Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1021-1032 de 1379
  • 16'

    El Nàstic toca l'ascens i vibra amb l'Amparito Roca

    L'eufòria es desborda al Nou Estadi El Gimnàstic de Tarragona viu un moment dolç després de vèncer el Poli Ejido per 2-0, consolidant-se en posicions d'ascens directe a la Primera Divisió. La victòria, amb gols de Diego Torres i Antoni Pinilla, trenca una mala ratxa històrica contra el conjunt andalús i situa els grana segons a la classificació. Punts clau de l'actualitat grana Consolidació a la taula: L'equip suma la seva novena jornada consecutiva sense perdre i es troba a només dos punts del líder, el Recreativo de Huelva. Protagonistes al camp: Es destaca l'estat de forma de David Cuellar, qui reconeix sentir-se en una ratxa d'explosivitat total on "tot el que toca acaba en perill". Celebració del 120è aniversari: El Nou Estadi va aplegar 10.800 espectadors per celebrar l'efemèride amb un mosaic i un ambient clarament enfocat al somni de l'ascens. L'afició i el "Gazpatxo Power" L'anècdota de la jornada l'ha posat el periodista Jordi Blanc, autodefinit com el "Diego Torres dels pernils" per la seva punteria en les porres. Així mateix, s'ha rebatejat l'estil de l'equip en contraposició als rivals andalusos: "Si ells són el Gazpatxo Power, nosaltres som el Pa amb Tomàquet i Pernil d'aquesta Segona Divisió." Iniciatives i participació ciutadana Des de Tarragona Ràdio s'impulsen diverses campanyes per acompanyar l'equip: 1. Senyeres al balcó: Crida a penjar la bandera del Nàstic o de la ciutat fins a final de temporada. 2. Versió de l'Amparito Roca: S'ha presentat una adaptació de la popular cançó amb lletra dedicada al club, enviada i cantada per l'aficionat Andreu Gual, que ha rebut lloances del mateix president del club. 3. Renovacions a debat: Es planteja als oients si el club hauria de començar ja a renovar els jugadors que acaben contracte per planificar el futur a Primera.

  • 5'

    Controlat l'incendi al Mèdol amb 30 hectàrees cremades

    Estat actual de l'incendi al Mèdol L'incendi forestal originat ahir a la nit a la zona de la Pedrera del Mèdol, a Tarragona, es troba actualment en fase de control des de les 6:00 del matí. Tot i que no hi ha fronts actius, els bombers encara no el consideren extingit a causa de l'existència de fumaroles i brases que podrien revifar amb el vent. Dades clau de l'afectació Superfície: Més de 30 hectàrees cremades. Origen: El foc va començar cap a les 21:30h d'ahir al Mas de Cossidor, una estructura abandonada en una fondalada. Efectius: Un dispositiu de 24 dotacions terrestres i 2 mitjans aeris (un helicòpter i una avioneta) treballen intensament sobre el terreny. Estratègia i riscos meteorològics Els treballs s'estan centrant a assegurar el perímetre i remullar les zones calentes per evitar represes. Existeix una preocupació especial pel vent de mestral que s'espera que entri al migdia, ja que podria dificultar les tasques d'extinció definitiva. "La nostra feina a partir d'ara és anar a assegurar tot el perímetre per evitar que si s'aixeca el vent pugui revifar l'incendi." — Jordi Huarque, cap de guàrdia dels bombers. Situació dels masos i ubicació El Mas d'en Jové no ha estat afectat gràcies a les tasques preventives. El foc es localitza al marge de muntanya de l'autopista AP-7, en direcció cap a l'interior. El Mas de Cossidor, punt d'inici presumible, només conserva l'estructura exterior i és on s'ha instal·lat part del comandament operatiu.

  • 14'

    Setmana Santa: Agermanament entre Tarragona i Calahorra

    Visions de la Setmana Santa a Tarragona En el marc dels preparatius per a la Setmana Santa tarragonina, el Gremi de Marejans organitza una nova edició de les 'Visions de la Setmana Santa'. Enguany, la ciutat convidada és Calahorra (La Rioja), representada per la Confraria de la Santa Vera Cruz. Connexió amb Calahorra La relació entre ambdues localitats va néixer fa cinc anys arran de la participació del gremi tarragoní en concentracions de bandes a La Rioja. Els punts clau de la Setmana Santa de Calahorra inclouen: Participació massiva: Més de 1.500 confrares i una implicació total de les famílies del municipi. Patrimoni artístic: Disposen de 18 passos, molts d'ells provinents de l'escola de l'Art Cristià d'Olot, i talles històriques del segle XVI. Actes destacats: La processó del Sant Enterrament (Divendres Sant), amb 2.000 participants. La processó de l'Encontre (Dijous Sant). El Diumenge de Resurrecció, un acte emotiu on es retiren les caputxes i es deixen anar coloms. "Perquè la Setmana Santa vagi bé, només cal posar-hi cor i afecte, i tot surt bé." Calendari d'activitats a Tarragona El Gremi de Marejans ha preparat un programa dens que inclou: Acte Central: Presentació de la Setmana Santa de Calahorra mitjançant un DVD (dissabte a les 20:00 h a l'Antiga Audiència). Cicle de Conferències: Xerrades sobre el Darrer Sopar i el Sant Enterrament amb teòlegs il·lustres. Aniversari: Actes emmarcats en el 125è aniversari de l'Església de Sant Pere del Serrallo. L'Opuscle: Presentació oficial el dimarts 28 de març a càrrec de Carme Magroles.

  • 19'

    Jornades d'Anàlisi Urbanística i Social a Sant Salvador

    Diagnosi i propostes per al barri de Sant Salvador L'episodi presenta unes jornades de debat i anàlisi organitzades pel Departament d'Antropologia Social de la URV i la taula d'entitats del barri de Sant Salvador a Tarragona. L'objectiu principal és presentar un diagnòstic comunitari que serveixi de base per a un futur pla d'acció. Eixos principals de la problemàtica Deficiències urbanístiques: El barri pateix problemes originaris d'articulació espacial. La proposta més destacada és el soterrament de la carretera per eliminar la segregació entre sectors (com Sant Ramon i el nucli antic). Cohesió social i multiculturalisme: Sant Salvador té un dels percentatges de població estrangera més alts de Tarragona (prop del 27%), fet que requereix polítiques actives de coneixement mutu i integració. Participació ciutadana: Es destaca la creació d'una taula interdisciplinària que agrupa serveis socials, educatius, sanitaris i veïnals. Propostes i solucions plantejades Sutura urbana: Crear nous espais verds i connectar el barri amb el riu Francolí. Serveis de proximitat: Reclamació històrica d'una oficina municipal i major presència de la guàrdia urbana. Accions miniaturistes: Millores en l'enllumenat i la creació de zones de vianants per millorar la vida quotidiana. "Una mirada més llunyana i tècnica pot aportar idees i propostes que a vegades, en el dia a dia de la dinàmica ciutadana, no es veuen clares."

  • 6'

    La campanya 'El mes del congelat' arriba a Tarragona

    Iniciativa informativa sobre nutrició i congelats En el marc del Saló Internacional de l'Alimentació Alimentària, s'ha posat en marxa la campanya 'El mes del congelat', una unitat mòbil en forma d'autobús que recorre diverses ciutats per assessorar els consumidors sobre els beneficis nutricionals d'aquests productes. La iniciativa s'ha instal·lat a la Rambla Nova de Tarragona, prop del monument als castells. Aquest projecte, que celebra la seva quarta edició, té com a objectius principals: Informar sobre les propietats i avantatges dels aliments congelats. Desmitificar la pèrdua de qualitat de productes com el peix. Oferir xerrades i documentals gratuïts a càrrec d'experts de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació. Dades de consum i salut Durant les sessions informatives es faciliten dades rellevants sobre els hàbits de consum a les llars: "En el 52% de les llars es consumeixen productes congelats com a mínim un cop a la setmana, i gairebé el 97% de les llars en compren habitualment." L'espai estarà disponible durant tot el dia per als ciutadans que vulguin millorar el seu coneixement sobre una dieta equilibrada i l'ús correcte d'aquests aliments en l'àmbit domèstic.

  • 13'

    Rosa Gàmiz i el teatre pedagògic per a joves

    L'espectacle al Teatre Metropol L'actriu Rosa Gàmiz presenta al Teatre Metropol de Tarragona el seu espectacle Històries de Teatre, una proposta adreçada principalment a un públic familiar i escolar. L'espectacle, dirigit per l'Oriol Broggi, destaca per la seva senzillesa i capacitat de connectar amb l'essència teatral a través de la paraula i la imaginació. Pedagogia i Adaptació de Clàssics La proposta no és només una representació, sinó un exercici de pedagogia teatral. Rosa Gàmiz adapta grans clàssics perquè els nens i nenes puguin comprendre'ls sense perdre la profunditat de les històries: Cyrano de Bergerac: Adaptat per transmetre el seu mite i emoció. Romeu i Julieta: Una aproximació a la tragèdia corejada des de la senzillesa. El mite d'Èdip: Explicat per apropar els orígens del drama a la infància. El Respecte pel Públic Infantil L'entrevista subratlla un canvi de paradigma en les arts escèniques: considerar els infants com un públic exigent i amb criteri. L'actriu destaca diversos punts clau: Franja d'edat: Recomanat a partir dels 7 anys, tot i que la força de les històries pot captar l'atenció de nens més petits. L'ús de la imaginació: A diferència del món digital saturat d'imatges, aquest teatre busca que l'infant fabriqui les seves pròpies imatges mentals. Sinceritat: Els nens són un públic sincer; si no els interessa el que veuen, es desconnecten immediatament. "Hem de començar pels nens i pels joves perquè són el públic potencial del futur; és explicar-los què és el teatre proposant coses que realment els interessin." Televisió vs. Escenari Es comenta la popularitat de Rosa Gàmiz pel seu paper a la sèrie de TV3 Ventdelplà. L'actriu explica com la seva presència a la televisió sol ser un ham per als infants en un primer moment, però ràpidament queden captivats per la màgia del directe i la proximitat de l'escenari, valorant el fet de veure la persona "de veritat".

  • 19'

    Programes d'ocupació i inserció laboral a Tarragona

    El Servei Municipal d'Ocupació i la inserció laboral Alejandro Fernández, regidor de Promoció Econòmica, detalla les línies d'actuació de l'Ajuntament de Tarragona per fomentar l'ocupació en col·lectius amb dificultats especials. El Servei Municipal d'Ocupació se centra a crear instruments i oportunitats laborals fora de l'estructura del funcionariat tradicional. Principals programes actuals Inserció per a dones: Un pla de set mesos amb 44 participants, dividit en dos perfils: Auxiliars administratives: Dones més joves en procés de formació. Neteja industrial i cambreres de pisos: Dones de mitjana edat amb baixa qualificació. Es dóna prioritat absoluta a dones amb càrregues familiars i famílies monoparentals. Programa TEL3: Adreçat a 6 joves menors de 30 anys amb formació tècnica però sense experiència prèvia, enfocats a l'alfabetització informàtica en telecentres i centres cívics. L'Escola Taller de Sant Salvador Projecte de dos anys de durada nascut d'una iniciativa de l'associació de veïns del barri. Combina formació teòrica (sis mesos) amb pràctica laboral en fusteria, jardineria i construcció, servint per rehabilitar equipaments municipals. "No és tant treballar per cobrar un bon sou, sinó treballar per aconseguir un perfil professional que els pugui servir de cara al futur." Dades d'èxit i seguiment (Certificació ISO) Gràcies a un nou sistema de qualitat, l'Ajuntament realitza un seguiment als 6, 12 i 18 mesos de finalitzar els programes. Les xifres d'inserció laboral són molt positives: 85% d'inserció en el grup d'auxiliars administratives. 65% d'inserció en el grup de neteja industrial. 50% d'inserció en joves del programa informàtic. 66% d'èxit en el curs de dones emprenedores (8 de cada 12 han creat el seu propi negoci).

  • 9'

    Recull de comiats i expressions repetitives

    Anàlisi de la seqüència de comiats Aquest document recull una seqüència altament repetitiva de comunicació breu. El contingut principal es basa en l'expressió de comiat habitual en català, utilitzada de manera cíclica al llarg de tota la gravació. Punts clau de la interacció Repetició constant: L'ús de la frase "Fins demà!" apareix com l'eix central de la transcripció. Fragments exclamatius: A partir de la meitat del registre, el text vira cap a l'ús exclusiu de signes d'exclamació (!), suggerint una comunicació no verbal o una pèrdua del contingut lingüístic articulat. Estructura temporal: Les intervencions es produeixen en intervals regulars, mantenint una cadència constant de tancament. "Fins demà!" Aquesta cita resumeix la totalitat del contingut verbal intel·ligible registrat en la seqüència.

  • 15'

    Visita i concurs a la botiga Àlex Regals de Tarragona

    Passejada comercial per la Via T de Tarragona L'episodi comença amb una connexió des del centre de la ciutat, concretament a la Via T, l'extens centre comercial a cel obert de Tarragona. En Josep Sunyer es troba situat en un carrer peatonal/semi-peatonal proper al Mercat Central, coincidint amb el moviment propi de la jornada de dijous i els marxants. El joc de la botiga misteriosa L'eix central de la secció és un concurs on els oients han d'endevinar el nom exacte de l'establiment visitat. Després de diversos intents fallits on s'han proposat noms com La Sirena o El Negrito i la Negrita, finalment una oient ha identificat la botiga: Àlex Regals. Les pistes clau han estat: - Ubicació al carrer Governador González, número 9. - Presència de dues cabines telefòniques vermelles d'estil londinenc a l'entrada. - Un aparador cridaner amb una ràdio antiga americana i objectes de decoració. - Un nom propi masculí i curt. Varietat de productes a Àlex Regals La Gemma, responsable de l'establiment, detalla l'oferta de la botiga, ideal per a celebracions com el Dia del Pare (Sant Josep): - Complements personals: Rellotges, maletins, porta-CD, encenedors i clauers. - Decoració de la llar: Quadres, mobles auxiliars, llums de cuir, miralls de vímet i vaixelles. - Objectes retro: Telèfons que imiten els antics (però funcionals), làmines de publicitat antiga i ràdios vintage que inclouen tecnologia moderna com lector de CD. - Personatges i regals: Figures com l'Epi (de Barri Sèsam) i col·leccions populars com Kitty o Nici. "Tothom sap quina és la botiga, però a vegades ens costa recordar-ne el nom exacte perquè et quedes mirant l'aparador."

  • 20'

    Visita a l'exposició Violència, Tolerància Zero

    L'episodi consisteix en una crònica detallada i una visita guiada per l'exposició "Violència, Tolerància Zero" de la Fundació La Caixa, situada a la Rambla Nova de Tarragona. Acompanyats per la guia Lorena Barrio Nuevo, el programa recorre els diferents espais de la mostra per reflexionar sobre la violència en l'àmbit personal, escolar i social. Espais principals de l'exposició La sala dels Drets Humans: Un passadís que recorda l'estètica urbana d'un metro on es contrasten els drets fonamentals amb notícies reals de violència de gènere i violència escolar. El carrer de la realitat: Una recreació d'un carrer on, a través de sis finestres, s'observen fragments de pel·lícules de cinema espanyol que retraten agressions domèstiques des d'una perspectiva crua i directa. L'aula escolar: Un espai que reprodueix un centre educatiu amb grafitis d'insults i contingut audiovisual sobre el bullying. Es destaca com els joves sovint normalitzen aquestes conductes. La sala de l'optimisme: L'apartat final on es presenten testimonis reals de persones que han aconseguit superar situacions de maltractament gràcies a la denúncia i el suport social. Idees clau transmeses La violència no és innata, sinó que és un aprenentatge cultural lligat al procés de socialització. El silenci social és un dels grans enemics; l'exposició subratlla que el 70% de la gent que coneix casos de maltractament no els denuncia per por. La importància de la conscienciació en els joves, especialment en el control i la gelosia en les primeres relacions de parella. "La violència no és una conducta automàtica, sinó que és profundament cultural i està lligada al procés de socialització."

  • 14'

    Protocol i assistència a dones víctimes de violència

    Gestió de la violència de gènere a Tarragona En el marc del Dia de la Dona, s'exposa la realitat de la lluita contra la violència masclista a la comarca del Tarragonès. Les convidades destaquen que, tot i les campanyes del 8 de març o el 25 de novembre, la intervenció és una tasca constant i diària. Procediment i protocols d'actuació Es detallen les vies d'entrada per a les dones que busquen ajuda: Atenció primària: Contacte a través de les assistentes socials municipals. Suport legal: Es recomana encaridament sol·licitar un advocat d'ofici per realitzar la denúncia de manera articulada, evitant el moment de crisi immediata si és possible. Acompanyament 24h: L'entitat Dara ofereix un telèfon d'atenció permanent i acompanyament psicològic durant tot el procés. Factors socioeconòmics i nous perfils La conversa subratlla com la violència afecta directament la salut laboral de les víctimes, provocant baixes per depressió o pèrdua del lloc de treball. També s'observen nous fenòmens: Dones grans: Increment de denúncies en dones de més de 60 anys que han patit violència durant dècades. Violència juvenil: La importància de la prevenció a les escoles per aturar conductes de control entre joves. "L'acompanyament és fonamental; tenir una cara que saps que et respondrà en qualsevol moment."

  • 26'

    Joventut i violència: una anàlisi pedagògica profunda

    Anàlisi de la Violència Juvenil i la Resposta Social En aquesta conversa amb el pedagog i doctor Jordi Solés, s'explora la complexa relació entre la joventut i la violència, qüestionant els estereotips heretats i les respostes institucionals actuals. L'Estigmatització Històrica del Jove • S'analitza com el discurs sobre la joventut conflictiva no ha evolucionat gaire des dels anys 50. • Es prenen com a referència pel·lícules clàssiques com Rebelde sin causa per explicar com s'ha construït un fetitge generacional que identifica el jove com un enemic de l'estructura de poder. • Solés argumenta que la violència no s'ha de veure només com un tret biològic (testosterona), sinó com un aprenentatge cultural i una resposta a la violència simbòlica del sistema. El Paper dels Mitjans i la Política • Es critica l'ús mediàtic de casos puntuals per generar pànic social amb fins electorals. • > "Es restableix l'ordre aplicant mesures de major control i no pas apostant per la prevenció i l'educació." • L'expert assenyala que infraestructures precàries, com els habitatges de 30 metres quadrats i els suburbis abandonats, són el veritable caldo de cultiu del malestar juvenil. Crisi del Sistema Educatiu i Gestió de l'Agressivitat • Es discuteix la situació a les aules, on sovint es confon la prevenció amb el càstig punitiu. • Solés proposa un canvi de paradigma: en lloc d'apartar la víctima i castigar l'agressor, cal un acompanyament real per a l'agressor. • Es destaca la importància de la improvisació i el joc com a eines per desviar l'atenció en situacions de conflicte crític. Violència Simbòlica i Societat de Consum • L'autor defineix la societat actual com a particularment violenta en un sentit psicològic, on la frustració prové de la necessitat d'aparentar èxit en una societat de consum. • Es reflexiona sobre com hem passat d'una revolta col·lectiva a una autodestrucció individual tractada amb farmàcia.