Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1379
  • 15'

    El futbolí: El Nàstic ressuscita la Real Societat

    Resum de la tertúlia a Tarragona Ràdio En aquesta edició de El futbolí, Jordi Sorinyac analitza la dolorosa derrota del Nàstic de Tarragona al camp de la Real Societat (Anoeta). El programa destaca el contrast emocional entre el final de la primera part, on el Nàstic guanyava, i la decepció final de perdre contra un equip que no havia guanyat cap partit fins ara. Punts clau del partit El miratge d'Anoeta: El Nàstic es va avançar amb un gol de Miguel Ángel Llera al minut 17, provocant els xiulets de l'afició local contra el seu propi equip. Ressuscita-equips: S'ha comentat amb ironia que el Nàstic s'ha convertit en un talismà invers, ja que la Real Societat no havia guanyat en 14 jornades i només havia marcat set gols en tota la temporada, fins a enfrontar-se als granes. L'efectivitat de Rubén Castro: Com a nota positiva, destaca el davanter canari, que manté una mitja golejadora espectacular de gairebé un gol cada 50 minuts. L'arbitratge: Els tertulians reconeixen, després de veure les repeticions, que l'àrbitre Pino Zamorano va errar a favor del Nàstic en no xiular un penal clar comès per David García sobre Gessuli. "Han ressuscitat a la Real que estava més morta que un conill. Som unes Germanetes de la Caritat." Anecdotari de la jornada Durant la transmissió, es van viure moments curiosos, com el seguiment en directe de la Lliga de Tunísia (el partit entre el Sous i l'Omica) per omplir els temps morts, o les apostes particulars entre els periodistes Àngel García i Quim Pons sobre el posicionament tàctic dels jugadors damunt la gespa.

  • 17'

    Campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut

    Campanya de recollida de joguines a Tarragona Creu Roja Joventut de Tarragona posa en marxa la seva tradicional campanya de recollida de joguines, una iniciativa solidària que ja compta amb més de 15 anys de trajectòria. L’objectiu principal és que cap infant de la ciutat es quedi sense regals la nit de Reis a causa de les dificultats econòmiques de les seves famílies. Novetat: La col·laboració de la Federació d'Unions de Botigues (FUB) La gran novetat d'enguany és l'aliança amb el comerç tradicional de la ciutat a través de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona. Les principals línies d'aquesta col·laboració són: * La recuperació de la figura d'en Maginet com a mascota del comerç local i símbol de solidaritat. * La creació d'un esplai del comerç itinerant que visitarà diversos barris i el centre de la ciutat del 22 de desembre al 5 de gener. * En aquests espais, a més de tallers i entreteniment, en Maginet recollirà personalment les joguines donades per les famílies. Requisits de les joguines i logísitica Per garantir la dignitat i el valor educatiu de la campanya, des de l'organització es recorda que: 1. Les joguines han de ser noves, perquè tots els infants mereixen rebre un regal en les mateixes condicions. 2. Han de ser joguines no bèl·liques i, preferiblement, educatives. 3. Els punts de recollida habituals segueixen actius a les seus de Creu Roja (Rambla Nova i Avinguda Andorra). "Ojalà no l'haguéssim de fer aquesta campanya, ojalà el nombre de famílies no incrementés, sinó que anés baixant." El paper fonamental dels voluntaris A partir del 27 de desembre, els voluntaris de Creu Roja Joventut intensifiquen la seva tasca per classificar i empaquetar les joguines segons l'edat i el nom de cada infant, facilitant així la feina de ses majestats els Reis d'Orient.

  • 9'

    L'Oratori de Nadal de Bach arriba a Tarragona

    L'Oratori de Nadal de Bach: Una cita històrica a Tarragona La ciutat de Tarragona acull aquestes festes la interpretació completa de l'Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach, una fita musical poc habitual que es divideix en dues grans cites per la seva extensió i complexitat. L'obra, composta originalment per sis cantates destinades a dies concrets del cicle nadalenc, serà interpretada per formacions de gran prestigi. Estructura i dates dels concerts L'obra s'ha dividit en dues parts per fer-la accessible al públic, ja que l'execució sencera requeriria gairebé tres hores: Dimecres, 20 de desembre: L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpretarà la primera part, que inclou les cantates 1, 2 i 3, al Palau Firal i de Congressos. Divendres, 22 de desembre: Serà el torn de l'orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona, que interpretaran les cantates 4, 5 i 6 a la Catedral de Tarragona. Significat i contingut de l'obra Segons Tobias Gossmann, director de la Camerata XXI, l'oratori opera en dos nivells: 1. Nivell narratiu: Explica des del naixement de Jesús fins a l'arribada dels Reis Mags i la història d'Herodes. 2. Nivell emocional: Tracta les grandeses i incerteses humanes davant conceptes com la salvació o la mort. "És una obra on no sobra ni falta cap nota; té un dramatisme gairebé d'òpera." Una col·laboració local d'èxit Núria Francino, presidenta de l'Associació Cor Ciutat de Tarragona, destaca la singularitat que representa que una ciutat pugui produir un projecte d'aquesta envergadura amb músics i entitats locals en col·laboració amb institucions nacionals. El concert comptarà amb solistes destacats com Marta Mateu, Anna Tovella, Pep Benet i Jordi Ricard sota la direcció musical de Josep Prat.

  • 39'

    Vida quotidiana i reptes de les persones amb discapacitat visual

    Normalització i reptes de la discapacitat visual L'episodi se centra en una taula rodona amb diversos membres i professionals de l'ONCE a Tarragona, on s'explora com les persones amb ceguesa o deficiència visual integren la seva condició en la vida diària. El tema central és la recerca de la normalitat: tenir feina, amics i oci com qualsevol altre ciutadà, malgrat les barreres que encara persisteixen. Venda de cupons i serveis socials • El pilar econòmic de l'organització és la venda del cupó, que permet finançar tots els serveis socials i d'autonomia. • S'estan modernitzant els quioscos amb plafons electrònics i nous productes de joc per mantenir aquesta tasca. • La feina de venedor es descriu com a dura pel gran nombre d'hores i l'exposició a la intempèrie. Cultura, Oci i Accessibilitat • Teatre Adaptat: La Rafaela explica com el teatre ajuda a guanyar seguretat i orientació espacial. Es destaca l'ús del sistema Audesc (audiodescripció) per a espectadors. • Escacs: L'equip de Tarragona és referent estatal, demostrant que la visió no és un obstacle per a l'alta competició intel·lectual. • Accessibilitat Digital: Es denuncia que moltes pàgines web oficials no estan adaptades, sent un reflex de les barreres que troben al carrer. Mobilitat: El Gos Guia vs. El Bastó • El Javier descriu el canvi radical que suposa el gos guia (Yoko) en comparació amb el bastó: de la soledat i inseguretat a una comunicació fluida amb l'entorn. • Els gossos són entrenats en centres específics de l'ONCE i tenen accés legal garantit a tot arreu, tot i que encara cal fer pedagogia en alguns establiments. "Quan vas amb el bastó vas sol, no et comuniques amb res. Amb el gos, tornes a comunicar-te amb la ciutat." Percepció Social i Discriminació • Existeix una gran incomprensió cap als deficients visuals (persones amb resta visual). Sovint la gent no entén que algú pugui caminar bé però no pugui llegir una carta d'un restaurant o el preu d'una etiqueta. • El bastó s'utilitza de vegades com a senya d'identitat per evitar conflictes o males interpretacions (com ser confosos amb gent beguda) quan xoquen amb algú. Accés a la Lectura i Educació • L'adaptació de llibres prioritza els materials educatius per a estudiants. • Existeixen sistemes sonors moderns (com el Daisy) que conviuen amb el Braille. • El Braille segueix sent essencial, però moltes persones grans prefereixen formats sonors per la pèrdua de tacte o dificultat d'aprenentatge.

  • 16'

    Impacte del TGV a Lleida i Tarragona: Balanç i Reptes

    Anàlisi de l'arribada del TGV a les comarques de Tarragona L'entrevista amb Jordi Martí, professor de la Universitat de Lleida, ofereix una comparativa detallada entre l'experiència consolidada de Lleida amb l'alta velocitat i les expectatives davant la imminent inauguració de l'estació del Camp de Tarragona (La Secuita - Perafort). El perfil del viatger i la mobilitat Basant-se en l'experiència de Lleida, s'ha definit un perfil d'usuari molt concret: * Perfil sociodemogràfic: Persona de mitja edat (uns 40 anys) amb un nivell adquisitiu mitjà-alt. * Motiu del viatge: Principalment per raons laborals i de forma esporàdica, ja que la manca d'abonaments limita l'ús diari o de commuters. * Substitució de transports: El TGV ha substituït principalment el cotxe particular. L'avió només serà un competidor directe quan la línia Madrid-Barcelona estigui completada i el trajecte duri unes 3 hores. Ubicació de les estacions: Centre urbà vs. Perifèria L'entrevista destaca una diferència fonamental en la geografia humana i urbana: 1. Lleida-Pirineus: Ubicada al centre urbà, aprofitant l'estació històrica i facilitant l'accés a peu o en transport públic. 2. Camp de Tarragona: Situada a 10 km dels nuclis urbans (Reus i Tarragona). Aquesta ubicació perifèrica fa que la intermodalitat i els serveis de pàrquing siguin crítics per al seu èxit. Impacte econòmic i turístic Tot i que no s'ha detectat un augment demogràfic espectacular, el tren actua com un revulsiu d'innovació: * Permet que empreses i consultores ubicades fora de l'àrea metropolitana estiguin connectades amb els centres de decisió. * Al Camp de Tarragona, el potencial turístic (Port Aventura i la costa) podria elevar el percentatge de viatgers d'oci per sobre del 15% registrat a Lleida. Reptes de futur i infraestructures "L'estació ha de ser un centre on s'agrupin serveis de transport que permetin desplaçar-se ràpidament del punt de sortida al de destinació." Perquè el sistema sigui plenament eficaç, el professor Martí insisteix en: * La necessitat de millorar les llicències de taxi i les línies d'autobusos regulars. * L'impuls del tramvia del Camp de Tarragona per connectar l'aeroport de Reus, la costa i l'estació d'alta velocitat. * La comprensió de les tarifes: el TGV és ideal per a distàncies d'entre 150 i 600 km, però per a trajectes curts com Tarragona-Barcelona, el tren convencional continua sent més competitiu pel seu preu.

  • 14'

    I Setmana Cultural del barri de Torreforta

    L'entrevista a l'Andrea Sunyer, tècnica del Pla Comunitari de Torreforta, detalla la posada en marxa de la primera edició de la Setmana Cultural d'aquest barri tarragoní. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de coordinar i enfortir el teixit associatiu local, ja que, tot i la gran quantitat d'entitats existents, sovint treballaven de manera aïllada. Característiques de la Setmana Cultural Dates: Del dissabte 16 al dissabte 23 de desembre. Objectiu: Fomentar la xarxa associativa i donar visibilitat a les entitats del barri. Activitats destacades: Cant de nadales i xerrades sobre el Nadal (Club Siurana). Esport solidari: Partit de bàsquet de l'ADT amb recollida d'aliments per al banc d'aliments. Formació i salut: Tallers sobre drogues i sexualitat per a joves (Actua-Salut). Integració cultural: Degustació de productes marroquins organitzada per l'Associació Cultural Islàmica. Cultura popular: Cercavila de nanos i gegants, exposició de pessebres i el tradicional cagatió. El paper del Pla Comunitari Andrea Sunyer explica que el Pla Comunitari és una eina clau per ajudar en la gestió administrativa de les associacions i per impulsar projectes transversals que millorin la qualitat de vida a la zona de Ponent. Entre les seves funcions destaquen: 1. Assessorament en subvencions: Donar suport a entitats amb pocs recursos de temps o coneixements tècnics. 2. Projectes de suport familiar: Espais com la Bebeteca o Creixen en Família per a l'orientació psicopedagògica de pares i mares. 3. Difusió: L'ampliació de la revista Tribuna de Ponent fins a 4.000 exemplars per informar sobre els serveis i el comerç del barri. "El positiu seria també englobar tot Ponent; el problema és que abarcar tots els barris és quasi impossible per la gran quantitat d'entitats que hi ha."

  • 15'

    2006-12-15 PETITA HISTORIA DE TARRAGONA

    Celebració i Memòria Històrica de Tarragona Ràdio En aquest programa especial des de Casa Canals, es commemoren els 20 anys d'història de l'emissora municipal, repasosant des dels seus orígens precaris fins a la seva consolidació com a servei públic de referència a la ciutat. Els inicis: Precarietat i Entusiasme Mitjans tècnics: L'emissora va començar amb un equipament molt bàsic: dos plats, una platina simple i pocs micròfons. Localització: Les primeres instal·lacions eren a la planta superior del Mercat Central, un espai compartit amb l'assistència social on nens i veïns interrompien sovint les emissions. Anècdotes de carrer: S'evoca l'època en què les retransmissions d'esdeveniments com la Cavalcada de Reis es feien des de cabines telefòniques públiques, utilitzant monedes per mantenir la connexió amb l'estudi. Evolució i Identitat de l'Emissora Transformació tecnològica: El pas de les monedes a les unitats mòbils i el control digital marca el canvi més significatiu de les dues dècades. Eclecticisme musical: En els primers anys no hi havia una línia editorial clara; es podia passar de la música clàssica al heavy metal en només una hora. Valor humà: Per sobre de la tècnica, els protagonistes destaquen l'amistat i la xarxa de col·laboradors que han format part de la ràdio. Moments Clau de la Ciutat L'emissora ha estat testimoni directe de la història tarragonina, destacant fites com: 1. L'atemptat d'ETA a la Petroquímica (1987). 2. El canvi d'alcaldia el 1989 amb Joan Miquel Nadal. 3. Les inundacions del Francolí (1994). 4. La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat (2000). 5. L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006). "Tarragona Ràdio s'ha convertit en la ràdio de la ciutat, en la ràdio de referència, i així ho entenen els tarragonins."

  • 8'

    El clàssic pessebre dels Xiquets de Tarragona

    El Pessebre dels Xiquets: Una tradició de 15 anys El pessebre de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, ubicat al carrer Santana número 1, s'ha consolidat com una fita indispensable del Nadal tarragoní. Amb una esperança de visita de prop de 15.000 persones, aquesta edició celebra el seu quinzè aniversari. Característiques i elaboració Es tracta d'un pessebre popular artístic de 38 metres quadrats que destaca per la seva qualitat i detallisme: * Originalitat: Cada any es crea una composició totalment nova des de zero; mai es repeteix el disseny de l'any anterior. * Materials: S'utilitzen elements naturals com molsa, pedres (més de 3.500 quilos) i suro per recrear paisatges mediterranis. * Artesania: Compta amb figures de pessebristes de renom com Martí Castells, Carlos Delgado i peces d'Olot. Inclou mecanismes de moviment i efectes d'aigua. * Equip: Un grup de 10 persones treballa intensament durant més de dos mesos per al muntatge. Horaris i obertura El pessebre es pot visitar fins al 7 de gener en els següents horaris: * Feiners: De 18:00 a 21:00 h. * Dissabtes i diumenges: De 12:00 a 14:00 h i de 18:00 a 21:00 h. * Dia de Nadal: Obertura especial a les 19:30 h per permetre les sobretaules familiars. "Aquest pessebre té una cosa: és un pessebre popular... l'important és la il·lusió amb què ho fem, i aquesta il·lusió es transmet." Sorteig i col·laboració L'entrada és gratuïta, però s'ofereix la possibilitat de col·laborar mitjançant la compra d'uns calendaris (1€). Amb aquests es participa en el sorteig d'una composició de figures de Nadal de palillo (fetes a mà, no de motlle) d'alt valor artístic.

  • 25'

    Expulsió del PP i futur del Grup Mixt a l'Ajuntament

    Context de l'expulsió i tràmit administratiu L'episodi aborda la situació política a l'Ajuntament de Tarragona després que els regidors Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz hagin estat expulsats del grup municipal del Partit Popular (PP). Els protagonistes expliquen que la seva decisió de donar-se de baixa de l'afiliació del partit va ser un acte de lleialtat personal cap a Francesc Ricomà i una tornada a la seva condició original d'independents. La creació del Grup Mixt • El tràmit formal d'expulsió es realitzarà el dilluns següent a la seu del grup municipal del PP. • En ser una expulsió i no un abandonament voluntari, passaran a formar el Grup Mixt en lloc de quedar com a regidors no adscrits. • Martorell exercirà com a portaveu i Ortiz com a portaveu adjunt. Impacte en l'organització municipal Tot i el canvi de grup, els regidors asseguren que la governabilitat de la ciutat no perilla: • Mantindran el seu suport a l'equip de govern actual (CiU i PP) fins al final del mandat al maig. • Les seves competències en Patrimoni i Relacions Ciutadanes no variaran. • A nivell tècnic, l'Ajuntament haurà de reorganitzar la presència de portaveus a les comissions informatives i la Junta de Portaveus, passant de cinc a sis grups representats. Relacions personals i futur polític Els interlocutors expressen la seva sorpresa per la repercussió mediàtica i la reacció del partit: "No hi ha hagut transfuguisme, no ens hem passat a cap grup, sinó que la nostra baixa d'afiliació ens retorna a la independència." Perspectives per a les eleccions de maig • Esteve Ortiz: Manifesta la seva ferma intenció de deixar la política municipal per centrar-se en el seu projecte professional a la Confraria de Pescadors. • Maria Mercè Martorell: No tanca cap porta. Malgrat la rumorologia que l'ubica en diverses llistes, afirma que no ha rebut trucades formals, tot i que no descarta la possibilitat d'una candidatura independent i marcadament tarragonina si detecta un espai buit en l'oferta electoral actual.

  • 15'

    Activitats de l'Escola de Música de Tarragona per Nadal

    L'Escola Municipal de Música celebra el Nadal a tota la ciutat L'entrevista a Tarragona Ràdio amb la regidora d'Ensenyament, Carme Duc, i la responsable de música, Àngels Torres, desgrana l'extens programa d'activitats musicals previstes per a les festes nadalenques. Es destaca la consolidació de l'Escola de Música com un projecte d'abast ciutadà que va més enllà del centre històric. Principals activitats i audicions El calendari és ple de cites en viu per mostrar el treball dels alumnes: Concerts de l'escola del carrer Armanyà: Després del tradicional concert al Teatre Metropol, continuen les audicions individuals i de grup del 18 al 21 de desembre a partir de les 18:00h. Audicions als barris: Per potenciar la descentralització, s'han programat concerts als centres cívics de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Bonavista durant tota la setmana a les 18:30h. Cantada de Nadales amb Espimsa: El dimecres dia 20, la Plaça de la Corsini (Mercat Central) acollirà una gran cantada escolar. Pessebres municipals: El dissabte 23 s'oferiran cantades al Passeig de les Palmeres (12:00h) i a Torreforta (13:00h). Expansió educativa i nous projectes Les responsables han subratllat que la música s'entén com un bé social i un dret per a tothom. En aquest sentit, s'han presentat novetats importants: Projecte Picantarols: Introducció de la música a vuit llars d'infants municipals per treballar el ritme en edats primerenques. Educació Especial: S'amplia la col·laboració amb centres com La Muntanyeta, Sant Rafael i L'Estela. Nous instruments als barris: A l'oferta de saxo, guitarra i violí, s'hi suma la bateria/percussió i la previsió d'incorporar el violoncel el curs vinent. Homenatge a l'esforç familiar Es fa un especial reconeixement a la denominada "síndrome de Nadal", que afecta mestres, alumnes i, sobretot, a les famílies. "Jo faria un homenatge als pares, perquè han de fer mans i màniques per complir la il·lusió del seu fill i assistir a tots els actes." Finalment, s'ha felicitat la coral de l'Escola La Salle de Torreforta, seleccionada finalista per actuar al Monestir de Montserrat.

  • 12'

    Construcció del Pessebre de Torreforta

    Preparatius del Pessebre de la Brigada a Torreforta Entrevista realitzada a l'Enric Roca, cap de magatzem de la brigada municipal de Tarragona, sobre les tasques de construcció d'un dels dos pessebres monumentals de la ciutat. Enguany, el pessebre se situa al barri de Torreforta, concretament al costat de l'Institut Municipal de Serveis Socials, en un recinte que busca integrar-se amb l'entorn de la masia històrica. Espais i Elements Destacats El projecte destaca per la seva gran envergadura i varietat d'ambients: El medi aquàtic: Un llac de gairebé 100 metres quadrats amb un sistema de recirculació d'aigua. Presentarà dos espais: una zona d'alta muntanya amb cascades i una zona de ribera amb canyissos. Animals vius: S'instal·larà un corral amb animals de granja com cabres i possiblement un ruc, elements que solen ser el gran atractiu per als infants. El Naixement: A diferència dels pessebres tradicionals, enguany es recrearà un rafal (cobert) de fusta amb teules per no desentonar amb l'arquitectura de la masia de Torreforta. Vegetació autòctona: Es plantaran arbres reals com garrofers i oliveres velles en testos, a més de crear un petit hort educatiu amb els noms de les plantes. El Treball de la Brigada Un equip d'unes 30 persones, que inclou fusters, serrallers, paletes i xofers, treballa intensament per tenir-ho tot a punt. "Cada matí fem una fotografia per veure l'evolució; al final, sembla una animació de dibuixos animats de com l'espai es transforma completament." Les figures utilitzades són de l'antiga empresa El Arte Cristiano d'Olot, reconegudes per la seva gran qualitat i mida considerable. Com a tradició, la figura del Caganer estarà amagada entre els detalls del paisatge perquè els visitants la busquin.

  • 21'

    L'arribada de l'Alta Velocitat al Camp de Tarragona

    El repte de la nova Estació del Camp de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb els alcaldes de La Secuita (Eudal Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) desgrana els detalls de la imminent posada en marxa de l'estació d'alta velocitat. El focus principal recau en la signatura d'un conveni amb Adif després de quatre anys de tenses negociacions per garantir serveis bàsics que encara estaven pendents. Punts clau del conveni amb Adif El conveni aborda mancances estructurals crítiques que l'estació patia poc abans de la seva obertura: Subministrament d'aigua: Es garanteix l'aigua potable els 12 mesos de l'any mitjançant una nova canonada connectada al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i als pous municipals. Gestió de residus: Es regula el tractament d'aigües residuals i la seva canalització fins a un punt d'abocament autoritzat, evitant problemes ambientals en terrenys veïns. Seguretat i Autoprotecció: S'estableix un protocol d'actuació en cas d'alarma química (per la proximitat a la indústria) o d'incendi forestal. Comissió de seguiment: Es crea un òrgan paritari i rotatiu per supervisar el conveni i futures ampliacions de l'estació. Deficiències en accessos i mobilitat Malgrat la satisfacció pel conveni, els alcaldes expressen una vinyeta crítica sobre la gestió de la Generalitat en matèria d'infraestructures: "Comencem una estació del segle XXI amb els mateixos accessos del segle XIX." Els representants municipals denuncien que: 1. Les carreteres estan col·lapsades i no s'han executat els desdoblaments ni les autovies promeses (com l'A-27 o la de Sant Ramon). 2. El transport públic (autobusos) a pocs dies de la inauguració encara no està adjudicat i deixa pobles veïns sense parade. 3. Hi ha un conflicte obert per les llicències de taxi, ja que el municipi de la Secuita només en té dues, xifra totalment insuficient per als milers de passatgers previstos. Impacte territorial i urbanístic L'arribada de l'AVE ja ha provocat una forta pressió urbanística i un augment considerable del preu del sòl. Els alcaldes miren de gestionar aquest creixement mantenint la identitat dels seus municipis davant l'atractiu de viure a pocs minuts de Barcelona o Madrid.