Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

637-648 de 1379
  • 11'

    Inici de la campanya de rebaixes d'estiu a Tarragona

    L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Esther Fernández, presidenta de la FUB (Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona), analitza l'inici de la temporada de rebaixes d'estiu, que arrenca l'1 de juliol. Perspectives econòmiques i calendari Es preveu un increment de vendes del 6% respecte a l'any anterior. El fet que l'inici coincideixi amb un cap de setmana (dissabte 1 i diumenge 2 obert) genera moltes esperances, ja que històricament aquesta coincidència ha arribat a suposar augments de fins al 50% en els primers dies. Els descomptes inicials se situaran entre el 30% i el 40%, podent augmentar a mesura que avanci la campanya. Sectors i comportament del consumidor Tot i que la moda i el calçat lideren les vendes, el sector del parament de la llar i els electrodomèstics tenen cada cop més pes. S'observa una aturada de les vendes les setmanes prèvies, ja que els clients prefereixen esperar als preus reduïts. Projectes de futur i reivindicacions La FUB vol institucionalitzar la Fira de liquidació d'estocs al finalitzar la campanya (principis de setembre). Existeix una reivindicació històrica de l'ús de la Rambla com a espai motor econòmic, tot i les reticències municipals. Es debat sobre si la durada de dos mesos és excessiva, suggerint que una reducció del període permetria avançar les col·leccions de la nova temporada. "Som un motor econòmic i social molt important i pensem que el comerç dóna molta vida a la ciutat."

  • 11'

    Presentació del 17è Concurs de Castells de Focs de Tarragona

    Detalls de la 17a edició del certamen pirotècnic El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició del concurs que tindrà lloc del 3 al 8 de juliol. Enguany se celebra la segona edició del format Campió de Campions, reunint les sis pirotècnies guanyadores dels darrers sis anys per oferir un espectacle de màxim nivell. Impacte internacional i novetats tècniques L'esdeveniment ha assolit un gran ressò internacional, amb la participació de professionals i mitjans de països com el Japó, la Xina, Dinamarca o Itàlia. Entre les novetats més destacades d'aquest any trobem: Plataformes marítimes: L'empresa Pirogestió llançarà coets des de plataformes instal·lades al mar per ampliar la perspectiva visual. Grans càrregues explosives: S'esperen bombes de gran calibre i exhibicions que superen els 2.500 kg de massa explosiva. Transparència en el veredicte: Per primera vegada, les puntuacions del jurat es faran públiques l'endemà de cada tret. Organització i assistència de públic Tot i que el regidor evita donar xifres exactes per prudència, es calcula una assistència d'entre 35.000 i 40.000 persones cada nit. Es recomanen diversos punts de visió a causa de les obres a la Via Augusta: La platja del Miracle (amb accés pel passeig marítim). El Balcó del Mediterrani i el Far. La terrassa de Casa Canals, que s'estrena com a espai per veure els focs amb invitació. "El millor espectacle pirotècnic que creiem es pot veure en molts anys a Tarragona." Finalment, el regidor ha avançat alguns noms per a les properes festes de Sant Magí i Santa Tecla, destacant la presència de La Fura dels Baus, La Cubana i Lluís Llach.

  • 24'

    Primera pedra del Teatre Tarragona: Cap a la capitalitat cultural

    Acte oficial a la Rambla Nova L'acte de col·locació de la primera pedra del nou Teatre Tarragona marca l'inici d'un projecte emblemàtic situat al número 11 de la Rambla Nova. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, simbolitzant la col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat. Detalls Tècnics i Projecte El nou equipament neix amb la voluntat de superar les limitacions de l'actual Teatre Metropol: • Capacitat: El nou teatre podrà acollir fins a 700 persones, davant les 511 del Metropol. • Infraestructura: Inclourà un fossat per a orquestra que permetrà representar òperes, i un vestíbul polivalent amb un gran vitrall. • Logística: S'ha dissenyat un accés posterior que permetrà l'entrada de camions directament a la caixa escènica sense col·lapsar la Rambla. • Pressupost i Terminis: Les obres, adjudicades a l'empresa Imaga, tenen un cost de 4 milions d'euros i un termini d'execució de 16 mesos. Signat d'Actes i Simbologia Durant el protocol, s'ha dipositat un cilindre de metacrilat dins de la pedra que contenia: 1. El document oficial de l'acte signat per les autoritats. 2. Monedes de curs legal (un element tradicional en aquest tipus d'inauguracions). Visions Polítiques i Futur Cultural El conseller Mascarell ha destacat que aquest projecte s'emmarca en un pla d'equipaments culturals a nivell català, mentre que l'alcalde ha vinculat l'obra amb l'aspiració de la ciutat a ser Capital Europea de la Cultura. "Tarragona no podia pretendre ser capital europea de la cultura si no tenia més que el Metropol... aquest equipament era necessari." Altres Temes Pendents En el torn de preguntes, s'han abordat altres necessitats urgents per a la ciutat de Tarragona: • La creació d'un Centre d'Art Contemporani per als creadors locals. • La solució definitiva per a l'ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes.

  • 13'

    Inauguració de l'Escola Taller de Sant Salvador

    Inauguració i Context de l'Escola Taller S'ha celebrat la inauguració oficial de l'Escola Taller de Sant Salvador, un projecte que ja fa sis mesos que es va posar en marxa amb la participació de 24 alumnes i un equip de 6 responsables. Aquesta iniciativa, impulsada originalment per l'Associació de Veïns de Sant Salvador, neix amb la voluntat de donar una alternativa de formació i ocupació als joves del barri i de la ciutat que es troben fora del sistema educatiu tradicional. Estructura Formativa i Fases El programa té una durada total de dos anys i es divideix en dues etapes clarament diferenciades: Primera fase (Formació): Durant els primers sis mesos, els alumnes s'han centrat en l'aprenentatge teòric i les primeres pràctiques controlades. Segona fase (Treball real): A partir del setè mes, el pes recau en el treball pràctic en entorns reals, aplicant els coneixements adquirits en benefici de la comunitat. Especialitzacions i Objectius L'escola s'organitza al voltant de dues branques professionals principals: Manteniment d'entorns urbans: On 16 joves aprenen nocions bàsiques de paleta, fusteria, pintura, electricitat, fontaneria i jardineria. El seu primer gran repte és el manteniment del Centre Cívic de Sant Salvador. Sistemes microinformàtics: 8 alumnes s'especialitzen en el muntatge de programari (software) i maquinari (hardware), aprenent a programar i mantenir equips informàtics des de zero. Impacte Social i Valoració L'escola compleix una funció pedagògica doble: d'una banda, ofereix un futur professional a joves amb problemàtiques socials o poc interès pel sistema acadèmic convencional i, de l'altra, fomenta el respecte pel mobiliari públic, ja que els mateixos joves s'encarreguen de reparar el que a vegades s'havia deteriorat per actes de vandalisme. "L'esperança final és que tots aquests joves puguin trobar una feina més o menys estable un cop acabat aquest període de dos anys." L'Ajuntament de Tarragona ha valorat molt positivament el funcionament d'aquesta edició, destacant la direcció pedagògica com un factor clau per a la bona convivència i l'aprenentatge dels estudiants, qui a més reben una petita remuneració mensual que incentiva la seva dedicació.

  • 10'

    Balanç de la llei antitabac amb el Gremi d'Estanquers

    Balanç de la Llei Antitabac a Tarragona L'entrevista realitzada a Josep Cervera, president del gremi d'estanquers de la província de Tarragona, analitza l'impacte dels primers sis mesos de la normativa antitabac. Tot i ser una llei restrictiva, el sector destaca una adaptació més normal de l'esperada per part de la ciutadania. Impacte econòmic i vendes S'ha registrat una davallada del 6% en les vendes a la demarcació de Tarragona. Aquesta disminució no s'atribueix a persones que han deixat de fumar, sinó a la prohibició de fumar als llocs de treball, cosa que redueix el consum diari per habit. Cervera afirma que, malgrat el descens de beneficis, cap estanc ha hagut de tancar directament per aquesta causa. "No hi ha cap guerra que no tingui ferits... en aquests moments la incidència està al voltant d'un 6% de menys vendes." La situació del mercat i preus Es comenta la recent guerra de preus entre les tabaqueres, qualificada com una estratègia comercial insostenible que ja s'està estabilitzant. Es preveu una pujada progressiva dels preus impulsada per tres factors: Decisions comercials de les mateixes tabaqueres. Increment d'impostos per part del Ministeri de Sanitat. Pressions de la Comunitat Europea per equiparar els preus amb la resta de països, ja que Espanya actualment té preus que són, com a mínim, un 50% més barats que a França o Alemanya. Perspectives de futur El sector es manté a l'expectativa de tancar l'any per fer un balanç definitiu, especialment després de la temporada d'estiu, que és quan el consum es dispara de forma incalculable. Es preveu que la reducció de vendes es mantingui estable al voltant del 6%.

  • 8'

    2006-06-29 ENVELAT FLORESTA _ ICOMAR

    Celebració i convivència als barris de Ponent Amb l'arribada del solstici d'estiu, els barris tarragonins de La Floresta i Icomar inicien les seves festes majors. Aquestes celebracions, que s'allarguen durant tot el cap de setmana, serveixen com a punt de trobada per als veïns i veïnes, fomentant la cohesió social i la participació activa de les entitats locals. Programació de divendres: L'inici de la festa La Floresta: Comença amb una cercavila per animar el barri, seguida del discurs d'obertura a càrrec d'Antoni Peco. La nit es dedica a grups musicals de joves de la ciutat. Icomar: Se centra en els més petits amb una xocolatada, llançada de globus i cucanyes. La nit es transforma en una discoteca mòbil pensada per a la joventut. Dissabte: Tradició i germanor Les activitats de dissabte busquen l'equilibri entre generacions: * Homenatges: Ambdós barris dediquen la tarda a la gent gran amb berenars i actuacions especials. * Esport i tallers: A La Floresta destaquen els partits de futbol de "solters contra casats", mentre que a Icomar s'organitzen tallers de papiroflèxia. * Música: La jornada clou amb balls i orquestres, destacant l'actuació de grups de ball cubà a Icomar. Diumenge: Gastronomia i cloenda El diumenge és el dia dels actes multitudinaris: * Àpats populars: La paella popular és l'eix central a ambdós barris, reunint centenars de persones al carrer per dinar juntes. * Cultura i foc: La Floresta ofereix una exhibició de circ, mentre que Icomar gaudeix d'un vermut amb la Banda Ciutat de Tarragona. * Final de festa: La celebració acaba amb un correfoc i un petit castell de focs artificials, evitant competir amb el futur Concurs Internacional de Focs Artificials. "Entenem que una festa d'un barri ha de servir per alguna cosa més que fer simplement una festa... és l'inici de l'estiu per estar al carrer i fer convivència."

  • 16'

    Motos Esports Busquets: El motor de Tarragona

    Visita a l'emblemàtic establiment Motos Esports Busquets En aquesta edició del concurs de la Via T a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins al carrer Prat de la Riba per visitar un referent històric del sector del motor a la ciutat: Motos Esports Busquets. L'espai, dirigit per l'Àlex Busquets, celebra més de 40 anys d'història des que el seu pare va fundar el negoci. Novetats i tendències del mercat Durant l'entrevista, s'han destacat diversos punts clau sobre l'estat actual del món de la motocicleta: L'auge de les 125cc: Arran del canvi normatiu que permet conduir motos de fins a 15 cavalls amb el carnet de cotxe, les vendes s'han disparat com a solució als problemes de trànsit i aparcament urbà. Models destacats: S'ha presentat la nova Derbi Mulhacén 650, un disseny avantguardista premiat internacionalment, i la renovada Suzuki Burgman 400. Seguretat i accessoris: L'evolució dels cascos ha estat total, passant del plàstic a la fibra de vidre, oferint molta més resistència i confort acústic. Reivindicacions del sector L'Àlex Busquets ha aprofitat l'espai per fer una petició a l'administració local: "Demano a l'Ajuntament que ens faciliti una mica la cerca de llocs d'aparcament per a motos i no ser tan rígids amb les normes, perquè la moto és la solució al tràfic a Tarragona." Varietat i servei postvenda L'establiment ofereix una gamma amplíssima que va des de models assequibles de marques coreanes com Daelim fins a potents màquines esportives com la Suzuki 1000 de 170 cavalls. S'ha subratllat la importància del servei postvenda i manteniment per garantir la durabilitat i seguretat dels vehicles.

  • 25'

    Alcalá de Henares: Història, Patrimoni i Modernitat

    Introducció i Concurs de Ciutats Patrimoni En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa històrica i cultural de Alcalá de Henares, en el marc d'un concurs sobre les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat. El programa fomenta la participació dels oients mitjançant preguntes sobre el passat de la ciutat, oferint com a premi una estada de cap de setmana. El Passat Medieval i la Convivència de Cultures Un dels eixos centrals és el llegat medieval d'Alcalá, destacant-ne la seva singularitat històrica: • La convivència modèlica de les tres cultures: la cristiana, la jueva i la musulmana. • La importància de la Catedral Magistral, anomenada així perquè els seus canonges havien de ser magister (professors de la universitat). • L'origen del nom actual, derivat de l'àrab Al-Qul'at (castell), que va substituir el nom romà Complutum. Transformació Industrial i Demogràfica L'entrevista amb Francisco Javier García, cronista oficial de la ciutat, revela com Alcalá ha passat d'una economia tradicional a un potent eix industrial. El creixement ha estat espectacular, passant de poc més de 20.000 habitants a mitjans del segle XX a gairebé 200.000 en l'actualitat, gràcies a la seva ubicació estratègica en la via cap a Barcelona. Reptes de la Integració i el Patrimoni El cronista destaca que el principal desafiament per a les ciutats patrimoni és conjugar el manteniment de les essències històriques amb el progrés modern: • Immigració: La ciutat ha acollit onades migratòries nacionals i, més recentment, de països com Romania i Polònia, impulsant l'agermanament amb ciutats com Alba Iulia. • Vincle amb Barcelona: Es menciona la curiositat històrica de la relació entre els Sants Just i Pastor i la primera catedral de Barcelona. "Si no ens recolzem en aquest passat, no serem res ni en el present ni en el futur."

  • 5'

    Concurs musical dels 80: 'Amante Bandido' de Miguel Bosé

    Resum del concurs 'Qui Canta' En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, se celebra un concurs musical centrat en els èxits dels anys 80 per commemorar el 20è aniversari de l'emissora. El repte consisteix a identificar una cançó icònica a partir de la recitació de les seves estrofes, sense revelar la tornada inicialment. Dinàmica i participació La presentadora recita fragments de la lletra d'una cançó de Miguel Bosé. L'Enric Garriga, un col·laborador habitual en un rol diferent, truca per participar com a concursant. Malgrat admetre que el cantant era un dels que més odiava, l'Enric identifica correctament el tema: "Amante Bandido". Premis i anècdotes "No m'hagués pensat mai que un home com tu renunciaria als seus principis per una tovallola de platja." El guanyador s'emporta una tovallola de platja i una bosseta de transport. L'Enric confessa que ho fa per necessitat pràctica, ja que actualment va amb crosses degut a una lesió a la cama i la bossa li serà de gran utilitat. L'episodi finalitza amb un to humorístic sobre com la ràdio enregistra aquests moments per al futur.

  • 19'

    Patricia Adams i la resistència no violenta contra l'ocupació de l'Iraq

    Entrevista a Patricia Adams: Accionisme i Pau L'activista nord-americana Patricia Adams visita Tarragona per promoure la Convocatòria Mundial a accions de resistència civil no violenta. Amb una àmplia trajectòria en la cooperació internacional, especialment a El Salvador, Adams advoca per una resposta global coordinada per posar fi a l'ocupació militar de l'Iraq i criticar el model de militarització vinculat a la globalització corporativa. Punts clau de la campanya Resistència activa: Es proposa anar més enllà de les manifestacions tradicionals, optant per l'acció directa estratègica. Objectiu corporatiu: La campanya posa el focus en les empreses que es beneficien de la guerra, especialment durant les dates del 6 i 9 d'agost (aniversaris d'Hiroshima i Nagasaki). Impacte social: Adams destaca com els recursos destinats a la guerra suposen retallades en educació, salut i serveis socials. Formació i xarxa: Existeix una tasca de capacitació en universitats i esglésies per ensenyar tàctiques de no violència, una tradició molt arrelada als Estats Units. La realitat als Estats Units L'activista explica que, malgrat el control dels mitjans de comunicació, el moviment de contra-reclutament està creixent. Molts joves s'allisten a l'exèrcit no per patriotisme, sinó per falta d'oportunitats laborals o promeses de beques que sovint resulten en tragèdia. "Moltes vegades sentim que el moviment global no existeix, però hi ha molta gent en molts llocs contribuint a una cosa molt més gran."

  • 10'

    Gastronomia d'Alcalá: de Cervantes a la Cuina Romana

    Exploració Gastronòmica a Alcalá de Henares L'entrevista amb José Valdearcos, director de La Hostería del Estudiante, ens submergeix en la riquesa culinària d'Alcalá de Henares, una ciutat on la història i el paladar s'entrellacen a través de tres pilars fonamentals: 1. Tradició i Literatura: La Cuina Cervantina La influència de Miguel de Cervantes i el Quixot és omnipresent. La gastronomia de la zona està fortament marcada per la cuina manxega i castellana, destacant plats ressenyats en l'obra literària com: * Duelos y quebrantes. * Migas de pastor. * Sopa boba i guisats tradicionals. 2. Dolços Emblemàtics Es destaca la fama de les atmetlles garrapinyades, especialment aquelles elaborades de forma artesanal i "angelical" al convent de les Clarisses, una referència ineludible per als visitants. 3. Projecte Complutum: Retorn a la Cuina Romana L'eix central de l'actualitat culinària és la celebració de Complutum, 2.000 anys d'història. Diversos restaurants han dissenyat menús basats en el segle I, adaptant receptes històriques als gustos actuals: * L'ús del Garum: Tot i que l'original (vísceres de peix macerades al sol) pot resultar fort, s'han creat versions modernes amb fons d'anxoves. * Menú Degustació (Gustateos): Inclou plats com lentícula de castaneis (llenties amb castanyes) i panis in fundis in lacte meli (similar a la torrija). * Maridatges Històrics: S'ofereix el mulsum (vi blanc amb mel), tot i que se serveixen vins actuals per a la comoditat del client. "Hem convertit el restaurant en un ambient genuïnament romà, amb música i escenografia que et transporten al segle I." Aquesta iniciativa, que inclou visites teatralitzades, estarà disponible fins a finals de setembre, unint cultura i gastronomia en una experiència única.

  • 12'

    2006-06-28 VALDEARCOS

    Alcalá de Henares: Un viatge culinari a través del temps En aquesta entrevista, José Valdearcos, director de l'Hostería del Estudiante, ens descobreix la riquesa gastronòmica d'Alcalá de Henares, una ciutat on la història i la cuina es donen la mà per oferir experiències úniques. Tradició i Literatura: La Cuina Cervantina La identitat de la ciutat està estretament lligada a la figura de Miguel de Cervantes. Durant el mes d'octubre, se celebra la Setmana Gastronòmica Cervantina, on els restaurants locals ofereixen menús inspirats en l'obra d'El Quixot. Plats emblemàtics: El tasajo de vaca, formatges manxecs, migas alcalaïnes, duelos y quebrantos i el guisat de les bodas de Camacho. Dolços típics: Les famoses ametlles garrapinyades elaborades de forma artesanal al convent de les Clarisses, pestiños i flors. Projecte Complutum 2.000: El retorn a l'època romana Valdearcos destaca una iniciativa innovadora que recrea la gastronomia del segle I. Mitjançant menús històrics actualitzats, els visitants poden tastar receptes de l'antiga Roma: Gustatio (aperitius): Llenties amb castanyes (lenticulas de castaneis) i pasta d'oliva negra. Prima Mensa: Plats de mar i muntanya amb tonyina i pollastre. Secunda Mensa (postres): Dàtils farcits de nous i un precursor de la torratxa (panis infundis). "Hem convertit el restaurant en un ambient genuïnament romà per oferir plats de sabors agradables i productes originals basats en receptes històriques." La recepta: Sopa Boba Alcalaïna Per tancar, es comparteixen els detalls d'aquest plat tradicional a base de gallina de corral, vedella, pernil i verdures, lligat amb una picada d'ametlles, fetges de pollastre i rovells d'ou, servit amb pa fregit.