Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

901-912 de 1379
  • 7'

    Intervenció social i Sant Jordi a peu de carrer

    El Projecte Educatiu de la Fundació Casal Amic L'entrevista presenta el projecte "A peu de carrer", una iniciativa de la Fundació Casal Amic que va néixer l'any 2003 i que s'ha consolidat com una eina d'intervenció social directa als barris de Ponent de Tarragona. L'educador Jordi Collado explica que la tasca principal és l'acompanyament de joves i infants directament en el seu entorn quotidià. Metodologia d'intervenció El projecte es basa en la proximitat i la presència constant a l'espai públic per trencar les barreres dels equipaments tancats: Rutes periòdiques: Es realitzen dues rutes principals (parcs i places i la ruta dels instituts) que cobreixen zones com Camp Clar, Torreforta, Riu Clar i La Floresta. Observació i participació: Els educadors no només observen, sinó que participen en els jocs i converses dels joves per entendre les seves necessitats. Projectes a mida: Gràcies a aquesta escolta activa, es creen tallers com els de percussió, que han tingut una gran acollida. "A peu de carrer vol ser els ulls dels serveis al carrer i la boca dels joves en els despatxos on no arribaria la seva veu." Celebració de Sant Jordi Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el projecte trasllada la cultura al carrer mitjançant: Un bibliotequin (biblioteca mòbil) en col·laboració amb la biblioteca de Torreforta. Tallers de globoflèxia per crear roses amb globus. Dinamització del Parc Riu Fluvià per recuperar l'ús comunitari de l'espai públic.

  • 16'

    Tinet Història: 10 anys de la primera xarxa ciutadana

    Presentació del llibre "Tinet Història" L'episodi se centra en la presentació del llibre Tinet Història, una obra que commemora el desè aniversari de Tinet, la primera xarxa ciutadana d'internet a l'Estat espanyol, nascuda a Tarragona. L'autora, la periodista Cinta Bellmunt, i el director d'OASI, Enric Brull, expliquen el procés de documentació i la importància d'aquesta fita tecnològica. Contingut i procés de creació El llibre no és només una cronologia, sinó un retrat social d'una època de canvis: Itinerari històric: Repassa els orígens des de 1995 fins a l'actualitat, comparant l'evolució local amb la història global d'internet. Recopilació de material: S'ha recuperat material històric curiós com disquets d'instal·lació, els primers correus electrònics i fulletons on s'explicava, de forma molt senzilla, què era internet. Vents de referència: Inclou testimonis de personalitats rellevants com Vinton Cerf (considerat un dels pares d'internet) i José Luis Pardos. L'experiència de connectar-se el 1995 Enric Brull recorda les dificultats tècniques dels inicis, subratllant el contrast amb la facilitat actual: Ús d'ordinadors amb Windows 3.11 i mòdems a velocitats extremadament baixes (9.600 bps). La importància de la societat civil tarragonina i el grup de tecnòlegs de la universitat liderats per Manel Sanromà. El sentit de comunitat: > "Es va crear una gran colla d'amics... es feia tant intercanvi de coneixement com d'amistat." El futur de Tinet: De l'espectador a l'actor De cara als propers anys, el repte de Tinet és fomentar la participació activa de la ciutadania: Superar l'escletxa digital: Encara hi ha prop d'un 45% de la població que no utilitza internet regularment. Fomentar la generositat: Passar de ser simples consumidors a ser creadors de continguts a través de blocs i xarxes actives. Edició digital: El llibre s'oferirà en format PDF a la web oficial de Tinet per permetre actualitzacions constants i consultes gratuïtes.

  • 14'

    Bigas Luna i el fenomen social de 'Jo soy la Juani'

    La recerca de la nova icona ibèrica El director Bigas Luna detalla el procés de creació de la seva pel·lícula Jo soy la Juani, un projecte que neix de la seva fascinació per la modernitat de la perifèria. Després de realitzar més de 3.000 entrevistes, el cineasta va buscar una protagonista que representés la dona del segle XXI: valenta, lliure i alliberada del concepte del "mascle ibèric". El perfil de la Juani i el seu entorn Ubicació: L'acció se situa en barris com Bonavista (Tarragona) i zones de Tortosa i el Delta de l'Ebre, considerats pel director com a centres creatius del món del túning. Personalitat: La protagonista és una noia amb estil propi (arracades d'aro, minifaldilles, xandall) que utilitza la moda per reafirmar la seva identitat. Contrast amb l'actriu: Tot i que Verónica Echegui va ser l'escollida per la seva autenticitat, l'actriu confessa ser molt més cerebral que el seu personatge, que es mou principalment per instint. Desenvolupament i visió comercial La pel·lícula compta amb un pressupost de 4 milions d'euros i pretén competir directament amb el cinema de Hollywood mitjançant estratègies de proximitat: Consultori virtual: Un espai a la web oficial on la Juani respon dubtes reals dels fans. Festes i preestrenes: Esdeveniments populars a les localitats on es va rodar, com Tarragona i Reus, per involucrar el públic jove. Repartiment mediàtic: Destaca la participació de Dani Martín (cantant d'El Canto del Loco) com a nòvio de la protagonista. "Avui la modernitat es troba a la perifèria... han creat els seus codis propis, els seus llenguatges i generen un estil de vida." Projecció de futur L'ambició del projecte és tal que Bigas Luna ja té plantejada una possible seqüela titulada Juani i Hollywood, depenent de l'èxit comercial d'aquesta primera entrega que s'estrenarà a l'octubre.

  • 15'

    Olga Xirinacs presenta 'El hijo del tejedor'

    Una declaració de principis literària L'escriptora Olga Xirinacs presenta la seva darrera novel·la, El hijo del tejedor, una obra escrita originalment en castellà que l'autora defineix com un «acte de pura necessitat» i una «rebel·lia» davant la dificultat de ser traduïda a altres llengües. Amb prop de 70 anys, Xirinacs reivindica la importància que les institucions, com l'Institut Ramon Llull, ajudin els autors consolidats a projectar-se a l'estranger. Eixos temàtics i trama de la novel·la L'obra s'allunya de la xafarderia familiar per endinsar-se en una ficció amb referents molt personals de l'autora: El punt de partida: Un nen de deu anys troba els seus pares morts de forma violenta al seu retorn a casa. Paisatge i mitologia: L'acció se situa a Astúries (el puerto de Pajares), connectant amb les arrels celtes de la branca materna de l'escriptora. L'art i la natura: Els protagonistes pertanyen al món de l'art (un tapisser i una arpista). Hi ha una presència simbòlica del teix (taxus bacata), un arbre sagrat i medicinal que actua com a guardià dels cementiris. Reflexions sobre la vida i la mort La novel·la no és només una història d'intriga, sinó una profunda reflexió sobre la connexió entre l'ésser humà i la naturalesa: "Potser el cel el tenim aquí i no ens n'adonem." L'autora destaca l'ús de la gastronomia i els horaris dels àpats com a eixos de trobada i humanitat, i defensa que identificar-se amb els cicles de la natura (néixer i morir com un arbre) és l'única via per trobar la pau interior. Pròxims projectes Xirinacs encara un Sant Jordi exhaurint exemplars a Tarragona i prepara la celebració del seu 70è aniversari l'11 de maig amb un acte públic al Teatre el Magatzem.

  • 14'

    Anàlisi històrica: El desplaçament a Lleida i el proper xoc a Huelva

    El desplaçament històric a Lleida L'episodi se centra en la crònica del darrer partit del Nàstic de Tarragona contra el Lleida, marcat per un desplaçament sense precedents. Segons expliquen els interlocutors, s'ha registrat la xifra més alta de la història del club en un partit fora de casa: 6.000 aficionats es van desplaçar al Camp d'Esports. Es van superar tots els registres previs, inclosos els de la mítica Copa del Rei a Madrid. Es destaca l'ambient festiu i l'optimisme de l'afició, que veu l'ascens cada vegada més proper. Moments de la retransmissió i anècdotes gastronòmiques Una part important del repàs se centra en el vessant més humà i divertit de la retransmissió radiofònica de Tarragona Ràdio: El pernil de plàstic: Una broma recurrent entre els comentaristes sobre qui guanyaria el pernil segons els resultats de la porra. Menjar en directe: S'expliquen anècdotes sobre el gerent del club, Xavi Monclús, portant galetes a la premsa i l'espera impacient per una pizza que no arribava mai. "L'ambient era molt agradable, optimistes de mena com som, amb la porra habitual, amb resultats d'aquests desorbitats..." Previsions: Huelva i la samarreta commemorativa De cara al futur immediat, s'analitzen dos fronts: Viatge a Huelva: El proper partit és contra el Recreativo de Huelva. Malgrat que el vol xàrter sembla descartat per qüestions logístiques, s'instal·larà una pantalla gegant al Tinglado del Moll de Tarragona per seguir el partit diumenge a les 12:00h. Samarreta especial: Es presenta una nova samarreta commemorativa que celebra el 120è aniversari del Nàstic i el 20è de Tarragona Ràdio. Es tracta d'una peça de col·leccionista de gran qualitat que es començarà a sortejar i regalar durant la Diada de Sant Jordi.

  • 22'

    Albert Ballbé i el pacte de CiU a Tarragona

    Balanç polític i gestió cultural a Tarragona L'entrevista amb Albert Ballbé, líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, se centra en el tancament de les negociacions amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per a les properes eleccions municipals. Ballbé confirma que repetirà com a número 2 de la llista de la federació nacionalista, encapçalada per Joan Aregio. Pacte i governabilitat Ballbé qualifica l'acord de satisfactori i destaca que el procés ha servit per enfortir la relació entre els dos partits. Entre els punts destacats del pacte trobem: * La superació de la situació d'interinitat que, segons ell, paralitzava la ciutat. * El reconeixement de la força d'Unió dins la federació. * L'objectiu d'assolir la majoria absoluta per evitar governs "minoritaris i dèbils". Gestió Cultural: Teatre i Tabacalera Com a tinent d'alcalde de Cultura, Ballbé repassa projectes clau que han patit diversos obstacles: 1. Teatre Tarragona: Les obres de rehabilitació del teatre a la Rambla Nova són immiments després d'una complexa gestió per adquirir terrenys adjacents. Les obres de licitació ja estan adjudicades a l'empresa Imaga. 2. La Chartreuse (G3): Hi ha un conflicte obert amb la Generalitat de Catalunya sobre l'ús d'aquest espai. Mentre el govern català proposa instal·lar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes, l'Ajuntament defensa que esdevingui un Centre d'Art Contemporani. "No es pot prostituir una nau d'arqueologia industrial convertint-la en una escola d'idiomes; Joan XXIII és el lloc adequat per a aquest servei." Projecció Internacional Finalment, l'entrevistat destaca la missió cultural i turística a la ciutat de Kaunas (Lituània). Aquesta iniciativa busca establir intercanvis culturals (poesia, música, gastronomia) i promocionar la Costa Daurada en el mercat bàltic.

  • 1h 5min

    2006-04-14 SERMO D 7 PARAULES

    El Misteri de la Passió a Tarragona L'ermita de Sant Magí del Portal del Carro acull la tradicional funció de les Set Paraules, una reflexió espiritual sobre les darreres frases de Jesús a la creu. L'acte, organitzat per l'associació La Salle, combina la reflexió teològica amb il·lustracions musicals a càrrec del cor Mos Cantars. Reflexions Clau de les Set Paraules • El Perdó i la Saviesa: S'analitza la súplica de Jesús al Pare perdonant aquells que l'executen. Es diferencia entre la justícia humana, sovint moguda per la venjança, i la saviesa divina que neix de l'amor net i el retorn a la vida. • La Promesa del Paradís: A partir del diàleg amb el bon lladre (Dimas), s'explora el concepte de la salvació immediata i la misericòrdia cap als marginats i pecadors. • Maternitat i Patiment Social: Jesús lliura la seva mare a la humanitat. La reflexió s'estén al patiment actual de milers de nens víctimes de guerres, explotació laboral i malalties com la SIDA, citant realitats de la perifèria mundial i casos locals de violència. • Abandonament i Mort: El crit de desolació de Jesús es vincula amb la solitud que pateixen avui malalts en hospitals, ancians en residències i víctimes del terrorisme. • El Lliurament Final: La setena paraula representa la confiança absoluta. Encomanar l'esperit a les mans del Pare es descriu com un gest de pau suprema que dóna sentit a tota l'existència. Una Cridada a l'Acció per Amor L'episodi conclou que la fe no ha de ser un refugi passiu, sinó un motor per: "Cremar la vida per amor: ajudant l'immigrant, acompanyant la gent gran, educant els infants i construint una societat més justa." Es recorda que la mort no és un final, sinó un part espiritual cap a una realitat transcendent, prenent l'exemple de Crist com el camí, la veritat i la vida.

  • 1h 52min

    Anàlisi Litúrgic i Artístic del Divendres Sant a Tarragona

    Títol i Context de la Processó El podcast ofereix una crònica detallada de la Processó del Sant Enterrament a la ciutat de Tarragona, emmarcada en el Divendres Sant de l'any 2006. A través de la veu de Didac Bertran i els comentaris teològics i artístics del professor Lluís Maria Monconill, es descriu l'entrada dels diferents misteris i germandats a la Plaça del Palau. Seccions Principals i Teologia de la Passió Significat del Sacrifici de Jesús El diàleg aprofundeix en la figura de Jesucrist com un culpable innocent que assumeix les conseqüències de la seva pròpia coherència. S'explica com la seva mort és una reacció a la veritat que ell representava, provocant els seus enemics fins a l'extrem. Les Germandats i els Misteris Es fa un repàs exhaustiu de les entitats participants, destacant-ne: • Reial Germandat de Jesús Nazaré: Fundada el 1903, destaca per la seva secció de socors mutus, un record dels antics gremis. • El Gremi de Pagesos: Una de les confraries més antigues, estretament lligada a la tradició familiar i a la figura de l'arquitecte Jujol. • Misteris com la Segona Caiguda o el Descendiment: Obres d'artistes com Antoni Parera i Salvador Martorell que han sobreviscut a la història. Reflexions sobre la Societat i la Fe La Por a la Diferència i la Diversitat Els locutors reflexionen sobre la convivència religiosa i cultural, citant converses amb imams musulmans sobre el respecte a la pròpia fe. Es defensa que l'autenticitat en les pròpies creences (com el pessebre o la creu) és el primer pas per respectar els altres. "El món se serenarà quan mirarem amb simpatia tota la seva diversitat." El Valor del Silenci Interior Es destaca la figura dels penitents, homes i dones que desfilen descalços i en silenci. Els comentaristes critiquen el soroll constant de la societat moderna, que actua com una droga, i reivindiquen el silenci com l'únic espai on es pot produir el diàleg real amb un mateix i amb la divinitat. Conclusió i Missatge de Pasqua L'episodi clou amb l'arribada de la imatge de la Soledat i la incorporació de l'Arquebisbe a la processó. Es tanca amb un missatge d'esperança centrat en la Resurrecció, recordant que el destí final de la creació no és l'anorreament, sinó la transformació positiva.

  • 2h 1min

    Setmana Santa de Tarragona: El Sant Enterrament 2006

    Una Catequesi Caminada: El Sant Enterrament a Tarragona Aquest podcast recull la retransmissió de la processó del Sant Enterrament de Tarragona l'any 2006, un acte declarat d'interès nacional. L'emissió compta amb la participació de l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el comentari expert del professor Lluís Maria Monconill. Valor Religiós i Cultural L'episodi explora la dualitat de la Setmana Santa tarragonina, definida per l'Arquebisbe com una "catequesi caminada". Es discuteix la profunditat de les arrels cristianes d'aquesta celebració, rebutjant la idea que sigui un mer espectacle folklòric. • L'esforç de les confraries: Es destaca el treball silenciós de centenars de persones durant tot l'any. • L'estètica i la tradició: L'evolució dels misteris (passos de processó) i la iconografia religiosa. Simbolismes i Història de la Ciutat Un dels punts clau és la connexió entre la Tarragona actual i la seva herència romana, visible a través dels Armats i els espais històrics com el Pla de Palau o la Catedral. • La Bandera Negra de la Sang: Es relata la seva funció històrica d'acompanyar els condemnats a mort fins al segle XX. • Armats i Romanitat: La representació de la legió romana com a contrapunt al poder espiritual de la creu. Debats Contemporanis i Interpretacions Teològiques El podcast no defuig temes d'actualitat d'aquell moment, com la situació a Terra Santa o la influència de la cultura popular en la percepció de la fe: "La fe no és una cosa tancada de lliurepensadors, sinó que es comparteix comunitàriament." • El Codi de Vinci i Judes: Reflexions sobre les interpretacions cinematogràfiques i documentals de la figura de Judes Iscariot i els evangelis apòcrifs. • L'Art i Saumells: El debat sobre l'art contemporani en la imatgeria religiosa, exemplificat pel misteri de la Passió de l'escultor Saumells. • Els canvis en la processó: La substitució de la cera per haixes de gas per motius de neteja i seguretat ciutadana.

  • 14'

    Inauguració i visita guiada al Museu Bíblic de Tarragona

    El Museu Bíblic de Tarragona, situat a la Casa dels Concilis, inicia una nova etapa després de tres anys de treballs d'adequació i ampliació. El seu director, Andreu Muñoz, presenta l'espai com una eina pedagògica dissenyada per fomentar el diàleg interreligiós i el coneixement de les Sagrades Escriptures des d'una vessant històrica i arqueològica. El museu s'estructura en sis sales que ofereixen un recorregut cronològic: Geografia i orígens: Inclou una maqueta topogràfica de Terra Santa del segle XIX i un jardí amb plantes bíbliques que simbolitza el riu Jordà. Egipte i Mesopotàmia: Destaca una reproducció a escala natural de la Pedra de Rosetta i un Pentateuc del segle XVII. L'Èxode i Canaan: Conté una maqueta minuciosa del Tabernacle (el temple portàtil) i una rèplica de l'Arca de l'Aliança. Època Romana: Exhibeix restes arqueològiques reals com un fragment del Temenos (mur del culte imperial de Tàrraco) i una reproducció del Sudari de Torí. Paleocristianisme: Inclou una rèplica del Còdex Vaticà (la Bíblia més antiga del món) i la reconstrucció d'una basílica i un cubícul funerari. "El museu vol ser una eina pedagògica al servei de totes les persones, creients o no, per apropar-se al món cultural de la Bíblia."

  • 17'

    Cultura i Patrimoni a Tarragona per Setmana Santa

    L'activitat museística durant la Setmana Santa En aquesta època, Tarragona experimenta un notable increment de visitants. Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història, i Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern (MAMT), expliquen com la ciutat es converteix en un pol d'atracció tant per a turistes com per als mateixos tarragonins. Les claus de l'èxit patrimonial Gran afluència de visitants: Es preveuen més de 20.000 visitants als monuments de la ciutat, amb un 70% de públic procedent de Catalunya. La Maqueta de Tarraco: S'ha convertit en l'element estrella de les visites. Serveix com a punt de partida didàctic per entendre la importància històrica de la ciutat abans de visitar els recintes. El projecte d'apadrinament: Una iniciativa d'èxit on els escolars (uns 20.000) fan de guies per a les seves pròpies famílies, fomentant el coneixement del patrimoni local. L'exposició sobre Julio Antonio al MAMT El Museu d'Art Modern destaca la nova presentació de l'obra de l'escultor Julio Antonio, coincidint amb el 75è aniversari de la Segona República. Contextualització històrica: L'exposició explica la biografia de l'autor i la seva vinculació amb la Generació del 98. El monument als Herois de 1811: Es detalla la polèmica històrica sobre la nuesa de l'obra (coneguda popularment com Els Despullats), que va estar guardada nou anys abans de ser instal·lada a la via pública. Recursos didàctics: S'han creat eines autònomes per a infants, com trencaclosques i espais lúdics, per apropar l'escultura als més joves. La reconstrucció històrica i Tarracoviva Es posa èmfasi en el rigor dels grups de reconstrucció que participen en el festival Tarracoviva. No es tracta només d'espectacle, sinó d'una tasca d'investigació exhaustiva sobre armament, música i costums romans. "Hi ha un substrat d'investigació i de treball històric molt important que ells transmeten d'una forma lúdica i atractiva."

  • 19'

    Tradicions i remeis naturals amb herbes del camp

    La saviesa popular de les herbes remeieres L'escriptor i transmissor de coneixements orals, Josep Gironés, ens apropa al fascinant món de l'etnobotànica. A través de la seva experiència recollint la saviesa de la gent gran dels pobles, explora com les plantes del nostre entorn han estat aliades fonamentals per a la salut i la vida quotidiana. La importància del cicle lunar Un dels punts clau de la tradició és el moment de la collita. La farigola, per exemple, té les seves millors propietats quan es cull durant el pleniluni de Setmana Santa (la vigília del Divendres Sant). Aquest fet té una base científica vinculada als cicles de la Terra que afavoreix que la planta estigui en la seva màxima plenitud. Plantes destacades i els seus usos Farigola: Coneguda per les seves propietats digestives i antissèptiques. S'utilitza per a problemes de gola i digestió, però també té un vessant protector tradicional, penjada als masos per protegir dels llamps. Romer: Ideal per potenciar la memòria. Tradicionalment s'ha fet servir també per purificar les cases mitjançant el fum (donant lloc al terme llustre cada cinc anys) i com a símbol de descans per als difunts. Botja de Sant Joan (Esparnallac): Utilitzada com a digestiu i per curar ferides d'animals. El seu fum servia per fer "foc nou" durant la nit de Sant Joan. Julivert: A banda de ser estimulant i diurètic, en el món rural s'usava antigament per regular el cicle femení. Fonoll: Molt eficaç per eliminar paràsits intestinals i per fomentar la secreció de llet en dones que acaben de parir. Remeis pràctics i curiositats "Una fulla d'olivera a la boca, anar-la mossegant lleugerament per segregar saliva, ajuda a passar el mareig en els viatges." Llorer: Una fulla fresca sobre la pell del ventre actua com a relaxant en moments de gran neguit o exàmens. Pressió arterial: Infusions de fulles d'arbosser (amb una petita part d'eura) o barreges d'aladern, fuixarda i llentiscle. Sostenibilitat: Es recorda la importància de no arrencar les plantes de socarrel, sinó tallar-les perquè puguin tornar a brostar, i evitar zones properes a carreteres per la contaminació per metalls pesants.