta d'espai als despatxos, situació que només es resoldrà definitivament amb el futur Palau de Justícia de Tarragona. Especialització i Resposta Judicial El fiscal aposta per una especialització més profunda en matèries complexes per millorar l'eficiència del Ministeri Públic: - Medi ambient i ordenació del territori. - Sinistralitat laboral (higiene i seguretat en el treball). - Seccions especialitzades en menors. Anàlisi del primer any de la Llei de Violència de Gènere Jou es mostra escèptic respecte a l'efectivitat dels jutjats exclusius de violència de gènere. Considera que: "Potser no feia tanta falta la creació d'aquests òrgans especialitzats; qualsevol jutjat d'instrucció de guàrdia podia donar sortida a aquests casos." Afirma que el problema és més social i humà que no pas jurídic, i que la creació d'aquests jutjats ha provocat disfuncions horàries i acumulacions de feina que es podrien haver gestionat millor amb més jutjats d'instrucció genèrics. Seguretat Ciutadana i Actualitat Finalment, s'aborden temes d'alarma social com les onades de robatoris i casos judicialitzats com el de Terrescavades: - Mesures Cautelars: Explica que la presó provisional és una mesura excepcional que només s'aplica sota quatre supòsits: risc de fuga, reiteració delictiva, destrucció de proves o protecció de la víctima. - Transparència: Defensa el paper de la fase d'instrucció com un procés per contrastar la versemblança dels fets sota el principi de presumpció d'innocència.

  • 12'

    Cossetània Edicions: Deu anys d'èxit editorial des de Valls

    Deu anys de trajectòria i creixement L'entrevista a Jordi Ferrer, director de Cossetània Edicions, commemora el desè aniversari de l'editorial vallenca. El que va començar com un projecte humil que publicava deu llibres l'any, s'ha convertit en una potència editorial que actualment treu al mercat uns 100 títols anuals. D'editorial local a referent nacional Ferrer destaca l'evolució de l'empresa, que ha aconseguit trencar l'etiqueta d'"editorial local" per esdevenir un segell amb projecció nacional: Visió de país: Tot i mantenir la seu a Valls, l'editorial publica per a tot el territori català. Especialització: S'han consolidat com a líders en àmbits com l'excursionisme (col·lecció Azimut) i la cuina (col·lecció El Cullerot). Confiança: L'èxit es basa en la complicitat amb autors, lectors i institucions que aposten per les seves coedicions. Nous reptes: El salt al castellà Coincidint amb l'aniversari, l'editorial llança el segell Lectio Ediciones. Aquesta nova aposta té com a objectiu publicar en castellà, traslladant el saber fer de Cossetània a un mercat més ampli per seguir creixent de forma estratègica. Filosofia de treball "Les batalles es guanyen dia a dia; el passat ja és passat i hem d'encarar el futur amb la mateixa humilitat que el primer dia." Ferrer subratlla la importància d'aprendre dels errors i mantenir la concentració per afrontar els futurs obstacles en un sector tan competitiu com el del llibre.

  • 18'

    Gestió de la diversitat religiosa i l'expansió de l'Islam

    Gestió i Realitat de l'Islam a Catalunya L'entrevista al professor de sociologia Ángel Belzunegui detalla les conclusions d'un estudi encarregat per la Secretaria de Fets Religiosos de la Generalitat. L'objectiu principal és analitzar la implantació de l'Islam i oferir una guia d'actuació per a les administracions locals davant la proliferació de llocs de culte. Creixement i Heterogeneïtat dels Oratoris El fenomen ha experimentat un creixement exponencial en les darreres dècades, passant de només 4 oratoris als anys 70 a prop de 150 en l'actualitat. Belzunegui destaca que: No existeix un únic Islam català; la realitat és molt heterogènia segons l'origen nacional (marroquins, algerians, turcs, etc.). La visibilitat social de la fe és el que acostuma a generar conflictes en certs municipis, més que la pràctica privada. Molts oratoris actuen com a eines de cohesió social i fomenten bones pràctiques de ciutadania entre els joves. Reptes de l'Administració i la Societat L'expert assenyala que les institucions encara no estan completament preparades per gestionar aquesta novetat, no per falta de voluntat, sinó per falta de tradició i recursos. Les principals recomanacions inclouen: Formació de tècnics especialitzats en gestió de la diversitat per als ajuntaments. Dotació de recursos econòmics per als municipis petits amb alta densitat de població immigrant. Foment de la pedagogia activa per part de les associacions de veïns per reduir la por a allò desconegut. "L'expansió de l'Islam a Catalunya no és una expansió homogènia. No hi ha un islam català, sinó que hi ha molts islams catalans." Perspectives de Futur De cara al futur, s'espera un creixement continuat de la població musulmana. L'estudi aposta pel model d'oratori de proximitat (de barri) en lloc de grans mesquites, ja que facilita la integració i el contacte directe amb la població autòctona. També es preveu un procés de normalització i regularització dels centres de culte que actualment es troben en condicions precàries.

  • 19'

    Ruta per Àvila: Patrimoni, Història i Cristòfol Colom

    Explorant Àvila: Ciutat Patrimoni de la Humanitat El programa de Tarragona Ràdio dedica aquest espai a la ciutat d'Àvila, dins de la seva ruta estiuenca per les ciutats espanyoles que són Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs radiofònic, els oients participen per guanyar una estada de cap de setmana en un hotel de luxe. Concurs i Participació dels Oients L'espai s'estructura al voltant de diverses preguntes sobre la geografia i la història de la regió: * Geografia política: S'aclareix que Àvila pertany a la comunitat de Castella i Lleó, i no a Castella-la Manxa com un dels participants ha suggerit erròniament. * Religió i tradició: Es destaca que el patró d'Àvila és Sant Segundo, el trasllat del qual se celebra el 2 de maig. * Història Naval: S'introdueix la figura de Cristòfol Colom com a eix central de l'actualitat cultural de la ciutat. L'Exposició "Les dos orilles" L'entrevista central amb Antonio Meléndez, comissari de l'exposició, detalla la mostra commemorativa pel cinquè centenari de la mort de Colom al Monestir de Sant Tomàs: * Objectiu: Commemorar la trobada entre les cultures europea i americana i reflexionar sobre l'ús del castellà com a nexe d'unió. * Contingut: La col·lecció inclou unes 130-150 peces de gran valor, des d'objectes etnogràfics (vestits, armes i utensilis natius) fins a obres d'art d'autors com Pedro Berruguete i Juan de Flandes. * Espai: L'exposició s'ubica al Claustre del Silenci, un espai emblemàtic de l'estil gòtic final. "L'exposició està concebuda com un viatge de la mà de Colom... per mostrar una terra tan distinta amb una flora i una fauna tan diverses de la nostra."

  • 22'

    Segona jornada del Concurs de Focs de Tarragona 2006

    Preparatius per a la Pirotècnia Ricardo Caballé El programa es desplaça a la platja del Miracle per conèixer els detalls de la segona jornada del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Josep Sunyé entrevista Ricardo Caballé Júnior, el responsable de la pirotècnia valenciana que actua aquesta nit. Caballé destaca que el muntatge d'enguany és especialment ambiciós: Es dispararan més de 200 carcasses especials (inicialment se'n preveien 43). L'espectacle compta amb més de 4.000 ordres de dispar, gestionades per set ordinadors sincronitzats. S'utilitzarà un sistema de tecnologia pirodigital per crear seqüències horitzontals de gran velocitat. "Hem fet un espectacle que jo crec que abruma... hem passat un poquet i ara el que he de fer és acompanyar el temps i la sort." Valoracions del jurat: La influència del clima Els membres del jurat, Marcus Clark (amb la traducció de Núria Casas) i Jaume Ullé, analitzen l'actuació de la jornada anterior a càrrec dels japonesos Tamaya. Tot i que el nivell artístic va ser elevat, la manca de vent va provocar un excés de fum que va dificultar la visibilitat. Per a l'actuació de Caballé, s'espera un estil més valencià, caracteritzat per l'ús de material propi, carcasses italianes de repetició i un final atronador. Seguretat i recomanacions per al públic Es fa una crida a la prudència i a la planificació dels desplaçaments. Atès que la Via Augusta pateix talls parcials, es recomana als assistents: Arribar amb prou temps d'antelació a la zona. Respectar estrictament les senyalitzacions de seguretat de Protecció Civil i Creu Roja. Evitar les aglomeracions d'última hora per garantir una evacuació fluida si fos necessari.

  • 21'

    Refugiats: Vides en trànsit i el dia a dia a Ruanda

    Exposició sobre la realitat dels refugiats a Ruanda El Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa presenta la mostra "Refugiats, vides en trànsit", una col·lecció que reflecteix la quotidianitat i la resiliència en els camps d'Aquibuller i Biumba. L'exhibició, disponible fins al 20 d'agost, utilitza la fotografia de Sergi Càmarà i documentals de Marc Benèria per apropar-nos a una crisi humanitària que ja dura més d'una dècada. Una vida marcada pel confinament i l'ajuda humanitària L'exposició posa de manifest les condicions de vida de milers de persones, moltes de les quals han nascut al camp i no coneixen cap altra realitat. Alguns punts clau són: L'educació com a esperança: Malgrat les limitacions, l'escola és un espai vital per preparar els joves i oferir-los una teràpia ocupacional i mental. Precarietat i reaprofitament: La vida es basa en el racionament alimentari i en l'enginy per reciclar materials (llaunes, fusta, soles de sabata) per crear des de transports de llenya fins a joguines. Connexió universal: Malgrat l'aïllament, els joves segueixen el món exterior a través de la música i el futbol, compartint les mateixes passions que els joves occidentals. El paper de la dona i els reptes de futur La mostra conclou amb una reflexió sobre els traumes de la guerra i la fatiga dels conflictes ètnics entre tutsis i utus. Es destaca especialment la figura de la dona, que sovint és el motor de la família en situacions de viduïtat i extrema precària. "Aquesta terra no és la meva terra i això em manté en vida." L'objectiu principal és humanitzar les xifres i recordar que, tot i estar a dotze hores d'avió, aquestes persones tenen els mateixos anhels de pau, dignitat i llibertat que qualsevol de nosaltres.