Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

61-72 de 1379
  • 21'

    Anàlisi de la crisi municipal i el futur de Tarragona

    Crisi de govern i inestabilitat institucional El grup municipal socialista analitza la situació de l'Ajuntament de Tarragona, destacant una decadència política fruit de quatre crisis greus en un sol mandat. Segons el portaveu, la ciutat pateix una paràlisi institucional deguda a la pèrdua de lideratge de l'alcalde Joan Miquel Nadal. Les crisis mencionades inclouen: - La dimissió d'Àngel Fernández per l'afer Terrescavades. - Les tensions internes a CiU per la successió electoral. - Les amenaces de trencament per part del Partit Popular. - La crisi interna actual del PP que afecta la governabilitat. "No és bo que un alcalde perdi el control del vehicle que és la ciutat." Projectes urbanístics i infraestructures en suspens El resum dels grans temes de ciutat revela una gestió crítica: - El Fortí de la Reina: Es demana complir la sentència ferm d'enderrocament o cessament, proposant que l'espai esdevingui un equipament cultural públic. - Pàrquing Jaume I: S'exigeix una comissió d'investigació per l'escàndol econòmic d'una obra que ha passat d'un pressupost d'1,3 a més de 16 milions d'euros. - Façana Marítima: Es denuncia que no existeix un projecte real aprovat, qualificant els anuncis previs de "cortines de fum". - POUM: Crítica a la incapacitat de l'equip de govern per aprovar la revisió del pla general després d'anys de promeses incompletes. Relacions amb la Generalitat i horitzó electoral Es defensa la gestió del govern de la Generalitat (socialista), afirmant que les inversions a Tarragona han augmentat un 37% en comparació amb l'etapa anterior. El portaveu socialista es compromet a presentar projectes consensuats en sis mesos si arriba a l'alcaldia, prioritzant els interessos de ciutat per sobre dels de partit, com en el cas de la ubicació dels Mossos d'Esquadra a Camp Clar. Finalment, es proposa un canvi d'etapa per convertir Tarragona en la veritable segona àrea metropolitana de Catalunya, apel·lant a un nou impuls social, econòmic i cultural.

  • 1h 19min

    Vida i integració de les persones amb deficiència visual

    Normalització i superació de barreres Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, gravat a la delegació de la ONCE, explora a fons la realitat de les persones amb ceguesa o visió reduïda. El programa es centra en com aquest col·lectiu normalitza el seu dia a dia a través de la cultura, l'esport i la tecnologia. Cultura i Oci Adaptat • El teatre actua com una eina de rehabilitació emocional, ajudant a guanyar seguretat i orientació espacial. Es destaca l'obra Les Criades i el sistema Audesc per a l'audiodescripció. • En l'àmbit dels escacs, es demostra que la vista no és decisiva, ja que Tarragona compta amb campions d'Espanya que utilitzen escaquers amb relleu i rellotges adaptats. • La lectura s'ha transformat gràcies al Braille i als audiollibres en sistema Daisy, permetent l'accés a best-sellers i materials educatius. Mobilitat i Autonomia • La transició del bastó al gos guia suposa un canvi radical en la percepció de la soledat i la seguretat al carrer. Tanmateix, les ciutats encara presenten greus barreres arquitectòniques com tendals baixos o obres mal senyalitzades. • S'emfatitza la importància de les noves tecnologies i la informàtica per a la inclusió de les persones grans que perden visió en edat avançada. Sensibilització Social "No calen senyals d'identitat per sentir-nos ciutadans; l'educació de la societat és la millor eina d'accessibilitat." • Es discuteix la incomprensió que pateixen els deficients visuals parcials, que sovint són jutjats quan demanen ajuda perquè el seu entorn no percep la seva discapacitat a simple vista. • El finançament de tots aquests serveis socials prové de la venda del cupó, que reinverteix en educació, treball i solidaritat internacional.

  • 53'

    Especial ONCE Tarragona: Cap a una Autonomia Plena

    Celebració de Santa Llúcia i Tasca de l'ONCE L'episodi es trasllada a la seu de l'ONCE a Tarragona amb motiu de la vigília de Santa Llúcia. L'objectiu principal és transmetre un missatge d'optimisme i destacar la normalització de la vida de les persones amb discapacitat visual, anant més enllà de les barreres arquitectòniques per abordar les barreres mentals. El Procés d'Acollida i Rehabilitació Professionals de l'organització com la Maite (treballadora social) i el Rafa (psicòleg) detallen com s'aborda l'arribada d'un nou afiliat: • Acolliment inicial: Es combat la desinformació, ja que molta gent ignora que l'ONCE també ajuda persones amb restes de visió i no només amb ceguesa total. • Suport psicològic: És fonamental per acceptar la nova situació i les «vires del joc» que canvien sobtadament. • Treball familiar: S'assessora les famílies per evitar que el proteccionisme excessiu limiti l'autonomia de la persona. Eines i Productes Adaptats En una secció reportatjada amb la Laura Blanco, es mostren diversos materials que faciliten el dia a dia: • Identificadors de colors per a la roba. • Aparells parlants: Bàscules de bany, de cuina, termòmetres i calculadores. • Adaptacions domèstiques: Agulles d'autoficament, anelles per a mitjons i marcadors per a productes d'higiene. • Oci: Jocs de taula com el parxís, el dominó o els escacs adaptats amb relleus. "No es tracta de ser solidaris, es tracta que una persona amb discapacitat pugui tenir accés a la vida més normalitzada possible." Educació i Tiflotecnologia La integració escolar i tecnològica és un pilar clau: • Escolarització ordinària: Els nens amb ceguesa s'integren en escoles comunes amb el suport de mestres itinerants de l'ONCE i llibres transcrits al Braille. • Tiflotecnologia: La Maria Canadell explica com els lectors de pantalla i els ampliadors permeten l'accés a Internet, tot i que encara existeixen moltes barreres en pàgines web poc accessibles. • Inserció laboral: L'objectiu final de tot el procés és que l'afiliat aconsegueixi ser autònom econòmicament i professionalment, posant com a exemple futurs periodistes i advocats.

  • 11'

    José Luis Campana guanya el Premi de Composició Ciutat de Tarragona

    José Luis Campana i l'obra premiada: Ser El compositor argentí resident a França, José Luis Campana, ha estat el guardonat de la 14a edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona amb l'obra titulada Ser. Aquesta peça destaca per una relació innovadora entre el piano i l'orquestra, on ambdós actuen com a organismes equivalents sense que un predomini sobre l'altre, trencant amb el format clàssic del concertista solista tradicional. Influències i tècniques de composició L'obra Ser és una partitura contemporània que fusiona tradició i avantguarda: Horitzons culturals: Incorpora elements del flamenc (ritme i melodia), sonoritats asiàtiques (gongs i tams) i polirrítmies de la música africana. Tecnologia punta: Tot i ser una obra per a orquestra acústica tradicional, Campana utilitza tècniques de computació i de la música electroacústica per elaborar, multiplicar i fer mutar els materials sonors. Referents: L'autor s'emmiralla en figures com Stravinsky, Bartók o Ligeti pel que fa a l'ús d'inspiracions ètniques tractades amb rigor contemporani. La importància del guardó i l'estrena Campana, que ja havia estat jurat del premi en el passat, subratlla que el valor real del guardó no és només econòmic, sinó la possibilitat d'estrenar l'obra. "L'important dels premis és que les obres es puguin estrenar. Quan són obres grans és molt difícil per a un compositor poder escoltar-les amb una orquestra de prestigi." L'estrena mundial tindrà lloc l'estiu vinent al Teatre Auditori del Camp de Mart amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Reflexió sobre la música contemporània El compositor lamenta que les orquestres sinfòniques mundials dediquin la major part del seu repertori a autors dels segles XVIII i XIX. Advoca per una major inclusió de creadors actuals en cada concert per permetre que el públic descobreixi els seus veritables contemporanis i per evitar que la música de nova creació quedi reclosa en espais marginals.

  • 7'

    Inauguració de la residència geriàtrica les Alsines

    Reobertura de l'antic hospital de la Creu Roja L'edifici de l'antic hospital de la Creu Roja a Tarragona, situat al carrer Maria Cristina, torna a l'activitat avui com la residència geriàtrica privada les Alsines. Després d'estar gairebé 10 anys tancat des del seu cessament com a hospital el 1996, les instal·lacions han estat completament rehabilitades amb una inversió aproximada de 12 milions d'euros. Detalls del projecte i la rehabilitació Gestió: El centre estarà gestionat per l'empresa Mayorex SL, integrada per IG Grup Sanitari i Bastón d'Oro. Infraestructura: Un edifici de 6.500 metres quadrats on s'ha conservat l'estructura, però s'ha renovat tot l'interior per adaptar-lo a les normatives vigents, guanyant en llum natural i terrasses. Impacte laboral: Es preveu la creació d'uns 90 llocs de treball (80 directes i entre 10 i 15 indirectes). Serveis i capacitat La nova residència neix per cobrir una gran demanda de places a la ciutat de Tarragona, comptant ja amb una llista d'espera de 110 persones. Les característiques principals són: Capacitat: 156 places residencials (24 hores) per a majors de 60 anys i 25 places de centre de dia. Serveis especialitzats: Unitat específica de demències, cures sociosanitàries, gimnàs i servei mèdic continu. Comoditats: Fisioteràpia, podologia, perruqueria i consultes d'especialistes al mateix centre. "S'ha tingut que adaptar a les noves normatives de residències, que són bastant exigents, i cap a aquí s'ha canviat tot." L'acte oficial d'inauguració comptarà amb la presència d'autoritats com l'alcalde Joan Miquel Nadal i el president de la Diputació Joan Arecio. El proper divendres es realitzarà una jornada de portes obertes per a tota la ciutadania.

  • 13'

    Mort d'Augusto Pinochet: Reaccions a Tarragona

    La fi de l'exdictador i el sentiment de la comunitat xilena L'episodi analitza l'impacte de la mort d'Augusto Pinochet, qui va morir als 91 anys a Santiago de Xile. Sergio Guzmán, president de l'Associació Salvador Allende de Tarragona, comparteix la visió de la comunitat xilena resident al territori sobre aquest fet històric. Una justícia que no ha arribat a temps El sentiment predominant no és només d'alegria, sinó d'una certa frustració agredolça. Guzmán destaca que: La mort ha estat biològica i no fruit d'una sentència judicial. Pinochet ha mort sense ser condemnat formalment pels seus crims i violacions dels drets humans. "La mort li va guanyar a la justícia. Ens hauria agradat que la justícia li hagués guanyat a la mort." El futur de les causes judicials Tot i que les causes criminals contra l'exdictador queden extingides amb la seva mort, Guzmán recorda que encara hi ha processos oberts que involucren la seva família directa per delictes de corrupció i malversació de fons públics, els quals haurien de seguir el seu curs. Memòria històrica i honors militars L'entrevistat expressa la seva vergonya envers aquells que encara ploren el dictador i critica que se li retin honors militars com a excomandant en cap, tot i que celebra que el govern xilè li hagi denegat un funeral d'estat. Finalment, es destaca la importància de mantenir viva la memòria de Salvador Allende i de totes les víctimes de la dictadura per evitar que la història es repeteixi.

  • 17'

    Pilar Tortosa: Històries de la Mariquita Pérez

    Presentació del llibre de Pilar Tortosa L'autora Pilar Tortosa presenta la seva darrera obra titulada Històries i més històries de Mariquita Pérez, publicada per Silva Editorial. El llibre utilitza la icònica nina com a fil conductor per explicar diversos relats personals i socials. La nina com a narradora A diferència d'un llibre històric sobre la joguina, aquesta obra és un recull de narracions on la pròpia Mariquita Pérez actua com a testimoni i narradora de les vides de les seves propietàries. Recurs literari: L'autora utilitza la nina per crear una certa distància emocional i oferir una mirada ingènua però tendra sobre realitats dures. Trajectòria de la nina: El llibre segueix el viatge de la joguina des d'una llar feliç fins a passar per mans de nenes en situacions vulnerables (hospitals, casos de maltractament) després de ser donada a Càritas. Context històric i personal L'entrevista aprofundeix en el significat cultural de la Mariquita Pérez a l'Espanya dels anys 50: Símbol d'estatus: Era una nina de cartró-pedra extremadament cara i desitjada, sovint inaccessible per a la majoria de les famílies que havien de conformar-se amb les populars pepones. L'ajuar: Es destaca la increïble quantitat de complements, des de maletes fins a uniformes escolars específics o vestits de fallera. Experiència de l'autora: Tortosa, que va treballar com a treballadora social, infon en els relats la seva experiència professional, tot i que la majoria de les històries són ficció. "De la que sent el cor en parla la boca; les històries tenen un missatge últim d'esperança contra tota esperança." Trajectòria literària de l'autora Pilar Tortosa explica la seva vinculació amb el món de l'escriptura, des de la seva formació a la Universitat Rovira i Virgili fins a la publicació d'altres obres com el Monólogo de un loco. Tot i que escriu narrativa breu, confessa tenir una novel·la pendent al calaix situada a la Barcelona del 92.

  • 17'

    Jordi Illa i la Novel·la Nàutica: Mar de fondo

    Presentació de la novel·la Mar de fondo en la regata baleares L'autor Jordi Illa i el llibreter Matías Leandro (de la llibreria nàutica Cal Matías) parlen sobre l'obra guanyadora del X Premi Nostromo, un prestigiós guardó de literatura marítima. L'obra trenca amb la tradició dominada per autors anglosaxons i proposa una narrativa nàutica autòctona i contemporània. Una trama d'intriga i mar La novel·la es presenta com un thriller que combina elements del gènere negre amb l'esport de la vela: * L'escenari: Se situa en el marc de la Ruta de la Sal, una de les regates més antigues de l'Estat que recrea el transport de sal des de les Illes Balears al segle XIX. * Els personatges: Protagonitzada per un detectiu retirat i el seu fill, qui investiguen el segrest d'una noia just abans de la competició. * Estil: L'obra inclou pinzellades gastronòmiques de cuina marinera que, segons Leandro, fan que el llibre "faci olor de mar". El món de la nàutica avui Durant la conversa, es desmitifica la idea que navegar és una activitat elitista: * Navegar s'ha popularitzat i actualment és accessible per a moltes butxaques mitjançant el xàrter o lloguer d'embarcacions. * L'autor, Jordi Illa, viu des de fa vuit anys en un vaixell, defensant els avantatges d'aquest estil de vida davant les hipoteques convencionals. "Quan et pica el mar, ja estàs condemnat per sempre, no el pots deixar."

  • 22'

    Exposició de Barbies al Moll de Costa de Tarragona

    Crònica de l'Exposició Barbie al Tinglado 4 El Port de Tarragona acull una mostra excepcional dedicada a la nina més famosa del món, oferint un recorregut detallat per la seva història i evolució estilística. L'exposició, situada al Tinglado 4 del Moll de Costa, ha generat un gran interès, batent rècords d'assistència des de la seva obertura amb un públic que abasta totes les edats. Contingut de la Mostra L'exposició es divideix en fites clau i col·leccions especials: - Col·lecció de la Casa Mattel: Més de 91 models emblemàtics que mostren l'evolució de la nina durant els seus gairebé 50 anys d'història. - Col·lecció particular de Fran Romero: Una sèrie exclusiva de Barbies vestides amb vestits reals del Carnaval de Tenerife, que van patir un retard logístic a la duana però que ja estan exposades. - Exposició Fotogràfica: Obres de David Levinthal i Michael James, artistes seleccionats per Mattel per contextualitzar la nina en entorns urbans i naturals amb un gran realisme. La Barbie com a Icona Cultural L'exposició no només és una mostra de joguines, sinó una anàlisi de la Barbie com una autèntica expressió cultural. Durant el recorregut, es poden observar: - Alta Costura: Models dissenyats per grans noms com Christian Dior, Armani, Versace i l'espanyol Pertegaz. - Homenatges al Cine: Reproduccions de personatges mítics com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Scarlett O'Hara (Allò que el vent s'endugué) i personatges de les pel·lícules de Walt Disney. - Internacionalització: Models que representen diverses cultures del món (Barbie massai, tailandesa, xinesa, mexicana), denotant l'estratègia global de la marca. "És una cultura o simplement una manera de jugar al llarg del temps: el lema resumeix perfectament l'essència d'aquests 50 anys de recorregut." Detalls del Disseny Un dels aspectes més lloats és la precisió i el detall de cada peça. No només els vestits estan fets a mida amb teles de qualitat, sinó que es cuiden aspectes com el maquillatge, el pentinat i els complements (joies, bosses de mà i fins i tot sabates personalitzades). Com a curiositat, l'exposició inclou una única figura del Ken, el xicot de la Barbie, en una versió inspirada en James Bond.

  • 18'

    L'Excel·lència Gastronòmica de Cambrils: Estrelles Michelin

    L'Alta Gastronomia a Cambrils En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es conversa amb Joan Bosch (propietari de Can Bosch) i Diego Campos (propietari d'El Rincón de Diego), els dos referents de la restauració a Cambrils que mantenen la prestigiosa estrella Michelin. Trajectòria i Pressió de l'Estrella Joan Bosch manté el guardó de forma ininterrompuda des de fa 22 anys. Per a ell, l'estrella no és una pressió externa, sinó una "forma de viure" i una recerca constant de la qualitat. Diego Campos va rebre la seva primera estrella l'any passat i confessa sentir una mica més de pressió per mantenir-la i per satisfer les expectatives del nou públic. Tots dos coincideixen que el fenomen Michelin ha canviat molt a nivell mediàtic, generant una gran expectació i un "boom" en la premsa i la televisió. Les Claus de l'Èxit: Producte i Servei Aquests restaurants no es consideren elitistes, sinó equilibrats i amb una gran relació qualitat-preu. Els pilars de la seva cuina són: 1. El Producte: Utilitat de matèries primeres de primeríssima qualitat, producte salvatge i de proximitat del mercat de Cambrils (peix i marisc). 2. L'Acompanyament: Importància de la sala, la cristalleria, la vaixella i la figura del sommelier per assessorar sobre la creixent cultura del vi. 3. L'Evolució: Pas d'una cuina marinera tradicional a una cuina de temporada més elaborada i imaginativa. Cambrils com a Capital Gastronòmica Luny de veure's com a competidors, els restauradors defensen que tenir diversos restaurants premiats a la mateixa localitat és beneficiós per a tothom. "No és competència, tot el contrari: com més estrelles tinguem, més gent vindrà a Cambrils i serem un dels pobles més importants d'Europa." Turisme i Futur S'observa un augment del turisme gastronòmic, amb clients que planifiquen viatges exclusivament per visitar aquests establiments. Malgrat l'estancament d'estrelles a la resta de la província de Tarragona, els convidats es mostren optimistes respecte a les noves fornades de cuiners joves que pugen amb força.

  • 17'

    Tarragona Ràdio celebra 20 anys amb el llibre 'En sintonia'

    Un homenatge literari a les ones tarragonines Per commemorar el seu vintè aniversari, Tarragona Ràdio ha impulsat el llibre En sintonia, una obra col·lectiva on la ràdio actua com a fil conductor. L'antologia recull vuit relats personals escrits per alguns dels autors més rellevants de les comarques de Tarragona, explorant la ràdio des de la ficció, el misteri i la nostàlgia. Els relats i els seus autors El volum ofereix una gran diversitat de perspectives i estils: Àngel-Octavi Brunet («El color de la porra»): Una història de caràcter humorístic i irònic protagonitzada pel detectiu Marma Quintos, que acaba immers en el món de les retransmissions esportives per una equivocació telefònica. Montse Palau («Video Killed the Radio Star»): Basant-se en la mítica cançó dels vuitanta, l'autora planteja un joc literari sobre el control dels mitjans de comunicació i la imatge en l'època actual. Jordi Cervera («La primera vegada que vaig matar algú va ser en somnis»): Un relat de gènere negre que ret homenatge a la periodista Iolanda García i utilitza els escenaris reals de Tarragona. Jordi Tiñena («L'Andròr d'en Trudis al balcó»): Situat durant la Guerra Civil, aquest conte explora el poder de convicció de la paraula radiofònica en un temps on no existia la televisió. Adam Manyé («Metrònom»): Una història fantàstica sobre un home amb una síndrome estranya: les paraules que ell pensa es reprodueixen immediatament a la ràdio. Francesc Valls-Calçada («Els desapareguts de Filadèlfia»): El misteri i la parapsicologia prenen força a través d'un programa nocturn que investiga experiments magnètics. Magí Sunyer («Andròmaca»): Una proposta que barreja referents clàssics de l'Ilíada amb la realitat mediàtica de les guerres actuals i el paper de la ràdio com a eina de guerrilla. Olga Xirinacs («Sota terra»): Recupera el seu personatge recurrent Jaume Rius, un home que viu al subsòl de Tarragona i es manté connectat al món exterior gràcies a la ràdio. La ràdio com a eina de l'imaginari L'obra, editada per Arola Editors, demostra que la ràdio no és només un mitjà informatiu, sinó un motor de creació artística capaç de generar mons propis. "La ràdio té la capacitat extraordinària per convèncer les persones, per fer-les viure."

  • 7'

    La Ventafocs al Teatre Metropol de Tarragona

    Presentació de l'obra: La Ventafocs (potser sí, potser no) L'actor Víctor Borràs de la companyia Teatre Nu presenta la seva darrera proposta teatral que arribarà al Teatre Metropol de Tarragona aquest proper diumenge. Es tracta d'una coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigida pel prestigiós dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. Una visió renovada d'un clàssic universal L'obra destaca per oferir una versió del conte de la Ventafocs que s'allunya del cànon marcat per Disney o els germans Grimm. Tot i mantenir l'essència tradicional, el muntatge incorpora elements de versions menys conegudes de la cultura popular catalana i internacional. "És una ventafocs que ens fa molta il·lusió de poder explicar... l'obra deixa en mans del públic el judici final de si creu que és la ventafocs o no." Aspectes tècnics i artístics de la producció Interacció d'actors i titelles: L'espectacle compta amb tres actors que no només manipulen una desena de titelles de taula, sinó que també interactuen directament amb ells, fent avançar l'acció de manera conjunta. Públic objectiu: Tot i ser un espectacle familiar, es recomana especialment per a nens i nenes a partir de 4 anys (educació infantil i primària). Trajectòria: L'obra es va estrenar fa dos anys al TNC i, a causa del seu èxit, ha girat per tot Catalunya i recentment ha començat la seva gira per l'estat espanyol amb una versió traduïda al castellà. Informació pràctica de l'esdeveniment La representació tindrà lloc diumenge a les 19:00h dins l'espai Metropol Familiar. Les entrades tenen un preu de 4 euros per als menors de 12 anys i 6 euros per a la resta de públic.